Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
Dossier El Medi Ambient Sostenible A Lescola
1. El medi ambient sostenible a l'escola Curs 08-09 Meritxell Vidal Barreda
El medi ambient sostenible a l’escola
1.- Estat de la qüestió..........................................................................pàg. 1
1.1.- Conceptes bàsics...........................................................................pàg. 1
1.2.- L'interrelació...............................................................................pàg. 3
1.3.- Organismes i accions governamentals.
Conferències de la ONU sobre el medi
ambient............................................................................................pàg. 3
1.4.- Agenda 21...................................................................................pàg. 5
2.- Com podem millorar les nostres accions?..............................................pàg. 6
2.1.- Nivells més propers........................................................................pàg. 6
2.2.- Primer cal conèixer els diferents IMPACTES
AMBIENTALS.......................................................................................pàg. 6
Aigua...............................................................................................pàg. 7
Com hi podem ajudar? ................................................................pàg.14
Aire................................................................................................pàg.16
Com hi podem ajudar? ...............................................................pàg. 20
Residus...........................................................................................pàg. 29
Com hi podem ajudar?................................................................pàg. 38
2.3.- Compra verda.............................................................................pàg. 44
3.- Com orientar als i les alumnes per a que siguin
respectuosos amb el medi ambient?.......................................................pàg. 52
3.1.- Dia a dia a l'aula..........................................................................pàg. 52
3.2.- Recursos: Jocs per a l'educació ambiental,
activitats.........................................................................................pàg. 52
3.3.- Participació, el medi ambient i
la construcció de la identitat.................................................................pàg. 55
4.- Agenda 21 escolar: escoles verdes....................................................pàg. 65
4.1.- Què és l'Agenda 21 escolar?.............................................................pàg. 66
4.2.- Fases de l'Agenda 21 escolar............................................................pàg. 67
4.3.- Com motivar als membres de la comunitat educativa?.............................pàg. 68
4.4.- Quines activitats podem fer a l'escola?...............................................pàg. 70
5.- Recursos.....................................................................................pàg. 71
6.- Bibliografia i Annex.................................................................pàg. 72 i 73
2. El medi ambient sostenible a l’escola
Objectius
- Tenir les eines per fer una bona gestió ambiental del treball diari (tant dins
com fora de l’aula)
- Disminuir les accions no respectuoses amb el medi ambient (tant les nostres
com les dels nostres alumnes)
- Orientar als alumnes a tenir un comportament ambientalment sostenible
(tant dins com fora de l’aula)
1.- Estat de la qüestió
1.1.- Conceptes bàsics
X Dinàmica 1: Joc de paraules
Sostenibilitat
Els darrers anys, diferents organismes internacionals, mitjans de comunicació
i organitzacions no governamentals estan alertant sobre la pèrdua de qualitat
del medi ambient i les conseqüències, poc encoratjadores, que pot tenir
aquesta degradació per al planeta i la humanitat.
El model de creixement econòmic de les societats actuals (les occidentals
bàsicament) no té en compte els fets que el Planeta funciona com una
cadena interminable de relacions que es van autorregulant i que el medi que
ens envolta i els seus recursos són finits.
L'aplicació del model econòmic occidental, tal com el coneixem ara, genera
nombrosos problemes, tant disfuncions de tipus ecològic com conflictes de
tipus social i econòmic. Les causes estan relacionades amb la manera de fer:
− L'explotació dels recursos naturals
− El consum d'aquests recursos
− El repartiment dels recursos
La situació actual necessita un canvi. Urgeix posar les bases per a una nova
cultura (una manera diferent d'ordenar els valors), una nova manera
d'organitzar les relacions humanes i també una nova manera d'entendre la
relació de la humanitat amb la resta de la biosfera i, sobretot, un compromís
amb el futur que doni pas a noves propostes de gestió del medi.
2
3. Es fa evident que el model actual no es pot mantenir en el temps ni en l'espai.
Com a alternativa emergeix un nou concepte: la sostenibilitat. Una de les
primeres vegades que apareix amb més força aquest concepte, en l'anomenat
informe Brundtland (1987) es defineix així:
quot;El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les
necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions
futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capacitat de
sustentació del medi naturalquot;.
Existeixen nombroses definicions de quot;desenvolupament sosteniblequot; però totes
comparteixen la mateixa idea: hem d'adaptar el nostre comportament per tal
de gaudir indefinidament del nostre planeta com a espècie humana. Es tracta
de saber viure bé sense fer malbé.
El desenvolupament sostenible és un projecte necessari que es pot resumir en
6 principis bàsics:
1. Medi ambient: la seva capacitat imposa límits a moltes activitats humanes
i obliga a una reducció del consum de recursos.
2. Futuritat: tenim un deure moral d'evitar comprometre la capacitat de les
generacions futures per satisfer les seves necessitats.
3. Qualitat de vida: té dimensions socials, culturals, ètiques i espirituals.
4. Equitat: la riquesa, les oportunitats i les responsabilitats sÕhan de
compartir.
5. Principi de precaució: si es dubta dels efectes ambientals de qualsevol
acte, s'ha d'aplicar aquest principi i actuar amb prudència.
6. Pensament hol·lístic: per resoldre un problema de sostenibilitat complex
cal que tots els factors que afecten el problema s'integrin a la solució.
Educació ambiental
L'educació ambiental va ser definida amb suficient precisió ja fa trenta anys:
es tracta quot;d'aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i
s'interessi pels seus problemes i que compti amb els coneixements, aptituds,
actituds, motivació i desig necessaris per treballar en la recerca de solucions
als problemes actuals i per prevenir els que puguin aparèixer en el futurquot;
(Carta de Belgrad, 1975).
Tanmateix, des dels anys 70 la percepció de la problemàtica a abordar s'ha
ampliat de manera notòria. De la preocupació per problemes relacionats amb
la pèrdua d'elements naturals i el deteriorament, s'ha passat a la consciència
de l'esgotament de recursos, les disfuncions globals i l'augment de la pobresa i
l'exclusió, conflictes molt greus que ens porten a parlar d'insostenibilitat.
Així que, si bé l'objectiu de l'educació ambiental no ha variat, la tasca
educativa ha augmentat la seva dimensió a mesura que s'ha ampliat la
3
4. percepció dels problemes. Avui s'ha obligat repensar l'educació ambiental per
a la sostenibilitat.
No es tracta de comprendre per acceptar, sinó de comprendre per millorar.
L'educació que necessitem ha de servir per capacitar-nos per al canvi. I sabem
que no n'hi ha prou amb conèixer els símptomes per evitar les causes, ni amb
estar sensibilitzat per actuar en conseqüència. Cal saber com fer-ho. I cal
sentir-se capaç de fer-ho. Capacitació, doncs, vol dir equipament personal i
social per al canvi, amb els aprenentatges instrumentals de procediments,
destreses i tècniques necessaris per quot;ser capaçquot;. Però vol dir, també,
reforçament del sentiment de control sobre la realitat per quot;sentir-se capaçquot;.
Així que l'educació per a la sostenibilitat passa pel desenvolupament de
capacitats personals d'analitzar, investigar, avaluar, imaginar creativament,
projectar, comunicar, negociar, planificar, cooperar i executar, i també per
l'enfortiment de la motivació i el coratge necessaris per a l'aplicació
productiva d'aquestes capacitats.
Com propiciar aquesta capacitació? L'experiència demostra que la millor
manera és a través de la pràctica, en un aprenentatge en l'acció.
1.2.- Estat de la qüestió
1.2.- L'interrelació
Fenòmens
Medi urbà – rural
Provocats
(Acció Humana)
(Acció Humana)
Fenòmens
naturals
X Dinàmica 2: Joc de rol
1.3.- Organismes i accions governamentals. Conferències de la ONU
sobre el medi ambient.
4
5. a) Cimera per la Terra (1992) – Rio de Janeiro
b) Cimera per la Terra (1997) – Kioto
c) Cimera Mundial sobre el desenvolupament sostenible (2002) –
Johannesburgo
d) Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic (2007) - Bali
a) Cimera per la Terra: La Conferència de les Nacions Unides sobre l'Ambient
i el Desenvolupament, més coneguda com quot;Cimera per a la Terraquot;, va ser duta
a terme entre el 3 i el 14 de juny de 1992. En aquesta els països participants
van acordar adoptar un enfocament de desenvolupament que protegís el medi
ambient, mentre s'assegurava el desenvolupament econòmic i social. A la
Cimera de Rio van ser aprovats per, 178 governs, diversos documents:
Programa 21: aquest és un pla d’acció que té com a finalitat fites
ambientals i de desenvolupament en el segle XXI
Declaració de Río sobre medi ambient i desenvolupament: es defineixen els drets i
deures dels Estats.
Declaració de principis sobre els boscos
Convencions sobre el canvi climàtic, la diversitat biològica i la Desertificació
b) Cimera per la Terra + 5: Aquesta Cimera va tenir lloc en un Període
extraordinari de sessions de l'Assemblea General celebrada en 1997. Tenia
com a principal objectiu analitzar l'execució del Programa 21, aprovat a la
Cimera de 1992. Després d'intenses deliberaciones degudes a les diferències
entre els Estats sobre com finançar el desenvolupament sostenible en el
plànol mundial, es van obtenir diversos acords que es van plasmar en el
document final de la sessió. Aquests acords són:
Adoptar objectius jurídicament vinculants per a reduir l'emissió dels
gasos d'efecte hivernacle, els quals són causants del canvi climàtic
Avançar amb més vigor cap a les modalitats sostenibles de producció,
distribució i utilització de l'energia
Enfocar en l'erradicació de la pobresa com a requisit previ del
desenvolupament sostenible
Document de la Cimera per a la Terra+5 quot;Informe del Secretari General sobre
l'aplicació i execució de la Declaració de Rio sobre el Medi ambient i el
Desenvolupamentquot;
(2002): Coneguda també com
c) Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible
Cimera de Johanesburgo, és un seguiment al Programa 21 i per tant, va dur
com principal objectiu l'adopció de compromisos concrets en relació amb el
Programa 21 i l'assoliment del desenvolupament sostenible.
Durant el 2001 es van dur a terme una sèrie de consultes i reunions
preparatòries regionals i subregionales per a avaluar les oportunitats i
desafiaments que comporta el desenvolupament sostenible així com per a
5
6. establir prioritats, iniciatives i compromisos necessaris per a aconseguir
aquest desenvolupament.
El programa intergovernamental va constituir la part central del Cimera, però
també es va prestar atenció a tots aquells sectors de la població que estan
compromesos amb el desenvolupament sostenible, incloent aquells definits en
el Programa 21:
Empresa i indústries, Nens i joves , Agricultors , Pobles indígenes , Autoritats
locals, Organitzacions no governamentals , Comunitats científiques i
tecnològiques, Dones , Treballadors , Sindicats
d) Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic (2007): Els 190 països participants
han deixat de costat les demandes particulars i han acceptat posar el 2009
com a data límit per acordar un nou Protocol de Kyoto. Serà a Dinamarca on
hauran d'acordar un text que substitueixi el famós protocol que caducarà el
2012.
L'última sessió de la cimera ha escenificat les sensacions que s'han viscut en la
Conferència sobre el canvi climàtic. L'han protagonitzada els Estats Units que
en 30 minuts han passat d'oposar-se frontalment a l'acord i ser xiulats pels
assistents, a rebre una sonora ovació quan han anunciat que acceptaven cedir
a les demandes dels països en vies de desenvolupament.
Després que la sotssecretària nord-americana d'Estat per a la Democràcia i els
Assumptes Globals, Paula Dobriansky, afirmés quot;ens unim al consensquot;, el
martell del ministre de Medi Ambient d'Indonèsia ha tancat la qüestió. El
compromís, adquirit pels 190 estats representats, és ja una realitat
ineludible.
Acords a destacar:
Referència concreta a objectius de reducció d'emissions, que surt com
una simple nota a peu de pàgina.
Crida al fet que les emissions es redueixin sota el principi de
responsabilitat comuna però diferenciada, que diu que seran diferents
les xifres de compromís entre països rics i pobres segons criteris socials
i econòmics.
Els països industrialitzats transferiran tecnologia als emergents per a
ajudar-los a lluitar contra l'escalfament global. Una petició de
l'anomenat G-77 més la Xina, que aglutina 132 països en
desenvolupament. A canvi, aquest grup es compromet a portar a terme
mesures per rebaixar els seus nivells de diòxid de carboni.
Després de tretze dies de negociacions, la cimera passarà a la història per ser
una de les més llargues que ha organitzat l'ONU. N'ha sortit, però, un full de ruta
perquè al 2009 s'aprovi un nou Protocol de Kyoto, document que té vigència
fins al 2012. De fet, el full de ruta de Bali, com el seu propi nom indica, és
només el començament d'un viatge que comença el 2008 i té Còpenhagen i
una nova cimera al 2009 per destí.
6
7. X Dinàmica 3: Presentació de
les cimeres
1.4.- Agenda 21
L'any 1992, a la Cimera de la Terra celebrada a Río de Janeiro, els estats van
debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament sostenible, que
cobreixi les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les
generacions futures per satisfer les seves. I varen acordar un pla de treball
per al segle XXI: L'Agenda 21
Per fer realitat aquest projecte planetari cal pensar globalment i actuar
localment. Per això es va fer una crida a totes les ciutats perquè elaboressin
la seva pròpia Agenda 21 Local, que traduís els objectius generals en
actuacions concretes.
i Exemples d'Agenda 21 d'algunes ciutats:
http://www.bcn.cat/agenda21
http://www.sabadell.cat/agenda21/p/A21_cat.asp
2.- Com podem millorar les nostres accions?
2.1.- Nivells més propers.
− Associacions, entitats, ...
− A casa
− Quotidianitat
− Al centre escolar (lloc de treball)
2.2.- Primer cal conèixer els diferents IMPACTES AMBIENTALS
7
8. Aigua
Aire Residus
Aigua
L'aigua, escassa...
L'aigua és un element esssencial per
beure. Però també per a moltes altres
coses: cuinar, rentar-nos, regar els
camps, fer funcionar moltes fàbriques...
Això, pel que fa l'ésser humà. Perquè cal
recordar que molts animals i plantes
necessiten l'aigua tant o més que
nosaltres.
D'altra banda, d'aigua, n'hi ha molta al
planeta. Les tres quartes parts de la
superfície de la Terra són aigua. Però,
malauradament, la major part d'aquesta
aigua és salada (97%) i no és aprofitable
per a les finalitats que s'han descrit
anteriorment.
Necessitem aigua dolça i neta. I,
d'aquesta, ja n'hi ha menys.
... i mal repartida
I, a sobre, està mal repartida. L'aigua
dolça es troba bàsicament congelada (2%)
i als rius i llacs (0,02%) o a sota terra (als
aqüífers, 0,6%), d'on cal extreure-la.
8
9. Les nostre terres, a tocar del mar Mediterrani (per això s'anomena regió
mediterrània), no es caracteritzen precisament per una gran abundància de
pluges. No és un desert però, de vegades, ho sembla una mica. Plou una certa
quantitat (poca) a la tardor, a l'hivern i a la primavera. Però, quan més falta
fa l'aigua, que és a l'estiu, és quan menys plou. A més, sovint la pluja cau
quot;tota de copquot;, no es pot aprofitar i se'n va directament al mar, i ocasiona de
pas grans catàstrofes. Com diu en Raimon, quot;o plou poc o plou massaquot;.
És per això, que els darrers anys i sobretot el 2008 han estat marcats per
greus sequeres que ens han fet adonar, un cop més, de la limitació dels
nostres recursos hídrics.
Hi ha països on les aixetes no ragen.
Es calcula que uns 1.300 milions de persones (un 20% de la població del
planeta) distribuïts en uns 90 països no disposen d'aigua potable. A l'Àfrica,
molta gent ha de recórrer més de 5 quilòmetres diaris per aconseguir aigua,
sovint de mala qualitat. Simplement pel fet de no poder rentar-se les mans,
molts infants pateixen de disenteria i diarrees.
A casa nostra els problemes no són tan greus, però tenim exemples prou bons
de manca d'aigua; tal i com ja s'ha assenyalat. Periòdicament tenim amenaces
de restricció d'aigua en algunes zones de l'àrea mediterrània. Molts pagesos
han de deixar les terres sense regar. A moltes localitats de la costa catalana
hi ha problemes d'aigua salinitzada. A d'altres, hi ha manca d'aigua a l'estiu,
quan la població es duplica o triplica a causa del turisme, precisament quan
l'aigua és menys abundant.
“Incolora, inodora, insípida”
“L'aigua és una substància incolora, inodora, insípidaquot;, és a dir, sense color,
sense olor, sense gust. Gairebé sembla una frase d'algun savi de l'imperi romà.
És, però, falsa. Només l'aigua destil·lada casa amb aquesta definició.
L'aigua natural sempre porta dissoltes algunes sals. Això quan és neta, perquè
si és bruta o contaminada l'aigua serà fosca i pudent i tindrà mal gust. Els
éssers humans necessitem molta aigua per a les nostres activitats. La
necessitem neta i la retornem bruta.
Però, què és el que embruta l'aigua?
aigües domèstiques: l'aigua que fem servir per rentar-nos, per rentar la
−
roba i els plats, per fer les nostres necessitats, etc. esdevé una aigua
residual quan surt de casa. En sortir pel desguàs porta detergents i sabons,
restes de productes de neteja i molta matèria orgànica, bacteris, virus i
paràsits.
9
10. aigües industrials: la indústria és un dels consumidors i contaminadors
−
més importants d'aigua. Després de cada procés industrial, l'aigua és
abocada al riu, de vegades depurada i de vegades no. Alguns productes són
altament tòxics, com els metalls pesants o alguns derivats químics
(cianurs, àcids, alguns hidrocarburs). D'altres, no tan perillosos, també
ocasionen problemes importants (residus alimentaris, olis). En tot cas, la
varietat de contaminants és gran.
aigües agrícoles: les activitats agrícoles
−
tenen efectes importants sobre les
aigües, sobretot a causa dels adobs i els
plaguicides que es fan servir als camps i
que són arrossegats amb l'aigua de reg. El
primers provoquen eutrofització (vegeu
més endavant). Els segons són molt tòxics
per a animals i plantes.
aigües ramaderes: la ramaderia també té
−
efectes sobre l'aigua. Els excrements dels
animals i especialment els lixiviats, restes
líquides que s'escolen dels femers,
suposen una contaminació per matèria
orgànica, així com microbiana.
casos especials: altres impactes sobre
−
l'aigua són l'escalfament produït per
algunes indústries, la contaminació
radioactiva i la produïda per mines a cel
obert (exemple: salinització per mines de
sal).
Aigua sota terra (aqüífers)
Un altre efecte molt important de la
contaminació aquàtica és l'impacte que es
produeix sobre les aigües subterrànies. Ja
hem comentat més amunt que la quantitat
d'aigua que hi ha sota terra és molt més gran
que la que trobem als rius i als llacs.
Concretament, es calcula que mentre que als
rius i als llacs n'hi ha uns 200.000
quilòmetres cúbics, les aigües subterrànies
en són uns 8.500.000. De fet, podríem dir
que un riu té una part aèria, que és la que
veiem, i una de subterrània, que no veiem i
que és molt més important que l'altra.
10
11. En tot cas, l’aigua s’infiltra sota terra a travès del sòl i de les roques poroses
fins que troba una capa impermeable (per exemple, d'argiles). En aquest punt
es forma una acumulació d’aigua. Aquestes acumulacions reben el nom
d’aqüifers.
Aquesta aigua es pot extreure amb pous i és important per a la indústria i
l'agricultura, perquè n'és una reserva molt gran. El problema és que si s'extreu
de l'aqüífer més aigua de la que hi entra, a poc a poc s'acaba esgotant.
Tothom qui depenia d'aquesta aigua se'n queda sense.
Si aquesta darrera situació es produeix en un aqüífer arran de mar, apareix un
nou problema. En desaparèixer l'aigua dolça, aquesta és substituïda per aigua
salada que penetra des del mar. Si es continua extraient aigua de l'aqüífer, de
sobte hom es troba amb aigua salada, com passa, de vegades, a algunes
poblacions costaneres del Tarragonès i al Maresme.
Finalment, cal dir que molta de la contaminació que es vessa als rius, i alguna
altra com la dels líquids dels abocadors incontrolats o il·legals, acaba per
filtrar-se també sota terra i va a parar inevitablement als aqüífers. Si tenim
en compte que la renovació d'aigua que es produeix a quot;l'esponjaquot; de l'aqüífer
és molt lenta (pot trigar anys), veurem que la contaminació de les aigües
subterrànies és un problema ambiental seriós.
Netejar l'aigua
Al llarg de molts segles, l'ésser humà i els altres animals han pogut beure
directament l'aigua de les fonts, els rius o els llacs que tenien a la vora del
lloc on vivien, malgrat que a l'aigua anaven a fer cap tota mena de coses.
És important tenir en compte que, en condicions naturals, sense cap
intervenció de l'home, també les aigües s'embruten, com un fenomen normal.
Per exemple, a la tardor, les fulles dels arbres que hi ha a les ribes dels rius o
dels llacs cauen a l'aigua. Sovint també hi van a parar les despulles de
vegetals i d'animals morts. Malgrat això, l'aigua, en condicions naturals,
acostumava a ser neta, ja que en realitat el llac, el riu o la mar són uns
ecosistemes que s'autoorganitzen i cerquen contínuament un estat d'equilibri.
[]
En aquest cas, alguns dels organismes aquàtics s'encarregaran d'eliminar els
residus i les despulles. Els microorganismes descomponedors tenen un paper
fonamental en aquest procés en créixer damunt les fulles mortes o els
cadàvers, que van descomponent.
Alguns bacteris es “mengen” el petroli?
11
12. L'autodepuració natural dels rius és un procés pel qual els microorganismes
degraden la matèria orgànica que troben a l'aigua.
També, la radiació ultraviolada del sol és capaç de matar els microorganismes
patògens del riu si hi incideix durant un recorregut d'uns 3 quilòmetres. És una
altra faceta de l'autodepuració natural.
Aquests microorganismes, però, només descomponen unes substàncies
determinades i en una concentració concreta (si els abocaments són
excessius, no donaran l'abast).
És més, algunes substàncies, com els metalls pesants o els plaguicides, els
afecten negativament. Amb tot, hi ha bacteris capaços de degradar productes
insòlits, com el petroli. Actualment, es fan investigacions per veure si, en el
futur, es poden utilitzar per eliminar-lo quan esdevé un problema ambiental,
com és el cas dels accidents dels petroliers que provoquen les marees negres.
12
13. L'autodepuració d'un riu (font: Quaderns d'Ecologia Aplicada núm. 3. Diputació
de Barcelona.)
* Visible només al microscopi
Esquema d’autodepuració. En el punt on les aigües residuals són abocades al riu es produeix una
ràpida disminució de la concentració de l’oxigen dissolt, malgrat que després d’haver assolit un valor
13
14. mínim pot recuperar-se la concentració màxima aigües avall. Aixó succeeix sempre que la
contaminació no sigui excessiva ni tingui un caire tòxic.
Aigua per beure: potabilització
La potabilització és el procés pel qual hom converteix aigua més o menys
contaminada en aigua apta per al consum humà. L'aigua, en sortir de la planta
potabilitzadora, ha de tenir una qualitat preestablerta, totalment regulada
per llei. A continuació, i de forma simplificada, es representa l'esquema del
procés amb les seves fases:
1. Captació, desbast i separació de sorres: l'aigua es capta del riu i, amb
unes reixes, se separen de l'aigua els cossos i objectes de mida gran:
restes vegetals, residus, etc. Després, passa molt lentament per uns
canals on les sorres hi van precipitant al fons. També hi pot haver un
sistema de dragues que retiren les sorres, els fangs, etc.
2. Floculació: per eliminar la matèria orgànica de l'aigua, s'hi afegeixen
substàncies químiques: els floculants. Aquests floculants fan que les
petites partícules de matèria orgànica s'ajuntin i formin agregats de
mida més gran, els flòculs, que precipitaran amb més facilitat.
3. Sedimentació-decantació: a continuació, es deixa reposar l'aigua en
uns tancs. Així, els agregats de matèria orgànica i de partícules de fang
i llims es dipositen al fons del tanc.
4. Filtració: es fa passar l'aigua per un filtre de sorres netes, de manera
que s'hi quedin les partícules fines que no s'hagin decantat.
5. Desinfecció per ozonització: és sistema de desinfecció modern.
Resulta més car que la cloració, però és preferible perquè no deixa mal
gust a l'aigua.
6. Filtració per carbó activat: si l'aigua era molt bruta, es fa una segona
filtració amb carbó activat, substància capaç d'absorbir els olors i els
sabors.
7. Desinfecció amb clor: abans de sortir de la planta, l'aigua sempre és
desinfectada mitjançant addició de clor, tot i que en menor quantitat
que quan no s'aplicava la ozonització, ja que ara és l'ozó el principal
responsable del procés de desinfecció.
14
15. Aigua bruta: depuració d'aigües residuals
La depuració d'aigües residuals consisteix bàsicament en l'eliminació de la
major part dels elements contaminants que hi són presents, abans d'abocar-la
novament al riu o al mar. Les aigües residuals transporten tota mena de
contaminants: aigües fecals, matèria orgànica, restes d'aliments, brutícia de
rentar la roba i els plats... Per tant, cal extreure'n tot això abans d'abocar-la
de nou al medi natural.
Normalment, la depuració d'aigües residuals comporta dues fases: una de
fisicoquímica i una de biològica.
− La fase fisicoquímica és semblant al procés de potabilització, almenys en
algun dels seus passos. Així hi ha un desbast, una separació de sorres, una
floculació i una decantació. A partir d'aquí, hi ha una desinfecció i, en
alguns casos, l'abocament al medi. Però, generalment, hi ha un segon
tractament, la fase biològica.
− Una depuradora biològica funciona sota un principi similar al de
l'autodepuració, explicat anteriorment. Es tracta d'un tanc on els
microorganismes aerobis treballen per degradar la matèria orgànica (i
sintetitzar molècules pròpies). Sempre hi ha algun sistema de proveïment
d'aire (aeració, turbines) perquè els microorganismes disposin d'oxigen.
Finalment, l'aigua se separa dels fangs (agregats de microorganismes i
matèria orgànica), es desinfecta i s'aboca al medi. La majoria dels fangs,
un cop assecats en una planta de tractament de fangs, s'aprofiten com a
adobs agrícoles o de jardineria, en restauració de pedreres o com a
material de construcció.
Combinant aquests processos, podem obtenir molts tipus de depuradores,
cada un dels quals es dissenya en funció de les característiques de les aigües
a depurar.
15
16. Com hi podem ajudar?
La protecció del medi és cosa de tots i totes. El problema més gran en el tema
de l'aigua és que al planeta cada cop hi viu més gent i necessitem més aigua.
Sovint la malbaratem i la contaminem i si no hi posem remei cada dia
disposarem de menys aigua i de pitjor qualitat.
El paper de tothom (autoritats, indústries, ramaders, agricultors, consumidors
domèstics) és important. També ho és, doncs, el de tots i totes nosaltres.
Començant per consumir menys aigua, no deixar anar per l'aixeta la que no
utilitzem i no abocar-hi més productes químics dels estrictament necessaris
(sabons, productes de neteja, etc.).
Accions individuals
− En rentar-te les mans, les dents, etc., no deixis l'aixeta oberta tot el
temps. Obre-la només quan l'hagis d'utilitzar. Una aixeta oberta suposa en
poc temps molts litres d'aigua... ben inútil si no la fem servir per a res (de
5 a 10 litres per minut). Fes servir un got per rentar-te les dents.
− Fes servir la dutxa en comptes del bany sempre que puguis: estalviaràs
aigua. Amb tot, no t'estiguis a la dutxa més temps del necessari. Hi ha
capçals de dutxa a pressió de baix consum.
− Si alguna aixeta té pèrdues, encara que sigui una minsa gota, mira de
reparar-la o avisa el lampista. Una aixeta que perd pot suposar de 2 a 10
litres d'aigua al dia, que no aprofita a ningú.
Estalviant en família
En rentar els plats no deixeu l'aixeta oberta. Val més omplir la pica i
−
ensabonar-hi els plats, abans d'esbandir-los. Fent-ho així, hom calcula un
estalvi d'uns 50 litres d'aigua.
No feu funcionar la rentadora ni el rentaplats si no són plens del tot. En
−
general, aquests electrodomèstics consumeixen quantitats importants
d'aigua, d'entre 20 i 100 litres per rentat, segons marques i models.
Hi ha electrodomèstics de baix consum d'aigua. Si la família n'ha de
−
comprar algun, tingueu-ho en compte. Alerta amb les publicitats, que
poden ser inexactes. Hi ha distintius i etiquetatges de tipus quot;ecològicquot;
avalats per les administracions i per institucions que garanteixen que el
producte en qüestió és respectuós amb el medi.
16
17. No tiris de la cadena del WC més que quan sigui necessari. Darrerament,
−
hi ha cisternes a pressió d'alta eficiència. Tampoc no facis servir el WC
com si fos una paperera o el cubell de les escombraries.
Vigileu amb el rentat dels cotxes. Es consumeix molta aigua. Potser no
−
cal que el cotxe llueixi cada dia com si fos nou. Hi ha, però, experiències
de túnels de rentatge que reciclen l'aigua i n'eviten la contaminació.
Moltes aigües són reutilitzables. Per exemple, l'aigua de bullir les verdures
−
és magnífica per a fer sopes i altres plats. No la llenceu a la pica.
Per a no contaminar
- El sabó és millor que el detergent. Evita problemes d'eutrofització.
− Alguns productes de neteja com el lleixiu, el salfumant i els productes de
neteja empitjoren molt la qualitat de l'aigua i afecten greument els éssers
vius. Modereu-ne l'ús. Hi ha alternatives com el vinagre.
− No llenceu mai restes de menjar a la pica o al WC, perquè provoqueu
també problemes d'eutrofització i afecteu la qualitat de l'aigua.
− Els olis, les pintures i d'altres productes similars són tòxics i a més creen
una capa a la superfície de l'aigua que impedeix l'intercanvi de gasos,
necessari per als éssers vius. És un cas similar, a petita escala, al de les
marees negres, grans taques de petroli al mar que apareixen en cas
d'accident d'un petrolier, que trobem de tant en tant a la premsa.
Accions relacionades
Molt sovint hi ha comportaments que, aparentment, no tenen res a veure amb
la problemàtica de l'aigua. I, no obstant, sí que hi tenen relació.
Per exemple, malgastar el paper, perquè se n'ha de fabricar més i aquest
procés és car en consum d'aigua i en contaminació.
Cal, doncs, ser auster i racional en l'ús dels materials, de l'energia, etc.
X Dinàmica 4: Què fem? Què
podem fer?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
17
19. Els problemes més comuns causats per la contaminació de l’aire acostumen a
ser la irritació dels ulls (conjuntivitis ocular), dels bronquis (bronquitis) i de la
gorja (faringitis).
Algunes partícules produeixen reaccions al·lèrgiques i irritacions. Poden ser
d’origen natural (pol·len) o antropogènic.
Els principals contaminants de l’aire provenen del trànsit, de les
calefaccions i les instal·lacions industrials.
A l’interior de les cases, la contaminació prové de causes molt diverses:
aparells de calefacció, fum de tabac, dissolvents de pintures, evaporació
de productes de neteja, fogons, aparells electrodomèstics, etc.
Sobre l'ecosistema
Els grans focus de producció de contaminació atmosfèrica poden produir la
pluja àcida que ha comportat la mort d’extensos boscos al centre i nord
d’Europa. Es formen petites gotes d’àcid sulfúric i nítric que cauen amb la
precipitació. La pluja àcida és rara als països mediterranis.
En els climes calorosos, a les zones urbanes i rodalies amb força circulació, es
produeix la boira fotoquímica a causa sobretot dels gasos dels vehicles.
Perjudica seriosament l’organisme, sobretot de les persones més sensibles:
nens, gent gran i persones amb asma. Els factors que influeixen són la
meteorologia, el trànsit i el relleu.
Els gasos amb clor d’esprais i circuits de refrigeració provoquen la destrucció
de la capa d’ozó de l’estratosfera. Aquesta capa ens protegeix de les
perilloses radiacions provinents de l’espai exterior.
Les emissions de CO2 causades pel consum elevat d’energia provoquen
l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic.
Sobre els materials
La contaminació de l’aire pot produir la corrosió d’alguns materials,
revestiments, edificis...
D’on prové la contaminació de l’aire?
Els focus emissors de contaminació de l’aire són diversos.
A l’ambient exterior, els més importants són els següents:
19
20. - les indústries
- les calefaccions
- el transport (motos, cotxes, etc.)
- activitats diverses (obres, gasolineres, etc.)
A l’interior dels edificis:
- combustions de fogons i estufes
- vapors de productes de neteja
- insecticides i ambientadors
- dissolvents de les pintures
- emissions d’aparells (com les fotocopiadores)
- emissions dels materials de la construcció
El conjunt d’emissions que es produeixen dintre de l’edifici aporta
contaminació a l’aire que respirem i, per tant, en disminueix la qualitat.
Més combustible és més contaminació a l’aire
Tothom sap que perquè una moto o un cotxe funcioni cal posar-hi combustible
i cremar-lo. El cotxe s’escalfa i emet gasos, fums i sorolls.
La relació entre el consum de combustible, l’energia obtinguda i la
contaminació de l’aire és ben clara.
En canvi, la relació entre l’energia que utilitzem a casa i la contaminació que
provoca aquest ús no és tan evident. Els habitatges són un centre de consum
d’energia. Consumim combustibles a la cuina, al foc, a la calefacció i també
consumim electricitat que ve de lluny. A l’altre extrem dels fils conductors
que ens la porten hi ha centrals tèrmiques que cremen fuel, carbó o gas
natural, o centrals nuclears. També una part petita ve del sol (solar,
hidroelèctrica i eòlica).
Els productes que consumim també han necessitat energia per fabricar-los i
cultivar-los. A Catalunya, cada persona consumeix 3.100 kg de combustible
(l’any 1995) i envia a l’atmosfera més de 7.000 kg de gasos contaminants.
Es perd l’energia en forma de calor
L’eficiència energètica és el bon aprofitament de l’energia.
La major part de l’energia que es consumeix es perd en forma de calor (70%).
Cremar combustibles fòssils crea un problema
20
21. La contaminació atmosfèrica produïda per l’ésser humà és deguda
principalment a la combustió de carburants fòssils, i es manifesta clarament
en grans ciutats i en zones industrials.
Les condicions meteorològiques que es donen a l’entorn de la font emissora
dels contaminants fa que aquests es dispersin en indrets propers, que es
desplacin a grans distàncies i que arribin fins i tot a altres països.
La combustió dels carburants fòssils produeix emissions de diòxid de carboni,
monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de nitrogen, diòxid de sofre i
partícules.
Des que es va començar a cremar carbó i petroli de forma massiva, s’ha
observat un increment de diòxid de carboni a l’atmosfera. Aquest gas és un
dels responsables de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic, ja que ajuda a
conservar la calor del sol que arriba a la Terra. Un petit augment de la
temperatura del planeta afecta el clima de moltes àrees i fa que el nivell del
mar pugi en fondre’s els gels polars.
Les grans quantitats de combustibles fòssils que es consumeixen en centrals
tèrmiques i indústries, produeixen emissions de grans quantitats d’òxids de
sofre i de nitrogen; a l’atmosfera, aquests compostos reaccionen i produeixen
àcids (àcid sulfúric i àcid nítric) que cauen en forma de pluja àcida. La pluja
àcida perjudica els llacs, els boscos, la fauna i flora, els materials i altres.
Els òxids de nitrogen i alguns compostos orgànics volàtils reaccionen en
presència de llum solar i formen la boira fotoquímica. Al nostre país, aquest
fenomen es dóna a la primavera i sobretot a l’estiu.
Les partícules, la pols i el fum es produeixen en tots els processos de
combustió (motors, etc.) o en processos industrials (cimenteres, manipulació
de materials, etc.).
Els processos industrials poden originar una gamma molt variada de
contaminants. Un d’aquests contaminants són els gasos halogenats, que eren
utilitzats fins fa pocs anys en la fabricació d’aerosols i circuits de refrigeració.
Aquest gasos alliberats a l’atmosfera poden destruir la capa d’ozó que hi ha a
l’estratosfera, la qual ens protegeix de les radiacions perilloses que arriben de
l’espai exterior. Actualment està prohibida la seva producció.
21
22. Com hi podem ajudar?
Hi ha tres mesures per reduir aquestes quantitats de contaminació a
l'atmosfera:
1. Millorar el disseny i el manteniment dels aparells i les instal·lacions per
aprofitar millor l'energia i disminuir el consum.
2. Reduir el nostre consum d'energia, baixant, per exemple, el termòstat de la
calefacció i fent els trajectes caminat o en transport públic en lloc del vehicle
privat.
3. Incrementar l'ús d'energies netes com l'eòlica, la hidroelèctrica i la solar en
substitució dels combustibles.
Per millorar la qualitat de l’aire cal que:
- l’ajuntament situï les diferents activitats a la zona idònia;
- la indústria fabriqui els productes amb el mínim perjudici per al medi
ambient i respecti les lleis;
- els responsables de medi ambient vigilin que es compleixin les normes de
protecció de l’atmosfera;
- cadascú es preocupi que les seves activitats siguin respectuoses amb el medi
(vehicle, compres, residus que genera, consum d’energia, etc.).
22
23. Protecció de l’ambient atmosfèric
- Per evitar la contaminació de l’aire cal estalviar energia i potenciar les
energies netes. Són aquelles fonts d’energia que no emeten contaminants.
- Els aparells i instal·lacions (veure pàgina 22) tindran incorporades mesures
correctores i se’n farà un bon manteniment per reduir al mínim inevitable les
emissions contaminants i el consum d’energia.
- L’ús del transport públic (veure pàgina 22) és una forma important de
reduir les emissions contaminants a l’atmosfera. La potenciació del transport
públic per part de les administracions, també.
- Tant les indústries com els particulars han de vetllar per tenir correctament
regulats els cremadors de les calderes i les combustions dels vehicles per
reduir al mínim inevitable el consum d’energia i les emissions contaminants.
- L’Administració pública ha de fer una planificació del territori per situar les
instal·lacions més contaminants on puguin resultar menys perjudicials. Si una
instal·lació no compleix les normes, caldrà que les compleixi o se’n prohibirà
el funcionament.
- Els responsables dels aparells i instal·lacions que emeten gasos i partícules
contaminants tenen l’obligació de complir les normes de control de la
contaminació atmosfèrica.
- És necessari que cada persona es preocupi del bon estat de l’aire al seu
entorn, particularment a l’interior dels edificis on passa moltes hores. Tenir
un bon sistema de calefacció i refrigeració (veure pàgina 26) és la clau. Així
com també, de ventilació.
- La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de
Catalunya serveix per vigilar la qualitat de l’aire a les principals
concentracions de població. Consta de diferents estacions que mesuren la
concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics.
- L’Índex Català de Qualitat de l’Aire ens informa de la qualitat de l’aire que
respirem. Es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques de la
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya
23
24. Aparells i instal·lacions
i eviteu els corrents d'aire
−Detecteu
tapant les escletxes i les entrades d'aire
de les portes i finestres. Hi ha sistemes
senzills i econòmics com la silicona i la màstec. Per a les finestres i marcs
feu servir rivets adhesius de plàstic que disminueixen la pèrdua d'escalfor.
Repareu convenient portes i finestres mal ajustades
−
Les moquetes i estores redueixen la pèrdua d'escalfor. Els porticons i les
−
cortines gruixudes, també són eficaços.
Procureu que els caixetins de les
−
persianes no tinguin escletxes.
Un bon aïllament tèrmic depèn del
−
sistema d'envidrament i del tipus de
fusteria aplicat a marcs, finestres i
balconeres. Instal·lacions amb doble vidre
o doble finestra també poden ajudar a
reduir, pràcticament a la meitat, la
pèrdua d'escalfor i a disminuir els corrents
d'aire, la condensació d'aigua i la formació
de gebre.
24
25. Pel que fa al tipus de fusteria, la fusta resinosa i la fusta sostenible de
−
llarga durada són preferibles al ferro o a l'alumini.
Un bon aïllament dels murs que separen habitatges contigus, a més de
−
disminuir el soroll, evita pèrdues d'escalfor. Tapeu bé les clivelles de les
parets i del sostre per a que no se n'escapi l'escalfor.
Transport públic
- Ampliar-ne l'oferta i afavorir la implantació de nus mitjans i serveis significa
augmentar la seva eficiència. Per millorar els mitjans de transport públic
existents s'hi han incorporat, els darrers anys, les últimes tecnologies i els
combustibles alternatius, menys contaminants que el petroli. S'ha recuperat,
per exemple, el tramvia. Són mitjans, en definitiva, més eficients i més
respectuosos amb el medi ambient que el vehicle privat.
Altres mitjans de transport
A peu: a part de ser l'opció més saludable, per a distàncies de menys de 2 km,
la mobilitat a peu és el mitjà de desplaçament més eficient, molt més que
qualsevol mitja de transport motoritzat. Si es triga uns quinze minuts a
recórrer un quilòmetre, segons a quines hores del dia, caminar és igual o més
ràpid que desplaçar-se amb el cotxe.
En bicicleta: és el mitjà de transport més eficient des del punt de vista
energètic, fins i tot més que anar a peu. És relativament ràpid; de fet, per la
ciutat és un mitjà tan ràpid com el cotxe, però és més accessible, flexible, sa
i ecològic. Els seus guanys es mesuren en un menor consum d'energia, menor
despesa econòmica i reducció de la contaminació atmosfèrica i del soroll.
Els beneficis de la bicicleta
25
26. El cotxe
Ha esdevingut un dels béns de consum més cobejat, però en temes
energètics, el cotxe és un invent poc eficient, i a més, produeix emissions
contaminants, consumeix molt espai i comporta un elevat cost d'adquisició i
de manteniment. També és una de les fonts de contaminació acústica més
importants de la ciutat: a les zones urbanes de Barcelona, el trànsit de
vehicles significa el 80% del soroll ambiental total. Amb tot, és prioritari fer
un menor ús d'aquest medi de transport.
La conducció eficient
Si seguiu aquestes senzilles pautes aconseguireu millorar el confort durant el
vostre desplaçament, augmentareu la seguretat vial i disminuireu el temps de
viatge, el cost en manteniment, el consum de carburant, la contaminació
acústica generada i també el nivell d'emissions contaminants associades.
26
27. 1. Arrencada i posta en marxa: arranqueu el motor sense pitjar
l'accelerador. En els motors de benzina, inicieu la marxa
immediatament després de l'arrencada. Si el vostre vehicle funciona
amb dièsel, espereu-vos uns segons abans d'iniciar la marxa.
2. Primera marxa: feu-la servir només per iniciar la marxa. Canvieu de
seguida a segona.
3. Acceleració i canvis de marxa: segons les revolucions (per motors de
benzina entre les 2.000 i 2.500 r/min) o segons la velocitat. Accelereu
un cop hagueu fet el canvi.
4. Utilització de les marxes: sempre que sigui possible utilitzeu
preferiblement les marxes més llargues i a baixes revolucions.
5. Velocitat de circulació: convé que sigui el més uniforme possible, per
procurar fluïdesa a la circulació i evitar les frenades, les acceleracions i
els canvis de marxa innecessaris.
6. Desacceleració: aixequeu el peu de l'accelerador i deixeu rodar el
vehicle amb la marxa que hi hagi engranada. Freneu de manera suau
amb el pedal corresponent i intenteu reduir de marxa el més tard
possible.
7. Aturada: sempre que la velocitat i l'espai ho permetin, atureu el cotxe
sense reduir prèviament la marxa. Apagueu el motor quan us atureu
per un temps superior als 60 segons.
8. Previsió: manteniu sempre la prudencial distància de seguretat i un
ampli camp de visió que us permeti veure dos o tres vehicles per
davant vostre. Quan detecteu un obstacle o una reducció de la
velocitat de circulació a la via, aixequeu el peu de l'accelerador per
preveure maniobres posteriors.
Alternatives d'ús del cotxe
CarSharing: un grup de persones fa ús individualment d’una àmplia flota de
cotxes col·lectiva. Els socis formulen les seves demandes de servei a través
del telèfon o d’Internet i disposen d’una targeta que obre les caselles on hi ha
les claus dels cotxes aparcats a la ciutat. El sistema de cotxe multiusuari fa
anys que funciona amb èxit a diversos països europeus, ja que representa un
estalvi mitjà d’entre 1800 i 2400 euros anuals per persona. Amb el carsharing
es paga només el temps d’ús i els quilòmetres recorreguts.
www.catalunyacarsharing.com
CarPooling: es tracta d’un cotxe compartit amb terceres persones que fan un
recorregut coincident i que compensen econòmicament el propietari de
27
28. l’automòbil. D’aquesta manera s’aprofita al màxim la capacitat del vehicle i
s’estalvien costos econòmics i danys ambientals
http://www.compartir.org/
http://www.compartirparking.com
Lloguer: és una opció poc habitual però que cal considerar. La reducció dels
preus gràcies al lloguer a través d’Internet fa que cada cop sigui més senzill
llogar un cotxe per fer-ne un ús puntual.
Consells pràctics de mobilitat
Fer desplaçaments a peu sempre que sigui possible. En cas contrari,
-
utilitzar el transport públic com a primera opció.
No fer desplaçaments innecessaris amb cotxe i molt menys durant les
-
hores punta
Si hem de comprar un cotxe, mirar d’adquirir-ne un que s’adapti a les
-
nostres necessitats i fixar-nos en l’etiqueta que n’informa el consum.
Intentar que la nostra conducció sigui segura i el més econòmica possible,
-
d’acord amb les pautes de conducció eficient.
Evitar pressionar l’accelerador mentre estem aturats, les arrencades
-
brusques i l’excés de velocitat.
Utilitzar el mínim possible l’aire condicionat al cotxe
-
Tenir cura del manteniment del cotxe: un vehicle ben ajustat gasta fins a
-
un 9% menys de benzina i les emissions a l’atmosfera es redueixen un 9%
Utilitzar benzina sense plom
-
Evitar els accessoris exteriors que no siguin imprescindibles perquè
-
augmenten la resistència del vehicle a l’aire i per tant, el consum de
carburant.
28
29. Calefacció i refrigeració
Calderes
Escalfen l'aigua mitjançant gas natural, butà,
carbó o gasoil per distribuir-la a través de
radiadors repartits per tot l'habitatge. És el
sistema més utilitzat a casa nostra.
Els radiadors s'instal·len a les parets de la casa o
bé al terra, col·locant-hi un circuit per tubs per on
circula l'aigua calenta. Un dels avantatges dels
terres radiants és que es poden combinar amb
instal·lacions d'energia solar tèrmica per escalfar
l'aigua i també que a l'estiu es poden utilitzar amb
aigua freda per refrescar l'habitatge. Un dels seus inconvenients és que es
necessita bastant temps per assolir la temperatura desitjada.
L'eficiència de la caldera es pot millorar instal·lant vàlvules termostàtiques
als radiadors per tal d'ajustar la temperatura desitjada. Una altra opció és
utilitzar termòstats programables per variar la temperatura en funció de les
diferents franges horàries.
Hi ha altres tipus de calderes més eficients: les de baixa temperatura i les de
condensació. Aquestes són més cares que les convencionals, però poden
comportar un estalvi d'energia superior al 25%.
Elèctrics
Bomba de calor: Absorbeix calor de l'exterior
mitjançant un compressor elèctric i la cedeix a
l'interior de l'habitatge. Tot i que és un sistema
elèctric destaca per la seva alta eficiència: per cada
kWh d'energia consumida transfereix entre 2 i 4 kWh
de calor. Això es pot fer notar en la factura
d'electricitat amb un estalvi de fins a un 40% anual.
Un altre dels seus avantatges és que pot funcionar
com a font d'escalfor a l'hivern i de fred a l'estiu. Com
que utilitza l'energia de l'exterior, no és adequada per
a llocs amb climes extrems.
Per acumulació: es basa en l'escalfament de material refractari dins d'un
acumulador i mitjançant resistències elèctriques. Es recomana contractar la
tarifa nocturna per tal d'emmagatzemar l'energia durant la nit i utilitzar-la
durant el dia. Aquest sistema s'aconsella quan es vol aconseguir un
escalfament ràpid.
Estufes elèctriques i radiadors d'oli, són sistemes elèctrics directes i menys
eficients que els anteriors.
29
30. Estufes de butà
S'alimenten mitjançant les clàssiques
bombones de gas butà i són un dels sistemes
més utilitzats, encara avui, a casa nostra.
Sistemes de refrigeració
Ventilador
Els seus costos econòmics i energètics són
raonables. Pot ser suficient per refrescar un
espai o reduir el consum de l'aparell d'aire
acondicionat.
Bomba de calor
Té un elevat rendiment i un preu
assequible. Permet controlar la
temperatura i el temps de funcionament.
Aire acondicionat
Consumeix molta energia. És convenient instal·lar l'aparell en una zona
d'ombra i protegida del sol i netejar-ne regularment el filtre, seguint les
indicacions del fabricant.
Consells pràctics
Abans d'aclimatar l'habitatge, aïlleu convenientment el sostre, les parets i
−
el sòl amb materials ecològics.
Per escalfar l'espai, obriu les persianes i aprofiteu al màxim l'entrada del
−
sol durant el dia; és la millor font d'escalfor i la més barata.
Ventiladors de sostre reversibles i a baixa velocitat ajuden a fer circular
−
l'aire calent i són econòmics.
Tanqueu bé portes, finestres i cortines i segelleu els possibles forats per
−
tal d'impedir la formació de corrents d'aire. Instal·leu-hi cortines llargues i
gruixudes per evitar la fugida d'escalfor per les finestres i els balcons.
Per mantenir les instal·lacions de la calefacció en perfecte estat,
−
aconseguir estalvis importants i una major seguretat dels equips,
recordeu-vos de purgar els radiadors abans de l'inici de la temporada de
30
31. calefacció, netegeu els filtres dels equips mensualment i un cop l'any feu
un manteniment de la caldera.
A l'hivern, tingueu en compte que entre 19 i 21ºC són suficients per
−
aconseguir una temperatura de confort. En condicions normals, n'hi ha
prou amb mantenir encesa la calefacció durant el dia i apagar-la a la nit. A
l'estiu fixeu la temperatura de l'aire acondicionat entre els 24 i els 27
graus.
Per guanyar frescor a l'estiu, protegiu les finestres amb persianes, veles i
−
finestrons. També es pot aconseguir ombra addicional amb pèrgoles i
porxos.
A l'estiu, ventileu la casa a primera hora del matí o al vespre, quan la
−
temperatura és més baixa. A l'hivern, feu-ho en hores de màxima radiació
solar. Entre els 5 i 10 minuts solen ser suficients per renovar l'aire.
A l'estiu, si col·loqueu plantes al vostre habitatge aconseguireu augmentar
−
la frescor de forma natural.
Si decidiu adquirir un aparell d'aire acondicionat, compreu-lo amb etiqueta
−
ecològica i energètica, de classe A i utilitzeu un termòstat o regulador de
la temperatura.
Engegueu l'aire acondicionat només quan sigui necessari.
−
X Dinàmica 4: Què fem? Què
podem fer?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
31
33. Residus
La gestió dels residus
Els residus constitueixen un dels més greus problemes de la nostra societat.
La preocupació actual pel medi ambient ha fet sorgir la necessitat d’un canvi
en el tractament tradicional de les deixalles. En la gestió dels residus
bàsicament es contemplen mecanismes per a disminuir la seva producció,
transformar-los per a fer-los innocus o menys perillosos, i eliminar-los
convenientment perquè no afectin a l'home i al medi ambient
Disminució dels residus
El principi bàsic en la gestió dels residus és disminuir la seva producció. Per a
això, se segueix la regla de les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar.
- Reducció: consisteix a limitar la producció de residus utilitzant tècniques
netes i racionals, mitjançant les quals s'originen residus en quantitats
mínimes. A més es persegueix una disminució en volum per a fer més fàcil el
seu transport, tractament i emmagatzematge o eliminació
- Reutilització: nombrosos materials poden ser recuperats i utilitzats diverses
vegades abans d’esdevenir inservibles: peces metàl·liques, envassos de vidre,
etc. La reutilització promou l'estalvi econòmic i ecològic, tant de matèries
primeres com d'energia.
- Reciclatge. Molts materials que ja no serveixen per a l'ús per al qual van ser
fabricats, poden ser recuperats en la seva totalitat o part d'ells i utilitzar-los
per a fabricar altres del mateix o distint tipus: és el que es coneix com
reciclatge. Els principals materials que poden ser recuperats i reciclats són el
paper i cartró, el vidre i els metalls
Transformació dels residus.
És el conjunt de mecanismes que eliminen o redueixen la perillositat dels
residus, o bé els tractaments que transformen els residus en altres materials
utilitzables. En aquest últim sentit es pot considerar la transformació com
una forma de reciclatge.
Pràcticament tots tipus de residus poden i deuen ser transformats abans de la
seva eliminació, bé per a inactivar-los, bé per a convertir-los en materials
aprofitables. Els mètodes de transformació varien depenent del tipus de
residu, i cadascun d'ells deu ser tractat d'acord a les seves característiques
33
34. Eliminació dels residus.
És l'etapa final dels residus, tant per als quals no han pogut reciclar-se o
transformar-se, com per als residus originats d'aquestes últimes
modificacions. La forma d'eliminació de residus varia segons el tipus que es
tracta, però bàsicament s'utilitzen tres mecanismes:
MECANISME D'ELIMINACIÓ TIPUS DE RESIDUS
Abocadors Biomassa, Miners, Inerts, RTP, RSU
Incineració Biomassa, RTP, RSU, Sanitaris
Emmagatzematge RTP, Radiactius
Què podem fer nosaltres amb els residus que generem?
Cada dia generem més brossa, contribuint així a que els residus esdevinguen
un gran problema, però algunes solucions estan a les nostres mans. Des del
moment de la compra fins al moment en que baixem la bossa de la brossa,
podem posar en pràctica mesures senzilles que redueixen notablement tant el
volum com la perillositat dels nostres residus.
Els residus domèstics: Un gran problema amb fàcils solucions:
REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR, RECUPERAR
Les societats humanes sempre han produït residus, però és ara, en la societat
de consum, que el seu volum ha crescut de forma desorbitada. A més s'ha
incrementat la seua toxicitat fins a convertir-se en un gravísim problema.
Alhora, les reserves naturals de matèries primeres i les fonts energètiques
disminueixen mentre els costos de la seua extracció augmenten i són motius
de greus impactes ambientals i desequilibris socials. Estem immersos en la
cultura de l'usar i llençar, i en els continguts de la brossa es troben els
recursos que potser aviat trobarem a faltar.
Cada ciutadà genera de mitjana 1 kg. de brossa al dia (365 kg. per persona i
any). Aquests residus domèstics (Residus Sòlids Urbans, RSU) van a parar a
abocadors de brossa i incineradores. Bona part d'aquests RSU, el 60% del
volum i 33% del pes de la bossa de la brossa ho constitueixen envassos i
embalatges, en la seua majoria de només un ús, normalment fabricats a
partir de matèries primeres no renovables, o que, fins i tot, essent renovables
s'estan explotant a un ritme superior al de la seua regeneració (p. ex., la
fusta per a la fabricació de cel·lulosa), i difícilment reciclables una vegada
s'han utilitzat. A més, hem d'afegir que en la llar també es produeixen residus
34
35. derivats de pintures, dissolvents, insecticides, productes de neteja, etc.,
considerats residus perillosos perquè suposen un risc important per a la salut
o el medi ambient, malgrat que només representen un petit percentatge dels
RSU.
Tot aquesta brossa pot ser portada a abocadors, però això ocupa molt terreny
i contamina sòls i aigües. Incinerar-lo tampoc és la solució ja que s'emeten
contaminants atmosfèrics i es produeixen cendres i escòries molt tòxiques.
Què podem fer, aleshores? Posar en pràctica la consigna de les tres erres,
reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre d'importància.
Aquest és, a grans trets, el panorama dels RSU, però no hi ha per què
desesperançar-se. Actualment disposem de mecanismes per a no generar
tants residus i recuperar els productes, així com per a introduir processos
industrials més nets i ecològics. Però per a què les coses canvien, les
ciutadanes i els ciutadans hem de responsabilitzar-nos i actuar, adquirint
nous hàbits de compra, recuperant bons costums, exigint a empreses i
autoritats mesures correctes i col·laborant amb elles quan les posen en
pràctica.
Composició de la brossa domèstica
A- MATÈRIA ORGÀNICA
La matèria orgànica és el resultat dels residus procedents dels aliments
(animals i vegetals). A l'Estat Espanyol es produeixen més de 7.000.000 de
tones de residus orgànics. Si els desaprofitem, desperdiciem una gran
quantitat de nutrients que si tornaren a la terra podrien disminuir
l'empobriment a què estan sotmeses les terres agrícoles. Intentar retornar la
riquesa a la terra amb fertilitzants d'origen químic (nitrat i fosfats) perjudica
els sòls i contamina les aigües
B- EL PAPER I CARTRÓ
El paper està compost principalment per cel·lulosa, una fibra vegetal que
s'extrau dels arbres. Són innombrables els objectes de consum que
s'empaqueten amb paper o cartró, de forma que aquests materials
representen el 20% del pes i un terç del volum de la bossa de fem. A més, els
sobreempaquetats donen lloc a gran quantitat d'embolcalls superflus
elaborats amb aquests i altres materials.
Encara que són de fàcil reciclatge, i de fet es reciclen en bona part, la
demanda creixent de paper i cartró obliga a fabricar més i més pasta de
cel·lulosa, el que provoca la tala de milions d'arbres, les plantacions
d'espècies de creixement ràpid com l’eucaliptus o el pi en detriment dels
35
36. boscos autòctons, i l'elevada contaminació associada a la indústria paperera.
A més, no tot el paper pot ser reciclat, els plastificats, els adhesius, els
encerats, els de fax o els autocopiatius no són aptes per al seu posterior
reciclatge.
C- ELS PLÀSTICS
El 14% del pes de la bossa de fem són plàstics, i en la seva majoria provenen
d'envassos d'un sol ús i de tot tipus d'embolcalls i embalatges (ampolles de
PVC o PET, bosses de polietillé, safates i caixes protectores de suro blanc...).
Els plàstics són hidrocarburs que provenen del trencament molecular (o
cracking) de les naftes, unes substàncies de baix pes molecular derivades de
la destil·lació del petroli.
Tots els plàstics es poden incloure en dos grans grups, els termoplàstics i els
plàstics termoestables. Els primers són plàstics que es fonen amb la calor
sense sofrir modificacions químiques i poden ser reciclats mecànicament; els
segons són plàstics rígids, no poden ser reciclats mecànicament i no es fonen
per la calor sinó que aquest els produeix uns canvis químics irreversibles. Un
85% dels plàstics sintetitzats són termoplàstics (entre els quals es troba la
immensa majoria dels quals s'utilitzen com envassos o embalatges), mentre
que el 15% restant són plàstics termoestables.
Els envassos de plàstic no són biodegradables, no són reutilitzables i costen
molt de reciclar. L'envàs de plàstic procedent de les escombraries
domèstiques és un material que moltes vegades no es pot reciclar per
processos mecànics perquè:
La diversitat de plàstics existents dificulta moltíssim el seu reciclatge tant
−
a nivell del cost de la recuperació com de la identificació del plàstic (per
exemple, per a separar el PVC del PET)
La brutícia amb la qual arriben els materials de les escombraries
−
impedeix, en la pràctica, que el reciclatge del plàstic es pugui portar a
terme.
A més, amb el plàstic domèstic reciclat normalment només es fabriquen
−
materials de baixa qualitat com testos per a plantes, bosses de fem,
escombres, etc.
D'altra banda, el reciclatge químic actualment està en fase de
−
desenvolupament i, per tant, hi ha poca informació fiable ja que aquest
tipus de reciclatge no està exempt de problemes ambientals.
Si els envassos de plàstic es duen a un abocador, ho ompliran fàcilment a
causa del gran volum que tenen, i romandran allí durant moltíssims anys
36
37. perquè no es degradaran; a més, els additius que contenen es poden
desprendre fàcilment i migrar cap a les aigües subterrànies.
Si en lloc de l'abocador es duen a incinerar, cal tenir en compte totes les
emissions contaminants que es produeixen a l'incinerar qualsevol plàstic
(encara que es posin els filtres adequats): des de grans quantitats de CO2 fins
metalls pesats, o en alguns casos substàncies més perilloses que les quals
s'han incinerat. Un dels plàstics d'ús més generalitzat, el PVC, produeix una
elevada contaminació en la seua fabricació. Si finalment s'incinera produeix
unes de les substàncies més tòxiques que es coneixen les dioxines i els furans.
Impacte ambiental
Cal tenir en compte, que tots els plàstics es fabriquen a partir del petroli per
això en consumir plàstics, a més de col·laborar a l'esgotament d'un recurs no
renovable, potenciem la gran contaminació que origina l'obtenció i transport
del petroli i la seua transformació en plàstic.
D- ELS BRICS
El brik o el tetrabrik és un envàs mixt que es compon de tres materials
diferents: 21 g. de cartró (procedent de cel·lulosa verge), 5,8 g. de plàstic
polietilé i 1,4 g. d'alumini.
Aquests materials estan disposats en 5 làmines superposades: 3 de polietilé, 1
d'alumini i 1 de paper Kraft d'alta qualitat (elaborat amb pasta verge).
S'utilitzen per a l'envasat de sucs, aigua, vins, salses, productes lactis i altres
líquids, per conservar bé els aliments i tenir escàs pes i una forma que facilita
el seu magatzematge i transport. L'alumini s'utilitza perquè, com és un bon
aïllant dels gasos i de la llum, no permet la deterioració dels aliments. Però,
a pesar de les seues prestacions, és un envàs d'un sol ús que augmenta
considerablement la quantitat de desaprofitaments.
Els tetrabriks representen com a mínim un 2% del volum de les deixalles
domèstiques i el seu consum va en augment (en l'Estat espanyol es produeixen
120.000 T/any de briks).
Impacte ambiental
Durant els anys 90, la Tetra Pak ha iniciat una sèrie de campanyes
publicitàries en les quals predica el seu compromís ambiental. Però la realitat
és que, per a mantenir la producció actual de tetrabriks de l'Estat espanyol,
seria necessari talar 1.700.000 arbres per al cartró, extreure 25.200 T de
bauxita per a l'alumini i milions de barrils de petroli per a l'etilè. La
fabricació d'aquest envàs suposa també un gran balafiament energètic: per a
elaborar-lo necessita 1 Tona Equivalent de Petroli (TEP) per T produïda, en
37
38. contrast amb les 0,301 TEP del vidre verge i les 0,221 TEP/T del vidre
reciclat.
En relació a l'aigua, el consum d'aigua utilitzada durant la fabricació del
tetrabrik és quatre vegades superior que el qual s'utilitza per a una ampolla
de vidre. Per a transportar les matèries primeres a la fàbrica d’Arganda del
Rei (Madrid), on es troba l'única factoria productora dels tetrabrik de l'Estat,
es recorren milers de km ja que la pasta de cel·lulosa es duu d'Escandinàvia,
el petroli d'Orient Mitjà i l’alumini preferentment del Brasil
El tetrabrik no és reutilitzable. Respecte al seu reciclatge, l'empresa Tetra
Pak va arribar a un conveni amb la paperera NESA, segons el qual la fàbrica
de NESA d'Alfara d'Algímia (València) recupera el cartró dels tetrabriks per a
fer paper Kraft, però actualment no es recuperen ni el polietilé ni l'alumini.
Segons dades de la mateixa NESA, actualment aquesta paperera recicla poc
més del 5% dels tetrabriks que es consumeixen en tot l'Estat espanyol, amb un
cost que oscil·la entre 9 i 10 pessetes per kg. de tetrabrik reciclat.
Una vegada en les incineradores, el cartró blanquejat amb clor que conté el
tetrabrik, pot provocar emissions de compostos organoclorats, àcid clorhídric
i grans quantitats de CO2 en l'aire. Si la destinació final és l'abocador, els
compostos resultants de la degradació del brik van a parar a les aigües
subterrànies
E- LES LLAUNES
Els metalls en el seu conjunt representen el 11'7% del pes dels RSU i el 4'2%
del seu volum i, en l'actualitat, la majoria són llaunes. Fabricades a partir del
ferro, el zinc i, sobretot, l'alumini, s'han convertit en una autèntic problema
en generalitzar-se la seua ocupació com envàs d'un sol ús.
Impacte ambiental
Fabricar una tona d'alumini suposa:
Extraure de 4 a 5 T de bauxita procedent d'extraccions a l'aire lliure que
−
generen molts residus i provoquen la deterioració de rius i aquífers.
La seva fabricació té un cost energètic de 15.000 Kw/h per cada tona
−
d'alumini (3 vegades superior que el qual es necessita per a fabricar 1 T
d'acer).
Emissió a l'atmosfera de vapors de quitrà, 30 kg. de dióxid de sofre i 4,5
−
kg. de fluoramina.
38
39. La indústria de l'alumini està considerada una indústria molt contaminant.
Amb l'extracció de la bauxita ja es dóna una degradació gairebé irreversible
del paisatge (destrucció de grans zones de l’Amazonia) i es produeixen grans
emissions de pols. Durant el procés de l'obtenció de l'alumini es produeixen
emissions de dióxid de sofre (causant de la pluja àcida), de vapors de quitrà i
de fluoramina, un gas àcid que és molt perjudicial per a la salut perquè
provoca alteracions dels ossos, els ronyons i els cabells. A més, el procés de
fabricació de l'alumini necessita molta energia.
D'altra banda, les llaunes d'alumini no són reutilitzables. Durant el procés de
reciclatge de l'alumini es genera pols i compostos de flúor i clor (aquestes
emissions representen només un 5% de les quals s'emeten per a obtenir
l'alumini primari). A més, els desaprofitaments bruts de l'alumini s'han de
netejar amb sal abans de fondre'ls: per a cada tona d'alumini reciclat es
genera mitja tona de residus de sal per a dipositar en les escombraries.
Igual que la llauna d'acer, la llauna d'alumini és un clar exemple de la cultura
de l'usar i llençar, ja que comporta uns hàbits que afavoreixen l'abandó
immediat de la llauna en qualsevol lloc. Malgrat tot, si la llauna d'alumini va
a parar a l'abocador, és molt probable que perduri sense degradar-se, ja que
és inoxidable; si va a la incineradora, es produiran emissions de metalls
pesats en l'atmosfera i una resta de cendres i desaprofitaments rics en
metalls pesats.
F- EL VIDRE
Per a produir els envassos de vidre s'utilitza una tecnologia relativament
simple i coneguda des de fa segles. Els materials bàsics per a la seva
producció són l’arena de quars, el carbonat de sodi (Na2C03) i la pedra
calcària, tots ells molt abundants en la naturalesa. El vidre és un material
que té excel·lents propietats com envàs, a causa de la seva estructura iònica,
que fa que els seus insterticis moleculars siguen més petits que la majoria de
les molècules gasoses (la qual cosa impedeix el pas de qualsevol gas). A més,
la pedra calcària li dóna una gran resistència enfront dels agents atmosfèrics.
Tot això fa que el vidre:
Sigui inalterable químicament, i que no necessiti de la incorporació
−
d'additius.
Sigui molt resistent a la corrosió i l'oxidació.
−
Sigui impermeable als gasos.
−
Pugui reutilitzar-se per a ús alimentari una mitjana d'entre 30 i 40
−
vegades.
39
40. Pugui reciclar-se el 100% com matèria primera.
−
El vidre és un material reutilitzable i 100% reciclable. Si per a fabricar un
envàs de vidre s'utilitza vidre reciclat en un 90%, es pot estalviar fins un 75%
de l'energia que es necessitaria si s'utilitzés vidre verge. El reciclatge dels
residus generats en la pròpia planta durant la fabricació es realitza des de fa
molts anys; en canvi, la recollida i el reprocesament del vidre de postconsum
és molt més recent. De totes maneres, té com inconvenients la seva fragilitat
i el seu elevat pes.
Impacte ambiental
El primer impacte ambiental que es produeix és el de l'alteració del paisatge
per a obtenir l’arena i la pedra calcària de les pedreres (materials que, de
totes maneres, no corren risc d'esgotar-se). A més, les operacions de
preparació i transport d'aquests materials a la fàbrica tenen unes despeses
importants d'aigua i electricitat, i contaminen l'aire de pols. Malgrat tot, per
a fabricar 1.000 kg. de vidre es necessiten 1240 kg. de matèries primeres
(molt menys material en comparació de l'alumini, el plàstic o l'acer).
El rentat i emplenat d'ampolles produeix un cert impacte ambiental, ja que
per a netejar i esterilitzar les ampolles, s'utilitzen lleixius i tensoactius que
van a parar a les aigües residuals.
Els envassos de vidre es poden reciclar al 100%, però no oblidem que, en el
seu reciclatge també es gasta energia i es contamina, el que és un
malbaratament tractant-se d'alguna cosa que perfectament podria ser
reutilitzat una vegada i una altra, abans de reciclar-los.
És necessari tornar a la vella pràctica de la devolució del casc reutilizable.
Per a simplificar-la seria convenient que els envasadores estandarditzaren les
botelles.
G- LES PILES
Presenten un elevat potencial contaminant, especialment a causa del mercuri
i altres metalls pesats que contenen, molt especialment la majoria de les
piles-botó. Una sola d'aquestes piles pot arribar a contaminar fins 600.000
litres d'aigua. Les piles corrents, si bé no són tan nocives, tampoc són bones
per al medi ambient. Totes les piles contenen metalls tòxics, com cadmi,
plom o mercuri. El mercuri és extremadament perillós per a la salut humana i
per al medi ambient. Si barregem les piles amb la resta dels residus ho
contaminariem tot, i no podriem aprofitar res. Si aquestes són incinerades,
encara són més perilloses per que generen vapor de mercuri.
H- RESIDUS PERILLOSOS
40
41. Encara que signifiquen poc en pes i volum dintre dels RSU, l'elevada toxicitat
de molts productes de neteja, medicaments, piles, insecticides i fitosanitaris
obliga a considerar-los al marge.
Bona part dels desinfectants, lleixiu, detergents, desengrreixants,
blanquejadors, desatascadors, i altres productes de neteja que es
consumeixen en la llar acaben en el desguàs de la pica, contaminant
greument les aigües residuals i dificultant el seu tractament en les
depuradores. A més, sempre queda una resta en l'envàs que normalment
acaba en la brossa. Un altre tant ocorreix amb els els productes de bricolatge
(dissolvents, decapants, vernissos, coles i pegaments, productes anticarcoma,
etc.) que a la seua elevada toxicitat uneixen el fet de ser inflamables i
contenir, en alguns casos, metalls pesats com el mercuri, el plom o el cadmi,
molt contaminants.
Més perillosos encara són els insecticides i herbicides els quals emprem en les
nostres cases i jardins ja que es tracta de veríns, com els organoclorats i els
organofosforats, substàncies tòxiques que poden afectar greument a la salut
humana (al·lèrgies cròniques, càncer, afebliment muscular, etc.). Poden
romandre durant anys en l'aigua i els sòls. En ésser bioacumulatius, els éssers
vius en contacte perllongat amb aquestes substàncies corren una alt risc de
sofrir intoxicacions a llarg termini. A més, poden passar fàcilment d'un
organisme a un altre a través de la cadena alimentària.
Els aerosols, que correntment s'empren com difusores de tot tipus de
productes comporten dos impactes nocius: el risc d'explosió per pressió,
perforació o calor; i la destrucció de la capa d'ozó a causa dels gasos
propulsors. És veritat que els CFCs que habitualment contenien aquests
aerosols s'estan substituint per altres gasos, però aquests substituts o bé són
més inflamables i explosius, com el butà o el propà, o bé també danyen,
encara que en menor amidada la capa d'ozó, com el HCFC.
Molts medicaments, en rebutjar-se per estar caducats o haver acabat el
tractament constitueixen una important font de contaminació, pel que són
objectiu d'una recollida específica.
41
43. Com hi podem ajudar?
1. A l'hora d'escollir entre productes semblants, tria aquell que tingui menys
envàs i embalatge. Evita el consum dels productes excessivament
empaquetats. Tingues en compte que aquests envassos també els pagues, en
ocasions el preu de l'embolcall supera al del producte.
2. Per regla general els embolcalls de cartró o paper i els envassos de vidre
són els menys nocius. No ho oblidis quan optes entre diferents productes.
3. Quan vagis a la compra no oblides dur el teu carret de la compra o una
bossa de lona o malla. En darrera instància, reutilitza les bosses que ja t'han
donat. Rebutja les bosses que no necessitis, encara que insisteixin en regalar-
te-les.
4. Digues al dependent/a que no t'emboliquen els objectes que has comprat,
tret que sigui imprescindible.
5. Els productes en grandària familiar, generen menys residus per unitat de
producte.
6. Abans de comprar alguna cosa, atén bé a l'etiquetat, on s'adverteix
d'alguns riscos i precaucions a prendre , però no de tots els perills!
7. És necessari, especialment en relació amb el paper i el cartró que posem
en pràctica la regla de les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Evitem el
consum innecessari de paper i cartró, reutilitzem per a altres usos els papers
i cartrons que tinguem i, només quan ja no ens servisca, serà quan haurem de
dur-los a un contenidor per a reciclar.
8. Rebutja la publicitat que t'ofereixen pel carrer o envaeix la teva bústia.
9. Els papers d'impossible o difícil reciclatge (plastificats, encerats, de fax,
etc.) només deuríem emprar-los quan no existeixi altra possibilitat menys
impactant.
10. Aquest quot;el barat surt carquot; serveix en moltes ocasions. Des de sabates fins
aparells per a la llar tria aquells tinguin més llarga durada i que puguin ser
reparats en cas d'avaria o trencament... i porta'ls a arreglar quan sigui
necessari!
11. Els medicaments caducats o que ja no necessitis, lliura'ls a la farmàcia.
Com reduir residus en l'alimentació
12. Sempre que puguis compra els aliments produïts el més prop possible a la
teva localitat. Estalviaràs embalatges i transport.
43
44. 13. Quan et sigui possible, compra al detall. Així evites embalatges
innecessaris i decideixes la quantitat del producte que millor s'adequa a les
teves necessitats.
14. Rebutja els aliments presentats en safates de suro blanc.
15. En molts llocs l'aigua de l'aixeta és de bona qualitat, no consumeixis sense
necessitat aigua embotellada.
16. En les begudes i líquids opta per envassos grans i, quan sigui possible de
vidre; si és retornable, millor.
17. Evita en tant que sigui possible els quot;bricsquot; i envassos de plàstic.
18. No compris res que vagi embotellat en PVC.
19. No consumeixis llaures de begudes, compra ampolles de vidre
reutilizables.
20. Rebutja els aliments que vénen en quot;bossetes individualsquot; dintre d'un
paquet més gran.
21. Declara la guerra als quot;aliments de dissenyquot;: no són nutricionalment bons i
en general vénen sobrempaquetats.
22. Compra aliments frescs: a més d'evitar embolcalls i envassos, la teva
salut, el teu paladar i la teva butxaca ho agrairan.
23. En ocasions els envassos (plàstics, pots, tetrabrics...) indiquen que són
quot;reciclablesquot;, això tan només significa que podrien ser reciclats, no que ho
vagin a ser.
24. No utilitzis sense sentit el paper d'alumini i quot;plàstic d'embolicarquot;. Quan
puguis reutilitza'ls. O utilitza fiambreres per conservar o transportar
l'aliment, per exemple l'entrepà.
25. Evita en tant que sigui possible el menjar quot;llest per a escalfar en el
microonesquot;.
Com reduir residus en la neteja
26. Empra detergents sense fosfats ni tensoactius.
27. Els detergents quot;recargablesquot; disminueixen impactes per l'embalatge. Per
exemple els líquids per netejar els vidres solen ser recargables.
28. La neteja i la quot; blancorquot; no milloren per usar més detergent del mínim
necessari. No amb més quantitat de detergent, més net.
44
45. 29. Per a la neteja de moltes superfícies i teixits els sabons naturals o
neutres donen òptims resultats.
30. Els suavitzants són molt impactants, redueixen la vida de la roba i poden
afectar a la pell. No els uses o empra'ls només de tant en tant.
31. El vinagre serveix com detergent, fregasòls, fixador del color de les peces
de llana i desengreixant.
32. El bicarbonat sòdic i el bòrax són detergents universals i serveixen per a
blanquejar la roba.
33. Evita comprar ambientadors. El millor és ventilar les habitacions i també
col·locar plantes aromátiques o vaporitzadors d'olis essencials.
Com reduir residus en la higiene i els cosmètics
34. Rebutja els sobrempaquetats. L'embalatge sol representar més de la
meitat del preu i són una gran font de residus de tota classe.
35. Tria les presentacions en barra (desodorant, crema d'afaitar ..) i els
pulveritzadors manuals.
36. Les compreses i tampons mai han d'anar a parar al WC, ni llaençats en el
camp o la platja!
37. Per al cabell utilitza champús suaus basats en herbes o sabons neutres.
38. No usis anticaspes fets a partir de sulfur de seleni.
39. Per a la cura de la pell empra sabons naturals o neutres, en general són
més sans. Però no compres sabó líquid, sinó en pastilla.
40. Per a la neteja de les dents usa gel basat en plantes medicinals
Com reduir residus en el bricolatge
41. Informa't i calcula bé la quantitat que necessites: evitaràs malbaratar i
generar residus innecessaris. Els flascons i pots de pintures, vernissos i altres
productes de bricolatge són de difícil i problemàtica conservació una vegada
oberts.
42. Les pintures a l'aigua són molt menys tòxiques i contaminants.
Actualment estan disponibles per a gairebé tot tipus d'aplicacions
43. Els aerosols desperdicien molt de producte.
44.Sempre que puguis aplica els productes amb brotxa, pinzell o similars.
45
46. 45. Si t'és imprescindible usa pistoles mecàniques o pulverizadores, però mai
aerosols.
46. Els residus d'aquests productes, inclosos els de la neteja de brotxes i
pinzells, els de l'escatat de superfícies tractades, etc, portals als punts verds
o deixalleria.
Com reduir residus en les piles
47. Si pots evitar-lo no usis aparells a piles. Els rellotges millor que siguin
automàtics i les calculadores solars.
48. Els aparells mixts (piles i xarxa) endolla'ls sempre que puguis. Tingues en
compte que l'energia de les piles costa fins 450 vegades més que la qual
subministra la xarxa.
49. Utilitza piles recargables. Costen més però a mig termini són molt més
rentables.
50. Evita les piles-botó i, si has de comprar-les, elegeix les de liti, les de
zinc-aire o les d'òxid de plata, que no tenen o tenen molt poc mercuri.
51. Per a desfer-te de les piles, diposita-les sempre en contenidors i en punts
de recollida.
Com reduir residus de insecticides i herbicides
52. No empris mai aerosols per a aquests usos, en tot cas pulveritzadors.
53. Per a les plagues de les teues plantes de llar hi ha molts remeis casolans
específics tant més eficaços que els insecticidas genèrics. Recorre a la saviesa
popular.
54. Mitja llima on s'han inserit claus d'olor o unes plantes d'alfàbrega en les
finestres són eficaços anti-insectes.
55 . Els repelents d'insectes per a untar-se el cos poden provocar problemes
cutanis i altres mals a la salut. És millor donar-se fregues de vinagre rebaixat
o, si prefereixes, d'oli essencial de llima i lavanda barrejat amb oli de cuina.
Com reduir residus en la roba
56. Recorda que els teixits naturals (llana, cotó, lli...) són molt més fàcils de
reciclar i menys contaminants, tant en la seua producció com en la seua
conversió en residu, que els sintètics.
46
47. 57. Compra roba de segona mà.
58. No eliminis roba o calçat en bon estat simplement perquè quot;ja no està de
modaquot;.
59. La roba que ja no et val pot anar-li bé a altra gent. Regala-la o lliura-la a
punts de recollida de roba.
60. Reutilitza la teva roba inservible per a altres usos, com draps de cuina o
altres mil coses que es poden fer amb els retalls.
X Dinàmica 4: Què fem? Què
podem fer?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
47
48. X Dinàmica 5: Cançó: Plany de
Salses a Guardamar
Plany, de Salses a Guardamar Del Conflent a l´Alcoià,
(Josep Huguet / Esquirols) de Menorca a la Marina
entre boscos mig cremats
Una cosa ens uneix ara ja només s´alcen garrigues.
de Salses a Guardamar:
formigó, sorra i ciment, i d´Ascó i de Vandellòs
una cinta vora el mar. mil engrunes quedaran,
cap a Amposta i Vinaròs
De Colliure a Vacarella el petroli a la mar sura.
la claror enterbolida,
d´Alacant a Sa Riera A Barcelona, tot fum
la mar resta sense vida. a Tarragona, poca aigua,
a Sagunt no es veu el sol,
De la Garrotxa a la Segarra a València no pas gaire.
un solc i una ferida,
de Setcases a Viella Una cosa ens uneix ara
s´especula sense mida. de Salses a Guardamar...
48
49. 2.3.- Compra verda
Què és?
Compra Ambientalment correcta
Quins són els actors de la compra verda?
Els productors de material, màquines i mobiliari d’oficina, que han de
desenvolupar alternatives menys nocives
Els proveïdors, que han d’incloure els productes ambientalment correctes en
la seva oferta
Els responsables polítics, que han d’adoptar compromisos polítics per recolzar
l’ambientalització del lloc de treball
49
50. Els responsables de compres i contractació de serveis, que han d’homologar
productes i serveis
I finalment els treballadors/es, que fan les seves demandes de material
d’oficina, i amb el seu comportament contribueixen a un consum conscient,
que inclou la reutilització i reducció de residus.
Principis de la Compra Verda
Selecció de productes i/o serveis amb qualitats ambientalment positives:
Criteri Producte (exemples)
Estalvien Recursos, energia o aigua Paper reciclat produït a Catalunya,
calculadores solars, marcadors de text
Utilitzen Recursos Renovables
secs, pegaments i retoladors a base
Baix contingut o absència de
aquosa, bolígrafs amb mina
substàncies problemàtiques com a
recarregable, paper reciclat,
residu i amb baixes emissions
grapadores amb una mecànica de bona
Redueixen residus
qualitat, plomes amb recanvi, gots
Materials reciclats multiús, tisores de metall sense
mànec de plàstic...
Llarga durada
Fàcilment reparables
Són reutilitzables (no d’un sol ús)
Són reciclables, de materials
separables
Com seleccionar els productes i/o serveis?
procès de producció, incloent-hi la procedència de les matèries
-
primeres
les qualitats durant la fase d’ús com la reparabilitat
-
i el destí del producte com a residu (reciclatge, recollida selectiva...)
-
Què comprar?
A la pràctica, per poder escollir l’alternativa més ecològica, existeixen
bàsicament 2 estratègies:
1. La comparació de 2 alternatives de productes
2. L’orientació en etiquetes ecològiques
50
51. Quin ús fer dels productes?
Abans de comprar un producte cal preguntar-se si realment és necessari o si
podem prescindir d’ell
Hem d’aprofitar les característiques ambientalment positives dels productes:
no serveix de res comprar marcadors de text recarregables, si no ens
acostumem a demanar recàrregues.
Encara que triem productes ecològics, els hem d’utilitzar d’una manera
estalviadora. Utilitzar paper reciclat és tant important com fer-lo servir per
les dues cares.
Què fer amb els residus?
La recollida selectiva de paper a cada lloc de treball
-
La recollida d’embalatges i plàstics a un lloc centralitzat
-
La recollida de residus especials com tòners, fluorescents i piles a un
-
lloc centralitzat.
PAPER
El medi de treball i comunicació tradicional en l’administració i la majoria
dels llocs de treball és el paper. Tant per reunions com per la tramitació de
llicències, instàncies i altra documentació és la nostra eina habitual. La
tendència actual és la transició cap a un funcionament amb medis
electrònics.
Problemes mediambientals
Els problemes ecològics lligats a la producció i al consum de paper no reciclat
són un alt consum de recursos (fusta), d'aigua i energia, la càrrega
contaminant de les aigües residuals, les emissions atmosfèriques de productes
organoclorats i compostos de sofre.
Una part important i especialment problemàtica de les emissions són les
produïdes sobretot per les substàncies lligades amb el blanquejat del paper
amb clor. Els efectes mediambientals dels diferents processos de producció de
paper es diferencien per la procedència de la pasta de paper i el procés de
blanquejat.
51
