2. VOLCĂ
⢠Ăs una estructura geològica amb forma de conducte pel qual
surt el magma, que ĂŠs roca fosa, en forma de lava i gasos de
lâinterior del planeta.
⢠Aquest ascens del magma es dĂłna quan el volcĂ sâactiva i es
produeix una ErupciĂł.
⢠Es formen en els lĂmits de les Plaques Tectòniques , i alguns
formen illes volcĂ niques amb el material que expulsen.
3. Segons la freqßència de la seva activitat volcà nica
⢠Volcans actius: els que entren en erupció i romanen en repós
la major part del temps.
⢠Volcans durments: els que nomÊs entren en erupció
esporĂ dicament.
⢠Volcans extints: els que van estar activats fa molt de temps i
no mostren signes de reactivar-se en un futur.
4. Segons el tipus dâErupciĂł VolcĂ nica
⢠Volcans Efusius: són de pendent suau perquè quan la lava, que Ês molt
fluida, es desborda per les parets del volcĂ , forma corrents que recorren
grans distĂ ncies.
⢠Volcans Mixtes: tenen forma de con, que sâha format per les capes de
lava fluida i materials sòlids. La lava desprÊn gasos abundants i violents
que es desprenen amb facilitat sense produĂŻr cendres. Quan la lava rebosa
per les parets del volcĂ sâextĂŠn però no arriba a recòrrer grans distĂ ncies.
⢠Volcans Vulcanians: desprenen grans quantitats de gasos dâun magma pot
fluid que es solidifica rĂ pidament i provoca grans explosions que llancen
cendra i altres materials a lâaire. Quan la lava surt a lâexterior es solidifica
rĂ pidament.
5. ⢠Volcans Vesubians: són els que tenen una presió de gasos molt forta que
produeix explosions molt violentes. Forme nĂşvols ardents que, en
refredar-se, produeixen precipitacions de cendres.
⢠Volcans Surtsellans: contenen un llac a lâinterior del crĂ ter i produeixen
explosions molt violentes. No extreuen ni lava ni roques.
⢠Volcans Peleans: tenen una lava molt viscosa que es solidifica molt
rĂ pidament i arriba a tapar completament el crĂ ter del volcĂ . Lâenorme
presiĂł dels gasos que no poden sortir provoca grans explosions.
6. Des del començament dels temps l`activitat volcà nica que tÊ una gran
influencia en l`activitat comercial, econòmica i comunicativa europea,
aquest fenomen es deu a que la cendra dels volcans Islandesos poden
arribar fins a Ăfrica i que aquesta mateixa cendra pot parar els motors dels
avions
⢠En un promig, cada cinc anys es sol patir una erupció volcà nica.
⢠Moltes d`aquestes erupcions han tingut efectes importants dins del paĂs i
a tot arreu del mĂłn.
7. â˘La de Laki entre 1783 i 1784 que va causar la mort d`un quart de la
poblaciĂł local, a mĂŠs el nĂşvol de cendra va arribar a Ăfrica.
â˘Entre 1963 i 1968 el material sorgit de l`erupciĂł del volcĂ Surtsev va
formar una nova illa.
8. ⢠En 1982 un jumbo de British Airways va passar la incòmoda experiència de trobar-
se amb els quatre motors parats mentres sobrevolava una columna de cendra
volcĂ nicaâ.
⢠El 15 de desembre de 1989 quan el vol 867 de la aerolĂnea holandesa KLM, que
volava de Amsterdam a Anchorage, va sobrevolar la columna del Mont Redoubt,
que estava en erupció. Els quatre motors van quedar parats. Però la aeronau va
quedar molt malmesa, no van haver morts.
9. La erupcions de un volcĂ en IslĂ ndia va alterar el trĂ fic
aeri de gran part del nord d`Europa i va obliga a
cancel¡lar entre 5.000 y 6.000 vols en tot el continent:
â˘PaĂŻsos afectats: Regno Unit, Noruega, Dinamarca,
Bèlgica, Holanda, Suècia, Irlanda, Finlà ndia, Polònia,
França, Alemanya i altres.
â˘Riscos: la cendra contĂŠ partĂcules de roca, vidre y
sorra que poden afectar a las turbines y llegar a parar
los motores de les aeronaus.
â˘Vols cancel¡lats i pèrdues: entre 5.000 y 6.000 vols,
los que representa aproximadament un 25% dels vols
programats (al voltant de 21.000).
10. Aquest volcĂ ĂŠs el mĂŠs actiu de IslĂ ndia.
⢠Inicialment nomÊs es veuen afectats els aeroports de Islà ndia i
Escòcia, però si la situació continuÊs igual la cendra podria
arribar fins el nord de la penĂnsula.
⢠Pot ser el que es temia mÊs d`aquest volcà era que provoquÊs
el caos aeri provocat per l`erupciĂł del 2010 i el transport del
equip i la aficiĂł blaugrana.