3. Composició i estructura de l’atmosfera
Història de l’atmosfera terrestre
Història del clima de la Terra
Funcions i balanç energètic de la Terra
El clima i el temps atmosfèric
Factors que determinen el clima d’un indret
Circulació atmosfèrica general
zonació climàtica
Catalunya i la circulació atmosfèrica general
Els climes de Catalunya
4.
5. 1 – Composició i estructura
de l’atmosfera
Atmosfera = embolcall gasós de
la Terra.
L’atmosfera i la hidrosfera,
constitueix un sistema de capes
fluides terrestres estretament
relacionades entre elles.
Homosfera
Ocupa els 100km inferiors
Capes de composició constant
Heterosfera
Des de 100 – 10 000 km
Capes amb composicions
diferents
6. Troposfera tropopausa
La més prima (8 km als pols i 18 km a
l’equador)
Gairebé tots els fenòmens atmosfèrics.
Tª disminueix 1ºC cada 100 m (si no hi ha
saturació d’humitat). Fins a -70ºC o -80ºC
Estratosfera estratopausa
60 km d’altura
L’aire es manté estratificat i estable.
Capa d’ozó entre els 30 i 50 Km (filtra UV).
Tª va augmentant fins a prop de 0ºC
Mesosfera mesopausa
Entre 60 i 100 km d’altura
Tª va disminuint fins a uns -90ºC
Homosfera
N2 78 %
O2 21 %
Argó 0,9 %
CO2 0,04 % (366 ppm)
7.
8.
9. Heterosfera
Des de 100 – 10 000 km
Formada de capes amb composicions diferents
Termosfera
Fins als 600 Km
Fort augment de Tª i
oscil·lacions dia - nit.
Algunes zones amb molts ions.
La ionització, per la radiació
solar, origina les aurores
boreals i australs.
Exosfera
Última capa, fins a 10 000 km
Gasos a densitat gairebé nul·la
Similar a l’espai exterior
10.
11. Des de fa 4 500 MA, quan la Terra començava
a tenir escorça sòlida.
Els materials es van anar separant en funció
de la densitat.
La majoria del gasos (procedents d’erupcions
volcàniques) eren molt lleugers i es van perdre
cap a l’espai exterior.
Composició Reductora
85% Vapor d’aigua
10% CO2
5% NH3, CH4, SH2, SO2
Composició neutra
Sobretot N2 i CO2
2 – Història de l’atmosfera terrestre
12.
13. Atmosfera reductora
Sense O2 => sense capa O3 els UV
impedien la supervivència fora de
l’aigua.
Activitat fotosintètica
Atmosfera oxidant
A l’estratosfera, una part de l’O2
reacciona amb els UV per formar O3.
La capa d’O3 intercepta el 90% dels UV.
14.
15.
16.
17. 17
La formació dels oceans i l’aparició de la vida
Els organismes modifiquen la Terra, des
de la seva creació hi ha una influència
mútua entre tots dos.
↓ Tª (15 ºC)
El vapor d’aigua es condensa
Sense oxigen
Éssers vius
Atmosfera actual
O2 > CO2
Estromatolits
Són colònies de cèl·lules (cianofícies)
formant roques sedimentàries molt
lentament, en mars càlids i aigües poc
profundes.
En el microscopi es distingeixen fines
làmines apilades en les que només la
capa superficial conté organismes vius.
18.
19.
20. Factors astronòmics
1 - Alineacions planetàries
poden generar alteracions
en l’òrbita de la Terra.
There are only two solar system objects with enough gravity to significantly affect
earth: the moon and the sun.
The sun's gravity is strong because the sun is so massive. It causes earth's yearly
orbit and therefore, combined with earth's tilt, it causes the seasons.
The moon's gravitational effect on the earth is strong because the moon is so close.
It is primarily responsible for the daily ocean tides.
The near alignment of the sun and the moon does have an effect on the earth,
because their gravitational fields are so strong. This partial alignment occurs every
full moon and new moon, and it leads to extra strong tides called "spring tides". The
word "spring" here refers to the fact that the water seems to leap up the shore with
the extra strong tides every two weeks, and not that they occur only in the Spring
season.
Side view of the Sun-Earth-Jupiter
alignment. NASA.
21. El Sol està format de capes concèntriques de
gasos sobretot Hidrogen i Heli. L’equador del
sol gira cada 24 dies, 4h i 29 minuts, però als
pols triga 33 dies. (Es va detectar per les
taques).
Les taques solars són taques fosques a la
fotosfera. Es pensa que són cràters on es
formen remolins de matèria més freda
5000ºC. (la Tª del Sol és de 6 000ºC).
Les taques són els centres d’activitat solar més
aparent i canvien d’aspecte i nombre
contínuament.
22. Factors astronòmics
2 - Cicles d’activitat solar
cicles d’11 anys Taques = àrees fredes envoltades d’àrees + actives
=> A + taques + activitat => emet més energia
Petita edat de gel (1450 - 1850). Etapa de menor activitat solar.
23. Factors astronòmics
3 – Cicles orbitals terrestres
L’excentricitat de l’òrbita terrestre al Sol, varia lleugerament cada 100 000 anys.
Pot influir en les temperatures, però a la Terra, aquest efecte és petit i és
contrarestat.
La posició del punt de màxima aproximació al Sol pot canviar de data.
La Terra en conjunt és lleugerament més càlida quan és més lluny del Sol. Perquè
l'hemisferi nord té més terra que el sud, i la terra s'escalfa més fàcilment que el mar.
Qualsevol intensificació notable de l'hivern i l'estiu en l'hemisferi sud a causa de
l'òrbita el·líptica de la Terra és mitigada per l'abundància d'aigua en l'hemisferi sud.
24. Canvis en la inclinació de l’eix de rotació terrestre
Com més gran és la inclinació, més grans són els
canvis estacionals, les 4 estacions de l’any estan més
marcades.
25. Factors astronòmics
4 - Impactes de meteorits
Provoca refredaments sobtats i breus de clima per la quantitat
de pols en suspensió a l’atmosfera.
Extinció dels dinosaures fa 65 MA.
26.
27. 1 1 000 Ma serralades
Es forma l’escorça continental
amb el supercontinent
Rodínia fa uns 1 000 Milions
d’anys (Ma) i va començar a
fracturar-se en cratons fa uns
800 Ma (dinàmica de
plaques).
Factors geològics
Sense periodicitat
Canvis en la quantitat o distribució de
l’energia incident.
1 – Posició de les terres emergides
dues vegades un supercontintent.
incrementa la oscil·lació tèrmica i
l’aridesa
Generar una glaciació com
durant el carbonífer a
Gondwana (360 - 285 MA)
28. Pangea (fa entre 200 i 250 milions d'anys).
Generar una glaciació com per exemple durant el carbonífer a
Gondwana (360 - 285 Ma). Empremtes de l’erosió del gel.
Al Triàsic (fa uns 208 milions d'anys) comença el desmembrament
de Pangea. El desenvolupament del Pacífic i altres mars va
permetre que corrents equatorials es desplacessin cap als pols, i
produïssin un escalfament climàtic mundial, amb climes més
càlids i humits, que van afavorir l'emergència dels dinosaures.
29. Factors geològics
2 – Erupcions volcàniques catastròfiques
Refredament Les cendres en suspensió per la menor energia incident
Bromes sulfúriques (SO2 + vapor d’aigua)
Escalfament efecte hivernacles sobretot pel CO2 i vapor d’aigua
Exemples
Tambora (1815) a Indonèsia
Krakatau (1883) a Indonèsia
Pinatubo (1991) a Filipines
30.
31. Factors geològics
3 – Canvis d’intensitat i polaritat del camp magnètic
Es creu que com + dèbil el camp magnètic - intercepció de raigs còsmics
+ raigs còsmics arriben + bloqueig de radiació solar + fred és el clima global
terrestre
32. Los rayos cósmicos ayudan a la formación de
nubes (H. Svensmark,). Las partículas cargadas, o
rayos cósmicos bombardean constantemente la
Tierra. Estamos protegidos de los rayos cósmicos
por los campos magnéticos del sol y de la Tierra.
El campo magnético de la Tierra es más débil que
el del sol. Cuando estos campos son fuertes,
llegan menos rayos cósmicos a la Tierra.
Las nubes no surgen de la nada. El vapor de agua
de la atmósfera forma gotas por condensación
alrededor de pequeños núcleos. Hay algunos
indicios de que las partículas cargadas
eléctricamente en la atmósfera, o iones, son una
parte importante en este proceso de nucleación.
Se sabe que los rayos cósmicos son una fuente
para la ionización de la atmósfera. Siguiendo esta
hipótesis, cuando los campos magnéticos del sol
y/o de la tierra disminuyen, se deberían formar
más nubes, lo que daría lugar a un enfriamiento
del clima.
Se podría decir que el debilitamiento del campo
magnético terrestre que vivimos actualmente
tendería a enfriar el clima global.
http://cambioclimaticoenergia.blogspot.com.es/
2011/05/el-campo-magnetico-y-el-clima.html
33. Aurores boreals o australs
Són fenòmens de lluminositat
celeste visibles sobretot poc
abans de la mitjanit i de l’alba.
Degut a un increment de
l’activitat magnètica del Sol,
que bombardeja la part alta de
l’atmosfera terrestre (ionosfera)
amb partícules capturades pel
camp magnètic de la Terra.
34. Factors antropogènics
Sobretot al s. XX hem alterat la composició de
l’atmosfera.
↑ de la [CO2] per la combustió de carbó i petroli.
↑ de O3, NOx i SOx
Amb impactes locals i globals
↑ la Tª 0.6ºC ... No pujar més de 2ºC!
↑ Efecte hivernacle
↑ De la freqüència de fenòmens meteorològics
Canvis en la pluviometria
35. 4 – Funcions de l’atmosfera
1. Filtra radiacions solars (capa d’ozó - 90% dels UV)
2. Evita grans contrastos tèrmics per l’efecte hivernacle
3. Impedeix la caiguda de material còsmic
Molts meteorits, atrets pel camp gravitatori, es desintegren pel
fregament amb els gasos atmosfèrics
4. Conté CO2 per la fotosíntesi
quimiosíntesi
5. Conté O2 per la respiració
6. Completa el cicle de l’aigua (evaporació – precipitació)
36. Balanç energètic de l’atmosfera
L’atmosfera es troba en equilibri tèrmic (rep tanta E com n’emet)
37. Balanç energètic de l’atmosfera
L’atmosfera es troba en equilibri tèrmic (rep tanta Energia com n’emet).
38. Albedo = reflectivitat del planeta
26 % atm + 46 % terreny = 72 % absorbida
Depèn, si és gel a l’Antàrtida
si és mar
si són roques basàltiques
100% Sol - 72% absorbida = 28 % reflectida
(0.28 ALBEDO)
40. L’escalfament de l’aire es produeix per
Raig IR que emet la superfície
terrestre després de ser escalfada
pel Sol.
Convecció = elevació de l’aire arran
de terra.
Transferència de calor latent
41. Efecte hivernacle
Principalment CO2, vapor d’aigua, CH4 Nox, reemeten en forma de raig IR part de l’energia
emesa per la superfície terrestre.
Aquesta calor queda retinguda a l’atmosfera, no es perd a l’espai
Permet que la superfície terrestre sigui de 15ºC en lloc de -27ºC.
Constant solar = nº de calories D’E solar que arriben a la superfície de la Terra /cm2/minut
43. 5 – El clima i el temps atmosfèric
Estat ideal i mitjà del temps atmosfèric
Pel clima d’una localitat
Els valors dels paràmetres atmosfèrics
canvien constantment
La mitjana de dades del màxim període
de temps possible
Variacions de l’estat de
l’atmosfera que es donen en
un indret i període de temps
curt.
44. 5.1 – Factors que determinen el clima d’un indret
La Latitud determina
l’angle d’incidència de la radiació solar
i la durada de la insolació.
• Moviment de translació de la
Terra al voltant del Sol.
• Eix d’inclinació de la Terra.
Canvis estacionals a les regions no
equatorials
Desequilibri tèrmic equador-pols
• Circulació atmosfèrica general i
• distribució dels climes
45. Com que l’eix terrestre està a 23º 27’ respecte a la perpendicular del pla de
l’òrbita, durant el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, la Terra
queda inclinada de manera diferent respecte dels raigs solars al llarg de l’any.
Al solstici d’hivern el casquet polar àrtic queda a les fosques mentre que
l’antàrtic, del tot il·luminat (no s’hi pon el Sol).
Durant els dos equinoccis de primavera i tardor l’eix terrestre queda
perpendicular als raigs solars, i la durada del el dia i la nit és igual a tots dos
hemisferis 45
Solstici
d’estiu
21 juny
46. Altitud:
la Tª de la troposfera disminueix
amb l’altura.
Zones altes: més fredes, més
ventoses i major radiació solar.
La presència de muntanyes
afavoreix la formació de núvols per
l’efecte föhn (UD 3).
47. Distància al mar
Masses d’aigua - oscil·lacions tèrmiques dia - nit
Els corrents marins càlids o freds
51. Humanització
(zones urbanes o molt
industrialitzades)
Fonts de calor
Fàbriques
Calefaccions
Motors,...
Illes de calor
Precipitacions més abundants
Menys radiació solar
Aire més sec
Vents més variables en
Direcció i intensitat
Materials que
capten la calor ...
Formigó
asfalt
55. 6 – Circulació
atmosfèrica general
Regions
equatorials
Radiació solar intensa
Tª sempre altes
Pols
Radiació solar feble
Llargs períodes sense insolació
Permanentment freds
L’aire calent s’eleva a
l’equador (centre de baixa
pressió) fins a la part
superior de la troposfera i
viatja cap als pols
L’aire fred descendeix als
pols i es dirigeix en
superfície fins a l’equador
56. Més la força de Coriolis,
per la rotació terrestre
A cada hemisferi, 3
cèl·lules convectives
63. Elaboració de climogrames
63
-20
0
20
40
60
80
100
120
-10
0
10
20
30
40
50
60
G F M A M J J A S O N D
Precipitació(mm)
Temperatura(ºC)
Xian, Xina
365 m
P(mm)
Tª ºC
-20
0
20
40
60
80
100
120
-10
0
10
20
30
40
50
60
G F M A M J J A S O N D
Precipitació(mm)
Temperatura(ºC)
Sevilla, Espanya
30 m
-20
0
20
40
60
80
100
120
-10
0
10
20
30
40
50
60
G F M A M J J A S O N D
Precipitació(mm)
Temperatura(ºC)
Bremen, Alemanya
16 m
-20
0
20
40
60
80
100
120
-10
0
10
20
30
40
50
60
G F M A M J J A S O N D
Precipitació(mm)
Temperatura(ºC)
La Paz, Bolívia
3.658 m
67. La varietat de les condicions ambientals en el
medi terrestre es poden descriure a partir de la
precipitació anual i la mitjana mensual de
temperatures mínimes.
67
68. 6.1 Zonació climàtica
Als mesos càlids sobretot
a l’hemisferi nord perquè
hi ha menys oceà,
Els centres de pressió
(anticiclons) s’afebleixen
i es desplacen dels 30 als
40º (al la regió
mediterrània) i causa la
sequera estival.
Les depressions
equatorials pugen de
latitud i generen l’estació
plujosa a les àrees
tropicals per sobre de
l’equador
69.
70. L’àrea central del continent asiàtic és el
conjunt de terres emergides més
extens de la Terra
fort refredament a l’hivern anticicló
siberià
Fort escalfament a l’estiu vents
humits procedents de l’oceà (monsons
d’estiu)
74. 74
Temperatures altes tot l’any
Precipitacions abundants i regulars sota la influència de les baixes pressions
equatorials.
Els nutrients són a les capes més superficials del sòl. Sòls pobres, la major part dels
nutrients formen part dels éssers vius, sense que s'arribin a acumular al sòl.
Adaptacions a la competència per la llum
Arrels poc profundes,
el més important és créixer cap amunt
fulles perennes i grosses.
Palmeres, falgueres, lianes i epífites.
vegetació gairebé impenetrable
Selva tropical
Selva plujosa, clima molt humit i xafogós
Bosc nebulós, núvols i boira gairebé permanents
Bosc monsònic, estació seca prolongada i estació plujosa
Selva temperada, plujosa però no especialment càlida.
75. 75
Biodiversitat màxima dins els ecosistemes terrestres.
Insectes (més nombrós).
Rèptils
Ocells
Mamífers, incloent-hi primats. No gaire favorable per als grans vertebrats
terrestres com les persones.
Humans
Durant anys, humans nòmades o seminòmades extreien els
recursos necessaris sense malmetre l'entorn.
Recentment, la necessitat de terres de conreu i pastura i la
possibilitat de fer tales massives d'arbres han ocasionat el
retrocés de totes les selves.
76. 76
Perfil esquemàtic d’una selva plujosa
epífits
lianes
Pandanus
Estrat superior
Estrat mitjà
Estrat inferior
77. 77
Hiverns molt freds. Variacions estacionals amb forts contrastos
Hivers secs pel domini de l’anticicló siberià. Precipitacions moderades la resta de
l’any causades per les depressions subpolars.
Biomes formats per grans arbres que ramifiquen a partir de a 2 o 3m com a
mínim.
Faigs, roures, castanyers, avellaners, bedolls…
Sotabosc reduït, estrat herbaci discret o amb alguns arbustos esparsos.
Sòl ric en nutrients, color bru o grisenc, per l'humus acumulat.
Adpatacions al fred hivernal:
pèrdua de fulla
arrels i llavors resistents al fred que reviuen després de les nevades
letargia animal.
78. 78
Abundant vida animal
Xarxes tròfiques complexes
Multitud de nínxols ecològics.
insectes
amfibis
ocells boscans
rosegadors
grans herbívors, com el porc senglar o el cérvol
depredadors, com el llop.
Humans
Països tècnicament més avançats.
La tala no sostenible d'arbres per aconseguir terrenys:
conreus i pastures
per a la construcció d'indústries.
80. 80
Tª càlida amb poques variacions al llarg de l’any
Estació de pluges causada per l’apropament de les baixes pressions equatorials.
Estació seca sota el domini dels anticiclons dels 30º
Bioma tropical de transició entre la selva i el desert.
Sòls amb poca capacitat de retenció d'aigua i pobres en nutrients.
Focs periòdics
Caracteritzat per herbes altes, sobretot gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Adaptacions a la sequera:
Les plantes que es recuperen més ràpidament de la sequera i dels efectes del foc
són les herbàcies.
Arbres que perden les fulles durant l'estació seca per resistir la calor i la manca
d'aigua.
81. 81
Biodiversitat animal
Predominen els grans herbívors i carnívors, com zebres, nyus, girafes, elefants i
gaseles, lleons, guepards...
Humans
Les sabanes africanes han estat el bressol dels humans actuals i d'altres homínids
del passat.
Hi ha grups que viuen de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no exclusivament.
La majoria viuen de la ramaderia i l'agricultura.
Els últims anys hi ha hagut un creixent corrent migratori cap a les ciutats.
84. 84
Adaptacions a la sequera:
Els cactus tenen reserves d'aigua a la tija.
Reserves d’aigua a les arrels, són llargues i ramificades per aprofitar tota la
humitat del sòl.
Fulles petites per evitar la pèrdua d'aigua per transpiració.
Entre els 20° i els 40° de latitud sud i de latitud nord,
Tº extremes gran oscil·lació tèrmica diària (fins a 70°C entre dia - nit) i estacional.
Precipitacions molt escasses per la influència constant dels anticiclons
subtropicals
Vegetació molt pobra, que deixa el sòl nu (aridesa extrema). l'erosió del sòl
intensa.
Comunitats diverses. Herbes, matolls i cactus dispersos, només es concentren
en oasis.
85. 85
Gran nº d'espècies de pocs individus
per l'escassetat d'aliment:
Insectes
Rèptils
Amfibis
Mamífers
Adaptacions:
Reserves d'aigua i nutrients
(camells o dromedaris).
Comportament animal
Enterrar-se a la sorra
Letargia en els períodes més
calorosos.
Humans, pocs i són nòmades, cerquen
pastures pels ramats, tret dels que viuen
als oasis.
Els vestits i els costums són per reduir la
pèrdua d'aigua per transpiració.
88. 88
Sequera estival ± llarga i calorosa.
Precipitacions no gaire abundants i irregulars que depenen directament o
indirectament de les depressions subpolars. Proximitat al mar.
Estius calorosos i hiverns suaus però suficient per produir problemes a vegetals i
animals.
La conca mediterrània és la més extensa.
Transició entre el clima temperat típic de les boscos caducifolis i el tropical sec.
Comunitats vegetals llenyoses. Arbustos i arbres generalment baixos, però amb
arrels llargues.
“poques” herbàcies, majoritàriament gramínies.
Fràgil, qualsevol transformació provoca la progressiva degradació del medi, per:
Sòls relativament pobres en nutrients
capa d'humus bastant escassa
pluges torrencials
89. 89
Biodiversitat animal enorme, per les 5 regions.
Invertebrats: insectes i cucs,
Vertebrats: rèptils, amfibis, ocells (autòctons i migratoris) i mamífers.
Humans
Llarga història, per la benignitat del clima, ha fet possible el desenvolupament
de cultures molt diverses amb característiques comunes.
Modificats per l'activitat agrícola i ramadera des de molt antic, amb tales de
boscos, construcció de marges, etc.
Sovint incendis periòdics, molts deguts a l'activitat humana, obliga els
ecosistemes a regenerar-se sovint.
Adaptacions a la calor i a la sequedat estiuenca:
arrels llargues i ramificades per obtenir aigua.
fulles resistents a la calor i al fred, caduques o perennes.
herbàcies amb repòs estiuenc (s'assequen).
91. 91
Jonça
Aphyllanthes monspeliensis
La seva distribució mundial és al
nord-oest del mediterrani des
d'Occitània a la península
Ibèrica i punts del nord d'Àfrica.
Hi ha una espècie semblant a
Austràlia.
http://www.abc.net.au/gardeni
ng/stories/s1503307.htm
Naufraga balearica
És un gènere relicte de
la Conca del
Mediterrani que es va
desenvolupar sota
condicions tropicals durant
l'era del Terciari.
Hi ha una espècie semblant
a Nova Zelanda.
Regió mediterrània d’Austràlia
Faig austral
Nothofagus sp.
92. alvia apiana
Califòrnia)
Salvia lavandulifolia 92
Arboç
Arbutus unedo
Arbutus menziesii Pursh
Pinus sabiniana
Malva
Lavatera assurgentiflora
Regió
mediterrània
de Califòrnia i
Oregón
l'Alzina de Califòrnia
Quercus agrifolia
http://citeseerx.ist.psu.edu/vie
wdoc/download?rep=rep1&typ
e=pdf&doi=10.1.1.224.1761
Olivella
Cneorum tricoccon L.,
Illes Canàries
Hi ha una espècie semblant a
Cuba.
Juniperus
californica
94. 94
Temperatures altes amb poques variacions al llarg de l’any. Amb estacions a les
zones subtropicals.
Estació de pluges molt curta i irregular causada per l’apropament de les baixes
pressions equatorials. Estació seca llarga sota el domini dels anticiclons dels 30º.
Bioma continental, grans extensions d'herba, majoritàriament gramínies. Arbres i
arbustos molt escassos o no n'hi ha.
Sòl molt ric en humus, molt útil per a les explotacions humanes.
Adaptacions al fred:
rebrotades d'herbes quan acaba l'època freda.
migracions dels grans herbívors per cercar
pastures.
95. 95
Biodiversitat animal
insectes són molt abundants
alguns rèptils,
relativament pocs ocells,
petits mamífers excavadors de caus, com marmotes,
grans mamífers migradors: cavalls i antílops,
depredadors: llops i coiots.
Humans ¾ de les praderies ocupades per conreus i ¼ a la ramaderia.
96. Variacions estacionals més o menys important segons la latitud.
Precipitacions escasses, també influïdes pels anticiclons subtropicals.
97. 97
Boscos de coníferes, com pins i
avets.
Diversos arbusts i herbes amb
parts llenyoses,
molses i líquens.
Acostuma a estar en contacte
amb la praderia en latituds més
boreals (més fredes).
Entorn geològic
Bioma continental humit i molt
fred, amb grans nevades durant
l'hivern.
Les baixes temperatures
provoquen la congelació dels
sòls, que no es descongelen fins
al final de la primavera.
98. 98
Animals abundants
grans herbívors, com l'ant,
carnívors, com el llop i el linx,
omnívors, com l'ós bru i l'ós negre,
rèptils,
ocells boscans
petits mamífers.
Adaptacions al fred:
substàncies anticongelants a la saba que eviten la mort.
migracions d'herbívors per buscar pastures,
hibernació d'animals com l'ós per resistir el fred hivernal.
construcció de caus aïllants del fred d'erminis i castors,
Humans El clima dificulta l’agrícultura i ramaderia, les poques persones basen les
activitats en l'explotació forestal i la cacera.
99. 99
Bioma extremament fred, pròxim al pol nord.
Hiverns llargs i freds, quan el Sol no sobrepassa la línia de l'horitzó.
Estius curts i frescos. Quan el Sol no es pon.
Precipitacions moderades sota la influència de les depressions subpolars.
Bona part de l'aigua s'acumula en aiguamolls i en forma de neu i gel perpetu.
Pergelisòl part del sòl sota la capa superficial glaçada tot l'any. (No hi poden
arrelar ni arbres ni arbustos).
Bàsicament molses i líquens, que encatifen tot el sòl.
100. 100
Biodiversitat animal
• ocells, autòctons o migradors, que hi passen l'estiu.
• mamífers, com rens, bous mesquers, erminis, mosteles, guineus, llops i óssos
blancs.
Adaptacions al fred:
• Aïllament tèrmic en forma de capes de greix i pelatges densos en mamífers,
• migracions per trobar pastures, com els rens i els lèmmings, uns rosegadors. La
majoria d'aquests animals moren durant els desplaçaments.
Humans
Diversos pobles s'hi han adaptat i viuen bàsicament de la cacera i la pesca.
106. 7. Catalunya i la circulació atmosfèrica general
Catalunya (40 - 42ºN) més propera al domini anticiclònic dels 30ºN que la
depressionària dels 60ºN => precipitacions escasses
Als mesos freds, les depressions circulen per sota dels 60ºN i poden afectar
directa o indirectament la PI. La trajectòria és d’W - E => arriben a Catalunya
després d’haver travessat serralades i provocat precipitacions a l’oest i al centre
de la PI. => Només pluges i nevades importants a la zona de la Vall d’Aran
procedents de l’atlàntic
107. La majoria de precipitacions a
Catalunya provenen del
Mediterrani (mar interior
temperat envoltat de
muntanyes).
Quan el centre d’una depressió és
al sud de Catalunya i els vents
viren de llevant a garbí o a
llebreig. Poden causar
precipitacions torrencials i
inundacions.
Aquestes situacions són poc
regulars => possibilitat de
sequera a qualsevol estació de
l’any però sobretot a l’estiu.
108. Al mediterrani es formen masses d’aire humit i càlid
Al final de l’estiu i durant la tardor tenim pertorbacions atlàntiques. Arriben
desgastades al Mediterrani però a l’entrar en contacte amb l’aire humit i càlid
sobre el mar es poden reactivar i originar fortes precipitacions.
109.
110. Sovint quan la massa d’aire fred
penetra al mediterrani pel golf de
Lleó, en entrar en contacte amb
l’aire humit i càlid es forma una
depressió (envien vents de
tramuntana o gregal secs. Però a
vegades es desplacen al sud i
porten pluges i vents humits.