2. Múltiples són els orígens de la novel · la.
Quan d'alguna cosa fet per l'home es tracta.
I en aquest cas, la multiplicitat es augmenti
per l'ambigüitat del gènere novel·lesc, i
perquè els seus orígens els tenim a la vista.
I tot allò que es veu pot ser interpretat de
moltes maneres.
La novel · la occidental és filla, com se sap,
de les faules i contes de l'Orient.
3. Les novel·les
cavalleresques donen
credibilitat i realisme a
allò que narren i
s’allunyen de la
narrativa anterior,
basada en temes
fantasiosos i
inversemblants. Tenen
origen a Anglaterra ,
amb histories del rei
Artús i la taula rodona.
4. Novel·la de mitjans de segle XV, anònima. Fou
publicada per Antoni Rubió el 1901, a partir
d’aleshores s’ha considerat una de les
grans obres de la literatura catalana.
Es la biografia d’un personatge fictici dins de
una realitat creïble. Per això l’autor tria un
punt de vista narratiu
Te una intenció moral i doctrinal, i es mou en
l'àmbit medieval.
És una magnífica novel·la d’amor i d’armes.
5. El tret principal és el realisme que caracteritza les novel·les
cavalleresques
Les cavalleries de Curial se situen en llocs coneguts:
Alemanya, França, Grècia i Tunísia.
Per accentuar el verisme els personatges de la novel·la
tenen noms i cognoms coneguts de l’època i al costat de
personatges de ficció n’apareixen d’històrics
La novel·la inclou alguns passatges al·legòrics i elements
mitològics que volen mostrar la cultura clàssica i italiana de
l’autor i els seus gustos renaixentistes
Un tret de modernitat i de realisme és l’ascensió social d’un
jove de baixa condició per mitjà de la cavalleria, i també la
descripció de la seva evolució psicològica.
Finalment, la novel·la s’allunya de les obres artúriques per l'
humor i l'inclusió d’escenes divertides.
6. València(1405/1410-1465). És
l’autor reconegut de la
novel·la Tirant lo Blanc. Les
seves activitats
cavalleresques giren al
voltant de la defensa del
patrimoni i de l’honorabilitat
familiar. Sota el regnat
d’Alfons V, Joanot pateix la
decadència i la ruïna.
Destaquem la novel·la Tirant
lo Blanc i un conjunt de
lletres – cartes de
desafiament per una ofensa
rebuda i que arriben a
plantejar el combat a mort-.
7. Aquesta novel·la es publica l’any 1490, gracies a Martí Joan de Galba.
L’èxit que coneix l’edició del Tirant té una explicació que ens diu
molt sobre la funció que la literatura conserva en els primers temps
de la impremta, el lector aprecia sobretot els aspectes més
discursius de l’obra.
El valor de la novel·la és haver aconseguit ensenyar i fer assequible una
doctrina que era molt valorada durant el segle XV.
Aquesta novel·la hi ha tot un món narratiu i, una realitat que sembla
plantejar-nos una alternativa a l’experiència insatisfactòria, la
novel·la ens presenta un heroi modèlic que passa a ser un heroi
enamorat, i que intenta combinar dues formes de milícia: l’amorosa i
la cavalleresca. La perspectiva de l’autor és distanciada i irònica,
que hi posa un final tenyit de pessimisme.
La novel·la té un estil literari que enriqueix considerablement la novel·la,
hi trobem una forma col·loquial, realista i directa que incorpora
refranys i frases fetes. I també ens presenta, un llenguatge elevat,
culte, recargolat sintàcticament i de gran impacte reclamatori que es
pot identificar amb l’anomenada “valenciana prosa”.
8. TIRANT A ANGLATERRA
Va des del capítol 1 al 97. Explica com és Tirant. Tirant és bretó i es desplaça
cap a Gran Bretanya. En el seu camí, s'adorm a sobre del cavall i va a parar a
una ermità. Allà trobarà a Guillem de Varoic, un antic cavaller que va voler
alliberar-se de tot el món cavalleresc, l'ermità que viu a l'ermita. Aquest
ensenyarà a Tirant a comportar-se com un bon cavaller amb l'ajuda del llibre
“L'ordre de cavalleries”. Un cop preparat, Tirant segueix el seu camí cap a
Anglaterra. Allà lluita, guanya i es nombrat pel rei d'Anglaterra cavaller.
TIRANT A SICILIA I A RODES
Va des del capítol 98 al 114. Explica com Tirant, el rei de Sicília i el príncep
Felip se'n van a Rodes a lluitar contra els turcs. Tirant aconsegueix alliberar
l'illa de Rodes de les mans de Soldà i paral·lelament ajuda a que l'Infant Felip
i la princesa Ricomana estiguin promesos. Però finalment aconseguir
aquesta acció només ho pot aconseguir l'Infant Felip.
TIRANT A CONSTANTINOBLE
El rei de Constantinoble dóna permís a Tirant perquè obri les finestres de la
cambra on es troben l'emperadriu i la princesa Carmesina les quals ploren
per la mort del seu fill i germà. Per la calor que feia en aquella cambra quan
Tirant obra les finestres veu els pits de Carmesina i des de aquell moment
queda enamorat d' ella. Tirant es declara a Carmesina mitjançant un mirall i li
diu: “Senyora , la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Però la Viuda
Reposada també vol aconseguir a Tirant, i tot i que Plaerdemavida ajuda a
Tirant i a Carmesina trobar-se i es juren amor etern, la Viuda Reposada amb
enganys fa que els enamorats pensin que l'altre no els estima. Però
Plaerdemavida ho descobreix i ho explica a Carmesina i li vol explicar a
Tirant però aquest ha de marxar a una de les seves batalles, a salvar el poble
del Duc de Macedònia que ha estat atacat pel Gran Turc i el Soldà. Així que
decideix seguir-lo es posa en el vaixell, però amb tanta mala sort que aquest
naufraga i Plaerdemavida s'agafa ben fort a una fusta i arribà a la costa
d'Àfrica tota nua. Un moro li dona unes robes perquè es pugui vestir i
decideix anar a buscar a Tirant.
9. TIRANT AL NORD D'ÀFRICA
Va des del capítol 297 al 407. és la part
on passen més successos surrealistes.
Desprès de que el vaixell on Tirant hi
anava, Plaerdemavida, disfressada de
mora, el busca i troba la tenda on
s'allotja. Entra a la tenda de Tirant.
Aquest la reconeix i anuncia la seva
arribada i la de la noia a Constantinoble.
La Viuda Reposada en assabentar-se es
suïcida amb un bregatge.
A Constantinoble es fan grans festes i
finalment els reis cedeixen el seu imperi
a Tirant i la mà de la seva filla Carmesina.
RETORN A L'IMPERI GREC
Va des del capítol 408 al 487. Tirant lluita
contra els Turcs i guanya. La boda entre
Carmesina i Tirant no és possible ja que
varen fer bodes sordes, a més, Tirant
mor de una malaltia quan torna d'una
batalla. El rei també mor i Carmesina, al
veure que els dos homes més importants
de la seva vida han mort, mor de pena i
dolor. L'emperadriu i Hipòlit és casaran i
quedaran com a reis.
10. La versemblança, la voluntat de reflectir la realitat condiciona
el tractament dels personatges i la narració.
L’evolució psicològica dels personatges es tractada de
manera moderna.
Tirant és un cavaller fort i valent, inspirat en la realitat. El que
és i el que fa es pot explicar per la lògica i la raó, no hi ha
intervenció de la màgia o de la fantasia.
Un element de modernitat és el to d’ironia i l’humor presents
a la novel·la, sobretot quan l’acció se centra en la vida
quotidiana i en el intrigues amoroses.
Les relacions entre els personatges (Tirant-Carmesina,
Diafebus-Estefania, Hipòlit-Emperadriu) es present amb una
forta càrrega sensual i eròtica.
La prosa presenta dos estils diferents, al camp de batalla la
llengua és grandiloqüent pròpia dels nobles, en els fragments
més humorístiques sentim parlar els burgesos de l’època.
11. València(1435-1497), la seva vida i obra estan
condicionades per les transformacions
socioculturals que es van produir al segle XV.
Va tindre un intima relació amb Ausiàs March,
aquest autor es considerat el màxim
representant de l' humanisme renaixentista. El
centre temàtic de l’autor és l’amor,
la prosa corelliana segueix el model
aristocratitzant dels escriptors del segle XV.
Roís fou un gran coneixedor de la cultura
clàssica, amb la voluntat humanística de
reconstruir damunt de la llengua catalana el
prestigi literari del llatí.
12. Va estar influït per Ovidi i Boccaccio(clàssic i
contemporani).
Escribí poesia i prosa de temàtica religiosa i
profana.
Va ser el darrer representant de l’humanisme
renaixentista als Països Catalans fins la
Renaixença.
L’amor és el centre temàtic de la seva obra i escriu
per alleugerir el sofriment de les seves relacions
amoroses.
Els element autobiogràfics i sentimentals son les
característiques més significatives.
A més la intenció moralitzadora de les seves
obres es indiscutible.
