Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

1,344 views

Published on

Joan Guanyabens i equip de l’AIAQ. Conselleria de Salut. Generalitat de Catalunya.

1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,344
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sistemes i Tecnologies de la informació: On som i on pretenem ser al 2010.

  1. 1. Sessió Institucional de la Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut Fòrum Català d’Informació i Salut 5 de març de 2009
  2. 2. Sistemes i Tecnologies de la Informació: On som i on pretenem ser al 2010 Joan Guanyabens, Conseller delegat de l’AATRM
  3. 3. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Missió Missió del Departament de Salut en Relació als SITIC Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITIC garantint el dret del ciutadà a laccés a la informació i facilitant la tasca dels professionals per millorar la qualitat de l’assistència. El Departament desenvoluparà un rol lideratge en SITIC al sector promovent la imatge de Catalunya com un territori innovador i facilitant la participació dels diferents agents.Pàgina 3
  4. 4. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Principis rectors SITIC Lideratge: posicionat com el Transparència: explicant al punt de referència per als sector i al conjunt de la societat agents del sector en la definició les actuacions a emprendre d’estratègies, tendències i nivells de servei. Principis Col·laboració: Rectors del promovent marcs de Participació: promovent Departament col·laboració amb la la participació dels agents del en l’Estratègia industria i els diferents sector en la definició de agents SITIC l’estratègia SITIC. Innovació: facilitant la incorporació de noves idees i Eficiència: incorporant criteris de bon ús dels recursos en la solucions SITIC i la seva gestió i avaluació dels projectes extensió en el sectorPàgina 4
  5. 5. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació L.E. 4 L.E. 1 Respondre amb eficiència a les Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i Estratègic a Salut seguretat del sector i del Departament L.E. 2 L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà a la informació i serveis la interoperabilitat entre agents per tenir cura de la seva salut L.E. 3 L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya professionals per realitzar una com un territori Innovador en assistència de qualitat SITIC SalutPàgina 5
  6. 6. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació L.E. 4 L.E. 1 Respondre amb eficiència a les Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i Estratègic a Salut seguretat del sector i del Departament L.E. 2 L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà a la informació i serveis la interoperabilitat entre agents per tenir cura de la seva salut L.E. 3 L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya professionals per realitzar una com un territori Innovador en assistència de qualitat SITIC SalutPàgina 6
  7. 7. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació Canal Salut i Carpeta personal de Salut L.E. 4 L.E. 1 1.En definició una estructura adequada a les Respondre amb eficiència Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i segons públic objectiu: ciutadàsector i del seguretat del o Estratègic a Salut professional Departament 2.S’està estructurant un portal únic de tramitació en el marc de la Generalitat de Catalunya L.E. 2 L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà a la informació i serveis la interoperabilitat entre agents per tenir cura de la seva salut L.E. 3 L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya professionals per realitzar una com un territori Innovador en assistència de qualitat SITIC SalutPàgina 7
  8. 8. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació L.E. 4 L.E. 1 Respondre amb eficiència a les Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i Estratègic a Salut seguretat del sector i del Departament 1.Actualment (febrer) hi ha més de 7.000.000 informes publicats i gairebé 6.500.000 persones amb dades publicades a l’HCCC. L.E. 2 2.Està previst digitalitzar el 50% de les L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del imatges de Catalunya durant el 2009i garantir Dotar d’infraestructures ciutadà a la informació i serveis la interoperabilitat entre agents 3.La Recepta Electrònica està implantada a per tenir cura de la seva salut l’àmbit d’atenció primària a 66 ABS (on es prescriu i dispensa electrònicament), que representen un 19% del total d’ABS de L.E. 3 Catalunya L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als 4.Multitud d’iniciatives identificades al Catalunya Impulsar i Projectar camp de professionals per realitzar una la telemedicina, i projectes pilot Innovador en com un territori en fase assistència de qualitat SITIC Salut d’expansió territorial (Teleictus)Pàgina 8
  9. 9. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació 1. En desenvolupament del model integrat L.E. 4 d’informació i de qualitat en Salut. S’estan L.E. 1 Respondre amb eficiència a les desenvolupant nombrosos registres, un element Fer dels SITIC necessitats d’informació, gestió i desenvolupant nous projectes dels SI en l’àmbit de Estratègic a Salut seguretat del sector i del primària i d’urgències i renovant altres com les Departament llistes d’espera sanitàries. 2. Definició i publicació d’estàndards d’informació 3. Definició del Pla de Sistemes del Departament L.E. 2 4. En marxa el projecte SIIS i(Sistema Integral L.E. 5 Facilitar orientar l’accés del d’Informació de Salut) perla normalitzar,integrar i a informació i serveis Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà a organitzar totaper tenir cura de la seva salut i la informació en Salut disponible la interoperabilitat entre agents configurar el QDI de l’àmbit salut. 5. Seguretat • Implantació Mesures de Seguretat del Pla Director • Conscienciació del personal de Salut en matèria de seguretat L.E. 3 L.E. 6 • Creació d’un Pla d’Avaluació i Auditories de Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya Seguretat professionals per realitzar una com un territori Innovador en • Lideratge de Projectes d’Innovació tecnològica assistència de qualitat SITIC Salut • I + D que s’estan duent a termePàgina 9
  10. 10. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació L.E. 4 L.E. 1 Respondre amb eficiència a les 1.Del Nus Sanitari a dels SITIC un Fer l’Anella TICSalut element necessitats d’informació, gestió i 2.S’ha creat la Estratègic a Salut oficina d’interoperabilitat i seguretat del sector i del estàndards de la Fundació TICSalut perquè Departament dugui a terme la tasca de normalització del sector L.E. 2 3.En fase de disseny del Centre de Serveis L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del TICSalut de l’Agència d’Informació, Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà a la informació i serveis Avaluació i Qualitat en Salut. la seva salut per tenir cura de la interoperabilitat entre agents L.E. 3 L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya professionals per realitzar una com un territori Innovador en assistència de qualitat SITIC SalutPàgina 10
  11. 11. El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut Les línies estratègiques del Pla 6 línies estratègiques , 34 línies d’actuació L.E. 4 L.E. 1 Respondre amb eficiència a les Fer dels SITIC un element necessitats d’informació, gestió i Fundació TicSalut: Estratègic a Salut seguretat del sector i del Departament • Observatori • Innovació • Relacions i projectes internacionals L.E. 2 (projectes, convenis, congressos) L.E. 5 Facilitar i orientar l’accés del • Consell d’empreses a la informació i serveis Dotar d’infraestructures i garantir ciutadà la interoperabilitat entre agents • Facilitar l’extensió de cura de pràctiques, per tenir millors la seva salut mitjançant projectes com el de Teleictus o a través de la Oficina d’interoperabilitat i estàndards L.E. 3 L.E. 6 Dotar d’eines SITIC als Impulsar i Projectar Catalunya professionals per realitzar una com un territori Innovador en assistència de qualitat SITIC SalutPàgina 11
  12. 12. Sistemes i Tecnologies de la Informació:L.E.1: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut Joan Guanyabens, conseller delegat de l’AATRM
  13. 13. Antecedents L’Informe Vilardell Principals idees que transmet l’informe Vilardell. Informe Vilardell A l’Informe Vilardell, del 3 de febrer de 2005 proposa mètodes per millorar l’eficiència per a la racionalització de la despesa pública. Per obtenir-la proposa millora del finançament acompanyada de millores en la qualitat i l’eficiència del conjunt del sistema de salut. Una pràctica assistencial de qualitat i eficaç que en l’avaluació de resultats consideri també els mitjans emprats, l’ús de guies de pràctica clínica, una permanent cerca de la millor relació recursos/resultats i corregeixi constantment les ineficiències detectades. Per tot això es proposa crear una Agència d’Avaluació, amb el suport d’experts, que tindrà per objectiu genèric la promoció de l’ús, de la qualitat, de l’accés i del tractament de la informació; i que, entre altres, exercirà les funcions de Central de Resultats i de control de gestió dins d’una política de transparència orientada a resultats. Aquesta Agència d’Informació del Sistema de Salut dependrà del Departament de Salut, si bé,per assegurar la qualitat de la informació, es dotarà dels oportuns sistemes d’auditoria i de comissió/ons d’experts independents que en puguin comprovar la tasca.Pàgina 13
  14. 14. Missió i Objectius Estratègics MISSIÓ La missió l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut és definir, impulsar i implementar eines que afavoreixin la millora de la qualitat del sistema sanitari de cobertura pública OBJECTIUS ESTRATÈGICS Dotar el sistema sanitari de cobertura pública de les infraestructures i els serveis de tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Gestionar la informació en matèria de salut generant coneixement del sistema. Facilitar al departament competent en matèria de salut i al Servei Català de la Salut la informació necessària per a l’avaluació de la qualitat de la prestació dels serveis de salut. Realitzar la recerca avaluativa de les tecnologies i de la recerca preferentment en l’àmbit dels centres, serveis i establiments sanitaris que integren el sistema sanitari de cobertura pública. Els estatuts de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat han estat aprovats pel Comitè Executiu del CatSalut (desembre 2008) i s’han iniciat els tràmits per la seva aprovació en acord de GovernPàgina 14
  15. 15. Model Funcional Nova Estructura Funcional de l’Agència CONSELL D’ADMINISTRACIÓ CONSELL ASSESSOR CONSELLER DELEGAT Producció, anàlisi I i difusió Sistema Integrat I d’informació d’Informació de Salut N N N CAHTA N TICSALUT Depar- O O SISTEMES Gestió d’informació de les Polítiques de AVALUACIÓ DE Sector tament i V V D’INFORMACIÓ Salut per a l’avaluació i implementació LA TECNOLOGIA, Salut CatSalut A de noves Polítiques LA RECERCA I A C LA QUALITAT C I I Transparència, Ó Central de Resultats Benchmarking, Ó transferènciaPàgina 15
  16. 16. Funcions i composició de l’AIAQ en Salut Composició dels Òrgans de Govern Composició del Consell d’Administració Composició del Consell Assessor President, Vicepresident, Conseller delegat, Es compon de (12-16 membres) Gerent (assisteix amb dret a veu però sense Nomenats pel conseller o consellera del vot) Vocals (4-12) departament competent en matèria de salut, a 1 - a proposta del ministre o ministra de proposta del Consell dAdministració, un dels Sanitat i Consum amb responsabilitats en quals en serà el president o la presidenta matèria de qualitat del sistema sanitari . 2 - a proposta de les organitzacions que agrupen els centres i les institucions sanitàries de Catalunya. 1 - a proposta del director o directora gerent de l’ Institut Català de la Salut 1 - a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de recerca 1 directiu STSI (Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques) 1 a 8 - Titulars del Departament competent en matèria de SalutPàgina 16
  17. 17. Funcions i composició de l’AIAQ en Salut El Contracte Programa Contracte Programa La prestació de serveis de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut s’articula per mitjà d’un contracte programa aprovat pel Govern a proposta conjunta del Departament de Salut i del Departament d’Economia i Finances. El contracte programa té una durada màxima de cinc anys i s’hi ha de fer constar, com a mínim, els aspectes següents: a) La relació de serveis i activitats que ha de prestar l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, l’avaluació econòmica corresponent. b) Els requisits i les condicions en què s’han de prestar els serveis i les activitats. c) Els objectius, els resultats esperats, els mecanismes per a avaluar els objectius i els resultats definitivament assolits, els indicadors i el marc de responsabilitat de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. d) Les facultats de seguiment que corresponen al Servei Català de la Salut i al Departament de Salut per al compliment efectiu del contracte programa. Actualment s’està definint el Contracte ProgramaPàgina 17
  18. 18. Desplegament Organitzatiu TICSALUT Visió: Context general El Departament de Salut és responsable de: • Elaborar Pla Estratègic Direcció General SITIC del • Mantenir les relacions institucionals amb les Departament de Salut institucions públiques i privades Definició de • Planificar i Gestionar les possibles ajudes l’estratègia SITIC L’Agència: • Realitza el Contracte Programa AGÈNCIA • Dissenya, contracta i gestiona amb recursos propis o aliens les actuacions establertes en el Pla Operativitzar Estratègic SITIC Salut del Departament de Salut. l’estratègia SITICPàgina 18
  19. 19. Desplegament Organitzatiu TICSALUT Visió: model de governança SITIC a Salut •Pla estratègic i Relacions Instituc. Dir. Gral. SITIC Definició de •Gestió Pressupost i Ajudes Nivell Estratègic del Dep. de l’estratègia •Definició Contracte Programa SITIC Salut •Programa de seguretat •Comitès de Direcció •Seguiment evolució serveis AGÈNCIA AIQ Realitzar i seguir la implantació de Nivell Tàctic •Identificació millores l’estratègia SITIC •Programa de qualitat •Contractació de serveis i recursos Sistemes •Realització Contracte Programa d’Informació Nivell Operatiu •Desenvolupament i Operació i Centre de Serveis dels sistemes i plataformes verticals •Monitorització dels sistemes •Observatori FUNDACIÓ Promoció i Nivell de Suport i •Innovació TICSALUT Estàndards de Promoció •NormalitzacióPàgina 19
  20. 20. Desplegament Organitzatiu TICSALUT Visió: agents implicats Departament de Salut CatSalut Direcció General SITIC del Departament de Salut Definició de l’estratègia SITIC AGÈNCIA Sistemes d’ Operativitzar l’estratègia SITIC Centre de Informació TICSALUT Serveis TICSALUT Fundació TICSALUT Proveïdors de Proveïdors de Salut Tecnologia i ServeisPàgina 20
  21. 21. Desplegament Organitzatiu TICSALUT • En aquest punt es descriu com s’ha de CONSELL D’ADMINISTRACIÓ transformar l’actual organització de les CONSELL funcions TIC, en el Departament de Salut i ASSESSOR en el Servei Català de la Salut, en CONSELLER DELEGAT l’organització pròpia de l’Agencia d’Avaluació, Informació i Qualitat. GERENT • Aquest és un procés enquadrat en el Pla TICSA LUT CAHTA Estratègic SITIC i en l’evolució del model de governança de les TIC AVALUACIÓ DE SISTEMES D’INFORMACIÓ LA TECNOLOGIA, LA RECERCA I LA QUALITAT • L’objectiu que es vol assolir consisteix en la Informació, Infraestructures i serveis TIC integració de les funcions TICSALUT dins de Tecnologies sanitàries i recerca en Ciències de la Salut l’AAIQ durant l’any 2009, tot tenint en Centr al de Resultats compte el desplegament organitzatiu que es vol desenvolupar en els anys següents Sistema Integr at d’Infor mació de SalutPàgina 21
  22. 22. Desplegament Organitzatiu TICSALUT Estructura 2009: Organigrama Direccio i Seguiment Direcció TICSALUT Comitè Direcció Comitè Direcció Sistemes de Informació Centre de Serveis Operacions Direcció Direcció Sistemes de Informació Centre de ServeisPàgina 22
  23. 23. Sistemes i Tecnologies de la Informació:LE2: Canal Salut i Carpeta Personal de Salut Rosa Bosch, Secretaria Tècnica CatSalut
  24. 24. Canal Salut Què és el Canal Salut ? Com ajudarà el Canal Salut a facilitar i orientar l’accés del ciutadà a la informació i serveis per tenir cura de la seva salut Posant a la seva disposició un espai de salut de referència dins la xarxa: amb personalització, serveis i comunicació. Amb continguts i els serveis oferts adequats al target, incloent la visió ciutadana i dels professionals i els serveis d’e-salut. Amb espais de participació, integrant el web 2.0 a la salut En el marc del gencatPàgina 24
  25. 25. Canal Salut Com estem treballant el Canal Salut ? Amb una aposta important del Departament dimpulsar la salut a la xarxa Amb una revisió exhaustiva dels continguts de salut oferts en els diferents portals Amb un recolzament i impuls a les iniciatives de salut a la xarxa que ofereixen les entitats proveïdores Integrant la opinió i la participació tant individual com col·lectiva amb la utilització i dotació per a la utilització de les eines de web 2.0 per la salutPàgina 25
  26. 26. Canal Salut Quin calendari ens fixem? Sestà finalitzant el mapa que permet situar cadascuna de les entitats de salut en el marc del canal Salut Es preveu publicar el concurs de construcció del canal durant el 2009Pàgina 26
  27. 27. Carpeta Personal de Salut Què es la Carpeta Personal de Salut ? Un espai digital amb la informació de salut personal, en un entorn segur en el marc del gencat. On la podrà consultar? Al futur Canal Salut. Estarà allotjada en lentorn del gencat shi podrà accedir també des de les diferents pàgines web (el web del gencat, Departament de Salut, CatSalut, ICS, entitats proveïdores, etc.)Pàgina 27
  28. 28. Carpeta Personal de Salut Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ? En una primera fase: Visió “ciutadana” de les dades més rellevants de la història clínica personal dels centres de la xarxa sanitària pública: projecte Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC) Podrà veure-hi la informació següent: Diagnòstics, Medicació que thagin receptat, Vacunes (immunitzacions), Informes dalta, Informes durgències, Informes de laboratori (resultats danalítiques), Informes de diagnòstics per la imatgePàgina 28
  29. 29. Carpeta Personal de Salut Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ? En fases posteriors: Tots els e-serveis i tràmits que de manera personalitzada les persones poden realitzar per internet: cita per internet, modificació de les dades personals de la TSI, seguiment de lestat de les reclamacions, document de voluntats anticipades, peticions de certificats de salut -com per exemple el dinclusió en una llista despera doperació quirúrgica garantida, etc.Pàgina 29
  30. 30. Canal Salut Com es pot consultar la Carpeta Personal de Salut ? Laccés serà només per a les persones que disposin de Targeta Sanitària Individual i un certificat digital: CATCert, DNI_e, etc. Quan ? Està previst que durant el 2009 ja sigui accessible a tota la ciutadania.Pàgina 30
  31. 31. Sistemes i Tecnologies de la Informació:LE3: Història Clínica Compartida a Catalunya Santiago Marimon, Direcció del Progama d’Història Clínica Compartida a Catalunya
  32. 32. Perspectives Incorporació d’entitats i centres Total 2008 Objectiu 2009 Centres Hospitals 15 60 ABS 292 333 Centres atenció especialitzada adscrits a AP 40 40 Salut Mental 10 Sociosanitaris 25Pàgina 32
  33. 33. Situació actual Desplegament HCCC Àrea coberta per atenció primària Àrea coberta per atenció hospitalària Àrea coberta per atenció primària i hospitalària Actualització 22.01.2009Pàgina 33
  34. 34. Situació de l’HCCC Altres (proc. I Alta I Alta I Alta diagnòstics Total Entitat Hospitalització Infermeria Urgències terapèutics i general proves) CS Maresme - La Selva 63.825 10.435 300.749 377.196 752.205 ICS 636.447 7.092 2.182.860 3.051.196 5.877.595 SANTA TECLA 63.567 0 484.259 83.011 630.837 TOTAL 763.839 17.527 2.967.868 3.511.403 7.260.637 A dia 26 de febrer de 2009 hi ha 7.260.637 informes publicats i 6.431.409 persones amb dades publicades a la HCCC.Pàgina 34
  35. 35. Continguts Informació procedent de HH.CC. dels Centres Assistencials Atenció Primària − Diagnòstics (historial) − Medicació prescrita − Immunitzacions Atenció Especialitzada − Informes d’alta d’internament (mèdic i d’infermeria) − Informes d’urgències − Informes d’atenció ambulatòria especialitzada (3 situacions) − Medicació prescrita De procediments diagnòstics y terapèutics − Informes de laboratori − Informes de diagnòstic per la imatge (text actual, imatge digital 2009) − Informes d’altres proves diagnòstiques (text)Pàgina 35
  36. 36. Continguts De les bases de dades centrals CMBDAH (Conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària) − Diagnòstics − Procediments − Data d’alta Medicació dispensada − Medicament − Data dispensació (La informació de la medicació lliurada en les oficines de farmàcia procedirà inicialment de la facturació d’aquestes al Servei Català de la Salut; aqueta font serà progressivament substituïda per les dades contingudes en el sistema d’informació de la recepta electrònica)Pàgina 36
  37. 37. Història Clínica Resumida Història Clínica Resumida El pacient ha ex erc it el seu dret a l’opcició a la consulta següent: Docu ment Vo lun ta ts A nticipa de s ( DVA ) Informa ció re serva da Intro du ir Clau Per so na l Prescripció Activa• (sols SIRE) Probelem es de salut actius (s.AP) (5 infor macions) 10/07/08 D ISENTERIA AMEBIANA C RÒNICA < < 10/05/08 INFECC IÓ BACT ER IANA NO ESPECIFIC AD A Analítica (4 Iinform acions) + 10/05/06 HEPATIT IS AGUDA TIPUS A 10/05/08 AL.LÈRGIA AN ALGÈSICS 10/09/08 IN FORME LABORATORI < 20/10/05 T UBERCULOSI DEL PULMÓ 10/08/08 IN FORME LABORATORI 15/01/04CÒLERA, NO ESPEC IFICAT 10/08/08 IN FORME LABORATORI 22/02/03 EBRE TIF OIDE I PARATIFOIDE 10/08/08 IN FORME ANAT OM IA PATOLÒGICA < < < Informació recent d’AP i Especialitzada (3 informacions) Condicionants de salut < < + 15/09/08 C AP CALELLA AP DIAGNÒSTICS 10/07/08 DISEN TERIA AMEBIANA CR ÒN ICA 20/09/08 + 10/09/08 C AP CALELLA AP IM MUNITZACIONS + 10/05/08 INFECC IÓ BACT ER IANA NO ESPECIFIC AD A 20/06/08 + 10/05/07 C AP CALELLA CIRUR GIA INFORM E CCEE 10/05/06 HEPATIT IS AGUD A TIPUS A 01/05/07 < < Internament i urgències (4 inform acions) Procedim ents i diagnòstics i terapèutics < < 15/09/08 ALTA H OSPIT ALÀRIA H.GERMANS TRIAS I ... 15/09/08 APENDICECTOMIA H. GERMANS TRIAS I PU JOL 10/09/08 ALTA U RGÈN CIES H.SAN T JAUME D E CALELLA U RGÈNCIES 15/09/08 ABDOMEN H. GERMANS TRIAS I PUJ OL 10/08/07 ALTA H OSPIT ALARIA H.SANT JAUM E DE C ALELLA M.INT ERNA + 15/09/08 APARELL DIGEST IU ALT (AMB CON... H. SANT JAUME D E CALELLA 10/07/07 ALTA H OSPIT ALARIA H.D E LA SANTA CREU I SANT... TR AU MATOL.. < <Pàgina 37
  38. 38. Serveis disponibles Serveis informatius Missatgeria − Els professionals assistencials, es poden avisar entre ells (o a nivell de centre) de la incorporació de determinades informacions d’una persona en l’HCCC Subscripcions − Els professionals d’atenció primària, poden subscriure’s a rebre avís d’incorporacions de determinades informacions de determinats CIPsPàgina 38
  39. 39. Informacions i serveis Informacions en procés d’incorporació: Ampliació de continguts Imatge digital (operatiu 2010) Informació d’HH.CC d’altres CC.AA Resultats comparats de Laboratori (operatiu 2010) : Dades individualitzades, comparades (dades, gràfic), amb mòdul de control de comparabilitat.Pàgina 39
  40. 40. Informació: Situació 2010 Disponible tota la informació vinculada a diagnòstics Resultats de laboratori, evolució comparable Informació d’immunitzacions i medicació: fonts diverses, integradaPàgina 40
  41. 41. Informacions i serveis Serveis informatius en procés d’incorporació Personalitzacions per perfils personals Personalització per grups de centres Web services per integració de visorsPàgina 41
  42. 42. Pàgina 42
  43. 43. La ciutadania i l’HCCC Exercici del dret d’oposició a la consulta de dades de l’HCCC < “En exercici del dret d’oposició a la consulta de dades vull que no es pugui accedir a les dades de la meva Història Clínica Compartida a Catalunya següents:” NOTA: T ota restricció que afecti als 13 darrers mesos, representarà que tampoc es podrà ac cedir a infor mació de medicaments dispensats per alguna oficina de farmàcia (La HCCC sols mostra les dispensacions dels 12 Període dret canc el.lació dar rers mes os )” (s i no es complimenta és permanent) Des de Fi ns A cap dada ni inf orme publicat 99/99/99 99/99/99 A les dades i informes public ats en HCCC pels centres ass istencials següents : De cap c entre d’ atenció prim ària 99/99/99 99/99/99 De cap c entre d’ atenció prim ària ll evat del m eu CAP 99/99/99 99/99/99 De cap hospital de l a xarx a d’util itz ac ió públi ca (incl ou servei s d’ urgènci a) 99/99/99 99/99/99 x D’ alguns c entres de l a xarx a hospitalària afegir Hospital Universitari de Bel lvitge 99/99/99 99/99/99 eli minar Hospital Universitari de Bel lvitge 99/99/99 99/99/99 eli minar S’ha trobat un total de 6 resultats. Mostrant del 1 al 2 P rimer > < Anteri or Següent > Últim >> De cap c entre de la xarxa d’util itzaci ó públ ic a de s al ut m ental x D’ alguns c entres de l a xarx a de s al ut m ental afegir S’ha trobat un total de 0 resultats. Primer > < Anterior Següent > Últim >> De cap c entre de la xarxa d’util itzaci ó públ ic a soci osani tàr ia D’ alguns c entres de l a xarx a s oc iosani tàr ia afegi r S’ha trobat un total de 0 resultats. Pri mer > < Anteri or Següent > Úl ti m >> “L a restricció d’accés a les meves dades qu e he senyalat vull que s’ap liqui a:” a tots els pr ofess ionals, llev at els del meu CAP a tots els pr ofess ionals a profess ionals assistenc ials amb accés des de fora de Catalunya “Conec que, tal com s’explica en el Manual d’usuari, jo mateix/a en qualsevol moment o en determinades circumstàncies, aquesta restricció po drà quedar S el ecci ó c om pleta eliminadaPàgina 43
  44. 44. La ciutadania i l’HCCC iniciDret d’oposició: El ciutadà ha exercit el dret d’oposicióa no d’oposició?Accés a informació reservada Finestra F01 Sota el CIP, a la capçalera mostrar: sí 1) Informació reservada: Quan l’usuari hi 2) Sol·licitar Clau situa el cursor, un globus li mostra el tipus Personal d’informació que hi ha reservada FI sí Està accedint un no metge d’urgències? Finestra F04 Finestra F02a o Finestra 02b 1) Caixa per entrar el PIN. 3 intents com a màxim. Es demana que introdueix el PIN. Número màxim 2) Opció per poder entrar directament: El pacient no pot o no recorda donar la seva d’intents 3 clau personal. Vull accedir a la informació reservada sota la meva responsabilitat Ha entrar el PIN Escull la opció correctament? no sí 1)Caixa per entrar el PIN 2)Entrar directament Qui està Finestra F02 connectat? Ciutadà (02a) Es demana que introdueix el Metge (02b) PIN. Número màxim d’intents 3 Mostra les dades a totes les pantalles que estaven protegides. La restricció no ha de Missatge: “Pin incorrecte, tenir efecte. utilitzeu la pantalla de “Dret Ha entrar el PIN Audit: s’enregistra el fet D’accés” per atorgar-vos un PIN correctament? no nou. sí Finestra F03 Mostra les dades a totes les Mostra les dades a totes les Podeu accedir a la informació pantalles que estaven pantalles que estaven reservada imprimint l’escrit a protegides. La restricció no ha de protegides. La restricció no ha de signar pel pacient (link sobre tenir efecte. tenir efecte. l’escrit) que podeu conservar Audit: s’enregistra el fet Audit: s’enregistra el fet personalment. Enregistar a l’Audit FIPàgina 44
  45. 45. Model de seguretat - interoperabilitat Conveni Tipus (signat entre Conselleria i cada entitat assistencial) Precisions en requeriments Poden signar i incorporar-se: Centres que formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) Defineix l’exercici dels drets dels ciutadans Acota els perfils daccessos autoritzats a l’HCCC Exigeix validació de contractes de tractament de dades Seguretat missatges (comprovat en les proves) Accés: de contrasenya robusta a certificat digitalPàgina 45
  46. 46. Model de seguretat - interoperabilitat Missatgeria De control d’identitats: SAML De continguts: HL7 (camps obligatoris sols els de seguretat)+ pdf Futur: HL7-CDAPàgina 46
  47. 47. Model de seguretat - interoperabilitat Catàlegs Concepte Definició descripció observacions Catàleg de Centres HC3 Catàleg de centres (DGRS) CCHC3 Catàleg de Serveis HC3 Catàleg de serveis (DGRS) CSHC3 Catàleg de tipus dInformació HC3 HC3 CTIHC3 Catàleg de Informes HC3 categoria CIHC3 Subcategoria HC3/CIM-9-MC/SERAM Catàleg de Diagnòstics Classificació internacional Malaties 9 revisió- modificaci ó clínica CIM-9-MC se m odifica cada 2 a ños CIM 10 CIM-10 Classificació Internacional Atenció Primaria CIAP-2 SNOMED SNOMED_CT se m odifica cada 6 m esos Diagnòsti c infermers: Definicions i clasi ficacions NANDA se m odifica cada 2 a ños Cassificació Intervencions infermeria NIC Classificació resultats infermeri a NOC Catàleg medicaments Cataleg productes farmaceeutics CPF se m odifica cada m es Classificació ATC ATC Catàleg Immunitzacions HC3 VACHC3 Catàleg Municipis Catàleg de municipis (INE) CODMUNPàgina 47
  48. 48. Fluxos informatius El sistema índex Font d’informació Nivell 1 Dades del ciutadà/na RCA Centres assistencials on ha estat atès un ciutadà / pacient Entitats assistencials Nivell 2 Subnivell 2 Nivell de CAP: Centres Atenció Ubicació / forma d’obtenir les informacions de primària Primària Centres que disposen d’informes / documents a compartir Nivell 3 Nivell d’informació de pacient: Ubicació / forma d’obtenir les informacions: BBDD d’Autoritat SanitàriaPàgina 48
  49. 49. Fluxos informatius Procés d’incorporació d’informació a HC3 1 1 4 ReHC RHC 2 2 Sistema d’informació Sistema d’inf ormació Rc 3 - Inf ormes Rc HC HCCC del Centre 3 Sistema de Sistema Sistema Sistema del Centre 5 deSeguretat Seguretat Índex Índex Rc HC 3 - AP Re HCCC Re HCCC El metge o infermera, des de la seva estació de treball, enriqueix la història clínica (HC) d’un pacient. El sistema d’informació del centre o entitat (SIC) ho va guardant automàticament en el repositori de la història clínica de l’Entitat assistencial (ReHC). A continuació, per passar la informació de la HC de centre a la HC compartida a Catalunya: 1) Diàriament o “on line” el sistema d’informació (SIC) envia un fitxer identificador per cada document o paquet de dades al sistema índex central de l’HC3 (missatge 1), que guarda aquest identificador i fa les comunicacions de control (2). Les entitats assistencials poden guardar els documents i paquets de dades que han passat a formar també part de la HCCC en el propi SIC, en un repositori específic (ReHCCC de la Entitat) (3), o be enviar-los junt amb el missatge 1; en aquest cas el sistema de l’HC3 els guardarà en un repositori central (RcHC3-Informes) (4) Els CAPs no cal que enviïn canvis de diagnòstics i prescripcions cada vegada però, si així ho decideixen, ho poden fer en un repositori central que actualitza dades d’AP (RcHC3-AP) (5)Pàgina 49
  50. 50. Fluxos informatius Accés a informació i continguts de l’HC3 1 6 Rc 3 - AP Rc HC HCCC 2 5 7 3 6 HC 3 74 7 85 9 Rc HC 3HCCC Re - Inf ormes Estació Estació de Treball de Treball o PC 6 o Sistema Sistema 7 10 Sistema Índex + 7 4 Sistema Índex PC de Seguretat 6 Re AP de Seguretat 4 + Serv idor de Servidor de Seguretat HC 3 Sistema BBDD - SCS 9 Seguretat HCCC 9 de Seguretat Re HCCC Els circuits són similars en l’accés de professionals assistencials i de ciutadans. El procés, és: Missatges d’identificació: El professional o el ciutadà sol·licita dades de l’HCCC d’un codi d’identificació (CIP de la targeta sanitària), aportant dades de control (1). El sistema índex de l’HCCC aporta dades d’identitats i sol·licita conformitats (2). El professional aporta conformitat d’identitats i d’autorització (3). Informació al Visor: Amb dades que hi ha al repositori d’entitats gestores de CAPs (4), del central HC3 d’AP (5), de BBDD centrals del SCS (6) i del propi índex, el sistema HC3 mostra les pantalles del visor (7) al professional o ciutadà que (prement sobre les icones en el visor) poden sol·licitar documents de l’HCCC (8), en aquest cas: Documents i informes: El sistema índex localitza i demana la informació sol·licitada en els repositoris central o de diverses entitats, on estiguin (9); Mitjançant el sistema central i els elements de seguretat el professional o el ciutadà obté la informació sol·licitada(10).Pàgina 50
  51. 51. Visor (exemples pantalles)Pàgina 51
  52. 52. Visor (exemples pantalles)Pàgina 52
  53. 53. Visor (exemples pantalles)Pàgina 53
  54. 54. Visor (exemples pantalles)Pàgina 54
  55. 55. Visor (exemples pantalles)Pàgina 55
  56. 56. Visor (exemples pantalles)Pàgina 56
  57. 57. Visor (exemples pantalles)Pàgina 57
  58. 58. Visor (exemples pantalles)Pàgina 58
  59. 59. Visor (exemples pantalles)Pàgina 59
  60. 60. Visor (exemples pantalles)Pàgina 60
  61. 61. Sistemes i Tecnologies de la Informació:LE3: Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica Carles Rúbies, Direcció del Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica
  62. 62. Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica Objectius Objectius 2010 • Tenir tota la imatge “radiològica” de Catalunya digitalitzada • Establir les bases de la digitalització de la resta d’imatge mèdicaPàgina 62
  63. 63. Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica Projectes 2 BCN ciutat + Cat. Central 1 Alt Pirineu i Vilafranca CAP Drassanes Hospital Comarcal de Pallars CAP Manso 3 BCN nord Maresme + Vallès 4 Calella - Blanes Hospital La Seu CAP Pere Claret SDPI Mataró Hospital de Calella Hospital Berga CAP Sant Andreu SDPI Badalona Hospital de Blanes Hospital Puigcerdà CAP Pobleneu SDPI Sant Adrià Consorci Sanitari de l’Alt Penedès CAP Numància SDPI Sta. Coloma G 5 Metropolitana Sud i Costa P Bages – Cap II SDPI Sabadell Hospital Universitari de Bellvitge Anoia CAP II Cerdanyola Ripollet 6 Tarragona i Terres de l’Ebre Hospital de Viladecans Hospital Universitari Joan XXIII CAP Badia SDPI L’Hospitalet de Ll. SDPI Torreforta CAP Vallès Oriental SDPI St. Pere Reus CAP Ca’n Pantiquet Hospital Verge de la Cinta 8 Tecla - Camils CAP Baix Ebre Hospital Sant Pau i Santa Tecla Camils 7 Lleida HU Arnau de Vilanova 9 Mútua Terrassa CAP Tàrrega Hospital Mútua de Terrassa CAP Balaguer MT – CAP Rambla CUAP Rambla Ferran MT – CAP Rubí Prat de la RIBA MT – CAP Sant Cugat Hospital Santa Maria Lleida MT – CAP Olesa Hospital SJD de Martorell 10 Vall d’Hebron 12 Girona Hospital Universitari Vall d’Hebron Hospital Trueta SDPI Güell CAP Olot 11 Vic - Campdevànol CAP Ripoll Hospital General de Vic Sant Jaume d’Olot Hospital de CampdevànolPàgina 63
  64. 64. Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica Abast 24 Hospitals, 39 Centres d’Atenció Primària Els centres participants en el Pla realitzen 4.000.000 d’estudis anuals, això representa un 50% del total El cost en placa radiogràfica d’aquests estudis és de 5.000.000 € A la finalització del Pla, el 85% dels estudis realitzats a Catalunya estaran en format digitalPàgina 64
  65. 65. Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica Entregues Equips Monitors : 61 parelles de monitors Barco de 3 Mpxl, tots entregats Servidors i magatzem de dades: Comandes preparades el 20 de setembre Han arribat els equips dels projectes: - Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre - Calella-Blanes - Mútua Terrassa - Backup (entrega parcial) La resta d’equipament està pendent de red.esPàgina 65
  66. 66. Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica Acords amb fabricants Acords amb fabricants de SW i HW Conveni de col·laboració amb la UDIAt del Parc Taulí per tal que els centres del SISCAT puguin disposar dels aplicatius RAIM RAIM sever, programari PACS d’arxiu d’imatges RAIM java, visor WEB genèric Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment Acord amb UdG i IDI per desenvolupar mòduls avançats de processat d’imatge (R+D+i) Oferta d’Alma IT Systems pel SW de diagnòstic i 3D Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment (visor 2D) Ofertes de proveïdors de monitors (Barco, Eizo, Totoku)Pàgina 66
  67. 67. Repositori Central d’Imatges Mèdiques Telemedicina Teleassistència Xarxes professionals Plataformes Avançades Plataforma HCCC Backup ImatgesPàgina 67
  68. 68. Repositori Central d’Imatges Mèdiques Situació actual – costos xarxes Objectius: • Conectar amb FO tots els centres possibles amb costos raonables. A partir d’aquest moment, el centre té uns costos d’entre 600 i 1.000€ mensuals pels 100Mbps. • Per la resta, potenciarem el Nus Sanitari per arribar al màxim ample de banda possible cas a cas.Pàgina 68
  69. 69. Repositori Central d’Imatges Mèdiques Percentatge de centres conectables amb FO FO immediata FO Inversió raonable FO Pendent estudi FO Molt cara FO No Viable 46% 22% 13% 11% 8%Pàgina 69
  70. 70. Repositori Central d’Imatges Mèdiques Percentatge d’imatges FO immediata conectables amb FO FO Inversió raonable FO Pendent estudi FO Molt cara FO No Viable 71% 6% 4% 11% 8%Pàgina 70
  71. 71. Pla Digitalització Imatge No Radiològica Digitalitzar Cal obtenir les dades de l’aparell per emmagatzemar-les al PACS Integrar-les al HIS/Departamental amb el procés assistencial Processar-les amb el visor específic: manipular, comparar, CAD, ... No és un PDF ni un JPG Distribuir-les amb el visor genèric StàndardsPàgina 71
  72. 72. Pla Digitalització Imatge No Radiològica PACS Visor específic Dispositiu Stàndard Visor genèric HIS DepartamentalPàgina 72
  73. 73. Pla Digitalització Imatge No Radiològica n 1 m PACS Visor específic Dispositiu Stàndard 1 Visor genèric HIS DepartamentalPàgina 73
  74. 74. Pla Digitalització Imatge No Radiològica Com ho farem Mitjançant l’Oficina d’Interoperabilitat i Estandarització de la Fundació TICSALUT i del Tecnocampus de Mataró s’ha posat en marxa un centre de competències d’integració que donarà suport als centres en el procés de digitalització d’aquesta imatge basant-se sempre en els estàndards existents. Similar a l’IBIT de IBSalutPàgina 74
  75. 75. Pla Digitalització Imatge No Radiològica Centre de competències d’integració Ja tenim recursos i n’incorporarem a demanda El centre és eminentment tecnològic: desenvolupadors i implantadors El centre donarà suport al desenvolupament de peces de SW i a les integracions que faci falta per cada tipus d’aparell El centre donarà suport a la implantació Els “productes” del centre (SW i know-how) els cedirem a les entitats i a la indústria sota el model de codi lliure No farem SW existent que sigui tecnològicament bo i econòmicament viablePàgina 75
  76. 76. Pla Digitalització Imatge No Radiològica Procediment Identificar projectes a través dels centres o de la indústria. Ens heu de fer una petició. Avaluar viabilitat: Tecnològica. Compromís del fabricant. Compromís de la institució (gerència-departamental-SI). Compromís d’implantació. Grau d’implantació de PACS. Analitzar el projecte: tasques, planificació, recursos i costos Prioritzar en base als criteris establerts Executar, seguiment i tancamentPàgina 76
  77. 77. Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE3: Recepta Electrònica Xus Labordena, Direcció de Sistemes d’Informació
  78. 78. Situació i perspectives dels projectes SI RE. Recepta Electrònica Objectius Disposar de la informació en temps real sobre l’ús dels medicaments. Coordinar els processos de prescripció i dispensació. Facilitar el seguiment terapèutic del pacient. Millorar la qualitat assistencial. Incrementar l’accessibilitat d’aquesta. Augmentar la seguretat en l’ús dels medicaments.Pàgina 78
  79. 79. Situació i perspectives dels projectes SI RE. Recepta Electrònica Calendari d’implantació El desplegament del sistema està planificat d’acord amb cinc fases: 1. RS Terres de l’Ebre i RS Girona 2008 / 1r 2. RS Camp de Tarragona trimestre 2009 3. RS Lleida i RS Alt Pirineu – Aran 4. RS Catalunya Central 2n, 3r y 4rt 5. RS Barcelona trimestres 2009 Les fases ja iniciades es completaran durant el primer trimestre del 2009, mentres que la ABS on es prescriu i dispensa electrònicament ABS on es dispensa electrònicament implantación a les Regiones Sanitarias de ABS de propera incorporació Catalunya Central y Barcelona es duran a Actualització 18.02.2009 terme al llarg del segon semestre de l’any.Pàgina 79
  80. 80. Sistemes i Tecnologies de la Informació:LE4: Situació i perspectives dels projectes de Sistemes d’Informació Xus Labordena, Direcció de Sistemes d’Informació
  81. 81. Situació i perspectives dels projectes SI Llistes d’espera sanitàries Sistema d’informació de l’Agencia de Protecció de la Salut Registre de Professionals Sanitaris Registre del Càncer a Catalunya Registres SanitarisPàgina 81
  82. 82. Situació i perspectives dels projectes SI LES. Llistes d’espera sanitàries Antecedents L’aplicació de Llistes d’Espera Sanitàries funciona des de l’any 2000 com a part del Pla de Sistemes de CatSalut. L’any 2007 es defineix la necessitat de disposar d’una nova aplicació que substitueixi a l’actual amb l’objectiu de millorar les funcions que es fan, fer-ne de noves (gestió de fluxos de pacients) i permetre suportar tècnicament els volums creixent d’informació de les noves llistes d’espera, com per exemple, la llistes d’espera de consultes externes. La nova aplicació de llistes d’espera permetrà a CatSalut identificar amb facilitat la situació actual dels diversos proveïdors de serveis sanitaris per cada llista d’espera, analitzar i millorar laccessibilitat als serveis sanitaris, i regular la gestió de fluxos de pacients entre proveïdors. El projecte es caracteritza per: – Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la demanda. – Incorporar una gestió de fluxos de pacients compartida entre proveïdors i CatSalut – Incorporar un sistema de monitoratge i alarmes per optimitzar la gestió.Pàgina 82
  83. 83. Situació i perspectives dels projectes SI LES. Llistes d’espera sanitàries Objectius Els objectius inicials del projecte són: − Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la demanda. − Disposar del registre nominal de pacient en llista d’espera quirúrgica, proves diagnòstiques, consultes externes especialitzades i d’altres. − Disposar d’un model de comunicacions únic per a tots els tipus de llista d’espera. − Disposar d’un model, que tot i ser flexible en la seva configuració, combini eficiència i lat rendiment, tenint en compte els volums previstos. − Disposar d’un model amb capacitat per absorbir un gran volum d’informació sense degradar-se (model escalable). − Proporcionar nous indicadors per fer el seguiment. − Ser un referent metodològic en l’àmbit SITIC en l’entorn de desenvolupament “orientat objectes”Pàgina 83
  84. 84. Situació i perspectives dels projectes SI LES. Llistes d’espera sanitàries Pla d’acció Situació actual: − Anàlisi funcional acceptat pels usuaris − Desenvolupament iniciat previst implantació 2009 (primer trimestre)Pàgina 84
  85. 85. Situació i perspectives dels projectes SI SIAPS. Sistema d’Informació de l’Agència de Protecció de la Salut L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir un sistema homogeni que: − Integri i doni resposta a les necessitats d’informació de l’APS pel que fa a la gestió d’entitats i establiments responsables del risc, als programes de protecció de la salut i als laboratoris de l’Agència − Proporcioni eines de gestió, avaluació i control. Sistema − Possibiliti conèixer l’estat dels elements que poden suposar perills integrat de i riscos per la salut de la població gestió de la − Subministri un sistema informàtic integrat amb la documentació i xarxa de proposta completa de serveis laboratoris APS Situació Actual: SI- APS08 − Actualment s’està elaborant el disseny funcional a partir de l’agrupació dels requeriments feta en el GAP Anàlisi. Gestió de Integració en − Establert el plantejament de les properes sessions amb els usuaris Programes de clau en els diferents grups de treball. el Pla de Protecció de la Sistemes del − Planificades sessions amb el grup de treball de Serveis Regionals. Salut i Departament Registre de Salut Pla d’acció d’Entitats − Desenvolupament SI pels programes i es farà pilotatge en 5 programes (per exemple Legionellosis). Data implantació juliol 09Pàgina 85
  86. 86. Situació i perspectives dels projectes SI Registre de professionals sanitaris El registre de professionals sanitaris de Catalunya neix com a iniciativa per donar Esquema de participació resposta a dos objectius fonamentals del sistema sanitari Registres dels col·legis Registres de les professionals de entitats prov eïdores − la planificació i anàlisi de les necessitats dels Catalunya públiques i priv ades professionals − el dret a la informació dels professionals de salut que té el propi ciutadà SERVEI AL CIUTADÀ Definició del conj unt bàsic de dades En el projecte han participat: Àmbit de participació − Organitzacions professionals institucional Ens responsable − Administració − Entitats proveïdores Registre de Professionals sanitaris de Catalunya − Ciutadans Situació Actual: − El sistema es troba en fase de desenvolupament Connexió amb altres registres estatals Perspectives: − Està previst que finalitzi la implantació i el desplegament dels dos pilots (Germans Trias i Pujol i Plató) a finals de febrerPàgina 86
  87. 87. Situació i perspectives dels projectes SI RCC. Registre poblacional de càncer de Catalunya Els beneficis esperats del desenvolupament del projecte de Registre del Càncer de Catalunya són: − Disposar d’un sistema d’informació del càncer com a A Espanya no hi ha cap registre de càncer que agrupi i sumaritzi instrument bàsic de planificació sanitària els casos de càncer. A Europa només n’hi ha 2, però són registres manuals amb població de referència d’1 a 2 M. En el cas de − Conèixer les necessitats de la població en relació al Catalunya, amb una població de 7 M, només es possible plantejar- càncer per millorar els processos de planificació i se un registre automatitzat avaluació sanitària − Facilitar l’estandarització de classificacions (mitjançant SNOMED), , per impulsar la interoperabilitat, d’acord amb els criteris definits amb l’HCCC − Reduir l’impacte econòmic i organitzatiu derivat de la dispersió i variabilitat de la informació sanitària actual − Minimitzar i compartir els costos d’adaptació, estandarització i actualització dels SI d’anatomia patològica Situació Actual: − El sistema es troba en fase de desenvolupament − En procés d’acord amb cada centre pilot d’Anatomia Patològica (APA) del mecanisme i la planificació per a la publicació d’informes APA a través d’HC3.Pàgina 87
  88. 88. Situació i perspectives dels projectes SI RPA-RSA. Registres sanitaris El Departament de Salut i CatSalut té la necessitat de mantenir diversos registres sanitaris numèrics o individualitzats que donin suport a la vigilància epidemiològica de malaltia transmissible i brots epidèmics. El control i avaluació de programes sanitaris per a la prevenció i promoció de las salut o l’educació sanitària de la població, o altres àmbits on es puguin plantejar necessitats similars. Actualment el nombre de registres amb estructures i necessitats diferents es tan elevat que resulta necessari mantenir eines flexibles que permetin la creació ràpida de registres diferents, agilitzar el manteniment i la obtenció de dades i facilitar la gestió als professionals de l’àmbit de la salut o dels centres sanitaris que hi hagin d’accedir, en totes aquelles actuacions que el departament determini. Per donar suport a aquests objectius es defineix i desenvolupa un sistema d ‘informació parametritzable que doni suport al registre, seguiment i anàlisi d’informació sanitària nominal o agregada.Pàgina 88
  89. 89. Situació i perspectives dels projectes SI RPA-RSA. Registres sanitaris Situació actual Registres sanitaris actualment en funcionament Registre de prescripció de teràpies respiratòries domiciliàries Vincat – Registre de vigilància d’infeccions nosocomials Registre de segona opinió mèdica Registre d ‘artroplàsties de Catalunya Registre de malalts renals de Catalunya Registre de trasplantament cardíac Registre de trasplantament hepàtic Registre d’hipolipèmiants Registre de neuroradiologia terapèutica Registre d’acondroplàsies i altres displàsies Registre de malalties de declaració obligatòria individualitzada Registre de malalties de declaració obligatòria numèriques Adudit clínic de l’Ictus. Codi ictus positius i Codi ictus negatius. Registre de rehabilitació de l’ICTUS Registre d’ITS de Catalunya Regitre d’acreditació de malaltia SIDA Registre dexposició a l’amiant PRODEP – Programa de dependència Programa salut i escola Registre de maltractament infantil Registres sanitaris que es preveu implantar al llarg de l’any 2009 Registre de voluntats anticipades Registre de tractaments de l’alzheimer Registre de paràlisi cerebral Registre de malalties relacionades amb el treball Programa de prescripció de llet materna a infectades amb VIH Registre de transmissions verticals Registre de resistència als antiretrovirals Registre de Consum amb medicaments Citostàtics Registre Vincat de consum d’antimicrobiants Registre de pacients politraumàtics greus o molt greus Registre de pacients del codi infart Registre de donants vius de ronyó Registre de trasplantament pulmonar Registre de limitació de l’esforç terapèutic Programa de garantia de Qualitat Registre de contractes i convenis en l’àmbit de l’assistència sanitària públicaPàgina 89
  90. 90. Nous projectes Sistema d’Informació 2009 SIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut CMBD d’atenció Primària CMBD d’Atenció Urgent Facturació Electrònica Triatge d’UrgènciesPàgina 90

×