Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)

PACD Barcelona
PACD BarcelonaPACD Auditoria Barcelona
Informe 
sobre 
el 
deute 
públic 
a 
Catalunya 
Elaborat 
col·∙lec,vament 
per 
la 
Plataforma 
Auditoria 
Ciutadana 
del 
Deute 
15 
d’Octubre 
de 
2014
Què 
trobareu 
a 
l’informe? 
• Quant 
devem 
i 
com 
ha 
evolucionat? 
• Perquè 
creix 
el 
deute? 
(dèficit, 
ingressos 
i 
fiscalitat, 
despeses, 
pagaments 
diferits, 
deute 
comercial 
…) 
• A 
qui 
devem? 
(amb 
noms 
i 
cognoms) 
• Com 
es 
genera 
el 
deute 
públic 
a 
Catalunya? 
(emissions 
en 
mercats 
financers, 
bons 
patriò:cs, 
préstecs 
i 
crèdits, 
mecanismes 
de 
liquiditat) 
• Deute 
d’empreses 
públiques 
• Els 
deutes 
amagats 
(avals) 
• Els 
altres 
deutes 
del 
territori 
(ajuntaments, 
diputacions 
...) 
• Il·∙legi,mitat 
del 
deute 
català 
Annexos 
• I. 
El 
descens 
dels 
ingressos 
i 
l’endeutament 
públic 
• II. 
A 
qui 
devem? 
• III. 
Emissions 
detallistes 
• IV. 
Deute 
de 
les 
en,tats 
públiques 
• V. 
Alterna,ves 
al 
pagament 
del 
deute 
i 
experiències 
històriques
Què 
no 
trobareu 
a 
l’informe? 
• No 
és 
una 
auditoria 
ciutadana 
del 
deute 
-­‐> 
és 
un 
treball 
col·∙lec:u 
de 
recerca 
ac:vista 
per 
a 
poder 
facilitar 
processos 
d’auditoria 
ciutadana 
• No 
hi 
ha 
llistes 
ni 
càlcul 
de 
quin 
deute 
és 
legí:m 
i 
quin 
il·∙legí:m 
-­‐> 
apunta 
evidències 
d’il·∙legi:mitat 
• No 
tenim 
el 
nivell 
de 
transparència 
desitjat 
-­‐> 
accés 
limitat 
a 
les 
dades, 
no 
tenim 
contractes, 
no 
hi 
ha 
una 
interlocució 
directa 
... 
• No 
és 
un 
material 
pedagògic 
-­‐> 
de 
l’informe 
han 
de 
sor:r 
eines 
més 
pedagògiques, 
és 
un 
treball 
tècnic 
i 
rigorós 
que 
serveixi 
com 
a 
base 
per 
a 
campanyes, 
denúncies 
i 
formació.
Quant 
devem 
i 
com 
ha 
evolucionat?
Deute 
al 
nostre 
entorn
Deute 
per 
càpita 
2002 
2003 
2004 
2005 
2006 
2007 
2008 
2009 
2010 
2011 
2012 
2013 
30.000 
25.000 
20.000 
15.000 
10.000 
5.000 
Deute/Càpita 
Esp 
7.767 
7.613 
7.759 
7.624 
7.382 
7.074 
8.052 
10.571 
11.930 
13.491 
16.468 
17.940 
Deute/Càpita 
Cat 
1.687 
1.663 
1.827 
2.120 
2.125 
2.202 
2.864 
3.485 
4.739 
5.911 
7.049 
7.666 
Total 
9.454 
9.276 
9.586 
9.744 
9.507 
9.276 
10.916 
14.057 
16.669 
19.402 
23.517 
25.606 
Mitjana 
Esp 
9.281 
9.095 
9.115 
9.044 
8.874 
8.520 
9.584 
12.303 
13.993 
15.986 
19.164 
20.486 
-­‐ 
Font: 
Elaboració 
pròpia 
a 
par:r 
de 
les 
dades 
del 
Banc 
d’Espanya 
i 
l’INE.
Perquè 
creix 
el 
deute? 
Els 
arguments 
oficials 
són 
que 
el 
deute 
creix 
per: 
• L’increment 
del 
dèficit, 
degut 
a: 
-­‐ 
El 
descens 
dels 
ingressos 
(per 
la 
crisi 
econòmica) 
-­‐ 
L’increment 
de 
la 
despesa 
social 
(per 
la 
crisi 
i 
l’augment 
de 
la 
població) 
-­‐ 
L’increment 
de 
la 
despesa 
d’interessos 
de 
deute 
-­‐ 
Els 
compromisos 
de 
pagaments 
diferits 
per 
infraestructures 
• Pels 
canvis 
del 
mode 
de 
càlcul 
del 
deute 
(imposats 
per 
l’Eurostat) 
• La 
inclusió 
de 
deute 
comercial 
(amb 
proveïdors) 
en 
la 
xifra 
de 
deute 
pel 
Pla 
de 
proveïdors
Dèficit 
35.000,00 
33.000,00 
31.000,00 
29.000,00 
27.000,00 
25.000,00 
23.000,00 
21.000,00 
19.000,00 
17.000,00 
15.000,00 
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 
Despeses no financeres Ingressos no financers 
Font. 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
Execució 
del 
Pressupost 
2007 
– 
2013.
5,00% 
4,00% 
3,00% 
2,00% 
1,00% 
0,00% 
Font. 
Dades 
2004 
a 
2009 
Informes 
Financers 
Anuals 
de 
la 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
Dades 
2010 
a 
2013 
Dèficit 
Liquidat. 
Ministerio 
de 
Hacienda 
y 
Administraciones 
Públicas. 
• És 
2004 
2005 
2006 
2007 
2008 
2009 
2010 
2011 
2012 
2013 
(prov.) 
cert 
que 
“la 
Generalitat 
fa 
dèficit 
des 
de 
fa 
força 
temps 
i 
cada 
dèficit 
representa 
acumulació 
del 
deute”. 
Però: 
• Si 
aquest 
increment 
del 
dèficit 
i 
de 
deute 
s’u:litcés 
per 
generar 
més 
ac:vitat 
econòmica 
i 
per 
tant 
més 
ingressos 
fiscals, 
seria 
possible 
trencar 
l’espiral 
deficitària 
i 
d’endeutament. 
• 
El 
ritme 
de 
creixement 
del 
deute 
és 
superior 
al 
del 
dèficit 
-­‐ 
> 
endeutament 
per 
cobrir 
pagament 
del 
deute
Ingressos 
24.932 
24.898 
27.322 
23.917 
22.410 
23.031 
22.993 
2.561 
4.290 
5.456 
9.740 
12.290 
12.345 
15.194 
27.493 
29.188 
32.778 
33.657 
34.700 
35.376 
38.187 
40.000 
35.000 
30.000 
25.000 
20.000 
15.000 
10.000 
5.000 
0 
2007 
2008 
2009 
2010 
2011 
2012 
2013 
Milions 
d'euros 
Op. 
No 
Financers 
Op. 
Financers 
Ingressos 
totals 
Font. 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
Execució 
del 
Pressupost 
2007 
-­‐ 
2013 
La 
reducció 
d’ingressos 
(2010) 
ha 
implicat 
un 
augment 
de 
dèficit, 
i 
d’endeutament, 
però 
no 
està 
únicament 
lligada 
a 
la 
crisi 
econòmica 
(IRPF 
i 
IVA), 
sinó 
a 
decisions 
polí:ques, 
adreçades 
a 
mantenir 
uns 
privilegis, 
un 
sistema 
fiscal 
regressiu 
i 
uns 
ingressos 
dependents 
de 
l’endeutament 
i, 
per 
tant, 
dels 
mercats.
Com 
ens 
financem? 
Ingressos 
patrimonials 
0,13% 
Alienacions 
d'Inversions 
Reals 
0,57% 
Ac:us 
Financers 
1,33% 
Transferències 
de 
Transferències 
corrents 
14,03% 
capital 
1,37% 
Passius 
Financers 
(Deute) 
38,46% 
Impostos 
propis 
0,71% 
Impostos 
Cedits 
Totalment 
6,02% 
Impostos 
Cedits 
Parcialment 
37,39% 
Impostos 
44% 
Font. 
Quadre 
d'ingressos 
liquidats 
de 
la 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
CERES-­‐CCOO
A 
tenir 
en 
compte 
... 
En 
el 
capítol 
d’ingressos 
hem 
de 
tenir 
en 
compte 
que: 
• Les 
arques 
públiques 
catalanes 
han 
deixat 
d’ingressar 
a 
causa 
del 
frau 
fiscal 
16 
mil 
milions 
d’euros 
a 
l’any. 
• Més 
enllà 
del 
frau 
fiscal, 
s’ha 
de 
tenir 
en 
compte 
també 
allò 
que 
es 
deixa 
d’ingressar 
per 
elusió 
fiscal 
a 
paradisos 
fiscals 
. 
• Les 
balances 
fiscals 
de 
Catalunya 
respecte 
la 
resta 
de 
l’Estat 
també 
ha 
afectat 
nega:vament 
a 
l’increment 
de 
l’endeutament.
Despeses 
Font. 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
Execució 
del 
Pressupost 
2007 
– 
2013
Retallades 
De 
2009 
a 
2013 
les 
retallades 
en 
Salut, 
Educació, 
Protecció 
i 
Promoció 
social 
i 
altres 
par:des 
sumen 
7.696,4 
milions 
d’euros. 
En 
el 
mateix 
període 
el 
pagament 
del 
deute 
s’ha 
incrementat 
en 
més 
de 
9.569 
milions 
d’euros. 
Font. 
Generalitat 
de 
Catalunya. 
Execució 
del 
Pressupost 
2007 
– 
2013
S’ha 
entrat 
en 
un 
Pagament 
del 
deute 
cercle 
en 
espiral 
d’increment 
del 
deute 
per 
fer 
front 
al 
pagament 
d’interessos 
i 
del 
deute 
acumulat. 
El 
propi 
deute 
és 
una 
de 
les 
causes 
de 
l’increment 
de 
l’endeutament.
Pagaments 
diferits 
La 
Generalitat 
de 
Catalunya 
tenia 
el 
2010 
despeses 
amb 
càrrec 
a 
exercicis 
futurs 
per 
valor 
de 
79.502 
milions 
d'euros, 
amb 
terminis 
que 
passen 
fins 
a 
l'any 
2108. 
Alguns 
dels 
més 
rellevants: 
• IFERCAT 
(Infraestructures 
Ferroviàries 
de 
Catalunya 
-­‐ 
L9 
de 
metro) 
-­‐> 
17.058,23 
M€ 
-­‐ 
2012 
a 
2055. 
• Construcció 
i 
concessió 
Ciutat 
de 
la 
Jusscia 
1.358,48 
M 
– 
fins 
2039 
• Carreteres 
concessions 
viàries 
-­‐> 
6.399,10 
M€ 
-­‐ 
fins 
204 
• Construcció 
i 
manteniment 
de 
comissaries, 
jutjats 
i 
centres 
penitenciaris 
-­‐> 
2.912,89 
M€ 
-­‐ 
fins 
2042 
• Construcció 
i 
manteniment 
equipaments 
com 
escoles 
-­‐> 
4.510,05 
M€ 
fins 
2037. 
• GISA 
(htp://www.infraestructures.cat) 
-­‐ 
>1.372,34 
M€ 
-­‐ 
2012-­‐2015.
Pla 
de 
Pagament 
a 
Proveïdors 
• Deute 
amb 
proveïdors 
a 
deute 
amb 
bancs 
(Bankinter, 
Banco 
Popular 
Español. 
Santander, 
Caixabank, 
Bankia, 
BBVA, 
CECABANK, 
Banco 
Sabadell 
o 
Banco 
Coopera:vo 
Español. 
)
A 
qui 
devem? 
Estat 
espanyol 
30,92% 
Bancs 
Catalans 
15,79% 
Bancs 
Espanyols 
25,04% 
BEI 
i 
altres 
ins:tucions 
públiques 
9,26% 
Bancs 
estrangers 
19,09% 
Font. 
Candidatura 
d’Unitat 
Popular 
– 
Alterna:va 
d’Esquerres 
Nota: 
La 
classificació 
dels 
bancs 
com 
a 
catalans, 
espanyols 
o 
estrangers 
s’ha 
realitzat 
en 
funció 
de 
l’accionariat 
majoritari. 
Tot 
i 
això 
bona 
part 
dels 
bancs 
qualificats 
com 
a 
catalans 
o 
espanyols 
tenen 
accionariat 
d’altres 
nacionalitats.
A 
qui 
devem? 
(II)
Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)
El 
deute 
català 
està 
concentrat 
en 
molt 
poques 
mans, 
l’Estat 
espanyol, 
un 
grup 
de 
13 
bancs 
catalans, 
espanyols 
i 
estrangers, 
i 
el 
BEI 
de 
la 
Unió 
Europea. 
Quan 
parlem 
de 
deute, 
parlem 
d’una 
cadena 
de 
poder 
dels 
creditors 
sobre 
els 
deutors. 
Di{cilment 
podem 
parlar 
de 
sobirania, 
ni 
econòmica 
ni 
polí:ca, 
si 
les 
decisions 
del 
govern 
estan 
media,tzades 
pel 
que 
imposin, 
directa 
o 
indirectament, 
aquest 
pe,t 
grup 
de 
creditors. 
L’Estat 
espanyol, 
la 
banca 
espanyola 
(i 
en 
menor 
mesura 
europea) 
i 
la 
Unió 
Europea 
(a 
través 
del 
BEI), 
tenen 
la 
paella 
pel 
mànec 
en 
les 
relacions 
amb 
Catalunya, 
doncs 
en 
el 
fons 
disposen 
de 
la 
capacitat 
d’obrir 
o 
tancar 
l’aixeta 
que 
pot 
fer 
funcionar 
o 
fer 
col·∙lapsar 
les 
finances 
de 
la 
Generalitat. 
Només 
desobeint 
aquesta 
dependència 
podrem 
parlar 
de 
sobirania.
Com 
es 
genera 
el 
deute 
públic 
a 
Catalunya? 
Bons, 
31% 
Préstecs 
(Bancs), 
22% 
Préstecs 
(mecanismes 
Liquiditat), 
47% 
Font. 
Butlle:ns 
Emissions 
de 
Deute 
i 
Investors 
Presenta:on 
100% 
50% 
0% 
47% 
22% 
31% 
36% 
63% 
41% 
59% 
2013 
2011 
2009 
Préstecs 
(mecanismes 
Liquiditat) 
Préstecs 
(Bancs) 
Bons
Qui 
guanya? 
Les 
comissions 
dels 
bons 
patriò,cs
Deute 
d’empreses 
públiques 
2008 
2009 
2010 
2011 
2012 
set2013 
(prov) 
Fundacions 
574 
513 
607 
649 
632 
619 
Consorcis 
494 
544 
587 
519 
487 
490 
Societats 
Par:cipades 
961 
956 
1.505 
1.689 
2.007 
1.685 
60.000 
50.000 
40.000 
30.000 
20.000 
10.000 
Ens 
Públics 
(CCRTV 
i 
empreses 
filials) 
1 
En:tats 
de 
Dret 
Públic 
6.562 
8.460 
9.120 
9.797 
9.563 
9.231 
Deute 
Organismes 
Comercials, 
Industrials 
i 
Financers 
163 
161 
191 
173 
147 
134 
Deute 
Universitats 
24 
29 
Deute 
Generalitat 
16.135 
20.186 
28.096 
35.543 
42.791 
45.536 
-­‐ 
Milions 
d'euros 
Font. 
Generalitat 
de 
Catalunya, 
Departament 
d’Economia 
i 
Coneixement. 
Desembre 
2013.
Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)
Deutes 
amagats 
43,12 
170,59 
676,86 
1.939,69 
1.978,16 
190,42 
3.000 
2.500 
2.000 
1.500 
1.000 
500 
0 
Organismes 
Autònoms 
i 
Empreses 
Públiques 
Altres 
En:tats 
de 
Dret 
Públic 
Societats 
Par:cipació 
Majoritària 
Societats 
Par:cipació 
Minoritària 
Consorcis 
i 
Fundacions 
Empreses 
Privades 
Fons 
de 
:tulització 
d'ac:us
Altres 
deutes 
al 
territori 
à 
h`p://ocmunicipal.net
Il·∙legi,mitat 
del 
deute 
català 
• La 
PACD 
considera 
que 
“un 
deute 
il·∙legí:m 
és 
aquell 
contret 
per 
un 
govern 
que 
no 
ha 
des:nat 
els 
recursos 
generats 
per 
al 
benefici 
de 
la 
població; 
aquella 
que 
ha 
propiciat 
violacions 
dels 
drets 
humans, 
impactes 
sobre 
el 
medi 
ambient, 
o 
aquell 
deute 
derivat 
d’una 
polí:ca 
fiscal 
regressiva 
o 
permissiva 
amb 
el 
frau 
fiscal 
que 
redueix 
els 
ingressos 
de 
l’Estat”
Il·∙legi8mitat 
segons 
origen 
del 
deute 
(I) 
1-­‐ 
Decisions 
del 
govern 
que 
generen 
deutes 
que 
no 
beneficien 
l’interès 
general 
• Infraestructures 
benefici 
d’unes 
elits 
• Impactes 
econòmics, 
socials, 
de 
gènere, 
culturals 
i 
ambientals 
dels 
projectes. 
• Priva,tzació 
de 
serveis 
o 
empreses 
públiques 
• Les 
condicions 
en 
què 
s’han 
fet 
certes 
emissions 
de 
deute 
(“bons 
patriò:cs”) 
• Condicions 
imposades 
per 
programes 
com 
el 
Fons 
de 
Liquiditat 
Autonòmic 
o 
el 
Fons 
de 
Pagament 
de 
Proveïdors 
• Les 
comissions 
il·∙legals 
i 
d’altres 
casos 
de 
corrupció 
• El 
deute 
acumulat 
per 
fer 
de 
pont 
amb 
nous 
crèdits 
a 
tercers
Il·∙legi8mitat 
segons 
origen 
del 
deute 
(II) 
2-­‐ 
Mecanismes 
que 
faciliten 
l’endeutament: 
• Sistema 
fiscal 
regressiu 
i 
permissiu 
amb 
el 
frau 
fiscal 
• Els 
sistemes 
de 
construcció 
de 
grans 
infraestructures, 
basats 
en 
sistemes 
per 
diferir 
els 
pagaments 
Il·∙legi8mitat 
segons 
el 
procés 
d’endeutament 
L’anàlisi 
detallat 
dels 
contractes 
de 
crèdit 
amb 
les 
en,tats 
bancàries 
o 
de 
les 
emissions 
de 
deute 
pot 
desvetllar 
il·∙legi:mitats 
per 
l’existència 
de 
clàusules 
abusives 
o 
il·∙legals. 
L’anàlisi 
dels 
contractes 
de 
construcció 
d’infraestructures, 
concessions 
de 
serveis, 
priva:tzacions 
i 
altres.
Il·∙legi8mitat 
segons 
l’execució 
1-­‐ 
Estat 
de 
necessitat 
Quan 
es 
dóna 
una 
situació 
de 
“perill 
per 
a 
l’existència 
d’un 
Estat, 
per 
a 
la 
seva 
supervivència 
polí,ca 
o 
econòmica” 
a 
causa 
d’assumir 
el 
pagament 
d’un 
deute, 
aquest 
deute 
es 
converteix 
en 
il·∙legí:m 
i 
pot 
ser 
anul·∙lat. 
El 
pagament 
d’interessos 
o 
retorn 
del 
capital 
d’un 
deute 
que 
esdevé 
excessiu, 
impedint 
la 
despesa 
social 
de 
primera 
necessitat 
i 
causant 
l’empobriment 
de 
la 
població, 
pot 
ser 
declarat 
il·∙legí:m. 
2-­‐ 
Canvi 
fonamental 
de 
circumstàncies 
Considerem 
també 
il·∙legí:m 
el 
pagament 
del 
sobre 
cost 
generat 
per 
les 
pressions 
especula,ves 
sobre 
el 
deute 
públic.
És 
el 
deute 
català 
il·∙legí,m? 
Per 
a 
la 
PACD 
hi 
ha 
evidències 
suficients 
per 
qües,onar 
la 
legi,mitat 
de 
part 
del 
deute 
públic 
català. 
#NoDevemNoPaguem 
#SeguemCadenes 
#SeguemElDeute
En 
conclusió 
... 
Tenim 
• Un 
creixement 
sense 
límits 
del 
Deute 
• Gran 
dependència 
dels 
mercats 
per 
no 
tocar 
privilegis 
• Deute 
amb 
els 
bancs 
i 
amb 
l’Estat 
espanyol 
à 
Trencar 
les 
cadenes 
del 
deute 
és 
trencar 
amb 
els 
creditors. 
Volem: 
• Auditories 
ciutadanes 
per 
acabar 
amb 
l’opacitat 
i 
la 
dependència 
• Un 
nou 
sistema 
de 
finances 
públiques 
per 
una 
sobirania 
real
www.independentsdequi.cat 
@indepesdequi 
www.auditoriaciudadana.net 
@auditoriaBCN
1 of 34

More Related Content

What's hot(19)

Educació Pública: s'ha obert la vedaEducació Pública: s'ha obert la veda
Educació Pública: s'ha obert la veda
Alexandre Martínez Marco5.2K views
Liquidació dels comptes municipals 2012Liquidació dels comptes municipals 2012
Liquidació dels comptes municipals 2012
Ajuntament de Barcelona594 views
Educació Pública: s'ha obert la vedaEducació Pública: s'ha obert la veda
Educació Pública: s'ha obert la veda
Alexandre Martínez Marco243 views
Noticies economiaNoticies economia
Noticies economia
Joanen Domingo201 views
Renda 2014Renda 2014
Renda 2014
Bondia Lleida SL226 views
 Memoria Mútua Granollers 2010 Memoria Mútua Granollers 2010
Memoria Mútua Granollers 2010
La Mútua de Granollers MPS74 views
Resum proposta pressupost 2010Resum proposta pressupost 2010
Resum proposta pressupost 2010
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet378 views
Pressupost Alternatiu Trias 2009Pressupost Alternatiu Trias 2009
Pressupost Alternatiu Trias 2009
Xavier Trias427 views

Viewers also liked(20)

Trabajo practicTrabajo practic
Trabajo practic
Silvia Tursa264 views
ManuelManuel
Manuel
Manuel Medina272 views
5f0478de1ad5431cb2a33369af37b6215f0478de1ad5431cb2a33369af37b621
5f0478de1ad5431cb2a33369af37b621
MacareniTa Callo329 views
182182
182
Leo Torres657 views
Plan de negocios para empresasPlan de negocios para empresas
Plan de negocios para empresas
Eduardo Suarez397 views
ComercioelectronicoComercioelectronico
Comercioelectronico
Brayan Diaz225 views
Uso de blogs, youtube en la admUso de blogs, youtube en la adm
Uso de blogs, youtube en la adm
BerthaArmijos272 views
Como mejor como persona y estudianteComo mejor como persona y estudiante
Como mejor como persona y estudiante
BrunoRibero2013458 views
Alumni Talent ProgramAlumni Talent Program
Alumni Talent Program
ALUMNI GLOBAL SEARCH505 views
Trajajo de fams 2222Trajajo de fams 2222
Trajajo de fams 2222
yeritzasagitario258 views
Tema1Tema1
Tema1
Mirna Cifuentes Elizabeth2.7K views
Windows server 2008Windows server 2008
Windows server 2008
yeritzasagitario317 views
Lenguaje 3Lenguaje 3
Lenguaje 3
Catalina Del Valle Salamanca529 views
Uso del blob en la ea d pptxUso del blob en la ea d pptx
Uso del blob en la ea d pptx
ErgeySierra493 views
Diego loaiza trabajo de perifericos Diego loaiza trabajo de perifericos
Diego loaiza trabajo de perifericos
Diego Junior Loaiza Maldonado390 views
Trancacciones eloyTrancacciones eloy
Trancacciones eloy
Francisco Herrera328 views
Ambiente laboralAmbiente laboral
Ambiente laboral
Jennyfer Diaz312 views

Similar to Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)(20)

20140320 liquidacio pressupost 201320140320 liquidacio pressupost 2013
20140320 liquidacio pressupost 2013
Jordi San José Buenaventura1K views
Audiència pública Pressupost 2021Audiència pública Pressupost 2021
Audiència pública Pressupost 2021
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet2.2K views
20130611 liquidació 201220130611 liquidació 2012
20130611 liquidació 2012
Jordi San José Buenaventura977 views
Ajuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirusAjuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirus
Ajuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirus
Agència per a la Competitivitat de l'empresa - ACCIÓ2K views
Ajuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirusAjuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirus
Ajuts a l'activitat productiva i l'ocupació davant els efectes del coronavirus
Agència per a la Competitivitat de l'empresa - ACCIÓ423 views
El Pressupost de l'Estat CatalàEl Pressupost de l'Estat Català
El Pressupost de l'Estat Català
Ramir De Porrata-Doria1.1K views
No a les retalladesNo a les retallades
No a les retallades
ahrmass2.3K views

More from PACD Barcelona(10)

8.  pressupost adsa 20138.  pressupost adsa 2013
8. pressupost adsa 2013
PACD Barcelona514 views
Taller d'auditoria muncipalTaller d'auditoria muncipal
Taller d'auditoria muncipal
PACD Barcelona530 views
Deute i pacd sant feliuDeute i pacd sant feliu
Deute i pacd sant feliu
PACD Barcelona357 views
Apuntes merche porque_deudaApuntes merche porque_deuda
Apuntes merche porque_deuda
PACD Barcelona886 views
Instància mas colell(1)Instància mas colell(1)
Instància mas colell(1)
PACD Barcelona2.4K views
Instància artur mas(1)Instància artur mas(1)
Instància artur mas(1)
PACD Barcelona1.2K views
Escola estiu ICV 30 junyEscola estiu ICV 30 juny
Escola estiu ICV 30 juny
PACD Barcelona288 views

Deute Català - Iolanda Fresnillo (PACD)

  • 1. Informe sobre el deute públic a Catalunya Elaborat col·∙lec,vament per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute 15 d’Octubre de 2014
  • 2. Què trobareu a l’informe? • Quant devem i com ha evolucionat? • Perquè creix el deute? (dèficit, ingressos i fiscalitat, despeses, pagaments diferits, deute comercial …) • A qui devem? (amb noms i cognoms) • Com es genera el deute públic a Catalunya? (emissions en mercats financers, bons patriò:cs, préstecs i crèdits, mecanismes de liquiditat) • Deute d’empreses públiques • Els deutes amagats (avals) • Els altres deutes del territori (ajuntaments, diputacions ...) • Il·∙legi,mitat del deute català Annexos • I. El descens dels ingressos i l’endeutament públic • II. A qui devem? • III. Emissions detallistes • IV. Deute de les en,tats públiques • V. Alterna,ves al pagament del deute i experiències històriques
  • 3. Què no trobareu a l’informe? • No és una auditoria ciutadana del deute -­‐> és un treball col·∙lec:u de recerca ac:vista per a poder facilitar processos d’auditoria ciutadana • No hi ha llistes ni càlcul de quin deute és legí:m i quin il·∙legí:m -­‐> apunta evidències d’il·∙legi:mitat • No tenim el nivell de transparència desitjat -­‐> accés limitat a les dades, no tenim contractes, no hi ha una interlocució directa ... • No és un material pedagògic -­‐> de l’informe han de sor:r eines més pedagògiques, és un treball tècnic i rigorós que serveixi com a base per a campanyes, denúncies i formació.
  • 4. Quant devem i com ha evolucionat?
  • 6. Deute per càpita 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 Deute/Càpita Esp 7.767 7.613 7.759 7.624 7.382 7.074 8.052 10.571 11.930 13.491 16.468 17.940 Deute/Càpita Cat 1.687 1.663 1.827 2.120 2.125 2.202 2.864 3.485 4.739 5.911 7.049 7.666 Total 9.454 9.276 9.586 9.744 9.507 9.276 10.916 14.057 16.669 19.402 23.517 25.606 Mitjana Esp 9.281 9.095 9.115 9.044 8.874 8.520 9.584 12.303 13.993 15.986 19.164 20.486 -­‐ Font: Elaboració pròpia a par:r de les dades del Banc d’Espanya i l’INE.
  • 7. Perquè creix el deute? Els arguments oficials són que el deute creix per: • L’increment del dèficit, degut a: -­‐ El descens dels ingressos (per la crisi econòmica) -­‐ L’increment de la despesa social (per la crisi i l’augment de la població) -­‐ L’increment de la despesa d’interessos de deute -­‐ Els compromisos de pagaments diferits per infraestructures • Pels canvis del mode de càlcul del deute (imposats per l’Eurostat) • La inclusió de deute comercial (amb proveïdors) en la xifra de deute pel Pla de proveïdors
  • 8. Dèficit 35.000,00 33.000,00 31.000,00 29.000,00 27.000,00 25.000,00 23.000,00 21.000,00 19.000,00 17.000,00 15.000,00 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Despeses no financeres Ingressos no financers Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013.
  • 9. 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 0,00% Font. Dades 2004 a 2009 Informes Financers Anuals de la Generalitat de Catalunya. Dades 2010 a 2013 Dèficit Liquidat. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. • És 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (prov.) cert que “la Generalitat fa dèficit des de fa força temps i cada dèficit representa acumulació del deute”. Però: • Si aquest increment del dèficit i de deute s’u:litcés per generar més ac:vitat econòmica i per tant més ingressos fiscals, seria possible trencar l’espiral deficitària i d’endeutament. • El ritme de creixement del deute és superior al del dèficit -­‐ > endeutament per cobrir pagament del deute
  • 10. Ingressos 24.932 24.898 27.322 23.917 22.410 23.031 22.993 2.561 4.290 5.456 9.740 12.290 12.345 15.194 27.493 29.188 32.778 33.657 34.700 35.376 38.187 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Milions d'euros Op. No Financers Op. Financers Ingressos totals Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 -­‐ 2013 La reducció d’ingressos (2010) ha implicat un augment de dèficit, i d’endeutament, però no està únicament lligada a la crisi econòmica (IRPF i IVA), sinó a decisions polí:ques, adreçades a mantenir uns privilegis, un sistema fiscal regressiu i uns ingressos dependents de l’endeutament i, per tant, dels mercats.
  • 11. Com ens financem? Ingressos patrimonials 0,13% Alienacions d'Inversions Reals 0,57% Ac:us Financers 1,33% Transferències de Transferències corrents 14,03% capital 1,37% Passius Financers (Deute) 38,46% Impostos propis 0,71% Impostos Cedits Totalment 6,02% Impostos Cedits Parcialment 37,39% Impostos 44% Font. Quadre d'ingressos liquidats de la Generalitat de Catalunya. CERES-­‐CCOO
  • 12. A tenir en compte ... En el capítol d’ingressos hem de tenir en compte que: • Les arques públiques catalanes han deixat d’ingressar a causa del frau fiscal 16 mil milions d’euros a l’any. • Més enllà del frau fiscal, s’ha de tenir en compte també allò que es deixa d’ingressar per elusió fiscal a paradisos fiscals . • Les balances fiscals de Catalunya respecte la resta de l’Estat també ha afectat nega:vament a l’increment de l’endeutament.
  • 13. Despeses Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013
  • 14. Retallades De 2009 a 2013 les retallades en Salut, Educació, Protecció i Promoció social i altres par:des sumen 7.696,4 milions d’euros. En el mateix període el pagament del deute s’ha incrementat en més de 9.569 milions d’euros. Font. Generalitat de Catalunya. Execució del Pressupost 2007 – 2013
  • 15. S’ha entrat en un Pagament del deute cercle en espiral d’increment del deute per fer front al pagament d’interessos i del deute acumulat. El propi deute és una de les causes de l’increment de l’endeutament.
  • 16. Pagaments diferits La Generalitat de Catalunya tenia el 2010 despeses amb càrrec a exercicis futurs per valor de 79.502 milions d'euros, amb terminis que passen fins a l'any 2108. Alguns dels més rellevants: • IFERCAT (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya -­‐ L9 de metro) -­‐> 17.058,23 M€ -­‐ 2012 a 2055. • Construcció i concessió Ciutat de la Jusscia 1.358,48 M – fins 2039 • Carreteres concessions viàries -­‐> 6.399,10 M€ -­‐ fins 204 • Construcció i manteniment de comissaries, jutjats i centres penitenciaris -­‐> 2.912,89 M€ -­‐ fins 2042 • Construcció i manteniment equipaments com escoles -­‐> 4.510,05 M€ fins 2037. • GISA (htp://www.infraestructures.cat) -­‐ >1.372,34 M€ -­‐ 2012-­‐2015.
  • 17. Pla de Pagament a Proveïdors • Deute amb proveïdors a deute amb bancs (Bankinter, Banco Popular Español. Santander, Caixabank, Bankia, BBVA, CECABANK, Banco Sabadell o Banco Coopera:vo Español. )
  • 18. A qui devem? Estat espanyol 30,92% Bancs Catalans 15,79% Bancs Espanyols 25,04% BEI i altres ins:tucions públiques 9,26% Bancs estrangers 19,09% Font. Candidatura d’Unitat Popular – Alterna:va d’Esquerres Nota: La classificació dels bancs com a catalans, espanyols o estrangers s’ha realitzat en funció de l’accionariat majoritari. Tot i això bona part dels bancs qualificats com a catalans o espanyols tenen accionariat d’altres nacionalitats.
  • 19. A qui devem? (II)
  • 21. El deute català està concentrat en molt poques mans, l’Estat espanyol, un grup de 13 bancs catalans, espanyols i estrangers, i el BEI de la Unió Europea. Quan parlem de deute, parlem d’una cadena de poder dels creditors sobre els deutors. Di{cilment podem parlar de sobirania, ni econòmica ni polí:ca, si les decisions del govern estan media,tzades pel que imposin, directa o indirectament, aquest pe,t grup de creditors. L’Estat espanyol, la banca espanyola (i en menor mesura europea) i la Unió Europea (a través del BEI), tenen la paella pel mànec en les relacions amb Catalunya, doncs en el fons disposen de la capacitat d’obrir o tancar l’aixeta que pot fer funcionar o fer col·∙lapsar les finances de la Generalitat. Només desobeint aquesta dependència podrem parlar de sobirania.
  • 22. Com es genera el deute públic a Catalunya? Bons, 31% Préstecs (Bancs), 22% Préstecs (mecanismes Liquiditat), 47% Font. Butlle:ns Emissions de Deute i Investors Presenta:on 100% 50% 0% 47% 22% 31% 36% 63% 41% 59% 2013 2011 2009 Préstecs (mecanismes Liquiditat) Préstecs (Bancs) Bons
  • 23. Qui guanya? Les comissions dels bons patriò,cs
  • 24. Deute d’empreses públiques 2008 2009 2010 2011 2012 set2013 (prov) Fundacions 574 513 607 649 632 619 Consorcis 494 544 587 519 487 490 Societats Par:cipades 961 956 1.505 1.689 2.007 1.685 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 Ens Públics (CCRTV i empreses filials) 1 En:tats de Dret Públic 6.562 8.460 9.120 9.797 9.563 9.231 Deute Organismes Comercials, Industrials i Financers 163 161 191 173 147 134 Deute Universitats 24 29 Deute Generalitat 16.135 20.186 28.096 35.543 42.791 45.536 -­‐ Milions d'euros Font. Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Coneixement. Desembre 2013.
  • 26. Deutes amagats 43,12 170,59 676,86 1.939,69 1.978,16 190,42 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Organismes Autònoms i Empreses Públiques Altres En:tats de Dret Públic Societats Par:cipació Majoritària Societats Par:cipació Minoritària Consorcis i Fundacions Empreses Privades Fons de :tulització d'ac:us
  • 27. Altres deutes al territori à h`p://ocmunicipal.net
  • 28. Il·∙legi,mitat del deute català • La PACD considera que “un deute il·∙legí:m és aquell contret per un govern que no ha des:nat els recursos generats per al benefici de la població; aquella que ha propiciat violacions dels drets humans, impactes sobre el medi ambient, o aquell deute derivat d’una polí:ca fiscal regressiva o permissiva amb el frau fiscal que redueix els ingressos de l’Estat”
  • 29. Il·∙legi8mitat segons origen del deute (I) 1-­‐ Decisions del govern que generen deutes que no beneficien l’interès general • Infraestructures benefici d’unes elits • Impactes econòmics, socials, de gènere, culturals i ambientals dels projectes. • Priva,tzació de serveis o empreses públiques • Les condicions en què s’han fet certes emissions de deute (“bons patriò:cs”) • Condicions imposades per programes com el Fons de Liquiditat Autonòmic o el Fons de Pagament de Proveïdors • Les comissions il·∙legals i d’altres casos de corrupció • El deute acumulat per fer de pont amb nous crèdits a tercers
  • 30. Il·∙legi8mitat segons origen del deute (II) 2-­‐ Mecanismes que faciliten l’endeutament: • Sistema fiscal regressiu i permissiu amb el frau fiscal • Els sistemes de construcció de grans infraestructures, basats en sistemes per diferir els pagaments Il·∙legi8mitat segons el procés d’endeutament L’anàlisi detallat dels contractes de crèdit amb les en,tats bancàries o de les emissions de deute pot desvetllar il·∙legi:mitats per l’existència de clàusules abusives o il·∙legals. L’anàlisi dels contractes de construcció d’infraestructures, concessions de serveis, priva:tzacions i altres.
  • 31. Il·∙legi8mitat segons l’execució 1-­‐ Estat de necessitat Quan es dóna una situació de “perill per a l’existència d’un Estat, per a la seva supervivència polí,ca o econòmica” a causa d’assumir el pagament d’un deute, aquest deute es converteix en il·∙legí:m i pot ser anul·∙lat. El pagament d’interessos o retorn del capital d’un deute que esdevé excessiu, impedint la despesa social de primera necessitat i causant l’empobriment de la població, pot ser declarat il·∙legí:m. 2-­‐ Canvi fonamental de circumstàncies Considerem també il·∙legí:m el pagament del sobre cost generat per les pressions especula,ves sobre el deute públic.
  • 32. És el deute català il·∙legí,m? Per a la PACD hi ha evidències suficients per qües,onar la legi,mitat de part del deute públic català. #NoDevemNoPaguem #SeguemCadenes #SeguemElDeute
  • 33. En conclusió ... Tenim • Un creixement sense límits del Deute • Gran dependència dels mercats per no tocar privilegis • Deute amb els bancs i amb l’Estat espanyol à Trencar les cadenes del deute és trencar amb els creditors. Volem: • Auditories ciutadanes per acabar amb l’opacitat i la dependència • Un nou sistema de finances públiques per una sobirania real