Ajust blancs i histograma en la Fotografia Digital.

1. Fotografia Digital
Escola Municipal d’Arts i Oficis
Curs 2017-18
Professora: Ingrid Moragas
E-mail: ingridbrosman@gmail.com

2. BALANÇ DE BLANCS,
HISTOGRAMA I EDICIÓ
Sessió 11

3. Balanç de blancs (WB o BW)
Permet corregir la temperatura de color d'una foto en funció de les condicions
de llum en què s'ha pres.
Serveix per definir la brillantor dels colors bàsics: vermell, verd i blau (RGB).
La part més brillant de la imatge = color blanc
La menys brillant = color negre
Depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual.
Càmeres digitals disposen de configuracions del balanç de blancs amb valors
per defecte que es poden seleccionar en els seus menús.
Si utilitzem RAW podrem cambiar el balanç de blancs o corretgir-lo al programa
d’edició.

5. Automàtic
La càmera analitza l'escena i tracta d'endevinar quina és la dominant existent i
compensar-la.
Quan l’utilitzem?
• Si la llum no té una predominança de qualsevol dels altres tipus
• Hi ha barreja de dos tipus d'il·luminació (bombetes normals i fluorescents)

6. Assolellat
Ús: A l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Raó: Els colors tendeixen a quedar poc saturats, perden una mica de color.
Ajust: Recupera saturació.
Temperatura de color 5.500ºK

7. Ombra
Ús: Zones on hi hagi ombres molt dures o en zones on la llum natural arriba amb
prou feines. (ex: boscos molt poblats)
Raó: Tota la fotografia agafa una tonalitat. Es fa difícil distingir tots els diferents
tons de color d'una imatge.
Ajust: Recupera els tons reals, desapareix la tonalitat predominant.
Temperatura de color 7.500ºK

8. Ennuvolat
Ús: A l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
Raó: La llum del dia ennuvolat perd molta saturació i color.
Ajust: Recupera saturació i color.
Temperatura de color 6.500ºK

9. Tungstè
Ús: En un espai il·luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
En fotos d'interiors sense flash i en fotos nocturnes de ciutats il·luminades amb
aquest tipus de llum.
Raó: Produeix un dominant color vermell i taronja.
Ajust: Desapareix la tonalitat que tenyeix l’imatge I recupera els colors originals.
Temperatura de color 2.850ºK

10. Fluorescent
Ús: Il·luminació amb fluorescents, bombetes de baix consum i llums de neó.
Raó: Produeix una dominant de color verd.
Ajust: Recupera els colors reals.
Temperatura de color 3.800ºK

11. Flash
Ús: Quan utilitzem el flash, menys quan el fem servir en retrats a l’exterior.
Raó: “Mata" els colors, deixant blanquinosos, sobretot quan el flaix és frontal.
Especialment molest en fotos a persones, en què es perd del tot el to natural de
la pell.
Ajust: Recuperar la saturació i els colors originals, fent que no sigui tant
“impactant”.
Temperatura de color 5.500ºK

13. Personalitzat
Configurar la càmera de manera que entengui el que és el color blanc en unes
condicions concretes de llum.
D'aquesta forma té un patró de temperatura del color i és capaç de corregir els
colors d'imatges preses sota les mateixes condicions.
Més exacte de tots i especialment útil en situacions molt extremes (carrer
il·luminat amb llum especialment ataronjada)
Pot arribar a recuperar colors que aparentment l'ull humà no percep en un
moment determinat.
Com realitzar aquest procediment?
• Medir: Al menú de la càmera trobem aquesta opció. Enfocar un objecte de
color blanc (un paper) omplint el visor, sense crear sombres.
• D’una fotografia: Agafar els valors d’una fotografia amb un balanç de blanc o
temperatura de color correctes.

18. Edició

19. Com ajustar el balanç de blancs?
Alguns mètodes per ajustar el balanç de blancs són:
• ExpoDisc
• Carta gris 18%
• Alternatius:
• Tapa Pringles ( = ExpoDisc)
• Filtre café ( = carta gris)

20. ExpoDisc
Accessori amb forma de filtre posat sobre l'objectiu. Tot i el seu aspecte, no és
fràgil com un filtre.
Es superposa a l'objectiu i es realitza la configuració del balanç de blancs.
Té una textura que li permet mesurar correctament la llum independentment
de la seva angle.
La qualitat aconseguida és bastant bona, a part de la seva comoditat d'ús.

21. Targeta gris 18% o Carta gris
Consisteix en un suport llis, habitualment paper o plàstic, en què s'ha reproduït
un to gris que reflecteix el 18% de la llum que rep.
Amb la càmera configurada per a realitzar un mesurament puntual, es pren una
fotografia a la targeta gris en el lloc on farem la fotografia, de manera que la
targeta es trobi sota les mateixes condicions d'il·luminació que els elements
que volem fotografiar posteriorment.
Sempre és millor per fer el mesurament sobre la targeta fer zoom sobre ella i
desenfocar.

22. Una altra forma d'utilitzar-la
Per a aquest mètode són necessàries les targetes negra, gris i blanca.
El que hem de fer és fer una fotografia on apareguin les tres targetes.
Disparem les fotografies segons el que ens indiqui el mesurament de la càmera.

23. Un cop a l'ordinador, obrim la fotografia que conté les tres targetes.
Crea una nova capa de corbes (Capes> Nova capa d'Ajust> Corbes) i en ella
selecciona el comptagotes.
Agafem el comptagotes negre i farem clic amb el sobre la targeta negra. El
mateix amb els dos altres restants.

24. És un excel·lent punt de partida per poder realitzar la resta dels ajustos a mà
sobre les corbes.
Simplement hem de definir nous punts en les corbes de cada canal per realitzar
un ajust més fi.

25. Com ho apliquem a totes les fotografies?
És tan fàcil com guardar l'ajust. A la finestra de corbes apareix un botó on es
desplega un menú que ens permet guardar i carregar ajustos de corbes.
Ho podem aplicar de forma individual creant una nova capa de corbes i
carregant els valors, o sistematitzar l’acció, mitjançant la creació d'una acció en
Photoshop o executant un lot sobre un conjunt de fotografies.

26. L'histograma
Representació gràfica de la distribució dels diferents tons d'una imatge.
Ajuda a controlar l'exposició a les nostres fotos, així com corregir els colors.
• Eix horitzontal: diferents tons de gris des del negre pur (esquerra) al blanc
pur (dreta).
• Eix vertical: nombre de píxels per a cada to representat en l'eix horitzontal.

27. Diagnosticar l'exposició d'una imatge
L'histograma ens ajudarà a fer-nos una idea de com és de correcta l'exposició
d'una imatge.
• Subexposada: la gràfica tendirà a desplaçar-se a l'esquerra
• Sobreexposada: tendirà a desplaçar-se a la dreta
• Amb tots els tons de grisos: més o menys uniforme al llarg de tot l'eix
horitzontal.
Que tingui una forma determinada no significa que la imatge estigui correcte o
incorrectament exposada.
Tot dependrà del que es busqui en el moment de fer una foto.

28. Es pot observar que la imatge està fosca.
La gràfica es desplaça cap a l'esquerra i a la part dreta no hi ha informació (no hi
ha punts blancs).
Quan hi ha moltes zones totalment negres es representarien com un pic a
l'extrem esquerra de la imatge.
Tons apagats

29. Foto amb moltes zones en ombra o gran part de la foto en negre.
Té un pic a l'extrem esquerre de l'histograma.
Ombres o zones fosques

30. Histograma característic d'imatges sobreexposades o que tenen zones
cremades.
Es desplaça a la dreta i es produeix un pic a l'extrem dret de la gràfica, que
representa les zones cremades.
Sobreexposició i zones cremades

31. Imatges pàl·lides, sense zones fosques.
No hi ha zones cremades, no hi ha un pic a la zona dreta.
No hi ha zones negres, a la zona esquerra de la gràfica no hi ha cap informació.
Ombres pàl·lides

32. Té forma d'U.
Cada extrem de la U representa les zones fosques i les clares de la imatge.
La gràfica s'engruixa a la part esquerra per les zones fosques i en la dreta per
les zones clares, havent-hi poques zones grises (zones intermèdies).
Contrallum

33. Es distribueix al llarg de tot l'eix horitzontal.
No hi ha zones cremades ni excessivament fosques, no trobarem pics a la
gràfica.
No sempre vol dir que la imatge està correctament exposada. Dependrà
estrictament de les característiques tonals de la imatge.
Distribució homogènia

34. Utilitzar l'histograma
Les càmeres digitals incorporen la funcionalitat d'activar l'histograma en la
visualització de les fotos per poder corregir-les. (manual)
Aquesta funcionalitat sovint marcarà les zones excessivament clares
(cremades), així com les zones excessivament fosques.
Útil és en els dies molt assolellats, la visualització a la pantalla de la càmera no
coincideix amb el resultat final a l'ordinador.
És més que recomanable confiar en l'histograma que en el resultat
visualitzat a través de la pantalla de la càmera.

35. Correcció amb Photoshop
Els nivells són una funcionalitat que ens permet corregir els tons d'una fotografia
a través de l'histograma.
Al modificar aquest, interpretarà els negres, grisos i blancs de la foto d'una
manera diferent a l’original.
Per accedir a l'eina premerem Ctrl + L o bé Imatge>Ajusts> Nivells.

36. • Canals: Per defecte RGB.
• Nivells d'entrada: augmentar el contrast.
• Esquerra: ombres
• Central: tons mitjans
• Dret: llums
• Nivells de sortida: disminuïr el contrast.
• Esquerra: disminuïm les ombres
• Dreta: disminuïm els llums

46. EXERCICI 11:
BALANÇ DE BLANCS I EDICIÓ

47. Plantejament
1. Balanç de blancs
• Realitzar X fotografies en les condicions de llum que demana cada balanç
de blancs i la mateixa en automatic.
• Realitzar 3 fotografies en condicions de llum especials amb el balanç de
blancs manual. (ex: interiors amb llum incandescent)
2. Edició balanç de blancs amb RAW
• Editar 2 fotografies en format RAW i exportar-les a .TIFF o .JPG.
• Presentar també les originals en .JPG.
3. Analitzar l’histograma de diferents fotografies
• Disparar en JPG+RAW.
• Utilitzar la regla de terços i diferents plans i enquadraments.
• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 14: Balanç de blancs i histograma”.