1. La materialitat del turisme: què i com explota
la indústria turística?
La cara oculta del capitalisme turístico-
immobiliari

2. Què s’entén per sostenibilitat?

3. 1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
Límits al creixement:
preocupació sobre
l’esgotament dels recursos.
1972: Conferència de NU
sobre el Medi Ambient
Humà (Estocolm).
1974:
Ecodesenvolupament
“20 anys de petroli barat”: pas de les
preocupacions dels límits al creixement a la dels
residus i contaminació.
1983: CMMAD
(Comissió Mundial de
Medi Ambient i
Desenvolupament).
1987: Informe
Brundtland defineix el
concepte de
Desenvolupament
Sostenible (DS).
Règim Fordista i crítica
consum de masses
Dogma neoliberal Globalització
dolça
Globalització
dura
Crisi global
Rio 1992:
Apoteosi del DS.
Es consolida
l’agenda de la
liberalització
comercial
(OMC, 1995).
S’aprova
l’Agenda 21,
Convenis de
Biodiversitat i
Canvi Climàtic,
Protocol de
Boscos.
Final del petroli barat i
guerres pels recursos. Entren
en joc els gegants asiàtics.
Joburg 2002:
Cimera del
DS. Triomf
del
màrqueting
verd i de les
ETN. Agenda
WEHAB.
Rio+20 (2012):
Green
Economy.
Mercantilització
i financiarització
de la natura.
ECOCRÀCIA: “paripé” político-empresarial i discursos
dominants

4. Front a l’esgotament/manipulació del concepte de
sostenibilitat s’imposen dos conceptes:
– Desmaterialització
(decoupling)  menor càrrega
política i restringit al camp
tecnocràtic.
• Desmaterialització dèbil o
relativa: significa un descens en
els requeriments materials i
energètics per unitat de PIB.
• Desmaterialització forta o
absoluta: reducció absoluta de la
utilització de materials i energia
per part d’una economia

5. – Decreixement  concepte polèmic, forta càrrega política i
difícilment apropiable per part del poder.
Front a l’esgotament/manipulació del concepte de
sostenibilitat s’imposen dos conceptes:

6. Turisme: la indústria del plaer
• La major part del treball academic sobre el turisme
s’ha realitzat per a legitimar el capital turístic 
Agenda Neoliberal Acadèmica.
• Investigadors radicats i els moviments social no
han prestat gaire atenció a l’economia política del
turisme, entès aquest com una extraordinària via
d’acumulació del capital.
• Fins i tot, en alguns casos, els mateixos moviments
socials han estat qui han defensat i proposat la
implantació turística com a “passaport al
desenvolupament” en substitució de les “industries
dures”.

7. Turisme com la solució (fix) a tots
els problemes. “La píldora màgica”
• Generalment, el turisme es presenta com una
indústria neta.
• En cas de tractor els conflictes socioecològics del
turisme, moltes vegades es tracta de de casos aïllats
i molt localitzats, als quals es presenten una sèrie de
solucions tècniques per tal que la festa continui (p.ex.
un espai natural saturat al que es proposen mesures
de gestió de visitants).
• Quan es tracta de parlar del vincle entre crisi
ecològica global I turisme, els gurus del turisme
subratllen el següent:
1. Com el turisme es veurà afectat per l’impacte ambiental
generat pels “altres”.
2. Com el turisme pot ser la solució perfecte a la crisi global.

8. Crisis del capital i Rio+20
• Green Economy es ppresenta com la nova
estratègia d’acumulació.
• I el turisme es presenta com un dels eixos
centrals del Green Capitalism.

9. La crisi sistèmica ha aixecat la “llebra”
• El cos científico-acadèmic ha fallat a l’hora de
comprendre, estudiar i analitzar la complexitat de
les relacions societat-natura/economia-
ecologia/economia-societat.
• Les mesures ordinàries sobre l’evolució (i èxit)
social estan esbiaxades i són incompletes.
• És més, aquestes eines molt sovint ens donen
senyals errònies sobre l’evolució social.

10. • Les mesures del sistema capitalista no contemplen
les dimensions socials i biofísiques
• Els valors monetaris (valors de canvi)  abstracció
del món social i biofísic

11. Els comptes secrestats

12. L’assimilació dels comptes biofísics per part
del poder

13. 1. Restringits a una determinada noció de sistema econòmic, que
resulta també incompleta en deixar fora molts d’elements del
propi sistema (p.ex. plusvàlues, aspectes patrimonials, etc.).
2. Només contribueixen al benestar econòmic aquells objectes i/o
serveis que passen a ser comptabilitzats com a flux  omissió de
les activitats no remunerades i dels béns i serveis de no-mercat.
3. Oculten o no informen sobre variables que tenen un impacte en
el benestar (p.ex. distribució de la renda).
4. No comptabilitzen la degradació i l’esgotament dels recursos
naturals.
5. Comptabilitzen d’igual manera béns flux (p.ex. fusta), fons (p.ex.
bosc), i estocs (p.ex. petroli).
6. Tracten inadequadament les despeses defensives que haurien de
ser considerades com a costos intermedis (p.ex. els costos
sanitaris derivats de la contaminació o de la “producció” de
tabac).
Algunes crítiques als SCN

14. • És mesurable la (in)sostenibilitat?
• Necessitam eines per mesurar (i escoltar) les senyals de
deteriorament socioal i ecològic
• Aquestes eines poden ser útils per les lluites i anàlisis
contrahegemònics (anticapitalistes)

15. El règim metabòlic del capitalisme
“El metabolisme socioeconòmic conceptualitza les relacions entre les
societats i el medi ambient com un procés constituït per inputs
(entrades) i outputs (sortides) biofísics que se resumeixen en els
materials i energia que s’extreuen del medi i que són processats
(ingerits) per la societat. Una part d’aquests materials són acumulats
com estoc socioeconòmic. Una altra part és llançada al medi en forma
de residus o emissions contaminants”.
Els organismes vius mantenen un flux constant de materials i energia
amb el seu medi ambient que els permet mantenir-se en funcionament, és
a dir vius. Els humans i les societats humanes també requereixen un flux
de materials i energia pel seu funcionament. Traslladam aquest concepte
des de la biologia per a l’estudi de les interaccions societat-natura, com si
d’una ecologia humana es tractés.
Metabolisme social

16. Marx’s Capital (Vol.1)
(Penguin Books, 1990):
“Labour then, as the creator of
use-values, as useful labour, is
a condition of human existence
which is independent of all
forms of society; it is an eternal
natural necessity which
mediates the metabolism
[Stoffwechsel] between man
and nature, and therefore
human life itself” (p. 133).

17. Marx’s Capital (Vol.1) (Penguin Books, 1990):
“Labour is, first of all, a process between man and nature, a
process by which man, through his own actions, mediates,
regulates and controls the metabolism [Stoffwechsel]
between himself and nature […]Through this movement he
acts upon external nature and changes it, and in this way he
simultaneously changes his own nature” (p. 283).
“All progress in capitalist agriculture is a progress in the
art, not only of robbing the worker, but of robbing the soil;
all progress in increasing the fertility of the soil for a given
time is a progress towards ruining the more long-lasting
sources of that fertility” (Marx’s Capital Vol. 1. p. 638).

18. Diferents aproximacions al metabolisme
social
• Corrent dominant: quantificació de fluxos de
materials i energia liderada pel IFF (Institut
d’Ecología Social de Viena)  economia
ecològica (mainstream), ecologia industrial,
ecologia urbana (mainstream).
– Escassa vinculació amb la teoria crítica.
• Corrente crítica: entén el capital no solsament
com valor en circulació, sino també com
“naturalesa en circulació” (fluxos de poder) 
ecologia política urbana (UPE), ecologia
política.
– Crítica i rebuig a la dimensió quantitativa del
metabolisme
Marina Fischer-Kowalski
Eric Swyngedouw

19. Diferents aproximacions al
metabolisme social
• Propostes d’integració entre la corrent
“quantitativa” i la “crítica”: quantificació biofísica i
anàlisi politic  metaboslisme socio-politic.
– Economia ecològica (crítica): José Manuel Naredo,
Óscar Carpintero.
– Sociologia Ecològica´: John Bellamy Foster (Metabolic
Rift).
– Geografia y ecologia política industrial: Joshua P.
Newell, Joshua J.Cousins, Jennifer Baka (Geoforum vol.
85, 2017)

20. Els fluxos de materials circulen a
través dels “vehicles metabòlics”
• Aquests “vehicles metabòlics” poden ser
conceptualitzats com arrenjaments o solucions
espacio-temporals: de tipus institucional
mitjançant el marc normatiu o físics com puguin
ser les infraestrctures de transport.
• Els vehicles metabòlics són també una
expressió de les relacions de poder, i a les
societats capitalistes, aquests vehicles juguen
un paper cabdal en la circulació i acumulació del
capital.

21. Producció domèstica
Producció domèstica
Reciclatge, reutilització,
remanufactura, substitució
Extracció domèstica. Materials no emprats
Extracció
domèstica.
Materials
emprats
Estoc manufacturat
Outputs
domèstics a la
natura
(residus,
contaminants)
Importacions (matèries
primeres, materials processats,
materials continguts en
mercaderies)
Exportacions (matèries
primeres, materials
processats, materials
continguts en mercaderies)
Fluxos
indirectes de
les
importacions
Materials
emprats
Materials no
emprats
Adicions
netes
d’estoc
Esquema de la noció de metabolisme socioeconòmic
(Ànàlisi del Flux de Materials): tots els fluxos estan
incrustats en les relacions socials i aquestes estan
incrustades en els materials.

22. Indicadors de Fluxos de Materials
http://www.materialflows.net/materialflowsnet/background/accounting/indicators-on-the-economy-wide-level/

23. Metabolisme social de diferents règims socioeconòmics
Caçadors-
recol·lectors
Societat Agrària Societat Industrial finals s.XX
Metabolisme
socioeconòmic
Sistema basat en
l’energia solar (no
controlada) i en
l’extracció de
biomassa dels
ecosistemes
Sistema basat en l’energia
solar (controlada) i
l’extracció de biomassa
(majoritàriament) de
agroecosistemes
(colonitzats).
Sistema energètic “fòssil” basat
en una àrea independent, fonts
energètiques altament
concentrades (combustibles
fòssils, nuclear, hidroelèctrica,
etc) i biomassa.
Grans extraccions de metalls i
minerals dels dipòsits geològics.
Imput energètic
Gj/càpita/any
10 - 20 biomassa
(fusta, llenya, etc).
(Equivalent a 0,23 –
0,47 Tep/cap/any).
65 (biomassa)
3 menjar
50 farratge
12 fusta
(Equivalent a 1,55
Tep/cap/any).
250
61 biomassa
170 combustibles fòssils.
5 hidroelèctrica
14 energia nuclear
(Equivalent a 5,97 Tep/cap/any).
Imput material
Tm/càpita/any
1 biomassa
(fusta, llenya, etc)
4 (biomassa)
0,5 menjar
2,7 farratge
0,8 fusta
19 Tm/càpita/ año
7,29 biomassa
4,55 combustibles fòssies
7,17 minerals, metalls, altres.
Haberl, H.; Fischer-Kowalski, M.; Krausmann, F.; Weisz, H. & Winiwarter, V. , 2004) “Progress towards sustainability? What the conceptual
framework of material and energy flow accounting (MEFA) can offer” in Land Use Policy Vol.21 (3), p.199-213.

24. L’acumulació ampliada del capital va acompanyada de la
continuada expansió de les exigències materials i de la
degradació socio-ecològica (Rift Metabòlic)  element
consubstanacial del capitalisme històric (no quelcom separat)

25. 20 anys de petroli barat i doctrina neoliberal (globalització del
capitalisme financero-corporatiu) han disparat el comerç
internacional de mercaderies
“Ecological Rift”
Source: OECD (2008) Measuring material flows and resource productivity. Synthesis report. OECD, Paris
(www.oecd.org/dataoecd/55/12/40464014.pdf, desembre 2009).

26. El turisme també pesa i utilitza
recursos!
La factura energètica del turisme global
Requeriments energètics
(PJ)
Emissions de CO2
(Milions de tones)
Energia per
allotjament
Hotels 351,1 55,7
Campaments 49,8 7,9
Pensions 17,2 2,7
Self-catering 73,4 11,6
Ciutat de Vacances 11,4 1,8
Cases de Vacances 5 0,8
Total 507,9 80,5
Altres
requeriment
s energètics
Transport 13.223 1.263
Activitats recreatives 350 55
Total 14.081 1.399

27. Les emissions GEH del turisme global
són quasi 5 vegades les de l’Estat
espanyol (286 milions Tm CO2)

28. El metabolisme del capitalisme
balear: del temps d’eufòria a la crisi
Aquesta foto és ja en plena crisi (10/08/2012): Juan Carlos Borbó, Abel Matutes,
Carme Riu, Gabriel Escarrer, Pablo Piñero

29. El metabolisme social del capitalisme balear.
Illes Balears: la “joia turística” de la Mediterránia.
45
55
65
75
85
95
105
115
125
135
145
155
165
175
185
195
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
1996=100
Turistes Places turístiques Població PIB (euros constants 2000) Taxa d'atur

30. Les economies turístiques i la malaltia
d’una “dieta desequilibrada”
Indés Diari de Pressió Humana: que no
s’aturi la festa!

31. 0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
14.000.000
16.000.000
18.000.000
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Biòtics Abiòtics Semimanufacturats Manufacturats CMD (Consum Materials Directe)
Desmuntant el mite de que les economies turístiques són
sofisticades expressions de la desmaterialització.
Consum Directe de Materials (unitat: tones)
Principals materials: materials de pedrera 50%; combustibles
fòssils 20%.

32. Metabolisme com circulació i acumulació
• La circulació metabòlica és un procés de creació i destrucció. I
tenim tendència a subestimar la dimensió destructive.
• Tensions i contradiccions entre dinàmiques de
desterrtitorialització i reterritorialització.
Minerals de pedrera (paisatges operacionals) i la urbanització turística
(vehicle metabòlic)

33. Acumulació en el sòl: sòl artificial
Font: IGN - Corine Land Cover

34. Acumulació en el sòl: sòl artificial
Font: IGN - Corine Land Cover

35. Acumulació en el sòl: sòl artificial
Font: IGN - Corine Land Cover

36. Acumulació en el sòl: sòl artificial
Font: IGN - Corine Land Cover

37. Acumulació en el sòl: sòl artificial
Any Sòl artificial
(%)
Sòl artificial 1Km
costa (%)
1990 3,54% 12,75%
2000 5,7% 18,09%
2012 6,01% 17,18%
Font: IGN - Corine Land Cover

38. 0
250
500
750
1.000
1.250
1.500
1.750
2.000
2.250
2.500
0
2.500
5.000
7.500
10.000
12.500
15.000
17.500
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Preuhabitatge(euros/m2)
Habitatges
Habitatges visats (COAIB)
Lluita social, bombolla immobiliària i metabolisme
social

39. 0
250
500
750
1.000
1.250
1.500
1.750
2.000
2.250
2.500
0
2.500
5.000
7.500
10.000
12.500
15.000
17.500
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Preuhabitatge(euros/m2)
Habitatges
Habitatges visats (COAIB)
Mobilitzacions pel
territori. Resposta
institucional (ordenació
del territori)
Resposta revanxista: resposta
institucional per reactivar la
bombolla turístico-immobiliària.
Relaxació normativa i
recolzament corporatiu.
“Corrupció feliç”
Mobilitzacions contra els
megaprojectes. Diners calents amb
resposta institucional de la corrupció.
Lluita social, bombolla immobiliària i metabolisme
social

40. 80
100
120
140
160
180
200
220
240
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
CMI(1996=100)
Islas Baleares (CMI) Com. Valenciana (CMI) España (CMI)
Una comparació del cas balear amb el
valencià i la mitjana espanyola.
La política importa!
Crackfinancier-immboliari
Auge del cicle financiero-immobiliari

41. AND THE WINNER IS?
1996 2001 2007 2010
Espanya 15,5 19,7 23,3 15,3
Com. Valenciana 17,2 26,3 29,8 18,6
Illes Balears 15,9 15,3 17,8 9,5
Exigències de materials en termes per
càpita (IMD Tm/cap)

42. AND THE WINNER IS?
1996 2001 2007 2010
Espanya 15,5 19,7 23,3 15,3
Com. Valenciana 17,2 26,3 29,8 18,6
Illes Balears 15,9 15,3 17,8 9,5
Exigències de materials en termes per
càpita (IMD Tm/cap)

43. Contradiccions de les polítiques de contenció
urbanística. El preu de l’habitatge
100
125
150
175
200
225
250
275
300
325
350
375
400
425
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Preumitjàdel’habitatge(€/m2)(1996=100)
Islas Baleares Com.Valenciana España

44. Contradiccions de les polítiques de contenció
urbanística. El preu de l’habitatge
100
125
150
175
200
225
250
275
300
325
350
375
400
425
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Preumitjàdel’habitatge(€/m2)(1996=100)
Islas Baleares Com.Valenciana España

45. Sense els materials de pedrera, les exigències
materials es mantenen molt estables.
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
14.000.000
16.000.000
18.000.000 1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Manufacturats Semimanufacturats
Abiòtics Biòtics
CMD sense materials pedrera (Consum Materials Directe) CMD (total)
Consum Directe de Materials (unitat: tones)

46. Una comparació del Consum de Materials
Directe (tones/càpita)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
Denmark Greece Spain EU-28 Germany Illes Balears United
Kingdom
Malta
2000
2007
2012

47. L’abstracció dels valors monetaris (i els sistemes comptables del capital)
no ens donen cap informació sobre aquesta dimensió socio-ecològica
del metabolisme social
Podem saber la motxilla ecològica dels béns que utilitzam?
Per exemple, un anell d’or (aliança de matrimoni) que pesa 10 grams en
el dit de la núvia/nuvi....té una motxilla de 3,5 Tm.
La rellevància dels fluxos ocults!

48. 0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Consum Directe de Materials Fluxos Ocults
El Consum Total de Materials (unitat: tones).
Cada tona emprada oculta tones de materials que
l’acompanyen (i els seus conflictes)
Consum Directe de Materials = 57%
Fluxos ocults = 43%

49. Efectes de la Gan Crisis sobre el
metabolisme social: una anàlisi comparada
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
Balearic Islands Balearic Islands Spain Spain US US
2007 2010 2007 2010 2007 2010
Tonnes/capita
DMI (Direct Material Input) HF (Hidden Flows)
Sources: Balearic Islands (own); Spain (Carpintero 2012); US
(https://knoema.com/MATERIAL_RESOURCES_2017/material-resources)

50. Estimació mitjana de les exigències materials del negoci turístic
Negoci Turístic
(103 Tm)
RTM turista (Kgs)
Biomassa Agrícola 680,94 59,28
Biomassa Animal 166,18 14,47
Biomassa Pesca 6,79 0,59
Biomassa Forestal 109,68 9,55
Altres biòtics 151,75 13,21
Minerals metàl·lics 1.853,21 161,34
Minerals no metàl·lics 3.789,65 329,92
Combustibles 2.948,54 256,69
Altres productes acabats 322,14 28,04
Total 10.028,89 873,09

51. Capitalisme turístic: importació de turistes i
materials de distintes procedències
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
14.000.000
16.000.000
18.000.000
20.000.000
22.000.000
24.000.000
26.000.000
28.000.000
30.000.000
32.000.000
34.000.000
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Extracció Domèstica Total Importacions Totals Netes
Extracció domèstica Total = 48,55%
Importacions Totals Netes = 51,45%

52. 300 x 106 € – 50 x 106 €
100 x 106 € - 300 x 106 €
25 x 106 € - 100 x 106 €
0 – 10 x 106 €
10 x 106 € - 25 x 106 €
Minerals metàl·lics
Biomassa
Combustibles
Minerals no metàl·lics
Altres productes
Deslocalització dels conflictes
socioecològics
On es desplacen les extraccions biofísiques i els conflictes
socioecològics que les acompanyen?
Fluxos de Materials Importats en termes biofísics (Tm)

53. Mapa X. Fluxos de materials directes importats en € segons regió de procedència (en base a país d’origen), 2004.
(Elaboració pròpia a partir de http://aduanas.camaras.org/)
300 x 106 € – 50 x 106 €
100 x 106 € - 300 x 106 €
25 x 106 € - 100 x 106 €
0 – 10 x 106 €
10 x 106 € - 25 x 106 €
Minerals metàl·lics
Biomassa
Combustibles
Altres productes
Minerals no metàl·lics
L’altra cara de la moneda: una realitat
ocultada per l’abstracció monetària
L’abstracció monetària oculta la realitat biofísica i els
conflictes socioecològics associats al metabolisme social.
Fluxos de Materials Importats en termes monetaris (Euros)

54. Comerç internacional i conflictes ocultats. Mineria
del carbó a Sud-Àfrica I la generació elèctrica de les
BalearsBalearics
Manifestacions dels miners a
Sud-Àfrica.
Central Tèrmica de Carbó a Mallorca i les protestes contra l´’ús del carbó

55. Vehicles metabòlics de l’energia
• Solucions espacio-temporal pel capital en temps de
crisis
• Bombolla del kW: noves centrals tèrmiques
durant els anys de bombolla (2000-2007).
– Entre 2004 i 2016 la potència instal·lada ha Passat de
1.568 MW a 2.283 MW (dels quals només 1,7%
renovables).
– El GRAN CAPITAL comanda el metabolisme energetic:
• Electricitat: GESA-ENDESA (pertany a Enel Energy Europe
SRL) i Red Eléctrica de España (pertany a Sociedad Estatal de
Inversiones i fons dels EUA com JP Morgan).
• Natural gas: ENAGAS (pertany a Sociedad Estatal de
Inversiones, Oman Oil Company, Goldman Sachs, etc.).

56. • Construcció de megainfrastructures energètiques com un mecanisme de
solució a la cirri i per fixar la futura política energètica.
• Cable elèctric submarí que connecta les Balears amb la península: 420 M€
(400 MW, 250 km). Entra en funcionament 2012.
• Gasoducte submarí que connecta les Balears amb la península: 490M€
(8,000 milions m3 ; 334 km): entra en funcionament el 2010.
Poca resistència social contra la construcció
d’aquestes “solucions” energètiques
Crisi i construcció de més vehicles
metabòlics

57. Mentre ens barallam per un % de
renovables, ells es moren de les rialles
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
450.000
500.000
550.000
600.000
650.000
700.000
ene.-97
jun.-97
nov.-97
abr.-98
sep.-98
feb.-99
jul.-99
dic.-99
may.-00
oct.-00
mar.-01
ago.-01
ene.-02
jun.-02
nov.-02
abr.-03
sep.-03
feb.-04
jul.-04
dic.-04
may.-05
oct.-05
mar.-06
ago.-06
ene.-07
jun.-07
nov.-07
abr.-08
sep.-08
feb.-09
jul.-09
dic.-09
may.-10
oct.-10
mar.-11
ago.-11
ene.-12
jun.-12
nov.-12
abr.-13
sep.-13
feb.-14
jul.-14
dic.-14
may.-15
oct.-15
mar.-16
ago.-16
ene.-17
jun.-17
nov.-17
MWh
Generació elèctrica a les Illes Balears Enllaç península
El lobby elèctric “lo tiene todo
atado, y bien atado”

58. El gran negoci dels residus als
espais turístics
• 1992 Privatització dels vehicles metabòlics dels residus:
TIRME SA.
• Els “amos” dels residus (els mateixos de sempre): ACS, FCC,
GESA-ENDESA, IBERDROLA
• 1996 entra en fucnionament la planta incineradora de Son
Reus.

59. El gran negoci dels residus
als espais turístics
• 2007: rescat a les empreses mitjançant un
nou contracte d’ampliació temporal i
ampliació de la incineradora.
• Ampliació de la incineradora amb un préstec
de 590 milions d’euros de Caja Madrid,
Royal Bank of Scotland i BBVA.

60. Quan la planificació no surt bé, o a
qui li importa la planificació!
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
75.000
80.000
85.000
90.000
95.000
ene-97
jun-97
nov-97
abr-98
sep-98
feb-99
jul-99
dic-99
may-00
oct-00
mar-01
ago-01
ene-02
jun-02
nov-02
abr-03
sep-03
feb-04
jul-04
dic-04
may-05
oct-05
mar-06
ago-06
ene-07
jun-07
nov-07
abr-08
sep-08
feb-09
jul-09
dic-09
may-10
oct-10
mar-11
ago-11
ene-12
jun-12
nov-12
abr-13
sep-13
feb-14
jul-14
dic-14
may-15
oct-15
mar-16
ago-16
Generació de residus a les Illes Balears (unitat: tones)

61. Quan la planificació no surt bé, o a
qui li importa la planificació!
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
75.000
80.000
85.000
90.000
95.000
ene-97
jun-97
nov-97
abr-98
sep-98
feb-99
jul-99
dic-99
may-00
oct-00
mar-01
ago-01
ene-02
jun-02
nov-02
abr-03
sep-03
feb-04
jul-04
dic-04
may-05
oct-05
mar-06
ago-06
ene-07
jun-07
nov-07
abr-08
sep-08
feb-09
jul-09
dic-09
may-10
oct-10
mar-11
ago-11
ene-12
jun-12
nov-12
abr-13
sep-13
feb-14
jul-14
dic-14
may-15
oct-15
mar-16
ago-16
Generació de residus a les Illes Balears (unitat: tones)
Vos haurem de
pujar la taxa de
recollida dels RSU
Ens heu ampliat la concesió
i vos aturau de produir
fems!!!!

62. Si no pagau més, ens convertim en un centre
d’alta tecnología verda (en cremar residus)
• Per art de màgia els residus es converteixen en CDR
(Combustible Derivat de Residu).
• 2013 arriben els primers CDR (es paralitzen el 2015)

63. 0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
0
10.000.000
20.000.000
30.000.000
40.000.000
50.000.000
60.000.000
70.000.000
80.000.000
90.000.000
100.000.000
110.000.000
120.000.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Beneficispertreballador(euros/treballador)
Ingressos(euros)
Ingressos Beneficis per treballador
Tirme, quin gran negoci!
Melia International Hotels: 13.695
euros/treballador

64. Resistències socials i la lluita pel
dret al metabolisme
• Camapany: Mallorca no és
el femer d’Europa (2012)
• 2015: es paralitza la importació de
residus.
• 2015: la generació de residus es dispara.
• 2016: Firion Investments del grup xinès
Ying Zhan Investments adquirí la
companyia a URBASER (ACS) i es fa
amb el 60% de TIRME.

65. Conclusions. El turisme pesa!
• El manteniment dels espais turístics requereixen una constant
i creixent mobilització/circulació de:
– Materials i energia pel seu funcionament.
– Persones com a treballadores i com a consumidores que es desplacen
milers de quilòmetres per ser processades com a turistes.
• En els espais turístics, el control dels vehicles metabòlics és
una peça clau del circuit d’acumulació del capital.
• La lluita pel decreixement turístic ha de ser entesa com una
lluita pel dret al metabolisme.
– Expropiació i control social dels vehicles metabòlics esdevé una peça
clau dels projectes antagonistes.