Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)

4,375 views

Published on

Presentació sobre el Deute Català a càrrec de Iolanda Fresnillo de la PACD en l'acte Indepenpents de qui?

Published in: Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,375
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,636
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)

  1. 1. Informe sobre el deute públic a Catalunya Elaborat col·∙lec,vament per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute 15 d’Octubre de 2014
  2. 2. Què trobareu a l’informe? • Quant devem i com ha evolucionat? • Perquè creix el deute? (dèficit, ingressos i fiscalitat, despeses, pagaments diferits, deute comercial …) • A qui devem? (amb noms i cognoms) • Com es genera el deute públic a Catalunya? (emissions en mercats financers, bons patriò:cs, préstecs i crèdits, mecanismes de liquiditat) • Deute d’empreses públiques • Els deutes amagats (avals) • Els altres deutes del territori (ajuntaments, diputacions ...) • Il·∙legi,mitat del deute català Annexos • I. El descens dels ingressos i l’endeutament públic • II. A qui devem? • III. Emissions detallistes • IV. Deute de les en,tats públiques • V. Alterna,ves al pagament del deute i experiències històriques
  3. 3. Què no trobareu a l’informe? • No és una auditoria ciutadana del deute -­‐> és un treball col·∙lec:u de recerca ac:vista per a poder facilitar processos d’auditoria ciutadana • No hi ha llistes ni càlcul de quin deute és legí:m i quin il·∙legí:m -­‐> apunta evidències d’il·∙legi:mitat • No tenim el nivell de transparència desitjat -­‐> accés limitat a les dades, no tenim contractes, no hi ha una interlocució directa ... • No és un material pedagògic -­‐> de l’informe han de sor:r eines més pedagògiques, és un treball tècnic i rigorós que serveixi com a base per a campanyes, denúncies i formació.
  4. 4. Quant devem i com ha evolucionat?
  5. 5. Deute al nostre entorn
  6. 6. Deute per càpita 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 Deute/Càpita Esp 7.767 7.613 7.759 7.624 7.382 7.074 8.052 10.571 11.930 13.491 16.468 17.940 Deute/Càpita Cat 1.687 1.663 1.827 2.120 2.125 2.202 2.864 3.485 4.739 5.911 7.049 7.666 Total 9.454 9.276 9.586 9.744 9.507 9.276 10.916 14.057 16.669 19.402 23.517 25.606 Mitjana Esp 9.281 9.095 9.115 9.044 8.874 8.520 9.584 12.303 13.993 15.986 19.164 20.486 -­‐ Font: Elaboració pròpia a par:r de les dades del Banc d’Espanya i l’INE.
  7. 7. Perquè creix el deute? Els arguments oficials són que el deute creix per: • L’increment del dèficit, degut a: -­‐ El descens dels ingressos (per la crisi econòmica) -­‐ L’increment de la despesa social (per la crisi i l’augment de la població) -­‐ L’increment de la despesa d’interessos de deute -­‐ Els compromisos de pagaments diferits per infraestructures • Pels canvis del mode de càlcul del deute (imposats per l’Eurostat) • La inclusió de deute comercial (amb proveïdors) en la xifra de deute pel Pla de proveïdors
  8. 8. Dèficit 35.000,00 33.000,00 31.000,00 29.000,00 27.000,00 25.000,00 23.000,00 21.000,00 19.000,00 17.000,00 15.000,00 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Despeses no financeres Ingressos no financers Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013.
  9. 9. 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 0,00% Font. Dades 2004 a 2009 Informes Financers Anuals de la Generalitat de Catalunya. Dades 2010 a 2013 Dèficit Liquidat. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. • És 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (prov.) cert que “la Generalitat fa dèficit des de fa força temps i cada dèficit representa acumulació del deute”. Però: • Si aquest increment del dèficit i de deute s’u:litcés per generar més ac:vitat econòmica i per tant més ingressos fiscals, seria possible trencar l’espiral deficitària i d’endeutament. • El ritme de creixement del deute és superior al del dèficit -­‐ > endeutament per cobrir pagament del deute
  10. 10. Ingressos 24.932 24.898 27.322 23.917 22.410 23.031 22.993 2.561 4.290 5.456 9.740 12.290 12.345 15.194 27.493 29.188 32.778 33.657 34.700 35.376 38.187 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Milions d'euros Op. No Financers Op. Financers Ingressos totals Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 -­‐ 2013 La reducció d’ingressos (2010) ha implicat un augment de dèficit, i d’endeutament, però no està únicament lligada a la crisi econòmica (IRPF i IVA), sinó a decisions polí:ques, adreçades a mantenir uns privilegis, un sistema fiscal regressiu i uns ingressos dependents de l’endeutament i, per tant, dels mercats.
  11. 11. Com ens financem? Ingressos patrimonials 0,13% Alienacions d'Inversions Reals 0,57% Ac:us Financers 1,33% Transferències de Transferències corrents 14,03% capital 1,37% Passius Financers (Deute) 38,46% Impostos propis 0,71% Impostos Cedits Totalment 6,02% Impostos Cedits Parcialment 37,39% Impostos 44% Font. Quadre d'ingressos liquidats de la Generalitat de Catalunya. CERES-­‐CCOO
  12. 12. A tenir en compte ... En el capítol d’ingressos hem de tenir en compte que: • Les arques públiques catalanes han deixat d’ingressar a causa del frau fiscal 16 mil milions d’euros a l’any. • Més enllà del frau fiscal, s’ha de tenir en compte també allò que es deixa d’ingressar per elusió fiscal a paradisos fiscals . • Les balances fiscals de Catalunya respecte la resta de l’Estat també ha afectat nega:vament a l’increment de l’endeutament.
  13. 13. Despeses Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013
  14. 14. Retallades De 2009 a 2013 les retallades en Salut, Educació, Protecció i Promoció social i altres par:des sumen 7.696,4 milions d’euros. En el mateix període el pagament del deute s’ha incrementat en més de 9.569 milions d’euros. Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013
  15. 15. S’ha entrat en un Pagament del deute cercle en espiral d’increment del deute per fer front al pagament d’interessos i del deute acumulat. El propi deute és una de les causes de l’increment de l’endeutament.
  16. 16. Pagaments diferits La Generalitat de Catalunya tenia el 2010 despeses amb càrrec a exercicis futurs per valor de 79.502 milions d'euros, amb terminis que passen fins a l'any 2108. Alguns dels més rellevants: • IFERCAT (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya -­‐ L9 de metro) -­‐> 17.058,23 M€ -­‐ 2012 a 2055. • Construcció i concessió Ciutat de la Jusscia 1.358,48 M – fins 2039 • Carreteres concessions viàries -­‐> 6.399,10 M€ -­‐ fins 204 • Construcció i manteniment de comissaries, jutjats i centres penitenciaris -­‐> 2.912,89 M€ -­‐ fins 2042 • Construcció i manteniment equipaments com escoles -­‐> 4.510,05 M€ fins 2037. • GISA (htp://www.infraestructures.cat) -­‐ >1.372,34 M€ -­‐ 2012-­‐2015.
  17. 17. Pla de Pagament a Proveïdors • Deute amb proveïdors a deute amb bancs (Bankinter, Banco Popular Español. Santander, Caixabank, Bankia, BBVA, CECABANK, Banco Sabadell o Banco Coopera:vo Español. )
  18. 18. A qui devem? Estat espanyol 30,92% Bancs Catalans 15,79% Bancs Espanyols 25,04% BEI i altres ins:tucions públiques 9,26% Bancs estrangers 19,09% Font. Candidatura d’Unitat Popular – Alterna:va d’Esquerres Nota: La classificació dels bancs com a catalans, espanyols o estrangers s’ha realitzat en funció de l’accionariat majoritari. Tot i això bona part dels bancs qualificats com a catalans o espanyols tenen accionariat d’altres nacionalitats.
  19. 19. A qui devem? (II)
  20. 20. El deute català està concentrat en molt poques mans, l’Estat espanyol, un grup de 13 bancs catalans, espanyols i estrangers, i el BEI de la Unió Europea. Quan parlem de deute, parlem d’una cadena de poder dels creditors sobre els deutors. Di{cilment podem parlar de sobirania, ni econòmica ni polí:ca, si les decisions del govern estan media,tzades pel que imposin, directa o indirectament, aquest pe,t grup de creditors. L’Estat espanyol, la banca espanyola (i en menor mesura europea) i la Unió Europea (a través del BEI), tenen la paella pel mànec en les relacions amb Catalunya, doncs en el fons disposen de la capacitat d’obrir o tancar l’aixeta que pot fer funcionar o fer col·∙lapsar les finances de la Generalitat. Només desobeint aquesta dependència podrem parlar de sobirania.
  21. 21. Com es genera el deute públic a Catalunya? Bons, 31% Préstecs (Bancs), 22% Préstecs (mecanismes Liquiditat), 47% Font. Butlle:ns Emissions de Deute i Investors Presenta:on 100% 50% 0% 47% 22% 31% 36% 63% 41% 59% 2013 2011 2009 Préstecs (mecanismes Liquiditat) Préstecs (Bancs) Bons
  22. 22. Qui guanya? Les comissions dels bons patriò,cs
  23. 23. Deute d’empreses públiques 2008 2009 2010 2011 2012 set2013 (prov) Fundacions 574 513 607 649 632 619 Consorcis 494 544 587 519 487 490 Societats Par:cipades 961 956 1.505 1.689 2.007 1.685 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 Ens Públics (CCRTV i empreses filials) 1 En:tats de Dret Públic 6.562 8.460 9.120 9.797 9.563 9.231 Deute Organismes Comercials, Industrials i Financers 163 161 191 173 147 134 Deute Universitats 24 29 Deute Generalitat 16.135 20.186 28.096 35.543 42.791 45.536 -­‐ Milions d'euros Font. Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Coneixement. Desembre 2013.
  24. 24. Deutes amagats 43,12 170,59 676,86 1.939,69 1.978,16 190,42 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Organismes Autònoms i Empreses Públiques Altres En:tats de Dret Públic Societats Par:cipació Majoritària Societats Par:cipació Minoritària Consorcis i Fundacions Empreses Privades Fons de :tulització d'ac:us
  25. 25. Altres deutes al territori à h`p://ocmunicipal.net
  26. 26. Il·∙legi,mitat del deute català • La PACD considera que “un deute il·∙legí:m és aquell contret per un govern que no ha des:nat els recursos generats per al benefici de la població; aquella que ha propiciat violacions dels drets humans, impactes sobre el medi ambient, o aquell deute derivat d’una polí:ca fiscal regressiva o permissiva amb el frau fiscal que redueix els ingressos de l’Estat”
  27. 27. Il·∙legi8mitat segons origen del deute (I) 1-­‐ Decisions del govern que generen deutes que no beneficien l’interès general • Infraestructures benefici d’unes elits • Impactes econòmics, socials, de gènere, culturals i ambientals dels projectes. • Priva,tzació de serveis o empreses públiques • Les condicions en què s’han fet certes emissions de deute (“bons patriò:cs”) • Condicions imposades per programes com el Fons de Liquiditat Autonòmic o el Fons de Pagament de Proveïdors • Les comissions il·∙legals i d’altres casos de corrupció • El deute acumulat per fer de pont amb nous crèdits a tercers
  28. 28. Il·∙legi8mitat segons origen del deute (II) 2-­‐ Mecanismes que faciliten l’endeutament: • Sistema fiscal regressiu i permissiu amb el frau fiscal • Els sistemes de construcció de grans infraestructures, basats en sistemes per diferir els pagaments Il·∙legi8mitat segons el procés d’endeutament L’anàlisi detallat dels contractes de crèdit amb les en,tats bancàries o de les emissions de deute pot desvetllar il·∙legi:mitats per l’existència de clàusules abusives o il·∙legals. L’anàlisi dels contractes de construcció d’infraestructures, concessions de serveis, priva:tzacions i altres.
  29. 29. Il·∙legi8mitat segons l’execució 1-­‐ Estat de necessitat Quan es dóna una situació de “perill per a l’existència d’un Estat, per a la seva supervivència polí,ca o econòmica” a causa d’assumir el pagament d’un deute, aquest deute es converteix en il·∙legí:m i pot ser anul·∙lat. El pagament d’interessos o retorn del capital d’un deute que esdevé excessiu, impedint la despesa social de primera necessitat i causant l’empobriment de la població, pot ser declarat il·∙legí:m. 2-­‐ Canvi fonamental de circumstàncies Considerem també il·∙legí:m el pagament del sobre cost generat per les pressions especula,ves sobre el deute públic.
  30. 30. És el deute català il·∙legí,m? Per a la PACD hi ha evidències suficients per qües,onar la legi,mitat de part del deute públic català. #NoDevemNoPaguem #SeguemCadenes #SeguemElDeute
  31. 31. En conclusió ... Tenim • Un creixement sense límits del Deute • Gran dependència dels mercats per no tocar privilegis • Deute amb els bancs i amb l’Estat espanyol à Trencar les cadenes del deute és trencar amb els creditors. Volem: • Auditories ciutadanes per acabar amb l’opacitat i la dependència • Un nou sistema de finances públiques per una sobirania real
  32. 32. www.independentsdequi.cat @indepesdequi www.auditoriaciudadana.net @auditoriaBCN

×