Ponència Trobada Arxiprestal del Poblenou 2017

1. 1
Volem ser comunitats ecològiques
L’encíclica “Laudato si´” és una gran encíclica del papa Francesc, per tal que
l’assumeixin les comunitats cristianes i per tal que aquestes comunitats siguin
més ecològiques. En el text, tracta el tema ecològic en un sentit global, o en
un sentit eco-social, és a dir, en un sentit ampli, per: “fer justícia a la terra i als
pobres i als qui pateixen”. Per tant, es tracta d’una justícia ecològica que no és
altra cosa que una justícia social. És una preocupació, com diu en subtítol:
“sobre la cura de la casa de tots”.
No és la primera encíclica del papa Francesc. El juny del 2013, pocs mesos
després de ser papa, ja va publicar la “Lumen fidei” (“La llum de la Fe”), però
aquell text era pràcticament escrit i preparat ja pel papa Benet XVI que havia
renunciat el mes de febrer.
Tampoc és la primera vegada que un papa parla de l’ecologia, com també ho
han fet molts altres cristians. Però sí que és la primera vegada que es dedica
una encíclica monogràfica. Tot reconeixent a Sant Francesc d’Assís, que és un
sant que ho recull tot de l’Evangeli mateix. Per tant, ens retorna a les fonts.
També ho van fer abans papes com sant Joan Pau II o Pau VI. El papa Pau VI,
el 1971, ja va denunciar les agressions a la terra i a la natura. Sant Joan Pau II
va criticar molt durament el consumisme i demanava una “ecologia humana”.
També ho va fer en el missatge en motiu de la Jornada Mundial de la Pau, el
dia 1 de gener del 1990, que el va dedicar justament a aquest tema. El papa
Benet XVI també en va parlar, sobre aquest tema, en la seva encíclica “Caritas
in veritate” i en el missatge de la Jornada Mundial de la Pau de l’any 2010.
Una encíclica, com diu el seu nom, és una “circular”, un text obert, perquè arribi
“a tothom”, però també és el text que té el màxim valor doctrinal dins d’un
ampli ventall del magisteri d’un papa (exhortacions, cartes, constitucions
apostòliques, etc). Aquesta encíclica és un text llarg i molt ben documentat.
El papa Francesc afronta la seva encíclica com si fos una Revisió de Vida, tot
seguint el mètode del veure, jutjar i actuar.
VEURE:
El veure consisteix en una anàlisi sobre com està el planeta, amb molta
objectivitat i amb fonament científic. S’assenyalen els drames d’avui dia i es
constata la destrucció massiva del planeta. Es dedica la part central del capítol
a la destrucció mediambiental i ja s’assenyala que és també una destrucció
social, perquè –destruint el medi ambient- hi ha “víctimes de la nostra societat”
i mentrestant “l’ambient natural i l’ambient humà es destrueixen junts”, per això:
“les poblacions més pobres són les més víctimes”.
Es parla també del concepte de “deute ecològic”, en el sentit que no pot ser
que els pobres deguin diners als rics, quan resulta que s’han robat les matèries
primes d’aquests països pobres, com són: minerals, petroli, fusta dels arbres,...

2. 2
El deute és que cal retornar tot això perquè no sigui una explotació. I perquè
això encara contribueix més a la pobresa d’aquests països”. En aquest sentit el
papa afirma rotundament que “un plantejament ecològic ha de ser un
plantejament social”, perquè tot està en el mateix cistell. I això és un deure que
s’ha de complir!
JUTJAR:
L’encíclica vol que anem a les arrels del problema. Per què estem així? Anem a
veure les causes. I resulta que aquestes causes o arrels són morals. Per això
ens porta a preguntar-nos: Què ens diu la fe sobre la natura? La natura és un
objecte de l’atzar? Ha sortit del caos? No! Segons la visió cristiana: ens hem
de mirar la natura com una creació! La natura és la creació de Déu, és un
regal que Déu ens ha fet, és un do. No pot ser un pur objecte. És fruit de
l’amor! Què fem amb un regal?
D’aquest regal de la creació, cal gaudir-ne però amb responsabilitat. Tot el
món és un reflex, és un mirall de Déu. És Déu mateix, per exemple: en la seva
bellesa. Aquesta és la mirada que hauríem de tenir els cristians. Nosaltres en
som responsables. Nosaltres som administradors, no en som els amos. Som
com els “masovers”. Segons el llibre del Gènesi, “dominar” la terra vol dir
“cuidar-la”, “protegir-la”. Si ens hi fixem bé, Déu mateix s’ha fet natura en un
“ésser humà”. I així s’ha fet seva també tota la natura.
- Quines són les CAUSES del per què hem arribat fins aquí?
1.- El paradigma tecnocràtic
2.- L’antropocentrisme desmesurat i desviat
3.- El paradigma economicista
1.- El paradigma tecnocràtic
És una visió segons la qual la natura simplement és un objecte en el poder de
la tècnica. Avui dia la tècnica té un poder immens que tiranitza la terra. En
aquest sentit, el avenços són bons, el progrés és bo, i tot ens ajuda a conèixer
la realitat,... però resulta que el poder s’ho menja tot, i es cau en una auto-
suficiència. Avui en dia, tot el que és possible tècnicament acaba essent
necessari i ja no es pot aturar. Tot es pot fer, i sense escrúpols. I tot està en
mans del poder tecnològic, que busca treure el màxim profit de la terra i
també de les persones. Cal resistir-se a tot això! –diu el papa-.
2.- L’antropocentrisme desmesurat i desviat
Aquesta és una visió molt estesa que considera l’home com si fos Déu. Hem
passat de ser administradors a ser amos. L’home és el qui marca les normes i
és l’amo de tot i té tot el poder i el poder sobre tot.
3.- El paradigma economicista
Avui en dia l’economia és un tot. I en tot busquem l’ànim de lucre i el màxim
benefici. Tot el que es fa avui és per tal de generar més riquesa. Estem en un
món on “l’1% de la població té el 53% de la riquesa mundial”. I no hi ha cap
autoritat global que ho limiti o ho aturi. Tot el que es fa en el món no és en
benefici de tothom. Avui en dia l’economia té més força que la política i és

3. 3
l’economia la qui marca la política dels països. I, a més a més: resulta que és
l’economia la qui exclou les persones. Les polítiques econòmiques
descarten a les persones.
ACTUAR:
- Què hem de fer?
Cal dir que això és un repte titànic. No pot ser una solució ni tècnica ni política.
Ha de ser un canvi en el cor i en la consciència i la mentalitat de la gent.
- Ens cal “una revolució cultural”
- Ens cal “una ecologia integral”
- No es tracta de buscar només una solució per a uns sectors: les balenes, els
animals, les plantes, els homes,... sinó que cal veure el món com un tot
global.
- Cal buscar una ecologia que sigui econòmica, social, cultural,...
- Cal una espiritualitat que ens porti una mirada nova.
- Cal un canvi en l’estil de vida.
I per assolir això, cal una tasca cultural i educativa, en tots els sectors.
Hem de repensar la mirada sobre la natura, perquè la natura no és
il·limitada, té límits! I hem de reconèixer que ara estem maltractant el planeta.
El papa fa una crida a la nostra consciència per tal de promoure un canvi de
mentalitat, una “conversió”, que ens porti de retruc a un canvi d’actituds.
Per a això, ens cal:
- Una actitud contemplativa: de saber mirar amb sentiment, amb amor, amb
patiment,... que ens condueixi a pregar.
- Una actitud de simplicitat: amb una sobrietat i austeritat. Pensem que no
necessitem tantes coses per viure. Tenim el perill continu del consum
desenfrenat, el perill del viure massa confortable. Ens cal la humilitat per poder
gaudir del poc i amb les coses petites.
_______________________________________________________________
PROPOSTES PRÀCTIQUES:
1.- Cal un treball d’aprofundiment i de reflexió a tots nivells (amb el text de
l’encíclica, amb llibres, articles, conferències, etc...). També podem col·laborar
amb moltes entitats cristianes, que tenen molts materials, com Justícia i Pau,
Càritas, Mans Unides, Cristianisme i Justícia,... moltes d’elles també treballen
conjuntament, com per exemple, en les pàgines web de:
www.enlazateporlajusticia.org o al “Movimiento Católico Mundial por el Clima”
(MCMC), amb: www.catholicclimatemovement.global/es (on, fins i tot, hi podem
trobar la “Guía de Eco-Parroquias”).
2.- Buscar uns responsables d’aquests temes i que facin un equip que es
preocupi de tot allò que sigui ecològic i de justícia. Amb ells es pot dibuixar un
pla de formació i que es pugui arribar també a uns canvis concrets i reals.

4. 4
3.- Hem de saber mirar cap a dins però també hem de mirar cap a fora, hem de
tenir una mirada social. Hem de plantejar-nos de mirar el nostre món i el
nostre entorn i no només de procurar per la parròquia. Hem de saber treballar
“amb els altres”, amb altres entitats i associacions,...
4.- Tot el que fem ha de ser individual i col·lectiu alhora. Les persones i la
comunitat han de canviar conjuntament.
5.- Hi ha unes qüestions educatives, que fan referència als valors. Pensem
que hem d’introduir un missatge. Per tant, 1.- caldrà una tasca pedagògica i
2.- introduir-ho en els debats públics. Pensem en la catequesi, els joves,
l’esplai, els avis, etc...
6.- Caldrà introduir-ho també en les celebracions litúrgiques, en els recessos,
en les pregàries, etc,...
7.- Finalment hem de pensar en uns canvis en la vida:
1. Mirar les qüestions de l’energia, de l’energia verda, de les energies
renovables, de l’energia solar, etc...
2. Ens de plantejar, molt seriosament, reduir el consum energètic!
3. Es pot fer una auditoria mediambiental, per veure com estem...
4. Cal reduir el consum d’aigua i pensar molt en reutilitzar-la...
5. Cal reduir tots els consums que fem i veure tot allò que contractem
6. Cal revisar tots els residus que generem i pensar en reutilitzar-ne molts
d’ells en molts mercats de segona mà
7. Cal revisar tots els contractes, les assegurances,
8. Cal veure les relacions laborals, els serveis remunerats i els
voluntariats, etc,...
9. Cal revisar els nostres estalvis, pensar en la “banca ètica”, en entitats
que tinguin projectes socials i d’inserció i reinserció laboral
10.Cal comprar en mercats de proximitat, de Km0
11.Cal pensar també en els nostres vehicles, en el seu consum i la seva
contaminació... Pensem en el transport públic o el compartit