SlideShare a Scribd company logo

Casos d'ús: de la dada a la usabilitat

ICGCat
ICGCat

Casos d'ús: de la dada a la usabilitat, Jordi Marturià i Òscar Mora (ICGC), jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny" (22/06/2023).

1 of 35
Download to read offline
De la dada
satèl·lit radar a
la informació
de moviment
del terreny
Casos d'ús: de la dada a la usabilitat
Presentat per Jordi Marturià
Disminució del risc a través del coneixement
26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 2
El risc dels moviments del terreny
❑ Danys a les propietats i infraestructures: poden causar danys significatius a edificis, carreteres, ponts, línies
elèctriques. Això pot resultar en pèrdues econòmiques importants per a les persones i les comunitats
afectades.
❑ Interrupció de la mobilitat: poden tallar les carreteres, les vies fèrries i altres mitjans de transport, fet que
dificulta la mobilitat i l'accés als serveis.
❑ Interrupció de serveis bàsics.
❑ Pèrdua de vides humanes: poden causar la pèrdua de vides humanes si les persones es troben al lloc on
es produeix. En alguns casos son fenòmens que alliberen gran un quantitat d’energia i que passen a
velocitats molt altes donant poc temps de reacció.
26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 3
❑ Caracterització del fenomen
• Ajuda a definir límits de l'àrea afectada
• Mesurant la deformació superficial: magnitud, velocitat, variabilitat espacial i temporal
❑ Integració amb d’altres tècniques de mesura: permet validar i contrastar resultats
❑ Integració amb informació geològica, hidrogeològica, geofísica i geotècnica: identificació de l’origen i
comportament,
determinació dels mecanismes de desencadenament i evolutius.
❑ Modelització: integració en models numèrics per establir l’evolució i perillositat del fenomen
❑ Monitorització de les mesures establertes i establiment de protocols
Disminució del risc a través del coneixement
Tècniques interferomètriques (InSAR)
Fenòmens considerats
26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 4
Despreniments
Fluxos
Lliscaments
Enfonsaments (subsidència
i col·lapses)
Retrocés d’escarpaments
Erosió i deposició
Problemàtiques geotècniques
(expansivitat)
Problemàtiques geotècniques
(rebliments)
❑ Distribució i taxés del moviment detectat
❑ Evolució temporal del moviment
Geodinàmica interna: deformacions de l’escorça associades a
terratrèmols i vulcanisme
Geodinàmica
externa
+ -
Monitoratge del moviment del terreny
26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 5
La velocitat del fenomen i les possibilitat d’actuació
Nivell de
Velocitat
Descripció Velocitat (mm/s) Velocitat típica Capacitat de Resposta
7 Extremadament
ràpid
> 5 x 10^3 > 5 m/s Nul·la
6 Molt ràpid > 5 x 10^1 > 3 m / min Nul·la
5 Ràpid > 5 x 10^-1 > 1.8 m/ h Evacuació
4 Moderat > 5 x 10^-3 > 13 m / mes Evacuació
3 Lent > 5 x 10^-5 > 1.6 m / any Planificació / evacuació
2 Molt lent > 5 x 10^-7 > 16 mm/any Planificació / evacuació
1 Extremadament
lent
Seguiment
Fell et all (2005) Landslides risk management
Fenòmens considerats
26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 6
Subsidència i col·lapses
L’esfondrament és el moviment vertical d’una massa rocosa, de dimensions variables, que baixa respecte el
seu nivell anterior o al de les masses circumdants. Els esfondraments van sovint lligats a l’existència o
formació de cavitats subterrànies.
Subsidència quan la velocitat del fenomen es lenta.
Col·lapse quan la velocitat del fenomen es ràpida
Barbera de la Conca

Recommended

Auscultació del massís per anticipar els despreniments
Auscultació del massís per anticipar els desprenimentsAuscultació del massís per anticipar els despreniments
Auscultació del massís per anticipar els desprenimentsICGCat
 
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONS
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONSEls corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONS
Els corrents d’arrossegalls a Catalunya: el projecte ICONSICGCat
 
Per què parlem de mitigar els riscos?
Per què parlem de mitigar els riscos?Per què parlem de mitigar els riscos?
Per què parlem de mitigar els riscos?ICGCat
 
Moviments de subsidència a Sallent
Moviments de subsidència a SallentMoviments de subsidència a Sallent
Moviments de subsidència a SallentICGCat
 
Aspectes tècnics de la mesura radar
Aspectes tècnics de la mesura radarAspectes tècnics de la mesura radar
Aspectes tècnics de la mesura radarICGCat
 
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?Quins riscos geològics trobem a Montserrat?
Quins riscos geològics trobem a Montserrat?ICGCat
 
Monitoratge dels riscos de moviment del terreny a l'ICGC
Monitoratge dels riscos de moviment del terreny a l'ICGCMonitoratge dels riscos de moviment del terreny a l'ICGC
Monitoratge dels riscos de moviment del terreny a l'ICGCICGCat
 
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesEl canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesInstitut Cartogràfic de Catalunya
 

More Related Content

Similar to Casos d'ús: de la dada a la usabilitat

Riscos sísmics
Riscos sísmicsRiscos sísmics
Riscos sísmicsCC NN
 
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...ICGCat
 
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmols
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmolsDetecció i notificació automàtiques de terratrèmols
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmolsICGCat
 
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdfIntroducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdfICGCat
 

Similar to Casos d'ús: de la dada a la usabilitat (6)

Riscos sísmics
Riscos sísmicsRiscos sísmics
Riscos sísmics
 
Les tècniques DInSAR en el camp de la geologia
Les tècniques DInSAR en el camp de la geologiaLes tècniques DInSAR en el camp de la geologia
Les tècniques DInSAR en el camp de la geologia
 
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
La geofísica aplicada: una eina de suport al coneixement geològic i geotècnic...
 
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmols
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmolsDetecció i notificació automàtiques de terratrèmols
Detecció i notificació automàtiques de terratrèmols
 
Prevencioriscsismic
PrevencioriscsismicPrevencioriscsismic
Prevencioriscsismic
 
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdfIntroducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos.pdf
 

More from ICGCat

Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
 Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide... Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...ICGCat
 
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdfICGCat
 
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatL’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatICGCat
 
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfPresentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfICGCat
 
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitatCom des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitatICGCat
 
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?ICGCat
 
Competències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitatCompetències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitatICGCat
 
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsEl Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsICGCat
 
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriR+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriICGCat
 
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...ICGCat
 
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...ICGCat
 
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...ICGCat
 
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...ICGCat
 
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...ICGCat
 
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...ICGCat
 
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...ICGCat
 
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)ICGCat
 
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...ICGCat
 
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...ICGCat
 
Importància del sòl en la nova llei d'Espais Agraris
Importància del sòl en la nova llei d'Espais AgrarisImportància del sòl en la nova llei d'Espais Agraris
Importància del sòl en la nova llei d'Espais AgrarisICGCat
 

More from ICGCat (20)

Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
 Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide... Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
Inventari d’obres de defensa contra l’erosió dels barrancs al Pirineu Occide...
 
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
20231005_atrauredescobrirentendre.pdf
 
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositatL’observació contínua i la interpretació de la perillositat
L’observació contínua i la interpretació de la perillositat
 
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdfPresentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
Presentació del nou visor de moviments del terreny de Catalunya.pdf
 
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitatCom des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
Com des de l'espai podem ajudar a la sostenibilitat
 
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
Geologia i Objectius de Desenvolupament Sostenible: hi ha relació?
 
Competències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitatCompetències per a la sostenibilitat
Competències per a la sostenibilitat
 
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòlsEl Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
El Mapa de sòls de Catalunya 1:250 000. Ús dels mapes de sòls
 
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territoriR+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
R+D+I des de l'ICGC. Eines per a la gestió del territori
 
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
Estudi de la rendibilitat econòmica de la geotèrmia hibridada amb energia fot...
 
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
Anàlisi tècnica, rendibilitat d'una instal·lació geotèrmica amb captació foto...
 
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
Implementación de soluciones para autoconsumo con geotermia y fotovoltaica. E...
 
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...
Aprofitament de l'excedent fotovoltaic mitjançant l'ús de bombes de calor geo...
 
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...
Autoconsum fotovoltaic amb geotèrmia: Centre AUTISME La Garriga i altres caso...
 
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...
Instal·lació híbrida amb geotèrmia, solar tèrmica i sistema d'emmagatzematge ...
 
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...
Les energies renovables elèctriques i tèrmiques en el marc de la transició en...
 
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)
Modelització de la inundabilitat (geometria, càlculs i visualització)
 
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...
La inundabilitat en la darrera modificació del Reglament del Domini Públic Hi...
 
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...
La directiva de inundaciones: evaluación, conocimiento y acción. Hacia una ge...
 
Importància del sòl en la nova llei d'Espais Agraris
Importància del sòl en la nova llei d'Espais AgrarisImportància del sòl en la nova llei d'Espais Agraris
Importància del sòl en la nova llei d'Espais Agraris
 

Casos d'ús: de la dada a la usabilitat

  • 1. De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny Casos d'ús: de la dada a la usabilitat Presentat per Jordi Marturià
  • 2. Disminució del risc a través del coneixement 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 2 El risc dels moviments del terreny ❑ Danys a les propietats i infraestructures: poden causar danys significatius a edificis, carreteres, ponts, línies elèctriques. Això pot resultar en pèrdues econòmiques importants per a les persones i les comunitats afectades. ❑ Interrupció de la mobilitat: poden tallar les carreteres, les vies fèrries i altres mitjans de transport, fet que dificulta la mobilitat i l'accés als serveis. ❑ Interrupció de serveis bàsics. ❑ Pèrdua de vides humanes: poden causar la pèrdua de vides humanes si les persones es troben al lloc on es produeix. En alguns casos son fenòmens que alliberen gran un quantitat d’energia i que passen a velocitats molt altes donant poc temps de reacció.
  • 3. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 3 ❑ Caracterització del fenomen • Ajuda a definir límits de l'àrea afectada • Mesurant la deformació superficial: magnitud, velocitat, variabilitat espacial i temporal ❑ Integració amb d’altres tècniques de mesura: permet validar i contrastar resultats ❑ Integració amb informació geològica, hidrogeològica, geofísica i geotècnica: identificació de l’origen i comportament, determinació dels mecanismes de desencadenament i evolutius. ❑ Modelització: integració en models numèrics per establir l’evolució i perillositat del fenomen ❑ Monitorització de les mesures establertes i establiment de protocols Disminució del risc a través del coneixement Tècniques interferomètriques (InSAR)
  • 4. Fenòmens considerats 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 4 Despreniments Fluxos Lliscaments Enfonsaments (subsidència i col·lapses) Retrocés d’escarpaments Erosió i deposició Problemàtiques geotècniques (expansivitat) Problemàtiques geotècniques (rebliments) ❑ Distribució i taxés del moviment detectat ❑ Evolució temporal del moviment Geodinàmica interna: deformacions de l’escorça associades a terratrèmols i vulcanisme Geodinàmica externa + -
  • 5. Monitoratge del moviment del terreny 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 5 La velocitat del fenomen i les possibilitat d’actuació Nivell de Velocitat Descripció Velocitat (mm/s) Velocitat típica Capacitat de Resposta 7 Extremadament ràpid > 5 x 10^3 > 5 m/s Nul·la 6 Molt ràpid > 5 x 10^1 > 3 m / min Nul·la 5 Ràpid > 5 x 10^-1 > 1.8 m/ h Evacuació 4 Moderat > 5 x 10^-3 > 13 m / mes Evacuació 3 Lent > 5 x 10^-5 > 1.6 m / any Planificació / evacuació 2 Molt lent > 5 x 10^-7 > 16 mm/any Planificació / evacuació 1 Extremadament lent Seguiment Fell et all (2005) Landslides risk management
  • 6. Fenòmens considerats 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 6 Subsidència i col·lapses L’esfondrament és el moviment vertical d’una massa rocosa, de dimensions variables, que baixa respecte el seu nivell anterior o al de les masses circumdants. Els esfondraments van sovint lligats a l’existència o formació de cavitats subterrànies. Subsidència quan la velocitat del fenomen es lenta. Col·lapse quan la velocitat del fenomen es ràpida Barbera de la Conca
  • 7. Fenòmens considerats 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 7 Lliscaments És un moviment massiu de sòl o de roques, en un vessant o en un desmunt, per l’acció de la gravetat. C-17 Centelles
  • 8. Fenòmens considerats 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 8 Despreniments i bolcades ZONA DE SORTIDA ZONA DE TRAJECTE I ARRIBADA Descomposició de la massa rocosa inicial Fragmentació dels blocs Un despreniment és la caiguda d’una roca o sòl, principalment per efecte de la gravetat, a favor de determinades discontinuïtats. Aquests fenòmens es consideren tant en vessants naturals com en talussos d’origen antròpic.
  • 9. Monitorització: avantatges i limitacions 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 9 Tècniques interferomètriques (InSAR) ❑ Cada punt actua com un sensor que mesura canvis en la topografia del terreny. ❑ Sèries temporals de moviment per cada punt de mesura. ❑ Gran volum de punts de informació en condicions optimes. ❑ Mesura de la deformació de grans àrees ràpidament i a un baix cost, en comparació amb altres tècniques de monitoratge in situ. ❑ Possibilitat de recuperar mesures en el passat.
  • 10. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 10 TerraSAR-X 2010-2011 ENVISAT 2003-2010 ERS 1996-2000 Sentinel 2015-2023
  • 11. Monitorització: avantatges i limitacions 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 11 Tècniques interferomètriques (InSAR) ❑ No es mesuren tots els punts del terreny (decorrelació temporal, ombres) ❑ Diferents nivells de qualitat en els punts de mesura (paràmetres de qualitat disponibles) ❑ Resolució espacial de Sentinel-1 (5 x 20 metres) ❑ Una mesura cada 6/12 dies, insuficient per sistemes d’alerta ràpida ❑ Moviments molt intensos o amb un alt gradient espacial no es poden mesurar (franja de fase 2,8 cm)
  • 12. Monitorització: avantatges i limitacions 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 12 Tècniques interferomètriques (InSAR) ❑ L'anàlisi de les dades de moviment del terreny obtingudes per interferometria radar requereix coneixement expert per interpretar correctament els seus resultats. ❑ Les dades satel·litals reflecteixen moviments de la superfície del terreny, però no aporten informació del moviment com a generador de risc: no aporta informació sobre el fenomen que el produeix ni sobre la seva potencial afectació a béns o persones. ❑ La tècnica InSAR presenta limitacions que no permeten cobrir de manera homogènia el territori, entre les quals cal destacar les següents: (1) la coherència del senyal, (2) la direcció dels moviments del terreny i (3) la zona d'ombra del senyal.
  • 13. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 13 Monitoratge Vall Salada (Cardona) en continu Monitoratge C-17 (Centelles) en continu Monitorització: en continu Seguiment en zones d’especial interès
  • 14. Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 14 Generació de mapes d’àrees de deformació activa Característiques: • Polígons amb moviments significatius • Similitud temporal del moviment • Màxima distancia entre punts (50 m) • Mínim nombre de punts (4) El processat interferomètric a escala territorial genera milions de punts amb informació de moviment (punts PSI). Per facilitar la seva interpretació es generen les Àrees de Deformació Activa (ADA) mitjançant l’agregació de punts amb comportaments similars que permet reduir molt les zones a identificar.
  • 15. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 15 ❑ Estimació del capacitat del dany del moviment (velocitat del moviment per Sentinel-1) ❑ Estimació fenomen causant (Mapa Geològic i Model Digital Elevacions) ❑ Identificació de la vulnerabilitat física (Mapa de cobertes del sòl) ❑ Generació de informes per la presentació de resultats. Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial Identificació del risc potencial per moviments del terreny
  • 16. Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 16 Identificació del risc potencial per moviments del terreny
  • 17. Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 17 Clase Pendiente 1 2 3 4 5 6 Geología Desl 1 N N N S N N 2 N N S S N N 3 N S S S N N Geología Desp 1 N N N N N S 2 N N N N S S Identificació del risc potencial per moviments del terreny Lliscaments Pendent Classe 3 - Alta 25º-45º 4,5 2 - Mitjana >15º 3 1 - Baixa >5º 2 0 - Per sobre de 45º s'ha de considerar sempre com a despreniments. >45º Despreniments Pendent Classe 2 - Alta >45º 6 1 - Mitjana >35 5 0 - Per sota de 35º s'ha de considerar sempre com a lliscaments. <35º Enfonsaments Pendent Classe 3 - Alta < 5º 1 0 - Per sobre de 5 s'ha de considerar sempre com a lliscaments >5º Propensió Descripció 3 - Alta Dipòsits quaternaris de lliscaments d'unitats lutítiques plàstiques. 2 - Mitjana Unitats on predominen les lutites plàstiques (silurianes, triàsiques i garumnianes) i dipòsits de lliscaments en general. 1 - Baixa Unitats on predominen les lutites i les formacions superficials no fonamentades. 0 – No es considera Resta Unitats Propensió Descripció 2 - Alta Unitats de roques massives. 1 - Mitjana Unitats amb alternança de roques massives i toves. 0 – No es considera Resta Unitats Classe Pendent < 5º 5º – 15º 15º – 25º 25º – 35º 35º – 45º > 45º 1 2 3 4 5 6 Vulnerabilitat Ús 3 - Alta Zones urbanitzades. 2 - Mitjana Vies de comunicació. 1 - Baixa Zones agrícoles, etc. 0- No es considera Espais naturals.
  • 18. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 18 Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial Identificació del risc potencial per moviments del terreny
  • 19. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 19 Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial Identificació del risc potencial per moviments del terreny
  • 20. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 20 Característiques: ❑ Estimació Perillositat per deformacions del terreny (Sentinel-1) ❑ Valoració de la Vulnerabilitat física dels elements: corbes de fragilitat ❑ Valoració econòmica: base de dades PostGIS amb edificis del cadastre i carreteres i vies de ferrocarril del OpenStreetMap. ❑ Integració de tots els processos d'actualització i càlcul en un formulari. ❑ Generació de informes de QRA para la presentació de resultats. RQRAI es una eina QGIS per la Anàlisi Quantitativa del Risc (QRA) per moviments del terreny, en base a dades regionals de interferometria radar. Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial Anàlisi quantitativa del risc potencial per moviments del terreny
  • 21. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 21 El càlcul de l’acció es valora assignant la perillositat com intensitat deformació (v) de las Àrees de Deformació Activa (ADA) obtingudes amb dades de la interferometria (Sentinel-1). Càlcul del dany es basa en la combinació entre la intensitat o velocitat de deformació del terreny de las Àrees de Deformació Activa (ADA) i les corbes de fragilidad TIPOLOGIA EDIFICACIO PERÍODE (ANY) ESTRUCTURA DEL EDIFICI RESISTENCIA (a partir de Heinimann, 1999) A ≤1950 Estructures lleugeres (apuntalament simple) y mixtes (formigó i apuntalament) Baixa a mitja B 1951 – 1970 Formigó i murs de maó Mitja C >1970 Formigó y murs de totxana / Formigó armat Mitja a alta INTENSITAT ADA VELOCITAT MITJANA (mm / ANY) I1 - Bixa < 16 I2 – Mitja 16 - 32 I3 – Alta > 32 TIPOLOGIA DE EDIFICACIÓN A B C INTENSIDAD ADA I1 0,1 (S) 0,05 (S) 0,01 (S) I2 0,2 (F) 0,1 (S) 0,05 (S) I3 0,4 (E) 0,2 (F) 0,1 (S) Edifici tipus A < 1950, Resistència baixa-mitja Edifici tipus B 1951- 1970 Resistència mitja Edifici tipus C >1970 Resistència mitja- alta Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial Anàlisi quantitativa del risc potencial per moviments del terreny
  • 22. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 22 Anàlisi ràpida del risc geològic a escala territorial
  • 23. Casos en àmbit local 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 23 ❑ Barri de l’Estació de Sallent ❑ Estació Depuradora Aigües Residuals de Súria ❑ Nucli de Constantí ❑ Can Boada a Palau-Solità i Plegamans ❑ Delta de l’Ebre Exemples d’us de la interferometria radar en estudis de subsidència
  • 24. Sallent: barri de l’Estació 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 24 Extensió i avaluació dels moviments ❑ La tècnica DinSAR va permetre determinar la zona de deformació mes enllà de les xarxes de control clàssiques. ❑ El catàleg imatges històriques ERS-ENVISAT (des del 1992) va permetre identificar l'existència de deformacions prèvies a la implementació de la xarxa de d'anivellació (1997). ❑ S’ha pogut constatar una bona correlació entre les mesures obtingudes per les tècniques DInSAR i GBSAR i les xarxes d’anivellació d’alta precisió. ❑ La combinació del coneixement geològic del subsol i les mesures de deformació en models numèrics que permeten avaluar possibles escenaris evolutius del fenomen que generen els moviments verticals del terreny. L'aparició d’esquerdes en els edificis del barri l’Estació als anys 90 es va relacionar amb l’existència d’una antiga mina i cavitats en el subsòl que va portar a la implementació d’un pla de emergència (PROCICAT SALLENT) i posterior evacuació i enderrocament dels edificis del barri.
  • 25. Sallent: barri de l'Estació 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 25
  • 26. EDAR Súria 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 26 Evolució dels moviments i localitzar zones sense deformació ❑ Identificar zones sense o amb poca deformació per estendre les xarxes d’anivellació d’alta precisió amb la finalitat de traslladar estructures sensibles. ❑ Conèixer l'evolució anterior (des del 2015) de la deformació del terreny prèvia a la implementació de la xarxa de d'anivellació. ❑ Identificar un interval temporal en que es produeix una inflexió, a partir de la qual hi ha un augment generalitzat de l'enfonsament. ❑ Constatar una bona correlació entre els resultats de les tècniques DInSAR i de les xarxes d’anivellació d’alta precisió. Aparició de bòfies properes a l'EDAR i moviments del terreny que han afectat algunes estructures. Se situa sobre terreny al·luvials del riu Cardener que es troben sobre la unitat de salina de Cardona (18 i 20 m de profunditat). L'anàlisi interferomètrica ha permès:
  • 27. EDAR Súria 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 27
  • 28. Constantí: Anàlisi distorsió angular 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 28 Les àrees que presenten moviment poden generar distorsions angular, especialment sensible en zones urbanes. L’aspecte més crític de la distorsió angular és que s’acumula amb el temps i per tant per a analitzar els danys potencials cal projectar el seu efecte en el temps. ❑ La tècnica DinSAR va permetre establir les taxes de deformació (Sentinel 2015-2017) i establir una mapa de distorsió angular. ❑ Es va poder correlacionar l’inventari de danys en edificis elaborat per ajuntament amb el mapa de distorsió angular. ❑ Es va poder generar escenaris a 50 anys de la potencial evolució de la distorsió angular per avaluar el seu risc. Danys a edificacions pel comportament expansiu que presenten les argiles terciàries
  • 29. Constantí: Anàlisi distorsió angular 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 29 Distorsió angular Límits establerts per les diferents situacions 1/150 Esquerdes importants en parets. Límit de seguretat en parets flexibles de maó (h/l <1/4). Límit en què es presenten danys estructurals en edificis convencionals. Deformacions importants en pòrtics estructurals 1/250 Límit en què els edificis esvelts rígids presenten girs que es noten a simple vista 1/300 Límit en què s’esperen esquerdes a les parets. Límit en què els ponts-grua comencen a tenir dificultats per funcionar. 1/500 Límit de seguretat per a prevenir esquerdes als edificis convencionals. 1/600 Límit de risc per estructures arriostrades per triangulació 1/750 Límit per començar a tenir dificultats amb maquinària sensible als assentaments
  • 30. Palau-solità i Plegamans 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 30 Delimitació de la perillositat geològica de les zones afectades per subsidència ❑ Les dades de satèl·lit ERS (període 1996-2000) van confirmar l’absència de moviment associat a la falla i van mostrar moviments d’ascens del terreny (al SE de la falla), que es podrien associar a una recuperació dels aqüífers. Les dades de satèl·lit ENVISAT (període 2003-2010) van confirmar l’absència de moviment associat a la falla (mostren lleugers moviments molt propers a la resolució de la tècnica). Les dades de satèl·lit d’alta resolució TerrSAR-X (període 2010-2011) van mostrar moviments similars als del ERS. ❑ S’observa que la zona del bloc sud de la falla que correspon al polígon Can Boada Vell, que en el període analitzat (1996-2012) es produeix un lleu moviment d’ascens, mentre que els moviments detectats al bloc nord de la falla, es poden considerar imperceptibles. ❑ Els resultats obtinguts amb les imatges del satèl·lits són congruents amb els obtinguts en les campanyes d’anivellació topogràfica. ❑ Es correspon amb una zona amb on es produeixen moviments del terreny de forma més o menys continuada en el temps, amb magnituds variables. L’aparició de nombroses esquerdes tant en habitatges com en naus industrials i carrers entre l’any 1990 i 1991 a la zona de Can Boada, possiblement associat a la presència d’una falla i al descens sobtat del nivell piezomètric va portar a establir una zonificació de la perillositat a incloure en el POUM.
  • 31. Palau-solità i Plegamans 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 31
  • 32. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 32 Subsidència Delta de l’Ebre Avaluació de les zones vulnerables a la subsidència ❑ La tècnica DinSAR va permetre establir les taxes de subsidència històrica (ERS-ENVISAT 1992-2010). ❑ Les imatges Sentinel van permetre incrementar els punts de mesura, i la instal·lació de reflectors artificials va permetre assegurar punts de mesura de bona qualitat en zones d’alta decorrelació temporal. ❑ Es va poder mesurar i establir una correlació amb els factors que condicionen la subsidència per definir una zonificació de la subsidència al delta. Monitorització i anàlisis de subsidència a partir de interferometria radar diferencial per identificar la distribució i les taxes de subsidència, tant històrica (ERS, ENVISAT, ALOS-1) com actual (SENTINEL-1).
  • 33. 26/6/2023 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 33 Subsidència Delta de l’Ebre ERS-ENVISAT 1992-2010 QH20
  • 34. Moltes Gràcies ! Parc de Montjuïc, E-08038 Barcelona 41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89) www.icgc.cat icgc@icgc.cat twitter.com/ICGCat facebook.com/ICGCat Tel. (+34) 93 567 15 00 Fax (+34) 93 567 15 67 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  • 35. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Parc de Montjuïc, E-08038 Barcelona 41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89) www.icgc.cat icgc@icgc.cat twitter.com/ICGCat facebook.com/ICGCat Tel. (+34) 93 567 15 00 Fax (+34) 93 567 15 67