1. Alicia Villa Aguilera 1º BAH
CANIBALISME GALÀCTIC
La fusio de galaxies, motor de l'evolucio en l'Univers
Galaxia, una paraula que tots hem escoltat mes d'una volta ya siga en pelicules
o documentals, i no obstant, ¿sabem realment lo que es?
Puix be, com ya s'explicà en reportages anteriors, una galaxia no es mes que
un conjunt d'estreles. D'aquesta manera, totes les estreles que podem apreciar
en el cel nocturn sense necessitat de telescopi, pertanyen a nostra galaxia, la
Via Lactea. Una galaxia de talla mija, com la nostra, sol tindre de l'orde de
cents de billons de sols. Que ¿quantes galaxies hi ha? Dificil respondre perque
no sempre es possible detectar les galaxies mes distants, pero en una area del
cel del tamany de la lluna plena es possible trobar de l'orde de mig millo
d'estes.
Ara be, ¿son totes iguals? La resposta es evidentment no, de lo contrari seria
massa senzill i els astronoms tindriem poc treball. Les galaxies, com les
estreles, tenen diferents tamanys, masses i tambe formes. Sí, formes. Quan un
pensa en una galaxia sol tindre en ment un espiral com aquella que se fera
famosa per les pelicules de la Guerra de les Galaxies. Pero aixo no es mes que
un tipo de galaxia que denominem galaxia espiral precisament. En elles, les
estreles estan en continua rotacio en torn al centre i la gran cantitat de gas que
contenen permet que noves estreles estiguen naixent continuament. No
obstant, existixen tambe galaxies eliptiques. Estes, com el seu nom indica,
tenen una forma ovoide i les estreles, en lloc de girar ordenadament, se mouen
aleatoriament en totes les direccions com si foren particules en un gas. Ademes
en estes galaxies, practicament no naixen estreles noves lo que provoca un
envelliment progressiu de la poblacio, similar a l'experimentat per les societats
del primer mon durant els ultims anys.
L'astronom EDWIN HUBBLE, qui descobri les galaxies per primera volta en els
anys 20 i que posteriorment donà nom al famos telescopi ESPACIAL, feu una
classificacio coneguda baix el nom de 'Classificacio d'HUBBLE' que separa
precisament les galaxies en diferents tipos segons la forma. Si mirem en el
veïnat de nostra Via Lactea, en torn al 25% de les galaxies son eliptiques
mentres que un 75% per cent son de tipo espiral. Tan soles un 1% presenta
una forma irregular que no entra dins de la classificacio.
La pregunta que vos estareu fent ara, es: ¿perqué hi ha diferents tipos? ¿Com
se formen? Puix be, estes son precisament algunes de les preguntes que mos
fem els astronoms i a les que intentem trobar una resposta.
Tenim un punt a nostre favor: la velocitat de la llum es finita i per lo tant per a
remontar el temps i vore com eren les coses abans, mos es suficient en mirar
llunt i vore quines formes tenien les galaxies en el passat i aixina intentar

2. Alicia Villa Aguilera 1º BAH
entendre com se formaren. No obstant, quant mes llunt mos anem, mes
menuda es la talla aparent de la galaxia i per lo tant mes dificil es determinar la
seua forma. Observar una galaxia com la nostra quan l'Univers tenia la mitat de
la seua edat actual, es equivalent a observar una moneda d'un euro a cinc
quilometros de distancia. D'ahi que siguen necessaris instruments en l'espai
com el telescopi ESPACIAL HUBBLE o tecniques de correccio atmosferica com
l'optica adaptativa, presentada en un reportage anterior.
A pesar d'estes dificultats, comencem a tindre algunes idees de lo que ocorreu i
pot seguir ocorrent en nostre Univers. Sabem que a mida que remontem el
temps, el numero de galaxies irregulars aumenta considerablement, com si
encara no hagueren adquirit la seua forma definitiva. Es mes, trobem tambe
galaxies fusionant-se entre sí, lo que sembla indicar que les galaxies actuals se
formaren per fusions successives de menudes entitats. Per eixemple,
SIMULACIONES realisades gracies a la potencia de calcul dels ordenadors de
hui en dia semblen indicar que la colisio de dos galaxies espirals pot generar
una galaxia eliptica. Aço no es tot, atres mecanismes violents com vents
causats per explosions d'estreles o forats negres, permeten d'igual modo frenar
el naiximent d'estreles noves. Pero aixo es atra historia…
¿I nostra Via Lactea llavors? ¿Ha experimentat o experimentarà este
canibalisme galactic? Sabem que en este mateix moment està absorbint
menudes galaxies satelit com els nuvols de MAGALLANES, apreciables a
simple vista des de l'hemisferi Sur. No son mes que interaccions menors en
poca repercussio per a nostre Sistema Solar. No obstant, es possible que en un
futur mos fusionem en nostre gran veïna ANDRÓMEDA, transformant-mos
potser en una galaxia eliptica. Pero, tranquils, d'ocorrer aço, sera dins de molt,
molt temps, quan nostre Sol ya hi haja passat a millor vida.