Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La materialitat del turisme: què i com explota la indústria turística?

174 views

Published on

Un dels grans mites existents al voltant del turisme és que aquest és una indústria sense fums. De fet, els lobbies turístics l’anuncien com la quadratura del cercle de la nomenada desmaterialització i un dels eixos claus d’això que s’ha nomenat economia verda. No obstant, si enfoquem la qüestió turística des de l’anàlisi del seu metabolisme, podem començar a visibilitzar relacions que fins aleshores restaven ocultes al darrera de la potent imatge esbiaixada que s’ha creat de sí mateix el capital turístic. Així mateix, la noció de metabolisme ens serveix per analitzar críticament aquelles formes d’organitzar el turisme que es defineixen com alternatives, post-capitalises, etc. Així doncs, partint de l’exemple del cas balear, en aquesta sessió és persegueix aportar elements teòrics i metodològics per tal d’aprofundir en una de les grans dimensions ocultes del gegant turístic.

Curs: http://lahidra.net/ca/economia-i-ecologia-del-turisme-2a-edicio/

Published in: Real Estate
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La materialitat del turisme: què i com explota la indústria turística?

  1. 1. La materialitat del turisme: què i com explota la indústria turística? La cara oculta del capitalisme turístico- immobiliari
  2. 2. Què s’entén per sostenibilitat?
  3. 3. 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 Límits al creixement: preocupació sobre l’esgotament dels recursos. 1972: Conferència de NU sobre el Medi Ambient Humà (Estocolm). 1974: Ecodesenvolupament “20 anys de petroli barat”: pas de les preocupacions dels límits al creixement a la dels residus i contaminació. 1983: CMMAD (Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament). 1987: Informe Brundtland defineix el concepte de Desenvolupament Sostenible (DS). Règim Fordista i crítica consum de masses Dogma neoliberal Globalització dolça Globalització dura Crisi global Rio 1992: Apoteosi del DS. Es consolida l’agenda de la liberalització comercial (OMC, 1995). S’aprova l’Agenda 21, Convenis de Biodiversitat i Canvi Climàtic, Protocol de Boscos. Final del petroli barat i guerres pels recursos. Entren en joc els gegants asiàtics. Joburg 2002: Cimera del DS. Triomf del màrqueting verd i de les ETN. Agenda WEHAB. Rio+20 (2012): Green Economy. Mercantilització i financiarització de la natura. ECOCRÀCIA: “paripé” político-empresarial i discursos dominants
  4. 4. Front a l’esgotament/manipulació del concepte de sostenibilitat s’imposen dos conceptes: – Desmaterialització (decoupling)  menor càrrega política i restringit al camp tecnocràtic. • Desmaterialització dèbil o relativa: significa un descens en els requeriments materials i energètics per unitat de PIB. • Desmaterialització forta o absoluta: reducció absoluta de la utilització de materials i energia per part d’una economia
  5. 5. – Decreixement  concepte polèmic, forta càrrega política i difícilment apropiable per part del poder. Front a l’esgotament/manipulació del concepte de sostenibilitat s’imposen dos conceptes:
  6. 6. Turisme: la indústria del plaer • La major part del treball academic sobre el turisme s’ha realitzat per a legitimar el capital turístic  Agenda Neoliberal Acadèmica. • Investigadors radicats i els moviments social no han prestat gaire atenció a l’economia política del turisme, entès aquest com una extraordinària via d’acumulació del capital. • Fins i tot, en alguns casos, els mateixos moviments socials han estat qui han defensat i proposat la implantació turística com a “passaport al desenvolupament” en substitució de les “industries dures”.
  7. 7. Turisme com la solució (fix) a tots els problemes. “La píldora màgica” • Generalment, el turisme es presenta com una indústria neta. • En cas de tractor els conflictes socioecològics del turisme, moltes vegades es tracta de de casos aïllats i molt localitzats, als quals es presenten una sèrie de solucions tècniques per tal que la festa continui (p.ex. un espai natural saturat al que es proposen mesures de gestió de visitants). • Quan es tracta de parlar del vincle entre crisi ecològica global I turisme, els gurus del turisme subratllen el següent: 1. Com el turisme es veurà afectat per l’impacte ambiental generat pels “altres”. 2. Com el turisme pot ser la solució perfecte a la crisi global.
  8. 8. Crisis del capital i Rio+20 • Green Economy es ppresenta com la nova estratègia d’acumulació. • I el turisme es presenta com un dels eixos centrals del Green Capitalism.
  9. 9. La crisi sistèmica ha aixecat la “llebra” • El cos científico-acadèmic ha fallat a l’hora de comprendre, estudiar i analitzar la complexitat de les relacions societat-natura/economia- ecologia/economia-societat. • Les mesures ordinàries sobre l’evolució (i èxit) social estan esbiaxades i són incompletes. • És més, aquestes eines molt sovint ens donen senyals errònies sobre l’evolució social.
  10. 10. • Les mesures del sistema capitalista no contemplen les dimensions socials i biofísiques • Els valors monetaris (valors de canvi)  abstracció del món social i biofísic
  11. 11. Els comptes secrestats
  12. 12. L’assimilació dels comptes biofísics per part del poder
  13. 13. 1. Restringits a una determinada noció de sistema econòmic, que resulta també incompleta en deixar fora molts d’elements del propi sistema (p.ex. plusvàlues, aspectes patrimonials, etc.). 2. Només contribueixen al benestar econòmic aquells objectes i/o serveis que passen a ser comptabilitzats com a flux  omissió de les activitats no remunerades i dels béns i serveis de no-mercat. 3. Oculten o no informen sobre variables que tenen un impacte en el benestar (p.ex. distribució de la renda). 4. No comptabilitzen la degradació i l’esgotament dels recursos naturals. 5. Comptabilitzen d’igual manera béns flux (p.ex. fusta), fons (p.ex. bosc), i estocs (p.ex. petroli). 6. Tracten inadequadament les despeses defensives que haurien de ser considerades com a costos intermedis (p.ex. els costos sanitaris derivats de la contaminació o de la “producció” de tabac). Algunes crítiques als SCN
  14. 14. • És mesurable la (in)sostenibilitat? • Necessitam eines per mesurar (i escoltar) les senyals de deteriorament socioal i ecològic • Aquestes eines poden ser útils per les lluites i anàlisis contrahegemònics (anticapitalistes)
  15. 15. El règim metabòlic del capitalisme “El metabolisme socioeconòmic conceptualitza les relacions entre les societats i el medi ambient com un procés constituït per inputs (entrades) i outputs (sortides) biofísics que se resumeixen en els materials i energia que s’extreuen del medi i que són processats (ingerits) per la societat. Una part d’aquests materials són acumulats com estoc socioeconòmic. Una altra part és llançada al medi en forma de residus o emissions contaminants”. Els organismes vius mantenen un flux constant de materials i energia amb el seu medi ambient que els permet mantenir-se en funcionament, és a dir vius. Els humans i les societats humanes també requereixen un flux de materials i energia pel seu funcionament. Traslladam aquest concepte des de la biologia per a l’estudi de les interaccions societat-natura, com si d’una ecologia humana es tractés. Metabolisme social
  16. 16. Marx’s Capital (Vol.1) (Penguin Books, 1990): “Labour then, as the creator of use-values, as useful labour, is a condition of human existence which is independent of all forms of society; it is an eternal natural necessity which mediates the metabolism [Stoffwechsel] between man and nature, and therefore human life itself” (p. 133).
  17. 17. Marx’s Capital (Vol.1) (Penguin Books, 1990): “Labour is, first of all, a process between man and nature, a process by which man, through his own actions, mediates, regulates and controls the metabolism [Stoffwechsel] between himself and nature […]Through this movement he acts upon external nature and changes it, and in this way he simultaneously changes his own nature” (p. 283). “All progress in capitalist agriculture is a progress in the art, not only of robbing the worker, but of robbing the soil; all progress in increasing the fertility of the soil for a given time is a progress towards ruining the more long-lasting sources of that fertility” (Marx’s Capital Vol. 1. p. 638).
  18. 18. Diferents aproximacions al metabolisme social • Corrent dominant: quantificació de fluxos de materials i energia liderada pel IFF (Institut d’Ecología Social de Viena)  economia ecològica (mainstream), ecologia industrial, ecologia urbana (mainstream). – Escassa vinculació amb la teoria crítica. • Corrente crítica: entén el capital no solsament com valor en circulació, sino també com “naturalesa en circulació” (fluxos de poder)  ecologia política urbana (UPE), ecologia política. – Crítica i rebuig a la dimensió quantitativa del metabolisme Marina Fischer-Kowalski Eric Swyngedouw
  19. 19. Diferents aproximacions al metabolisme social • Propostes d’integració entre la corrent “quantitativa” i la “crítica”: quantificació biofísica i anàlisi politic  metaboslisme socio-politic. – Economia ecològica (crítica): José Manuel Naredo, Óscar Carpintero. – Sociologia Ecològica´: John Bellamy Foster (Metabolic Rift). – Geografia y ecologia política industrial: Joshua P. Newell, Joshua J.Cousins, Jennifer Baka (Geoforum vol. 85, 2017)
  20. 20. Els fluxos de materials circulen a través dels “vehicles metabòlics” • Aquests “vehicles metabòlics” poden ser conceptualitzats com arrenjaments o solucions espacio-temporals: de tipus institucional mitjançant el marc normatiu o físics com puguin ser les infraestrctures de transport. • Els vehicles metabòlics són també una expressió de les relacions de poder, i a les societats capitalistes, aquests vehicles juguen un paper cabdal en la circulació i acumulació del capital.
  21. 21. Producció domèstica Producció domèstica Reciclatge, reutilització, remanufactura, substitució Extracció domèstica. Materials no emprats Extracció domèstica. Materials emprats Estoc manufacturat Outputs domèstics a la natura (residus, contaminants) Importacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies) Exportacions (matèries primeres, materials processats, materials continguts en mercaderies) Fluxos indirectes de les importacions Materials emprats Materials no emprats Adicions netes d’estoc Esquema de la noció de metabolisme socioeconòmic (Ànàlisi del Flux de Materials): tots els fluxos estan incrustats en les relacions socials i aquestes estan incrustades en els materials.
  22. 22. Indicadors de Fluxos de Materials http://www.materialflows.net/materialflowsnet/background/accounting/indicators-on-the-economy-wide-level/
  23. 23. Metabolisme social de diferents règims socioeconòmics Caçadors- recol·lectors Societat Agrària Societat Industrial finals s.XX Metabolisme socioeconòmic Sistema basat en l’energia solar (no controlada) i en l’extracció de biomassa dels ecosistemes Sistema basat en l’energia solar (controlada) i l’extracció de biomassa (majoritàriament) de agroecosistemes (colonitzats). Sistema energètic “fòssil” basat en una àrea independent, fonts energètiques altament concentrades (combustibles fòssils, nuclear, hidroelèctrica, etc) i biomassa. Grans extraccions de metalls i minerals dels dipòsits geològics. Imput energètic Gj/càpita/any 10 - 20 biomassa (fusta, llenya, etc). (Equivalent a 0,23 – 0,47 Tep/cap/any). 65 (biomassa) 3 menjar 50 farratge 12 fusta (Equivalent a 1,55 Tep/cap/any). 250 61 biomassa 170 combustibles fòssils. 5 hidroelèctrica 14 energia nuclear (Equivalent a 5,97 Tep/cap/any). Imput material Tm/càpita/any 1 biomassa (fusta, llenya, etc) 4 (biomassa) 0,5 menjar 2,7 farratge 0,8 fusta 19 Tm/càpita/ año 7,29 biomassa 4,55 combustibles fòssies 7,17 minerals, metalls, altres. Haberl, H.; Fischer-Kowalski, M.; Krausmann, F.; Weisz, H. & Winiwarter, V. , 2004) “Progress towards sustainability? What the conceptual framework of material and energy flow accounting (MEFA) can offer” in Land Use Policy Vol.21 (3), p.199-213.
  24. 24. L’acumulació ampliada del capital va acompanyada de la continuada expansió de les exigències materials i de la degradació socio-ecològica (Rift Metabòlic)  element consubstanacial del capitalisme històric (no quelcom separat)
  25. 25. 20 anys de petroli barat i doctrina neoliberal (globalització del capitalisme financero-corporatiu) han disparat el comerç internacional de mercaderies “Ecological Rift” Source: OECD (2008) Measuring material flows and resource productivity. Synthesis report. OECD, Paris (www.oecd.org/dataoecd/55/12/40464014.pdf, desembre 2009).
  26. 26. El turisme també pesa i utilitza recursos! La factura energètica del turisme global Requeriments energètics (PJ) Emissions de CO2 (Milions de tones) Energia per allotjament Hotels 351,1 55,7 Campaments 49,8 7,9 Pensions 17,2 2,7 Self-catering 73,4 11,6 Ciutat de Vacances 11,4 1,8 Cases de Vacances 5 0,8 Total 507,9 80,5 Altres requeriment s energètics Transport 13.223 1.263 Activitats recreatives 350 55 Total 14.081 1.399
  27. 27. Les emissions GEH del turisme global són quasi 5 vegades les de l’Estat espanyol (286 milions Tm CO2)
  28. 28. El metabolisme del capitalisme balear: del temps d’eufòria a la crisi Aquesta foto és ja en plena crisi (10/08/2012): Juan Carlos Borbó, Abel Matutes, Carme Riu, Gabriel Escarrer, Pablo Piñero
  29. 29. El metabolisme social del capitalisme balear. Illes Balears: la “joia turística” de la Mediterránia. 45 55 65 75 85 95 105 115 125 135 145 155 165 175 185 195 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 1996=100 Turistes Places turístiques Població PIB (euros constants 2000) Taxa d'atur
  30. 30. Les economies turístiques i la malaltia d’una “dieta desequilibrada” Indés Diari de Pressió Humana: que no s’aturi la festa!
  31. 31. 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 16.000.000 18.000.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Biòtics Abiòtics Semimanufacturats Manufacturats CMD (Consum Materials Directe) Desmuntant el mite de que les economies turístiques són sofisticades expressions de la desmaterialització. Consum Directe de Materials (unitat: tones) Principals materials: materials de pedrera 50%; combustibles fòssils 20%.
  32. 32. Metabolisme com circulació i acumulació • La circulació metabòlica és un procés de creació i destrucció. I tenim tendència a subestimar la dimensió destructive. • Tensions i contradiccions entre dinàmiques de desterrtitorialització i reterritorialització. Minerals de pedrera (paisatges operacionals) i la urbanització turística (vehicle metabòlic)
  33. 33. Acumulació en el sòl: sòl artificial Font: IGN - Corine Land Cover
  34. 34. Acumulació en el sòl: sòl artificial Font: IGN - Corine Land Cover
  35. 35. Acumulació en el sòl: sòl artificial Font: IGN - Corine Land Cover
  36. 36. Acumulació en el sòl: sòl artificial Font: IGN - Corine Land Cover
  37. 37. Acumulació en el sòl: sòl artificial Any Sòl artificial (%) Sòl artificial 1Km costa (%) 1990 3,54% 12,75% 2000 5,7% 18,09% 2012 6,01% 17,18% Font: IGN - Corine Land Cover
  38. 38. 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 2.250 2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Preuhabitatge(euros/m2) Habitatges Habitatges visats (COAIB) Lluita social, bombolla immobiliària i metabolisme social
  39. 39. 0 250 500 750 1.000 1.250 1.500 1.750 2.000 2.250 2.500 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Preuhabitatge(euros/m2) Habitatges Habitatges visats (COAIB) Mobilitzacions pel territori. Resposta institucional (ordenació del territori) Resposta revanxista: resposta institucional per reactivar la bombolla turístico-immobiliària. Relaxació normativa i recolzament corporatiu. “Corrupció feliç” Mobilitzacions contra els megaprojectes. Diners calents amb resposta institucional de la corrupció. Lluita social, bombolla immobiliària i metabolisme social
  40. 40. 80 100 120 140 160 180 200 220 240 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 CMI(1996=100) Islas Baleares (CMI) Com. Valenciana (CMI) España (CMI) Una comparació del cas balear amb el valencià i la mitjana espanyola. La política importa! Crackfinancier-immboliari Auge del cicle financiero-immobiliari
  41. 41. AND THE WINNER IS? 1996 2001 2007 2010 Espanya 15,5 19,7 23,3 15,3 Com. Valenciana 17,2 26,3 29,8 18,6 Illes Balears 15,9 15,3 17,8 9,5 Exigències de materials en termes per càpita (IMD Tm/cap)
  42. 42. AND THE WINNER IS? 1996 2001 2007 2010 Espanya 15,5 19,7 23,3 15,3 Com. Valenciana 17,2 26,3 29,8 18,6 Illes Balears 15,9 15,3 17,8 9,5 Exigències de materials en termes per càpita (IMD Tm/cap)
  43. 43. Contradiccions de les polítiques de contenció urbanística. El preu de l’habitatge 100 125 150 175 200 225 250 275 300 325 350 375 400 425 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Preumitjàdel’habitatge(€/m2)(1996=100) Islas Baleares Com.Valenciana España
  44. 44. Contradiccions de les polítiques de contenció urbanística. El preu de l’habitatge 100 125 150 175 200 225 250 275 300 325 350 375 400 425 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Preumitjàdel’habitatge(€/m2)(1996=100) Islas Baleares Com.Valenciana España
  45. 45. Sense els materials de pedrera, les exigències materials es mantenen molt estables. 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 16.000.000 18.000.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Manufacturats Semimanufacturats Abiòtics Biòtics CMD sense materials pedrera (Consum Materials Directe) CMD (total) Consum Directe de Materials (unitat: tones)
  46. 46. Una comparació del Consum de Materials Directe (tones/càpita) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 Denmark Greece Spain EU-28 Germany Illes Balears United Kingdom Malta 2000 2007 2012
  47. 47. L’abstracció dels valors monetaris (i els sistemes comptables del capital) no ens donen cap informació sobre aquesta dimensió socio-ecològica del metabolisme social Podem saber la motxilla ecològica dels béns que utilitzam? Per exemple, un anell d’or (aliança de matrimoni) que pesa 10 grams en el dit de la núvia/nuvi....té una motxilla de 3,5 Tm. La rellevància dels fluxos ocults!
  48. 48. 0 5.000.000 10.000.000 15.000.000 20.000.000 25.000.000 30.000.000 35.000.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Consum Directe de Materials Fluxos Ocults El Consum Total de Materials (unitat: tones). Cada tona emprada oculta tones de materials que l’acompanyen (i els seus conflictes) Consum Directe de Materials = 57% Fluxos ocults = 43%
  49. 49. Efectes de la Gan Crisis sobre el metabolisme social: una anàlisi comparada 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 Balearic Islands Balearic Islands Spain Spain US US 2007 2010 2007 2010 2007 2010 Tonnes/capita DMI (Direct Material Input) HF (Hidden Flows) Sources: Balearic Islands (own); Spain (Carpintero 2012); US (https://knoema.com/MATERIAL_RESOURCES_2017/material-resources)
  50. 50. Estimació mitjana de les exigències materials del negoci turístic Negoci Turístic (103 Tm) RTM turista (Kgs) Biomassa Agrícola 680,94 59,28 Biomassa Animal 166,18 14,47 Biomassa Pesca 6,79 0,59 Biomassa Forestal 109,68 9,55 Altres biòtics 151,75 13,21 Minerals metàl·lics 1.853,21 161,34 Minerals no metàl·lics 3.789,65 329,92 Combustibles 2.948,54 256,69 Altres productes acabats 322,14 28,04 Total 10.028,89 873,09
  51. 51. Capitalisme turístic: importació de turistes i materials de distintes procedències 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 16.000.000 18.000.000 20.000.000 22.000.000 24.000.000 26.000.000 28.000.000 30.000.000 32.000.000 34.000.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Extracció Domèstica Total Importacions Totals Netes Extracció domèstica Total = 48,55% Importacions Totals Netes = 51,45%
  52. 52. 300 x 106 € – 50 x 106 € 100 x 106 € - 300 x 106 € 25 x 106 € - 100 x 106 € 0 – 10 x 106 € 10 x 106 € - 25 x 106 € Minerals metàl·lics Biomassa Combustibles Minerals no metàl·lics Altres productes Deslocalització dels conflictes socioecològics On es desplacen les extraccions biofísiques i els conflictes socioecològics que les acompanyen? Fluxos de Materials Importats en termes biofísics (Tm)
  53. 53. Mapa X. Fluxos de materials directes importats en € segons regió de procedència (en base a país d’origen), 2004. (Elaboració pròpia a partir de http://aduanas.camaras.org/) 300 x 106 € – 50 x 106 € 100 x 106 € - 300 x 106 € 25 x 106 € - 100 x 106 € 0 – 10 x 106 € 10 x 106 € - 25 x 106 € Minerals metàl·lics Biomassa Combustibles Altres productes Minerals no metàl·lics L’altra cara de la moneda: una realitat ocultada per l’abstracció monetària L’abstracció monetària oculta la realitat biofísica i els conflictes socioecològics associats al metabolisme social. Fluxos de Materials Importats en termes monetaris (Euros)
  54. 54. Comerç internacional i conflictes ocultats. Mineria del carbó a Sud-Àfrica I la generació elèctrica de les BalearsBalearics Manifestacions dels miners a Sud-Àfrica. Central Tèrmica de Carbó a Mallorca i les protestes contra l´’ús del carbó
  55. 55. Vehicles metabòlics de l’energia • Solucions espacio-temporal pel capital en temps de crisis • Bombolla del kW: noves centrals tèrmiques durant els anys de bombolla (2000-2007). – Entre 2004 i 2016 la potència instal·lada ha Passat de 1.568 MW a 2.283 MW (dels quals només 1,7% renovables). – El GRAN CAPITAL comanda el metabolisme energetic: • Electricitat: GESA-ENDESA (pertany a Enel Energy Europe SRL) i Red Eléctrica de España (pertany a Sociedad Estatal de Inversiones i fons dels EUA com JP Morgan). • Natural gas: ENAGAS (pertany a Sociedad Estatal de Inversiones, Oman Oil Company, Goldman Sachs, etc.).
  56. 56. • Construcció de megainfrastructures energètiques com un mecanisme de solució a la cirri i per fixar la futura política energètica. • Cable elèctric submarí que connecta les Balears amb la península: 420 M€ (400 MW, 250 km). Entra en funcionament 2012. • Gasoducte submarí que connecta les Balears amb la península: 490M€ (8,000 milions m3 ; 334 km): entra en funcionament el 2010. Poca resistència social contra la construcció d’aquestes “solucions” energètiques Crisi i construcció de més vehicles metabòlics
  57. 57. Mentre ens barallam per un % de renovables, ells es moren de les rialles 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 500.000 550.000 600.000 650.000 700.000 ene.-97 jun.-97 nov.-97 abr.-98 sep.-98 feb.-99 jul.-99 dic.-99 may.-00 oct.-00 mar.-01 ago.-01 ene.-02 jun.-02 nov.-02 abr.-03 sep.-03 feb.-04 jul.-04 dic.-04 may.-05 oct.-05 mar.-06 ago.-06 ene.-07 jun.-07 nov.-07 abr.-08 sep.-08 feb.-09 jul.-09 dic.-09 may.-10 oct.-10 mar.-11 ago.-11 ene.-12 jun.-12 nov.-12 abr.-13 sep.-13 feb.-14 jul.-14 dic.-14 may.-15 oct.-15 mar.-16 ago.-16 ene.-17 jun.-17 nov.-17 MWh Generació elèctrica a les Illes Balears Enllaç península El lobby elèctric “lo tiene todo atado, y bien atado”
  58. 58. El gran negoci dels residus als espais turístics • 1992 Privatització dels vehicles metabòlics dels residus: TIRME SA. • Els “amos” dels residus (els mateixos de sempre): ACS, FCC, GESA-ENDESA, IBERDROLA • 1996 entra en fucnionament la planta incineradora de Son Reus.
  59. 59. El gran negoci dels residus als espais turístics • 2007: rescat a les empreses mitjançant un nou contracte d’ampliació temporal i ampliació de la incineradora. • Ampliació de la incineradora amb un préstec de 590 milions d’euros de Caja Madrid, Royal Bank of Scotland i BBVA.
  60. 60. Quan la planificació no surt bé, o a qui li importa la planificació! 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000 60.000 65.000 70.000 75.000 80.000 85.000 90.000 95.000 ene-97 jun-97 nov-97 abr-98 sep-98 feb-99 jul-99 dic-99 may-00 oct-00 mar-01 ago-01 ene-02 jun-02 nov-02 abr-03 sep-03 feb-04 jul-04 dic-04 may-05 oct-05 mar-06 ago-06 ene-07 jun-07 nov-07 abr-08 sep-08 feb-09 jul-09 dic-09 may-10 oct-10 mar-11 ago-11 ene-12 jun-12 nov-12 abr-13 sep-13 feb-14 jul-14 dic-14 may-15 oct-15 mar-16 ago-16 Generació de residus a les Illes Balears (unitat: tones)
  61. 61. Quan la planificació no surt bé, o a qui li importa la planificació! 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000 60.000 65.000 70.000 75.000 80.000 85.000 90.000 95.000 ene-97 jun-97 nov-97 abr-98 sep-98 feb-99 jul-99 dic-99 may-00 oct-00 mar-01 ago-01 ene-02 jun-02 nov-02 abr-03 sep-03 feb-04 jul-04 dic-04 may-05 oct-05 mar-06 ago-06 ene-07 jun-07 nov-07 abr-08 sep-08 feb-09 jul-09 dic-09 may-10 oct-10 mar-11 ago-11 ene-12 jun-12 nov-12 abr-13 sep-13 feb-14 jul-14 dic-14 may-15 oct-15 mar-16 ago-16 Generació de residus a les Illes Balears (unitat: tones) Vos haurem de pujar la taxa de recollida dels RSU Ens heu ampliat la concesió i vos aturau de produir fems!!!!
  62. 62. Si no pagau més, ens convertim en un centre d’alta tecnología verda (en cremar residus) • Per art de màgia els residus es converteixen en CDR (Combustible Derivat de Residu). • 2013 arriben els primers CDR (es paralitzen el 2015)
  63. 63. 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000 0 10.000.000 20.000.000 30.000.000 40.000.000 50.000.000 60.000.000 70.000.000 80.000.000 90.000.000 100.000.000 110.000.000 120.000.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Beneficispertreballador(euros/treballador) Ingressos(euros) Ingressos Beneficis per treballador Tirme, quin gran negoci! Melia International Hotels: 13.695 euros/treballador
  64. 64. Resistències socials i la lluita pel dret al metabolisme • Camapany: Mallorca no és el femer d’Europa (2012) • 2015: es paralitza la importació de residus. • 2015: la generació de residus es dispara. • 2016: Firion Investments del grup xinès Ying Zhan Investments adquirí la companyia a URBASER (ACS) i es fa amb el 60% de TIRME.
  65. 65. Conclusions. El turisme pesa! • El manteniment dels espais turístics requereixen una constant i creixent mobilització/circulació de: – Materials i energia pel seu funcionament. – Persones com a treballadores i com a consumidores que es desplacen milers de quilòmetres per ser processades com a turistes. • En els espais turístics, el control dels vehicles metabòlics és una peça clau del circuit d’acumulació del capital. • La lluita pel decreixement turístic ha de ser entesa com una lluita pel dret al metabolisme. – Expropiació i control social dels vehicles metabòlics esdevé una peça clau dels projectes antagonistes.

×