Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Fauna marina. los peces

2,129 views

Published on

Presentación general sobre el mundo de los peces. Filogenia, Anatomia. Morfologia. Fisiologia.

Published in: Education, Technology, Business
  • If you want to download or read this book, Copy link or url below in the New tab ......................................................................................................................... DOWNLOAD FULL PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download Doc Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Fauna marina. los peces

  1. 1. Fauna marinaFauna marina Els peixos
  2. 2. Són animals vertebrats aquàtics, típicament ectotèrmics, recoberts amb escates i dotats de dos conjunts d’aletes aparellades i de vàries individuals.
  3. 3. Filogènia
  4. 4. Filogènia  Originats a partir d’altres cordats cap al començament del Càmbric.
  5. 5. Característiques  Respiració branquial (en general)  Gran capacitat visual  Absència de parpelles
  6. 6. Característiques  Presència de bufeta natatòria (no sempre)  Reproducció externa  Ovípars/ovovivípars
  7. 7. Característiques  Cos hidrodinàmic normalment fusiforme  Musculatura molt desenvolupada  Extremitats transformades en aletes  Ectotèrmics
  8. 8. Característiques  Cos recobert d’escates (no sempre)
  9. 9. Segons el lloc on habiten...
  10. 10. Classificació  3 grans grups: 1. Agnats 2. Condrictis o peixos cartilaginosos 3. Osteïctis o peixos ossis
  11. 11. Els agnats o peixos sense mandíbules  Aparegueren durant l’Ordovícic (510 m.a.)  Desprovists de maxil·lars: boca transformada en una ventosa amb denticles cornis.  Sense escates, aletes parelles ni crani.  Esquelet intern cartilaginós.  Dues subclasses: 1. Ostracoderms: Extingits 2. Ciclóstoms: Agrupa els mixins i les llamprees, animals molt primitius xucladors i necròfags que viuen en aigües temperades d’ambdós hemisferis i a les tropicals més fredes.
  12. 12. Mixins  Una única aleta caudal des de la part superior a la inferior del cos.  No assoleixen tamany superiors als 90 cm.  Pell recoberta de mucus.  Boca circular en posició ventral.  Entre 5 i 15 fenedures branquials externes.  Ulls molt rudimentaris.  43 espècies fonamentalment necròfagues o paràsites.  Desenvolupament directe Eptatretus stouti Myxine glutinosa Myxine glutinosa
  13. 13. Mixins
  14. 14. Llamprees (cefalaspidomorfs)  Cos cartilaginós, allargat, cilíndric i nu.  Aletes dorsals imparelles.  Boca circular amb denticles cornis.  7 bosses branquials a cada costat comunicades amb l’exterior mitjançant orificis.  41 espècies marines i d’aigua dolça.  Ectoparàsits i necròfags.  Metamorfosi als 3 anys de néixer Petromyzon marinus Petromyzon marinus
  15. 15. Llamprees (cefalaspidomorfs)
  16. 16. Els condrictis o peixos cartilaginosos Esquelet cartilaginós.  Cua heterocerca  Fosses nasals incomunicades de la cavitat bucal  Aletes parelles (ventrals i pectorals) i imparelles (caudal, anal i dorsals)  Denticles dèrmics (escates placoidees)  Boca en posició ventral  Sense opercles ni bufeta natatòria  Nombrosos receptors sensitius (línia lateral, ampolla de Lorenzini...)  Ovípars, vivípars i ovovivípars.  Dues subclasses: Elasmobranquis i holocèfals.
  17. 17. Elasmobranquis  Taurons (pleurotremats) i rajades (hipotremats).  Es diferencien dels holocèfals pèl nombre de fenedures branquials (de 5 a 7) que es poden obrir lateral o ventralment. Carcharodon charcharias Dasyatis americana Scyliorhinus canicula
  18. 18. Pleurotremats
  19. 19. Hipotremats
  20. 20. Holocèfals  4 parells branquials  Temperatures molt fredes  Cua molt llarga  Escates placoidees  Sense estòmac
  21. 21. Osteïctis o peixos ossis • Esquelet ossificat • Opercle i càmera branquial • Brànquies no septades • Cecs pilòrics • Bufeta natatòria o pulmons • Boca terminal (generalment) • Aleta caudal homocerca (generalment) • 2 grups: a. Actinopterigis: Aletes radials b. Sarcopterigis: Aletes lobulades
  22. 22. Aletes  Normalment, en els osteïctis podem trobar: - un parell d’aletes pèlviques - un parell d’aletes toràciques o pectorals - una o vàries aletes dorsals - una o vàries aletes anals - una aleta caudal (homocerca) • Segons la posició de les aletes toràciques i pelvianes tenim: a. Peixos abdominals b. Peixos toràcics c. Peixos iugulars d. Peixos àpodes 1. Opercle 2. Línia lateral 3. Aleta dorsal 4. Aleta adiposa 5. Peduncle caudal 6. Aleta caudal 7. Aleta anal 8. Fotòfors 9. Aletes pelvianes 10. Aletes toràciques
  23. 23. Sarcopterigis: Peixos d’aletes lobulades • Donen lloc als tetràpodes • 3 grups: a. Peixos pulmonats (amb orificis nasals) b. Celacants c. Tetràpodomorfs: Extingits. Semblants als amfibis • Mandíbules i dents amb esmalt • Aleta caudal dificerca • Aletes parelles • Escates cosmoidees
  24. 24. Actinopterigis: Peixos d’aletes radials  Principal classe de vertebrats (+ 27.000 sp)  Escates ganoidees (ctenoidees i cicloidees)  Crani cartilaginós recobert d’ossos dèrmics 2 grups: a. Condrostis: Més primitius. Esturions b. Neopterigis: Grup principal
  25. 25. Actinopterigis: Classificació
  26. 26. Holostis (Amiiformes)
  27. 27. Holostis (lepisosteiformes)
  28. 28. Perciformes Corba, salpa, raor, emperador…
  29. 29. Tetraodontiformes
  30. 30. Clupeiformes
  31. 31. Salmoniformes
  32. 32. Zeiformes
  33. 33. Syngnathiformes
  34. 34. Stomiiformes
  35. 35. Anguilliformes
  36. 36. Scorpaeniformes
  37. 37. Pleuronectiformes
  38. 38. Anatomia dels osteïctis: Tegument  Pell formada per dermis i epidermis a. Dermis: Més gruixuda. Escates, cromatófors*, conjuntiu, vassos sanguinis i nervis. b. Epidermis: Unes 10 capes d’escates no queratinitzades vives i una capa basal germinal. Cèl.lules mucoses. 1. Cels. Epidèrmiques 2. Glàndula mucosa 3. Cromatòfor 4. Fibres dèrmiques E. Epidermis D. Dermis
  39. 39. Escates Placoidees: En elasmobranquis. Són denticles epidèrmics que espitgen la dermis. Cobertes d’esmalt i dentina. Les cèls. Epidèrmiques moren Cosmoidees: Sarcopterigis. Gruixudes. Ós laminar i esponjós cobert de dentina i esmalt. Ganoidees: Condrostis i holostis. Quadrangulars no calcificades, cobertes d’osteïna. Sota la epidermis. Formades per la dermis. Elasmoidees: Exclussivament dèrmiques. Actinopterigis. 2 tipus: a. Cicloidees: Vorera posterior llisa. Peixos més primitius b. Ctenoidees: Vorera posterior amb incissions radials. Peixos moderns.
  40. 40. Cromatòfors i fotòfors • Són estructures dèrmiques responsables del color/emissió de llum de l’animal. • Tipus: - Melanòfors - Xantòfors (lipòfors) - Guanòfors • Regulats per adrenalina i MDH • Tipus coloració: a. Contrasombrejat b. Disseny disruptiu i coloració per despistar c. Coloració críptica d. Coloració fanèrica o aposemàntica
  41. 41. Anatomia dels osteïctis: Esquelet 1. Esquelet axial 2. Esquelet cefàlic 3. Esquelet zonal 4. Esquelet apendicular
  42. 42. Esquelet axial: Columna vertebral • Suporta la mèdul·la espinal, la aorta dorsal i la vena caudal. Recolzament dels músculs locomotors. • 2 regions: a. Troncal: Presència de costelles i absència d’arc hemal. b. Caudal: Absència de costelles i presència d’arc hemal. • Vértebres amb 2 arcs: neural i hemal.
  43. 43. Esquelet cefàlic: Crani  Protegeix l’encèfal, els òrgans dels sentits i els arcs branquials.  2 parts: a. Neurocrani: 2 parts: - Interna: Protegeix l’encèfal. - Óssos dèrmics externs: Donen forma a la cara. Només en osteïctis. b. Branquiocrani: Brànquies i mandíbula.
  44. 44. Esquelet apendicular: Aletes  Aletes imparelles: Pterigófor i radis.  Aletes parelles: Peça basal variable (tendència a perdre tamany) i radis. Tipus d’aletes 1. Dorsals: A l’esquena. Protegeixen del balanseig i assisteixen en voltes i aturades brusques. Fins a tres. 2. Anal:Ventralment, a la superfície posterior a l’anus. Estabilitza el peix. 3. Pectorals: A cada costat, rere els opercles. Creen la força necessària per elevar-se. 4. Pèlviques: Ventrals, sota les pectorals. Anàlogues a les extremitats posteriors dels tetràpodes. 5. Caudal: A la cua. Urostil.
  45. 45. Anatomia dels osteïctis: Sistema respiratori. Brànquies  Localitzades sota l’opercle.  5 arcs branquials.  Sistema contracorrents.  Absència d’espiracle (excepte en condrostis)  Tendència a la desaparició dels septes branquials.
  46. 46. Bufeta natatòria  Òrgan de flotació de parts flexibles i ple de gas, sota la columna vertebral.  Intercanvia gas amb la sang* i permet al peix ascendir/descendir sense emprar els músculs.  Fisòstoms/fisoclists (presència/absència de conducte pneumàtic)  Escualè (fetge) * El pas de glucosa a àcid làctic, acidifica la sang i això allibera oxígen i diòxid de carboni a la sang, els quals difonen a la bufeta.
  47. 47. Anatomia dels osteïctis: Sistema circulatori  Hemoglobina (més o menys en funció dels hàbits)  Sistema circulatori tancat.  Cor bicameral: Aurícula i ventricle  Artèries caròtides al cap.  Ventricle – Aorta central – Brànquies – Aorta dorsal – Vísceres i resta del cos – Sistema venòs – Venes Cardinals – Sinus venós – Aurícula.  INCONVENIENT: Gran resistència capil·lar. Pèrdua pressió.
  48. 48. Anatomia dels osteïctis: Sistema nerviós. • Organitzat al voltant de l’encèfal, el qual es divideix en: 1. Bulb olfactiu 2. Cervell (olfacte) 3. Lòbuls òptics 4. Cerebel (moviment) 5. Bulb raquidi (vísceres) • Òrgans sensorials molt desenvolupats : Línia lateral • Dolor?
  49. 49. Anatomia dels osteïctis: Sistema digestiu/excretor  S. Digestiu: Semblant al d’altres vertebrats. Fenedures branquials. Conducte pneumàtic (a vegades)  S. Excretor: Amoníac .
  50. 50. Regulació osmòtica. Aigua dolça Aigua dolça Tendència a absorbir aigua i perdre sals. Com ho eviten? Ronyons opistonèfrics (orina diluïda) Cèl·lules absorbents de sals (brànquies) c. Dieta salina Aigua salada Tendència a perdre aigua i guanyar sals. Com ho eviten? Beuen aigua per evitar pèrdua d’aigua Cèl·lules secretores de sals (brànquies) c. Expulsió de sals en els fems. . Expulsió salina al ronyó (pèrdua del glomèrul)
  51. 51. Anatomia dels osteïctis: Reproducció  Vivípars: Fecundació interna. Principalment condrictis.  Ovovivípars: Fecundació interna. Poc comú. Escorpènids.  Ovípars: Fecundació externa. Modalitat més comuna. * Desovadors pelàgics: Ous més petits i amb menys vitel. * Desovadors demersals: Ous més grans i densos. Peix Ballesta
  52. 52. Hermafroditisme • Hi ha espècies que no presenten sexes separats (dioics), sinó que són hermafrodites: a. Simultanis b. Protàndrics c. Protogínics • Dimorfisme sexual
  53. 53. Comportament migratori • Diàdroms: a. Anàdroms: Salmó b. Catàdroms: Anguila d’aigua dolça c. Anfídroms • Potàdroms • Oceanòdroms
  54. 54.  Gràcies per la vostra atenció! Gràcies per la vostra atenció!!

×