Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

Sessió Institucional de la Agència d’Informació,
Avaluació i Qualitat en Salut

Fòrum Català d’Informació i Salut

5 de març de 2009

Sistemes i Tecnologies de la Informació:
On som i on pretenem ser al 2010

Joan Guanyabens,
Conseller delegat de l’AATRM

El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut

Missió

Missió del Departament de Salut en Relació als SITIC

Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITIC
garantint el dret del ciutadà a l'accés a la informació i facilitant la tasca
dels professionals per millorar la qualitat de l’assistència. El Departament
desenvoluparà un rol lideratge en SITIC al sector promovent la imatge de
Catalunya com un territori innovador i facilitant la participació dels
diferents agents.

Pàgina 3


Principis rectors SITIC

Lideratge: posicionat com el Transparència: explicant al
punt de referència per als sector i al conjunt de la societat
agents del sector en la definició les actuacions a emprendre
d’estratègies, tendències i
nivells de servei.
Principis Col·laboració:
Rectors del promovent marcs de
Participació: promovent Departament col·laboració amb la
la participació dels agents del en l’Estratègia industria i els diferents
sector en la definició de agents
SITIC
l’estratègia SITIC.

Innovació: facilitant la
incorporació de noves idees i
Eficiència: incorporant criteris
de bon ús dels recursos en la
solucions SITIC i la seva
gestió i avaluació dels projectes
extensió en el sector

Pàgina 4


Les línies estratègiques del Pla
6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació

L.E. 4
L.E. 1 Respondre amb eficiència a les
Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i
Estratègic a Salut seguretat del sector i del
Departament

L.E. 2 L.E. 5
Facilitar i orientar l’accés del
Dotar d’infraestructures i garantir
ciutadà a la informació i serveis
la interoperabilitat entre agents
per tenir cura de la seva salut

L.E. 3 L.E. 6
Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya
professionals per realitzar una com un territori Innovador en
assistència de qualitat SITIC Salut

Pàgina 5



L.E. 4
Departament

L.E. 2 L.E. 5

L.E. 3 L.E. 6

Pàgina 6



Canal Salut i Carpeta personal de Salut
L.E. 4
L.E. 1 1.En definició una estructura adequada a les
Respondre amb eficiència
segons públic objectiu: ciutadàsector i del
seguretat del
o
Estratègic a Salut
professional Departament
2.S’està estructurant un portal únic de
tramitació en el marc de la Generalitat de
Catalunya
L.E. 2 L.E. 5

L.E. 3 L.E. 6

Pàgina 7



L.E. 4
Departament
1.Actualment (febrer) hi ha més de 7.000.000
informes publicats i gairebé 6.500.000
persones amb dades publicades a l’HCCC.
L.E. 2 2.Està previst digitalitzar el 50% de les
L.E. 5
Facilitar i orientar l’accés del imatges de Catalunya durant el 2009i garantir
Dotar d’infraestructures
3.La Recepta Electrònica està implantada a
l’àmbit d’atenció primària a 66 ABS (on es
prescriu i dispensa electrònicament), que
representen un 19% del total d’ABS de
L.E. 3 Catalunya L.E. 6
Dotar d’eines SITIC als 4.Multitud d’iniciatives identificades al Catalunya
Impulsar i Projectar camp de
professionals per realitzar una la telemedicina, i projectes pilot Innovador en
com un territori en fase
d’expansió territorial (Teleictus)

Pàgina 8



1. En desenvolupament del model integrat L.E. 4
d’informació i de qualitat en Salut. S’estan
desenvolupant nombrosos registres, un element
Fer dels SITIC necessitats d’informació, gestió i
desenvolupant nous projectes dels SI en l’àmbit de
primària i d’urgències i renovant altres com les Departament
llistes d’espera sanitàries.
2. Definició i publicació d’estàndards d’informació
3. Definició del Pla de Sistemes del Departament
L.E. 2
4. En marxa el projecte SIIS i(Sistema Integral L.E. 5
Facilitar orientar l’accés del
d’Informació de Salut) perla normalitzar,integrar i
a informació i serveis Dotar d’infraestructures i garantir
ciutadà a
organitzar totaper tenir cura de la seva salut i
la informació en Salut disponible la interoperabilitat entre agents
configurar el QDI de l’àmbit salut.
5. Seguretat
• Implantació Mesures de Seguretat del Pla Director
• Conscienciació del personal de Salut en matèria de
seguretat L.E. 3 L.E. 6
• Creació d’un Pla d’Avaluació i Auditories de
Seguretat professionals per realitzar una com un territori Innovador en
• Lideratge de Projectes d’Innovació tecnològica
• I + D que s’estan duent a terme

Pàgina 9



L.E. 4
1.Del Nus Sanitari a dels SITIC un
Fer l’Anella TICSalut element necessitats d’informació, gestió i
2.S’ha creat la Estratègic a Salut
oficina d’interoperabilitat i seguretat del sector i del
estàndards de la Fundació TICSalut perquè Departament
dugui a terme la tasca de normalització del
sector
L.E. 2
3.En fase de disseny del Centre de Serveis L.E. 5
TICSalut de l’Agència d’Informació, Dotar d’infraestructures i garantir
Avaluació i Qualitat en Salut. la seva salut
per tenir cura de

L.E. 3 L.E. 6

Pàgina 10



L.E. 4
Fundació TicSalut:
Departament
• Observatori
• Innovació
• Relacions i projectes internacionals
L.E. 2
(projectes, convenis, congressos) L.E. 5
• Consell d’empreses a la informació i serveis Dotar d’infraestructures i garantir
ciutadà
• Facilitar l’extensió de cura de pràctiques,
per tenir millors la seva salut
mitjançant projectes com el de Teleictus o a
través de la Oficina d’interoperabilitat i
estàndards
L.E. 3 L.E. 6

Pàgina 11

L.E.1: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat
en Salut

Joan Guanyabens,
conseller delegat de l’AATRM

Antecedents

L’Informe Vilardell
Principals idees que transmet l’informe Vilardell.

Informe Vilardell
A l’Informe Vilardell, del 3 de febrer de 2005 proposa mètodes per millorar l’eficiència per a la racionalització
de la despesa pública. Per obtenir-la proposa millora del finançament acompanyada de millores en la qualitat i
l’eficiència del conjunt del sistema de salut.

Una pràctica assistencial de qualitat i eficaç que en l’avaluació de resultats consideri també els mitjans
emprats, l’ús de guies de pràctica clínica, una permanent cerca de la millor relació recursos/resultats i corregeixi
constantment les ineficiències detectades.

Per tot això es proposa crear una Agència d’Avaluació, amb el suport d’experts, que tindrà per objectiu genèric
la promoció de l’ús, de la qualitat, de l’accés i del tractament de la informació; i que, entre altres, exercirà les
funcions de Central de Resultats i de control de gestió dins d’una política de transparència orientada a resultats.

Aquesta Agència d’Informació del Sistema de Salut dependrà del Departament de Salut, si bé,per assegurar la
qualitat de la informació, es dotarà dels oportuns sistemes d’auditoria i de comissió/ons d’experts independents
que en puguin comprovar la tasca.

Pàgina 13

Missió i Objectius Estratègics

MISSIÓ

La missió l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut és definir, impulsar i implementar
eines que afavoreixin la millora de la qualitat del sistema sanitari de cobertura pública

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

Dotar el sistema sanitari de cobertura pública de les infraestructures i els serveis de tecnologies
de la informació i comunicació (TIC).
Gestionar la informació en matèria de salut generant coneixement del sistema.
Facilitar al departament competent en matèria de salut i al Servei Català de la Salut la informació
necessària per a l’avaluació de la qualitat de la prestació dels serveis de salut.
Realitzar la recerca avaluativa de les tecnologies i de la recerca preferentment en l’àmbit dels
centres, serveis i establiments sanitaris que integren el sistema sanitari de cobertura pública.

Els estatuts de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat han estat aprovats pel Comitè
Executiu del CatSalut (desembre 2008) i s’han iniciat els tràmits per la seva aprovació en acord
de Govern

Pàgina 14

Model Funcional

Nova Estructura Funcional de l’Agència

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ CONSELL
ASSESSOR
CONSELLER DELEGAT

Producció, anàlisi
I i difusió Sistema Integrat I
d’informació d’Informació de Salut
N N
N CAHTA N
TICSALUT
Depar- O O
SISTEMES
Gestió d’informació
de les Polítiques de AVALUACIÓ DE Sector
tament i V V
D’INFORMACIÓ Salut per a l’avaluació
i implementació
LA TECNOLOGIA, Salut
CatSalut A de noves Polítiques LA RECERCA I A
C LA QUALITAT C
I I
Transparència,
Ó Central de Resultats Benchmarking, Ó
transferència

Pàgina 15

Funcions i composició de l’AIAQ en Salut

Composició dels Òrgans de Govern

Composició del Consell d’Administració Composició del Consell Assessor

President, Vicepresident, Conseller delegat, Es compon de (12-16 membres)
Gerent (assisteix amb dret a veu però sense
Nomenats pel conseller o consellera del
vot)
Vocals (4-12) departament competent en matèria de salut, a
1 - a proposta del ministre o ministra de proposta del Consell d'Administració, un dels
Sanitat i Consum amb responsabilitats en quals en serà el president o la presidenta
matèria de qualitat del sistema sanitari .
2 - a proposta de les organitzacions que
agrupen els centres i les institucions sanitàries
de Catalunya.
1 - a proposta del director o directora gerent
de l’ Institut Català de la Salut
1 - a proposta de la persona titular del
departament competent en matèria de recerca
1 directiu STSI (Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informació
del Departament de Governació i
Administracions Públiques)
1 a 8 - Titulars del Departament competent en
matèria de Salut

Pàgina 16

Funcions i composició de l’AIAQ en Salut

El Contracte Programa

Contracte Programa

La prestació de serveis de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut s’articula per mitjà d’un
contracte programa aprovat pel Govern a proposta conjunta del Departament de Salut i del Departament
d’Economia i Finances.

El contracte programa té una durada màxima de cinc anys i s’hi ha de fer constar, com a mínim, els aspectes
següents:
a) La relació de serveis i activitats que ha de prestar l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut,
l’avaluació econòmica corresponent.

b) Els requisits i les condicions en què s’han de prestar els serveis i les activitats.

c) Els objectius, els resultats esperats, els mecanismes per a avaluar els objectius i els resultats
definitivament assolits, els indicadors i el marc de responsabilitat de l’Agència d’Informació, Avaluació i
Qualitat en Salut.

d) Les facultats de seguiment que corresponen al Servei Català de la Salut i al Departament de Salut per al
compliment efectiu del contracte programa.
Actualment s’està definint el Contracte Programa

Pàgina 17

Desplegament Organitzatiu TICSALUT

Visió: Context general

El Departament de Salut és responsable de:

• Elaborar Pla Estratègic

Direcció General SITIC del • Mantenir les relacions institucionals amb les
Departament de Salut institucions públiques i privades
Definició de • Planificar i Gestionar les possibles ajudes
l’estratègia
SITIC

L’Agència:

• Realitza el Contracte Programa
AGÈNCIA
• Dissenya, contracta i gestiona amb recursos propis
o aliens les actuacions establertes en el Pla
Operativitzar
Estratègic SITIC Salut del Departament de Salut.
l’estratègia
SITIC

Pàgina 18


Visió: model de governança SITIC a Salut
•Pla estratègic i Relacions Instituc. Dir. Gral. SITIC Definició de
•Gestió Pressupost i Ajudes
Nivell Estratègic del Dep. de l’estratègia
•Definició Contracte Programa SITIC
Salut
•Programa de seguretat

•Comitès de Direcció
•Seguiment evolució serveis AGÈNCIA AIQ Realitzar i seguir
la implantació de
Nivell Tàctic •Identificació millores l’estratègia SITIC
•Programa de qualitat

•Contractació de serveis i recursos Sistemes
•Realització Contracte Programa d’Informació
Nivell Operatiu •Desenvolupament i Operació i Centre de Serveis

dels sistemes i plataformes verticals
•Monitorització dels sistemes

•Observatori FUNDACIÓ Promoció i
Nivell de Suport i
•Innovació TICSALUT Estàndards
de Promoció •Normalització

Pàgina 19


Visió: agents implicats

Departament de Salut
CatSalut

Direcció General SITIC del Departament de Salut
Definició de l’estratègia SITIC

AGÈNCIA
Sistemes d’ Operativitzar l’estratègia SITIC Centre de
Informació TICSALUT Serveis TICSALUT

Fundació TICSALUT

Proveïdors de
Proveïdors de Salut
Tecnologia i Serveis

Pàgina 20


• En aquest punt es descriu com s’ha de
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
transformar l’actual organització de les
CONSELL funcions TIC, en el Departament de Salut i
ASSESSOR en el Servei Català de la Salut, en
CONSELLER DELEGAT
l’organització pròpia de l’Agencia
d’Avaluació, Informació i Qualitat.
GERENT

• Aquest és un procés enquadrat en el Pla
TICSA LUT CAHTA Estratègic SITIC i en l’evolució del model de
governança de les TIC
AVALUACIÓ DE
SISTEMES D’INFORMACIÓ LA TECNOLOGIA, LA
RECERCA I LA QUALITAT
• L’objectiu que es vol assolir consisteix en la
Informació, Infraestructures i serveis TIC
integració de les funcions TICSALUT dins de
Tecnologies sanitàries i recerca
en Ciències de la Salut

l’AAIQ durant l’any 2009, tot tenint en
Centr al de Resultats
compte el desplegament organitzatiu que
es vol desenvolupar en els anys següents
Sistema Integr at d’Infor mació de Salut

Pàgina 21


Estructura 2009: Organigrama

Direccio i Seguiment
Direcció TICSALUT

Comitè Direcció Comitè Direcció
Sistemes de Informació Centre de Serveis

Operacions
Direcció Direcció
Sistemes de Informació Centre de Serveis

Pàgina 22

LE2: Canal Salut i Carpeta Personal de Salut

Rosa Bosch,
Secretaria Tècnica CatSalut

Canal Salut

Què és el Canal Salut ?

Com ajudarà el Canal Salut a facilitar i orientar
l’accés del ciutadà a la informació i serveis per
tenir cura de la seva salut
Posant a la seva disposició un espai de salut
de referència dins la xarxa: amb
personalització, serveis i comunicació.
Amb continguts i els serveis oferts adequats al
target, incloent la visió ciutadana i dels
professionals i els serveis d’e-salut.
Amb espais de participació, integrant el web
2.0 a la salut
En el marc del gencat

Pàgina 24

Canal Salut

Com estem treballant el Canal Salut ?

Amb una aposta important del
Departament d'impulsar la salut a la xarxa
Amb una revisió exhaustiva dels
continguts de salut oferts en els diferents
portals
Amb un recolzament i impuls a les
iniciatives de salut a la xarxa que
ofereixen les entitats proveïdores
Integrant la opinió i la participació tant
individual com col·lectiva amb la utilització
i dotació per a la utilització de les eines de
web 2.0 per la salut

Pàgina 25

Canal Salut

Quin calendari ens fixem?

S'està finalitzant el mapa que permet
situar cadascuna de les entitats de salut
en el marc del canal Salut

Es preveu publicar el concurs de
construcció del canal durant el 2009

Pàgina 26

Carpeta Personal de Salut

Què es la Carpeta Personal de Salut ?

Un espai digital amb la informació de salut
personal, en un entorn segur en el marc
del gencat.

On la podrà consultar?
Al futur Canal Salut. Estarà allotjada en
l'entorn del gencat s'hi podrà accedir
també des de les diferents pàgines web (el
web del gencat, Departament de Salut,
CatSalut, ICS, entitats proveïdores, etc.)

Pàgina 27


Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ?

En una primera fase:
Visió “ciutadana” de les dades més
rellevants de la història clínica personal
dels centres de la xarxa sanitària pública:
projecte Història Clínica Compartida de
Catalunya (HCCC)
Podrà veure-hi la informació següent:
Diagnòstics, Medicació que t'hagin receptat,
Vacunes (immunitzacions), Informes d'alta,
Informes d'urgències, Informes de laboratori
(resultats d'analítiques), Informes de
diagnòstics per la imatge

Pàgina 28


Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ?

En fases posteriors:
Tots els e-serveis i tràmits que de manera
personalitzada les persones poden
realitzar per internet: cita per internet,
modificació de les dades personals de la
TSI, seguiment de l'estat de les
reclamacions, document de voluntats
anticipades, peticions de certificats de
salut -com per exemple el d'inclusió en
una llista d'espera d'operació quirúrgica
garantida, etc.

Pàgina 29

Canal Salut

Com es pot consultar la Carpeta Personal de Salut ?

L'accés serà només per a les persones que
disposin de Targeta Sanitària Individual i
un certificat digital: CATCert, DNI_e, etc.

Quan ?

Està previst que durant el 2009 ja sigui
accessible a tota la ciutadania.

Pàgina 30

LE3: Història Clínica Compartida a Catalunya

Santiago Marimon,
Direcció del Progama d’Història Clínica Compartida a Catalunya

Perspectives
Incorporació d’entitats i centres

Total 2008 Objectiu 2009

Centres Hospitals 15 60
ABS 292 333
Centres atenció especialitzada adscrits a AP 40 40
Salut Mental 10
Sociosanitaris 25

Pàgina 32

Situació actual
Desplegament HCCC

Àrea coberta per atenció primària
Àrea coberta per atenció hospitalària
Àrea coberta per atenció primària i hospitalària
Actualització 22.01.2009

Pàgina 33

Situació de l’HCCC

Altres (proc.
I Alta I Alta I Alta diagnòstics Total
Entitat
Hospitalització Infermeria Urgències terapèutics i general
proves)

CS Maresme - La Selva 63.825 10.435 300.749 377.196 752.205
ICS 636.447 7.092 2.182.860 3.051.196 5.877.595
SANTA TECLA 63.567 0 484.259 83.011 630.837
TOTAL 763.839 17.527 2.967.868 3.511.403 7.260.637

A dia 26 de febrer de 2009 hi ha 7.260.637 informes publicats i
6.431.409 persones amb dades publicades a la HCCC.

Pàgina 34

Continguts
Informació procedent de HH.CC. dels Centres Assistencials

Atenció Primària
− Diagnòstics (historial)
− Medicació prescrita
− Immunitzacions
Atenció Especialitzada
− Informes d’alta d’internament (mèdic i d’infermeria)
− Informes d’urgències
− Informes d’atenció ambulatòria especialitzada (3 situacions)
− Medicació prescrita
De procediments diagnòstics y terapèutics
− Informes de laboratori
− Informes de diagnòstic per la imatge (text actual, imatge digital 2009)
− Informes d’altres proves diagnòstiques (text)

Pàgina 35

Continguts
De les bases de dades centrals

CMBDAH (Conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària)
− Diagnòstics
− Procediments
− Data d’alta

Medicació dispensada
− Medicament
− Data dispensació

(La informació de la medicació lliurada en les oficines de farmàcia procedirà inicialment de la
facturació d’aquestes al Servei Català de la Salut; aqueta font serà progressivament
substituïda per les dades contingudes en el sistema d’informació de la recepta electrònica)

Pàgina 36

Història Clínica Resumida

Història Clínica Resumida
El pacient ha ex erc it el seu dret a l’opcició a la consulta següent:
Docu ment Vo lun ta ts A nticipa de s ( DVA ) Informa ció re serva da Intro du ir Clau Per so na l

Prescripció Activa• (sols SIRE) Probelem es de salut actius (s.AP) (5 infor macions)
10/07/08 D ISENTERIA AMEBIANA C RÒNICA

<

<
10/05/08 INFECC IÓ BACT ER IANA NO ESPECIFIC AD A
Analítica (4 Iinform acions) + 10/05/06 HEPATIT IS AGUDA TIPUS A
10/05/08 AL.LÈRGIA AN ALGÈSICS
10/09/08 IN FORME LABORATORI

<
20/10/05 T UBERCULOSI DEL PULMÓ
15/01/04CÒLERA, NO ESPEC IFICAT
22/02/03 EBRE TIF OIDE I PARATIFOIDE
10/08/08 IN FORME ANAT OM IA PATOLÒGICA

<
<

<
Informació recent d’AP i Especialitzada (3 informacions) Condicionants de salut

<

<
+ 15/09/08 C AP CALELLA AP DIAGNÒSTICS 10/07/08 DISEN TERIA AMEBIANA CR ÒN ICA 20/09/08
+ 10/09/08 C AP CALELLA AP IM MUNITZACIONS + 10/05/08 INFECC IÓ BACT ER IANA NO ESPECIFIC AD A 20/06/08
+ 10/05/07 C AP CALELLA CIRUR GIA INFORM E CCEE 10/05/06 HEPATIT IS AGUD A TIPUS A 01/05/07

<

<
Internament i urgències (4 inform acions) Procedim ents i diagnòstics i terapèutics
<

<
15/09/08 ALTA H OSPIT ALÀRIA H.GERMANS TRIAS I ... 15/09/08 APENDICECTOMIA H. GERMANS TRIAS I PU JOL
10/09/08 ALTA U RGÈN CIES H.SAN T JAUME D E CALELLA U RGÈNCIES 15/09/08 ABDOMEN H. GERMANS TRIAS I PUJ OL
10/08/07 ALTA H OSPIT ALARIA H.SANT JAUM E DE C ALELLA M.INT ERNA + 15/09/08 APARELL DIGEST IU ALT (AMB CON... H. SANT JAUME D E CALELLA
10/07/07 ALTA H OSPIT ALARIA H.D E LA SANTA CREU I SANT... TR AU MATOL..
<

<
Pàgina 37

Serveis disponibles
Serveis informatius

Missatgeria
− Els professionals assistencials, es poden avisar entre ells (o a nivell de
centre) de la incorporació de determinades informacions d’una persona
en l’HCCC

Subscripcions
− Els professionals d’atenció primària, poden subscriure’s a rebre avís
d’incorporacions de determinades informacions de determinats CIPs

Pàgina 38

Informacions i serveis
Informacions en procés d’incorporació: Ampliació de continguts

Imatge digital (operatiu 2010)
Informació d’HH.CC d’altres CC.AA
Resultats comparats de Laboratori (operatiu 2010) :
Dades individualitzades, comparades (dades, gràfic), amb mòdul de
control de comparabilitat.

Pàgina 39

Informació: Situació 2010

Disponible tota la informació vinculada a
diagnòstics
Resultats de laboratori, evolució comparable
Informació d’immunitzacions i medicació: fonts
diverses, integrada

Pàgina 40

Informacions i serveis
Serveis informatius en procés d’incorporació

Personalitzacions per perfils personals
Personalització per grups de centres
Web services per integració de visors

Pàgina 41

La ciutadania i l’HCCC
Exercici del dret d’oposició a la consulta de dades de l’HCCC

<
“En exercici del dret d’oposició a la consulta de dades vull que no es pugui accedir a les dades de
la meva Història Clínica Compartida a Catalunya següents:”

NOTA: T ota restricció que afecti als 13 darrers mesos, representarà que
tampoc es podrà ac cedir a infor mació de medicaments dispensats per
alguna oficina de farmàcia (La HCCC sols mostra les dispensacions dels 12 Període dret canc el.lació
dar rers mes os )” (s i no es complimenta és permanent)
Des de Fi ns
A cap dada ni inf orme publicat 99/99/99 99/99/99

A les dades i informes public ats en HCCC pels centres ass istencials següents :
De cap c entre d’ atenció prim ària 99/99/99 99/99/99
De cap c entre d’ atenció prim ària ll evat del m eu CAP 99/99/99 99/99/99

De cap hospital de l a xarx a d’util itz ac ió públi ca (incl ou servei s d’ urgènci a) 99/99/99 99/99/99
x D’ alguns c entres de l a xarx a hospitalària afegir

Hospital Universitari de Bel lvitge
99/99/99 99/99/99 eli minar
Hospital Universitari de Bel lvitge 99/99/99 99/99/99 eli minar

S’ha trobat un total de 6 resultats. Mostrant del 1 al 2 P rimer > < Anteri or Següent > Últim >>

De cap c entre de la xarxa d’util itzaci ó públ ic a de s al ut m ental
x D’ alguns c entres de l a xarx a de s al ut m ental afegir

S’ha trobat un total de 0 resultats. Primer > < Anterior Següent > Últim >>

De cap c entre de la xarxa d’util itzaci ó públ ic a soci osani tàr ia
D’ alguns c entres de l a xarx a s oc iosani tàr ia afegi r

S’ha trobat un total de 0 resultats. Pri mer > < Anteri or Següent > Úl ti m >>

“L a restricció d’accés a les meves dades qu e he senyalat vull que s’ap liqui a:”
a tots els pr ofess ionals, llev at els del meu CAP
a tots els pr ofess ionals
a profess ionals assistenc ials amb accés des de fora de Catalunya
“Conec que, tal com s’explica en el Manual d’usuari, jo mateix/a en qualsevol
moment o en determinades circumstàncies, aquesta restricció po drà quedar S el ecci ó c om pleta
eliminada

Pàgina 43

La ciutadania i l’HCCC inici

Dret d’oposició: El ciutadà ha exercit el
dret d’oposicióa no
d’oposició?

Accés a informació reservada Finestra F01
Sota el CIP, a la capçalera mostrar: sí
1) Informació reservada: Quan l’usuari hi 2) Sol·licitar Clau
situa el cursor, un globus li mostra el tipus Personal
d’informació que hi ha reservada

FI
sí Està accedint un no
metge d’urgències?

Finestra F04 Finestra F02a o Finestra 02b
1) Caixa per entrar el PIN. 3 intents com a màxim. Es demana que introdueix el PIN. Número màxim
2) Opció per poder entrar directament: El pacient no pot o no recorda donar la seva d’intents 3
clau personal. Vull accedir a la informació reservada sota la meva responsabilitat

Ha entrar el PIN
Escull la opció correctament?
no sí
1)Caixa per entrar el PIN 2)Entrar directament
Qui està
Finestra F02 connectat?
Ciutadà (02a)
Es demana que introdueix el Metge (02b)
PIN. Número màxim d’intents 3 Mostra les dades a totes les
pantalles que estaven
protegides. La restricció no ha de Missatge: “Pin incorrecte,
tenir efecte. utilitzeu la pantalla de “Dret
Ha entrar el PIN Audit: s’enregistra el fet D’accés” per atorgar-vos un PIN
correctament?
no nou.
sí

Finestra F03 Mostra les dades a totes les
Mostra les dades a totes les Podeu accedir a la informació pantalles que estaven
pantalles que estaven reservada imprimint l’escrit a protegides. La restricció no ha de
protegides. La restricció no ha de signar pel pacient (link sobre tenir efecte.
tenir efecte. l’escrit) que podeu conservar Audit: s’enregistra el fet
Audit: s’enregistra el fet personalment.
Enregistar a l’Audit

FI

Pàgina 44

Model de seguretat - interoperabilitat
Conveni Tipus (signat entre Conselleria i cada entitat assistencial)
Precisions en requeriments

Poden signar i incorporar-se: Centres que formen part
del sistema sanitari integral d’utilització pública de
Catalunya (SISCAT)
Defineix l’exercici dels drets dels ciutadans
Acota els perfils d'accessos autoritzats a l’HCCC
Exigeix validació de contractes de tractament de dades
Seguretat missatges (comprovat en les proves)
Accés: de contrasenya robusta a certificat digital

Pàgina 45

Missatgeria

De control d’identitats: SAML
De continguts: HL7 (camps obligatoris sols els de
seguretat)+ pdf
Futur: HL7-CDA

Pàgina 46

Catàlegs

Concepte Definició descripció observacions
Catàleg de Centres HC3 Catàleg de centres (DGRS) CCHC3
Catàleg de Serveis HC3 Catàleg de serveis (DGRS) CSHC3
Catàleg de tipus d'Informació HC3 HC3 CTIHC3
Catàleg de Informes HC3 categoria CIHC3
Subcategoria HC3/CIM-9-MC/SERAM

Catàleg de Diagnòstics Classificació internacional Malaties 9 revisió- modificaci ó clínica CIM-9-MC se m odifica cada 2 a ños
CIM 10 CIM-10
Classificació Internacional Atenció Primaria CIAP-2
SNOMED SNOMED_CT se m odifica cada 6 m esos

Diagnòsti c infermers: Definicions i clasi ficacions NANDA se m odifica cada 2 a ños
Cassificació Intervencions infermeria NIC
Classificació resultats infermeri a NOC
Catàleg medicaments Cataleg productes farmaceeutics CPF se m odifica cada m es
Classificació ATC ATC
Catàleg Immunitzacions HC3 VACHC3
Catàleg Municipis Catàleg de municipis (INE) CODMUN

Pàgina 47

Fluxos informatius
El sistema índex
Font d’informació
Nivell 1

Dades del ciutadà/na RCA

Centres assistencials on ha estat atès un ciutadà / pacient Entitats assistencials
Nivell 2
Subnivell 2

Nivell de CAP: Centres Atenció
Ubicació / forma d’obtenir les informacions de primària Primària

Centres que disposen
d’informes /
documents a compartir
Nivell 3

Nivell d’informació de pacient:
Ubicació / forma d’obtenir les informacions:
BBDD
d’Autoritat Sanitària

Pàgina 48

Fluxos informatius
Procés d’incorporació d’informació a HC3
1 1

4
ReHC
RHC 2 2
Sistema d’informació
Sistema d’inf ormació Rc 3 - Inf ormes
Rc HC HCCC
del Centre 3 Sistema de
Sistema Sistema
Sistema
del Centre 5
deSeguretat
Seguretat Índex
Índex

Rc HC 3 - AP

Re HCCC
Re HCCC

El metge o infermera, des de la seva estació de treball, enriqueix la història clínica (HC) d’un
pacient. El sistema d’informació del centre o entitat (SIC) ho va guardant automàticament en el
repositori de la història clínica de l’Entitat assistencial (ReHC). A continuació, per passar la
informació de la HC de centre a la HC compartida a Catalunya:
1) Diàriament o “on line” el sistema d’informació (SIC) envia un fitxer identificador per cada
document o paquet de dades al sistema índex central de l’HC3 (missatge 1), que guarda
aquest identificador i fa les comunicacions de control (2).
Les entitats assistencials poden guardar els documents i paquets de dades que han passat a
formar també part de la HCCC en el propi SIC, en un repositori específic (ReHCCC de la
Entitat) (3), o be enviar-los junt amb el missatge 1; en aquest cas el sistema de l’HC3 els
guardarà en un repositori central (RcHC3-Informes) (4)
Els CAPs no cal que enviïn canvis de diagnòstics i prescripcions cada vegada però, si així ho
decideixen, ho poden fer en un repositori central que actualitza dades d’AP (RcHC3-AP) (5)

Pàgina 49

Fluxos informatius
Accés a informació i continguts de l’HC3
1 6
Rc 3 - AP
Rc HC HCCC
2 5
7
3 6
HC 3
74 7
85 9 Rc HC 3HCCC
Re - Inf ormes
Estació Estació de Treball
de Treball o PC 6
o Sistema
Sistema 7
10 Sistema Índex + 7
4 Sistema Índex
PC de Seguretat 6
Re AP de Seguretat
4 + Serv idor de
Servidor de
Seguretat HC 3 Sistema BBDD - SCS
9 Seguretat HCCC
9 de Seguretat
Re HCCC

Els circuits són similars en l’accés de professionals assistencials i de ciutadans. El procés, és:
Missatges d’identificació: El professional o el ciutadà sol·licita dades de l’HCCC d’un codi
d’identificació (CIP de la targeta sanitària), aportant dades de control (1). El sistema índex de
l’HCCC aporta dades d’identitats i sol·licita conformitats (2). El professional aporta
conformitat d’identitats i d’autorització (3).
Informació al Visor: Amb dades que hi ha al repositori d’entitats gestores de CAPs (4), del
central HC3 d’AP (5), de BBDD centrals del SCS (6) i del propi índex, el sistema HC3 mostra
les pantalles del visor (7) al professional o ciutadà que (prement sobre les icones en el visor)
poden sol·licitar documents de l’HCCC (8), en aquest cas:
Documents i informes: El sistema índex localitza i demana la informació sol·licitada en els
repositoris central o de diverses entitats, on estiguin (9); Mitjançant el sistema central i els
elements de seguretat el professional o el ciutadà obté la informació sol·licitada(10).

Pàgina 50

Visor (exemples pantalles)

Pàgina 51


Pàgina 52


Pàgina 53


Pàgina 54


Pàgina 55


Pàgina 56


Pàgina 57


Pàgina 58


Pàgina 59


Pàgina 60

LE3: Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica

Carles Rúbies,
Direcció del Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica

Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica

Objectius

Objectius 2010

• Tenir tota la imatge “radiològica” de Catalunya digitalitzada

• Establir les bases de la digitalització de la resta d’imatge mèdica

Pàgina 62

Projectes
2 BCN ciutat + Cat. Central
1 Alt Pirineu i Vilafranca CAP Drassanes
Hospital Comarcal de Pallars CAP Manso 3 BCN nord Maresme + Vallès 4 Calella - Blanes
Hospital La Seu CAP Pere Claret SDPI Mataró Hospital de Calella
Hospital Berga CAP Sant Andreu SDPI Badalona Hospital de Blanes
Hospital Puigcerdà CAP Pobleneu SDPI Sant Adrià
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès CAP Numància SDPI Sta. Coloma G 5 Metropolitana Sud i Costa P
Bages – Cap II SDPI Sabadell Hospital Universitari de Bellvitge
Anoia CAP II Cerdanyola Ripollet
6 Tarragona i Terres de l’Ebre Hospital de Viladecans
Hospital Universitari Joan XXIII CAP Badia SDPI L’Hospitalet de Ll.
SDPI Torreforta CAP Vallès Oriental
SDPI St. Pere Reus CAP Ca’n Pantiquet
Hospital Verge de la Cinta 8 Tecla - Camils
CAP Baix Ebre Hospital Sant Pau i Santa Tecla
Camils
7 Lleida
HU Arnau de Vilanova 9 Mútua Terrassa
CAP Tàrrega Hospital Mútua de Terrassa
CAP Balaguer MT – CAP Rambla
CUAP Rambla Ferran MT – CAP Rubí
Prat de la RIBA MT – CAP Sant Cugat
Hospital Santa Maria Lleida MT – CAP Olesa
Hospital SJD de Martorell

10 Vall d’Hebron
12 Girona
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Hospital Trueta
SDPI Güell
CAP Olot
11 Vic - Campdevànol
CAP Ripoll
Hospital General de Vic
Sant Jaume d’Olot
Hospital de Campdevànol

Pàgina 63


Abast

24 Hospitals, 39 Centres d’Atenció Primària

Els centres participants en el Pla realitzen 4.000.000 d’estudis anuals, això representa
un 50% del total

El cost en placa radiogràfica d’aquests estudis és de 5.000.000 €

A la finalització del Pla, el 85% dels estudis realitzats a Catalunya estaran en format
digital

Pàgina 64


Entregues Equips

Monitors : 61 parelles de monitors Barco de 3 Mpxl, tots entregats

Servidors i magatzem de dades:

Comandes preparades el 20 de setembre

Han arribat els equips dels projectes:

- Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
- Calella-Blanes
- Mútua Terrassa
- Backup (entrega parcial)

La resta d’equipament està pendent de red.es

Pàgina 65


Acords amb fabricants
Acords amb fabricants de SW i HW

Conveni de col·laboració amb la UDIAt del Parc Taulí per tal que els centres del
SISCAT puguin disposar dels aplicatius RAIM
RAIM sever, programari PACS d’arxiu d’imatges
RAIM java, visor WEB genèric

Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment

Acord amb UdG i IDI per desenvolupar mòduls avançats de processat d’imatge
(R+D+i)

Oferta d’Alma IT Systems pel SW de diagnòstic i 3D
Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment (visor 2D)
Ofertes de proveïdors de monitors (Barco, Eizo, Totoku)

Pàgina 66

Repositori Central d’Imatges Mèdiques

Telemedicina
Teleassistència
Xarxes professionals

Plataformes Avançades

Plataforma HCCC

Backup Imatges

Pàgina 67


Situació actual – costos xarxes

Objectius:
• Conectar amb FO tots els centres possibles amb costos
raonables. A partir d’aquest moment, el centre té uns costos
d’entre 600 i 1.000€ mensuals pels 100Mbps.
• Per la resta, potenciarem el Nus Sanitari per arribar al màxim
ample de banda possible cas a cas.

Pàgina 68


Percentatge de centres
conectables amb FO FO immediata
FO Inversió raonable
FO Pendent estudi
FO Molt cara
FO No Viable

46%

22%
13%
11%
8%

Pàgina 69


Percentatge d’imatges FO immediata

conectables amb FO FO Inversió raonable
FO Pendent estudi
FO Molt cara
FO No Viable

71%

6% 4% 11%
8%

Pàgina 70

Pla Digitalització Imatge No Radiològica

Digitalitzar

Cal obtenir les dades de l’aparell per emmagatzemar-les al PACS
Integrar-les al HIS/Departamental amb el procés assistencial
Processar-les amb el visor específic: manipular, comparar, CAD, ...
No és un PDF ni un JPG
Distribuir-les amb el visor genèric
Stàndards

Pàgina 71


PACS

Visor específic

Dispositiu

Stàndard
Visor genèric

HIS
Departamental

Pàgina 72


n 1 m
PACS

Visor específic

Dispositiu

Stàndard
1
Visor genèric

HIS
Departamental

Pàgina 73


Com ho farem

Mitjançant l’Oficina d’Interoperabilitat i Estandarització de la
Fundació TICSALUT i del Tecnocampus de Mataró s’ha posat en
marxa un centre de competències d’integració que donarà suport
als centres en el procés de digitalització d’aquesta imatge basant-se
sempre en els estàndards existents.

Similar a l’IBIT de IBSalut

Pàgina 74


Centre de competències d’integració

Ja tenim recursos i n’incorporarem a demanda
El centre és eminentment tecnològic: desenvolupadors i
implantadors
El centre donarà suport al desenvolupament de peces de SW i a les
integracions que faci falta per cada tipus d’aparell
El centre donarà suport a la implantació
Els “productes” del centre (SW i know-how) els cedirem a les
entitats i a la indústria sota el model de codi lliure
No farem SW existent que sigui tecnològicament bo i
econòmicament viable

Pàgina 75


Procediment

Identificar projectes a través dels centres o de la indústria. Ens heu
de fer una petició.
Avaluar viabilitat: Tecnològica. Compromís del fabricant.
Compromís de la institució (gerència-departamental-SI).
Compromís d’implantació. Grau d’implantació de PACS.
Analitzar el projecte: tasques, planificació, recursos i costos
Prioritzar en base als criteris establerts
Executar, seguiment i tancament

Pàgina 76

LE3: Recepta Electrònica

Xus Labordena,
Direcció de Sistemes d’Informació

Situació i perspectives dels projectes SI
RE. Recepta Electrònica
Objectius

Disposar de la informació en temps real sobre l’ús dels medicaments.
Coordinar els processos de prescripció i dispensació.
Facilitar el seguiment terapèutic del pacient.
Millorar la qualitat assistencial.
Incrementar l’accessibilitat d’aquesta.
Augmentar la seguretat en l’ús dels medicaments.

Pàgina 78

RE. Recepta Electrònica
Calendari d’implantació

El desplegament del sistema està planificat
d’acord amb cinc fases:

1. RS Terres de l’Ebre i RS Girona
2008 / 1r
2. RS Camp de Tarragona trimestre 2009
3. RS Lleida i RS Alt Pirineu – Aran
4. RS Catalunya Central 2n, 3r y 4rt
5. RS Barcelona trimestres 2009

Les fases ja iniciades es completaran durant
el primer trimestre del 2009, mentres que la
ABS on es prescriu i dispensa electrònicament

ABS on es dispensa electrònicament implantación a les Regiones Sanitarias de
ABS de propera incorporació
Catalunya Central y Barcelona es duran a
Actualització 18.02.2009
terme al llarg del segon semestre de l’any.

Pàgina 79

LE4: Situació i perspectives dels projectes de
Sistemes d’Informació

Xus Labordena,
Direcció de Sistemes d’Informació


Llistes d’espera sanitàries

Sistema d’informació de l’Agencia de Protecció de la Salut

Registre de Professionals Sanitaris

Registre del Càncer a Catalunya

Registres Sanitaris

Pàgina 81

LES. Llistes d’espera sanitàries
Antecedents

L’aplicació de Llistes d’Espera Sanitàries funciona des de l’any 2000 com a part del Pla de Sistemes de
CatSalut.
L’any 2007 es defineix la necessitat de disposar d’una nova aplicació que substitueixi a l’actual amb
l’objectiu de millorar les funcions que es fan, fer-ne de noves (gestió de fluxos de pacients) i permetre
suportar tècnicament els volums creixent d’informació de les noves llistes d’espera, com per exemple, la
llistes d’espera de consultes externes.
La nova aplicació de llistes d’espera permetrà a CatSalut identificar amb facilitat la situació actual dels
diversos proveïdors de serveis sanitaris per cada llista d’espera, analitzar i millorar l'accessibilitat als
serveis sanitaris, i regular la gestió de fluxos de pacients entre proveïdors.
El projecte es caracteritza per:
– Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la demanda.
– Incorporar una gestió de fluxos de pacients compartida entre proveïdors i CatSalut
– Incorporar un sistema de monitoratge i alarmes per optimitzar la gestió.

Pàgina 82

Objectius

Els objectius inicials del projecte són:

− Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la
demanda.
− Disposar del registre nominal de pacient en llista d’espera quirúrgica, proves
diagnòstiques, consultes externes especialitzades i d’altres.
− Disposar d’un model de comunicacions únic per a tots els tipus de llista d’espera.
− Disposar d’un model, que tot i ser flexible en la seva configuració, combini
eficiència i lat rendiment, tenint en compte els volums previstos.
− Disposar d’un model amb capacitat per absorbir un gran volum d’informació
sense degradar-se (model escalable).
− Proporcionar nous indicadors per fer el seguiment.
− Ser un referent metodològic en l’àmbit SITIC en l’entorn de desenvolupament
“orientat objectes”

Pàgina 83

Pla d’acció

Situació actual:

− Anàlisi funcional acceptat pels usuaris
− Desenvolupament iniciat previst implantació 2009 (primer trimestre)

Pàgina 84

SIAPS. Sistema d’Informació de l’Agència de Protecció de la Salut
L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir un sistema
homogeni que:
− Integri i doni resposta a les necessitats d’informació de l’APS pel
que fa a la gestió d’entitats i establiments responsables del risc,
als programes de protecció de la salut i als laboratoris de l’Agència
− Proporcioni eines de gestió, avaluació i control.
Sistema
− Possibiliti conèixer l’estat dels elements que poden suposar perills integrat de
i riscos per la salut de la població gestió de la
− Subministri un sistema informàtic integrat amb la documentació i xarxa de
proposta completa de serveis laboratoris
APS
Situació Actual: SI-
APS08
− Actualment s’està elaborant el disseny funcional a partir de
l’agrupació dels requeriments feta en el GAP Anàlisi.
Gestió de Integració en
− Establert el plantejament de les properes sessions amb els usuaris Programes de
clau en els diferents grups de treball. el Pla de
Protecció de la Sistemes del
− Planificades sessions amb el grup de treball de Serveis Regionals. Salut i Departament
Registre de Salut
Pla d’acció d’Entitats
− Desenvolupament SI pels programes i es farà pilotatge en 5
programes (per exemple Legionellosis). Data implantació juliol 09

Pàgina 85

Registre de professionals sanitaris

El registre de professionals sanitaris de
Catalunya neix com a iniciativa per donar Esquema de participació
resposta a dos objectius fonamentals del
sistema sanitari Registres dels col·legis Registres de les
professionals de entitats prov eïdores
− la planificació i anàlisi de les necessitats dels Catalunya públiques i priv ades
professionals
− el dret a la informació dels professionals de salut que
té el propi ciutadà

SERVEI AL CIUTADÀ
Definició del conj unt bàsic de dades
En el projecte han participat: Àmbit de
participació
− Organitzacions professionals institucional
Ens responsable
− Administració
− Entitats proveïdores
Registre de Professionals sanitaris de Catalunya
− Ciutadans
Situació Actual:
− El sistema es troba en fase de desenvolupament Connexió amb
altres registres
estatals
Perspectives:
− Està previst que finalitzi la implantació i el
desplegament dels dos pilots (Germans Trias i Pujol i
Plató) a finals de febrer

Pàgina 86

RCC. Registre poblacional de càncer de Catalunya

Els beneficis esperats del desenvolupament del
projecte de Registre del Càncer de Catalunya són:
− Disposar d’un sistema d’informació del càncer com a A Espanya no hi ha cap registre de càncer que agrupi i sumaritzi
instrument bàsic de planificació sanitària els casos de càncer. A Europa només n’hi ha 2, però són registres
manuals amb població de referència d’1 a 2 M. En el cas de
− Conèixer les necessitats de la població en relació al Catalunya, amb una població de 7 M, només es possible plantejar-
càncer per millorar els processos de planificació i se un registre automatitzat
avaluació sanitària
− Facilitar l’estandarització de classificacions (mitjançant
SNOMED), , per impulsar la interoperabilitat,
d’acord amb els criteris definits amb l’HCCC
− Reduir l’impacte econòmic i organitzatiu derivat de la
dispersió i variabilitat de la informació sanitària actual
− Minimitzar i compartir els costos d’adaptació,
estandarització i actualització dels SI d’anatomia
patològica
Situació Actual:
− El sistema es troba en fase de desenvolupament
− En procés d’acord amb cada centre pilot d’Anatomia
Patològica (APA) del mecanisme i la planificació per a la
publicació d’informes APA a través d’HC3.

Pàgina 87

RPA-RSA. Registres sanitaris

El Departament de Salut i CatSalut té la necessitat de mantenir diversos registres sanitaris
numèrics o individualitzats que donin suport a la vigilància epidemiològica de malaltia
transmissible i brots epidèmics. El control i avaluació de programes sanitaris per a la
prevenció i promoció de las salut o l’educació sanitària de la població, o altres àmbits on es
puguin plantejar necessitats similars.
Actualment el nombre de registres amb estructures i necessitats diferents es tan elevat que
resulta necessari mantenir eines flexibles que permetin la creació ràpida de registres
diferents, agilitzar el manteniment i la obtenció de dades i facilitar la gestió als professionals
de l’àmbit de la salut o dels centres sanitaris que hi hagin d’accedir, en totes aquelles
actuacions que el departament determini.
Per donar suport a aquests objectius es defineix i desenvolupa un sistema d ‘informació
parametritzable que doni suport al registre, seguiment i anàlisi d’informació sanitària
nominal o agregada.

Pàgina 88

RPA-RSA. Registres sanitaris

Situació actual

Registres sanitaris actualment en funcionament
Registre de prescripció de teràpies respiratòries domiciliàries Vincat – Registre de vigilància d’infeccions nosocomials
Registre de segona opinió mèdica Registre d ‘artroplàsties de Catalunya
Registre de malalts renals de Catalunya Registre de trasplantament cardíac
Registre de trasplantament hepàtic Registre d’hipolipèmiants
Registre de neuroradiologia terapèutica Registre d’acondroplàsies i altres displàsies
Registre de malalties de declaració obligatòria individualitzada Registre de malalties de declaració obligatòria numèriques
Adudit clínic de l’Ictus. Codi ictus positius i Codi ictus negatius. Registre de rehabilitació de l’ICTUS
Registre d’ITS de Catalunya Regitre d’acreditació de malaltia SIDA
Registre d'exposició a l’amiant PRODEP – Programa de dependència
Programa salut i escola Registre de maltractament infantil

Registres sanitaris que es preveu implantar al llarg de l’any 2009
Registre de voluntats anticipades Registre de tractaments de l’alzheimer
Registre de paràlisi cerebral Registre de malalties relacionades amb el treball
Programa de prescripció de llet materna a infectades amb VIH Registre de transmissions verticals
Registre de resistència als antiretrovirals Registre de Consum amb medicaments Citostàtics
Registre Vincat de consum d’antimicrobiants Registre de pacients politraumàtics greus o molt greus
Registre de pacients del codi infart Registre de donants vius de ronyó
Registre de trasplantament pulmonar Registre de limitació de l’esforç terapèutic
Programa de garantia de Qualitat Registre de contractes i convenis en l’àmbit de l’assistència
sanitària pública

Pàgina 89

Nous projectes Sistema d’Informació 2009

SIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut

CMBD d’atenció Primària

CMBD d’Atenció Urgent

Facturació Electrònica

Triatge d’Urgències

Pàgina 90

SIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut
Necessitats i objectius

INFORMACIÓ DE BASE I ELABORADA, DISPONIBLE DE
FORMA ÀGIL PER A TOTS ELS ÒRGANS DEL DEPARTAMENT
DE SALUT I DEL CATSALUT, COM A INSTRUMENT PER A
L’EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS

“SISTEMA INTEGRAT D’INFORMACIÓ EN SALUT A CATALUNYA”

L’objectiu del sistema és normalitzar,integrar i organitzar tota la informació en Salut disponible
en els seus sistemes d’informació en un repositori accessible i segur, així com la distribució de la
informació en la forma més convenient, per facilitar la presa de decisions.
Els eixos directors que es tindran en compte en la seva construcció són:
Finalitat d’ús intern per al Departament de Salut i el CatSalut.
Dotar als diferents òrgans dels accessos a la informació pròpia i d’altres òrgans, requerida per a
realitzar les seves funcions.
El lideratge i la implicació de la direcció i la cooperació i participació de l’organització
La seguretat i confidencialitat de la Informació

© 2008 OTGP. Tots els drets reservats

Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (6)

Similar to Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

Similar to Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010. (20)

More from Fòrum Català d’Informació i Salut

More from Fòrum Català d’Informació i Salut (20)

Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.