Posicionament del Grup Municipal Socialista (GMS) davant la Mesura de Govern per tal de garantir la capacitat de finançament de l’Ajuntament de Barcelona

1. Grup Municipal Socialista
Posicionament del Grup Municipal Socialista (GMS)
davant la Mesura de Govern per tal de garantir la
capacitat de finançament de l’Ajuntament de Barcelona
1.- L'Ajuntament de Barcelona ha presentat públicament les dades comptables,
d'acord amb els principis de comptabilitat patrimonial, pressupostària i SEC 95,
d'acord amb la legislació vigent i seguint els criteris que han d'aplicar les
corporacions locals.
2.- La presentació dels comptes que ara es
proposa es basa en canviar els criteris de
presentació, incomplint la presentació dels
Comptes Anuals de l'Ajuntament d'acord
amb la Carta Municipal de Barcelona
aprovada per unanimitat pel Plenari de
l'Ajuntament, el Parlament de Catalunya i les
Corts.
3.- El propòsit dels legisladors en la
comptabilitat patrimonial va ser que les
corporacions locals poguessin disposar
d'informació adient per conèixer la situació
real de la corporació, contribuint a disposar
d'un instrument que ajudés a la gestió de la
corporació. Per aquest motiu s'apunten els
ingressos i les despeses de l’exercici
(principi de meritat), és a dir, el criteri no són els ingressos cobrats i les despeses
pagades, doncs es podria estar registrant ingressos d'altres exercicis i no estar
registrant despeses de l'exercici que no s'han pagat, indicant un superàvit o un
dèficit que no correspon a l'exercici.
La Carta Municipal de Barcelona estableix uns estats financers (Balanç, Compte
de Resultats i Memòria) consolidats i auditats, elaborats en comptabilitat
patrimonial.
4.- La finalitat de la comptabilitat pressupostària és el control de la legalitat, és a
dir, els ingressos s'apunten quan es produeix l'acte administratiu, sent les
despeses del pressupost limitatives. Per tant, únicament es poden gastar aquelles
1

2. Grup Municipal Socialista
despeses que estan en el pressupost municipal aprovat pel Plenari de la
corporació.
Els estats financers de la comptabilitat pressupostària són una nota que
s'incorpora a la Memòria. Una altra diferència respecte a la comptabilitat
patrimonial és que no és té en compte que els actius amb el seu ús (ordenadors,
mobiliari, automoció, edificis...) s'han de acabar substituint i, per tant, no es dota
d'un fons per la seva reposició (amortitzacions).
5.- La finalitat del SEC 95 és macroeconòmica. Es tracta de comptabilitat nacional
amb criteris homogenis dins de la UE. El seu propòsit és conèixer la situació fiscal
d'un país en termes comparables amb els altres països de la UE, ajudant a veure
si aquests països estan complint el principi d'estabilitat pressupostària.
6.- La comptabilitat nacional no ajuda a una corporació local en la seva gestió, ni
en el control de la legalitat. El pla comptable de les corporacions locals es basa en
la comptabilitat patrimonial i pressupostària i, després, es demana que ajustin
aquestes dades a criteris de comptabilitat nacional amb la finalitat de poder
consolidar els comptes de les administracions públiques espanyoles i poder tenir
resultats pressupostaris a nivell de país.
En conseqüència, les corporacions locals tenen la obligació de registrar els
impostos que els contribuents han de pagar, la qual cosa des del punt de vista del
control de la legalitat, permet comprovar si s'estan recaptant adequadament i, en
contrapartida, es dota una provisió per morositat (drets de difícil realització). Si els
impostos es registren quan es cobren es perd una informació important, tant des
del punt de vista de la gestió com des del punt de vista de la legalitat, de com
s'estan recaptant i quin és el nivell de morositat.
Com que l'administració de l'Estat desconeix quins impostos no han estat pagats,
les corporacions locals a nivell de comptabilitat nacional han d'ajustar els seus
resultats pressupostaris abans d'operacions financeres (no, l'estalvi brut) per la
diferència entre els impostos notificats en l'exercici i els impostos cobrats.
Així mateix, els ingressos procedents d'altres administracions públiques
comptabilitzats per la corporació local en base a una llei o un conveni aprovat per
les dues parts, però que l'altra administració no ha pressupostat, s'han de
donar de baixa per homogeneïtzar criteris. La corporació local no coneix que no
s'han pressupostat durant l'exercici i es pot trigar en tenir coneixement del fet des
de mesos a dos anys després d'haver tancat l'exercici.
2

3. Grup Municipal Socialista
7.- La nova dada sobre estalvi brut no es basa, per tant, en el pla comptable que
han d'aplicar les administracions públiques: falten partides com les dotacions per
morositat i es resten partides de l'any 2008, com la liquidació de la cessió de
tributs de l'Estat i del fons complementari de finançament, que l'Ajuntament en el
seu moment ja va comptabilitzar com pèrdues en el seu Compte de Resultats i no
es té en compte que, per les dades publicades pel Ministeri d'Economia i Hisenda,
la liquidació 2010 serà positiva (per un principi de prudència la liquidació del 2010
no es va registrar en el Compte de Resultats del 2010).
8.- No s'està donant informació nova: qui estava interessat en els Comptes anuals
de l'Ajuntament ja en tenia coneixement de la mateixa. Simplement es presenta la
informació d'una altra manera que no correspon al pla comptable de les
corporacions locals, dificultant les comparacions amb altres corporacions, la qual
cosa és una eina d’anàlisi que es perd.
9.- El pla financer 2010-2013 es va elaborar seguint estrictament les normes i els
models que la Generalitat de Catalunya té promulgats, essent l'administració
competent en aquest cas de tutela financera de les corporacions locals catalanes.
Quan el Ministeri d'Economia i Hisenda ha definit el dèficit màxim com
percentatge dels ingressos no financers que les corporacions locals poden fer
sense necessitat d'elaborar un pla financer, ha exclòs las liquidacions negatives
de la cessió de tributs i del fons complementari de finançament (CT+FCF) d'anys
anteriors.
Deduir de l'estalvi brut la liquidació de CT+FCF és confondre la gimnàstica amb la
magnèsia. La liquidació de CT+FCF d'anys anteriors és un deute, un tema
tresorer. L'estalvi brut d'un any és la diferencia entre els ingressos i les despeses
corrents generades aquell any, és un tema econòmic.
10.- La notícia preocupant és que el pla financer 2010-2013, aprovat pel Plenari
de la corporació i per la Generalitat de Catalunya, es revisarà i, mentre aquest pla
establia arribar a l'equilibri pressupostari en el 2013, s'indica que el nou pla
aconseguirà aquest objectiu en el 2015. Aquest fet afecta negativament a la
solvència de l'Ajuntament i, en conseqüència, pot acabar produint un fort
increment dels costos financers, reduint les disponibilitats de recursos per aplicar-
los a altres finalitats ciutadanes. A més, sorprèn que quan els ingressos i resultats
pressupostaris del 2010 són superiors als previstos en el pla financer 2010-2013,
fent una comparació amb criteris homogenis, la revisió es faci no per arribar a
l'equilibri pressupostari abans, sinó després.
3

4. Grup Municipal Socialista
Recordatori sobre l’estat de les finances
municipals
1. L’Ajuntament de Barcelona ha portat a terme, durant els governs presidits per
alcaldes socialistes, una política econòmico-financera sòlida, rigorosa, solvent i
transparent, que s’ha traduït en unes altes quotes de millora del benestar de la
ciutat i de tots els barcelonins i barcelonines.
2. Aquesta política, executada per un grup de professionals competents, ha estat
basada en dos principis essencials:
a).- El manteniment d’estalvis bruts (diferència entre ingressos
corrents i despeses corrents) superiors com a mínim al 15% dels
ingressos corrents.
L’evolució de l’estalvi brut, en termes de comptabilitat
patrimonial (resultat d’explotació), del Grup Ajuntament
de Barcelona, en M€, ha estat sempre superior al 15%
dels ingressos corrents.
3.000 60
2.486 2.553 2.518 2.512
2.500 2.311 50
2.035 2.063
1.940
2.000 1.805 40
1.672
1.500 27,7% 27,4% 30
24,0%
19,1% 17,9%
1.000 20
15%
500 10
0 0
2006 2007 2008 2009 2010
Ingressos corrents (M€) Despeses corrents (M€) Estalvi brut en % dels ingressos corrents (eix secundari)
Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010. Dades auditades.
5
4

5. Grup Municipal Socialista
b).- El manteniment d’un nivell d’endeutament de, com a màxim, el
60% dels ingressos corrents.
L’evolució de l’endeutament de l’Ajuntament i del
Grup Ajuntament de Barcelona ha estat inferior al
60% dels ingressos corrents.
Deute (M€) Deute com % dels ingressos corrents
1.600 65,0
1.400 60,0
264
58,3
1.200
118 55,0
1.000 139 52,0 54,1
224 50,0
800 158 51,0
45,0
600 1.200 42,9
1.061 38,7
928 40,0 42,1 36,3
400 770 750
200 35,0
34,4
33,8
0 30,0
2006 2007 2008 2009 2010 2006 2007 2008 2009 2010
Ajuntament Altres Grup Ajuntament Ajuntament
Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010. Dades auditades.
7
3. D’aquesta manera, s’ha assegurat una alta capacitat d’autofinançament de les
inversions (entre els anys 2004 i 2007 l’estalvi brut ha permès finançar el 100% de
les inversions i, fins i tot, retornar deute) i s’ha mantingut sempre un marge
d’endeutament notable com a garantia de reserva.
4. Ambdós principis mostren un nivell d’autoexigència superior al requerit per la
legislació vigent en l’àmbit de les hisendes municipals i s’ha vist complementat per
una política de transparència i rigor basada en la realització d’una auditoria
externa dels comptes del Grup Ajuntament de Barcelona, el resultat de la qual es
publica anualment en l’Informe Anual sobre l’estat de les finances municipals.
5. Tots els informes d’auditoria han resultat en opinió favorable, sense excepcions
ni incerteses, essent l’Ajuntament de Barcelona l’únic dels ajuntaments de les sis
grans ciutats espanyoles que audita de forma sistemàtica i regular els seus
comptes com un mecanisme afegit d’ulterior garantia que se suma a la preceptiva
intervenció dels comptes que preveu la legislació, així com la seva remissió a la
Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Cuentas.
5

6. Grup Municipal Socialista
L’únic ajuntament de les 6 grans ciutats espanyoles
que realitza una auditoria anual dels comptes
municipals (mandat legal de la Carta Municipal).
Font: Auditoria comptable de l’Ajuntament de Barcelona, 2010. 9
Els auditors emeten una opinió favorable, sense
excepcions ni incerteses, dels comptes municipals de
l’exercici 2010.
Font: Auditoria comptable de l’Ajuntament de Barcelona, 2010.
10
6

7. Grup Municipal Socialista
6. A banda de l’opinió favorable de les auditories, 4 agències de rating, Standard
& Poor´s, Fitch, Moody’s Investors Service i Rating & Investment Information, que
regularment qualifiquen la qualitat creditícia de l’Ajuntament de Barcelona, li han
atorgat la mateixa qualificació que el deute públic de l’Administració de l’Estat,
permetent a la Ciutat l’accés a qualsevol mercat de deute per obtenir el millor preu
possible per les seves necessitats de finançament.
a).- El fet que els recursos procedents de l’Estat, pel Fons Complementari
de Finançament i la Cessió de Tributs de l’Estat, representin el 30% dels
ingressos corrents consolidats de l’Ajuntament, té com a conseqüència que
la qualificació creditícia de l’Estat sigui el límit màxim de la qualificació
creditícia de l’Ajuntament.
4 agències de rating qualifiquen la solvència
creditícia de Barcelona.
Rating &
Standard &
Moody’s Fitch Investment
Poor’s
Information
(perspectiva)
Ajuntament de Aa2 AA AA+ AA+
Barcelona 1 (negativa) (negativa) (negativa) (negativa)
Administració Aa2 AA AA+ AA+
de l’Estat (negativa) (negativa) (negativa) (negativa)
Generalitat de A3 A A-
-
Catalunya (negativa) (negativa) (negativa)
1. El fet que els recursos procedents de l’Estat, pel Fons Complementari de Finançament i la Cessió de Tributs de
l’Estat, representin el 30% dels ingressos corrents consolidats de l’Ajuntament, té com a conseqüència que la
qualificació creditícia de l’Estat sigui el límit màxim de la qualificació creditícia de l’Ajuntament.
Font: Informe Anual de l’Ajuntament de Barcelona 2010 i www.gencat.cat.
11
7. Necessitats de finançament que han pogut ser sempre satisfetes a un preu que
esdevé, tal vegada, la prova del nou de la solvència de la Ciutat, amb un cost el
darrer exercici tancat del 2,8%, front al 4,3% de cost del deute a 10 anys
d’Espanya.
7

8. Grup Municipal Socialista
8. Aquesta política ha permès, així mateix, donar compliment a la Llei 15/2010 de
morositat i pagar els proveïdors, durant el període de gener a maig de 2011, en un
termini mitjà de 45 dies, comptats a partir de la data de presentació de la factura
al registre. Aquesta fortalesa en la política de pagaments permet obtenir preus
competitius en l’obtenció dels serveis necessaris.
9. I tot plegat amb uns recursos de caixa (liquidesa) suficients tal com queda
reflectit a l’arqueig de caixa a data 1/07/10, amb 262,2 M€.
10.- L’any 2010, el Govern de la Ciutat va aprovar i aplicar un Pla d’austeritat per
recuperar l’estalvi brut.
L’any 2010 es desenvolupa un pla d’austeritat per
recuperar estalvi brut.
10,00
5,00
0,00
01/00 02/01 03/02 04/03 05/04 06/05 07/06 08/07 09/08 10/09 previsió
11/10
-5,00
Variacions ingressos % Variacions despeses %
• El període 2001-2007 presenta una variació percentual igual dels ingressos
i les despeses corrents, que creixen per sobre del 5%. Entre els anys 2007 i
2009, la variació dels ingressos corrents és inferior a la variació de les
despeses corrents. A partir de l’any 2010, i degut al Pla d’austeritat
municipal, es recupera el gap entre el creixement dels ingressos i les
despeses corrents, recuperant estalvi brut. La previsió per l’any 2011 és
que el creixement dels ingressos corrents torni a estar per sobre del
creixement de la despesa corrent. 14
8