Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Telemedicina - barreres i facilitadors

203 views

Published on

Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut, la Telemedicina és, sens dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut.

Published in: Health & Medicine
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Telemedicina - barreres i facilitadors

  1. 1. TELEMEDICINA: FACILITADORS I BARRERESFrancesc Saigí (fsaigi@uoc.edu)10 de març del 2012Entre els diferents elements que configuren lextens mosaic de l’e-Salut (vegeuEuropean Commission, Information Society, ICT for Health), la Telemedicina és, sensdubte, la que ha despertat més interès, fins lextrem de ser identificada com elcomponent gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut. Definida com l’ús de lesTecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per al diagnòstic, monitorització itractament de pacients en situacions en les que l’espai o el temps separen elsparticipants [1], la Telemedicina es compromet a proporcionar solucions als reptes queels canvis socioeconòmics plantegen als sistemes sanitaris al segle XXI: demandadatenció sanitària, envelliment de la població, augment de la mobilitat dels ciutadans,necessitat de gestionar grans quantitats dinformació, competitivitat global i provisióduna millor atenció sanitària. I tot això en un entorn de limitacions pressupostàries icontenció de la despesa.Aquest interès per la Telemedicina queda reflectit tant en l’augment progressiu delnombre de projectes que s’hi van desenvolupant com en l’augment de l’activitatcientífica i investigadora que es genera al seu voltant. El Mapa de tendències 2011publicat per la Fundació TIC Salut fa palès aquest augment en el nombre d’entitats quedeclaren fer ús de Telemedicina, constatant que “les noves tecnologies permetenresoldre problemes d’accessibilitat sense generar nous costos, mitjançant la prestaciód’assistència en el lloc més adient segons la necessitat del pacient” [2]. Però malgrataquest interès aixecat i els esforços econòmics i humans invertits, és manifest que laTelemedicina encara té una presència testimonial en l’activitat clínica. Com es potveure en el següent gràfic, són poques les aplicacions de Telemedicina que hanaconseguit consolidar-se dins la pràctica clínica i incorporar-se als processosassistencials en el sistema sanitari català [2]:El Debat que anem a encetar té com a objectiu central aconseguir un millorconeixement i comprensió de quines són aquestes barreres i quins poden ser els
  2. 2. facilitadors per a que els projectes de Telemedicina iniciats a diferents nivellspuguin desenvolupar-se de forma exitosa en el sistema sanitari català. I això hovoldríem fer des de la perspectiva de tots els actors implicats. Per a fer-ho, iniciem eldebat amb un parell de preguntes per a situar-nos en l’escenari: - Per què la majoria d’experiències pilot de Telemedicina no acaben de consolidar-se a la pràctica clínica i de gestió habitual en el nostre sistema sanitari? - Quins elements contribueixen a l’èxit en la implantació de projectes de Telemedicina a Catalunya?Referències:[1] Hersh WR, Hickam DH, Severance SM, Dana TL, Krages KP, Helfand M. (2006)Diagnosis, access and outcomes: update of a systematic review of telemedicine services.J Telemed Telecare 12(suppl 2); S2:3.31[2] Fundació TIC Salut. Juny (2011). Mapa de tendències de les Tecnologies de laInformació i de la Comunicació en els Serveis de Salut de Catalunya. Document enlínea. (Data de consulta: 9 de març del 2012).http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/doc16792.html

×