Sònia Blasco, que encapçala rutes gastronòmiques per Barcelona i Alella. per NÚRIA JUANICO Barcelona Diari Ara

1. Fer turisme amb gent del país
El turisme col·laboratiu cada vegada pren més força i ara, a les opcions de compartir casa, àpats i
transport, s’hi suma una nova tendència: intercanviar experiències amb les persones que resideixen al
país
NÚRIA JUANICO Barcelona | Actualitzada el 10/01/2015 00:00
Hi ha turistes que viatgen sense mapes i no es
perden per les ciutats. El seu amulet secret són les
persones autòctones que, ja sigui cobrant o bé de
manera desinteressada, els fan de guies per
descobrir­los els racons més originals del lloc on
viuen. El turisme col·laboratiu cada vegada pren
més força i ara, a les opcions de compartir casa,
àpats i transport, s’hi suma una nova tendència:
intercanviar experiències amb les persones que
resideixen al país.
“És una manera de conèixer més profundament el
lloc que visites, sense quedar­te només amb la
superfície”, assegura Virgínia Pastor. Ella i una
amiga van descobrir Estocolm amb el noi que, a
través de la plataforma Couchsurfing, les va acollir
a casa. “Pel nostre compte vam visitar els llocs més
típics, i ell ens va ensenyar la universitat i els
poblets dels afores”, explica Pastor. El contacte
amb una persona autòctona també les va ajudar a
planificar els dies que eren de viatge. “Ens avisava
dels museus que estaven tancats i ens aconsellava
sobre els indrets que valia la pena veure”,
expliquen. Aquesta nova manera de fer turisme va
més enllà de les tradicionals visites guiades i es
basa, sobretot, a poder passar bones estones amb
desconeguts. De fet, un dels moments que més recorda Pastor és quan van sortir a prendre unes copes amb els amics
del seu amfitrió. “Va ser com si ens coneguéssim de sempre”, descriu ella.
Precisament, Javier Caballero va endinsar­se en la vida nocturna de Nova York amb un noi de Brooklyn. “Vam anar de
festa als bars on ell anava habitualment”, fa memòria Caballero, que reconeix que “són locals que no surten a les
guies, però aquesta és la gràcia”. Tant ell com Pastor subratllen que compartir estones amb persones autòctones
“enriqueix el viatge i el fa diferent”. Tot i això, també confessen que l’actitud és important per tenir bones experiències.
“Cal anar amb la ment oberta perquè, si no, no t’ho passaràs bé”, afirma Caballero. Per trencar el gel, Pastor aconsella
establir contacte abans de marxar de viatge. “És important parlar, encara que siguin les típiques converses d’ascensor,
perquè així quan ets al país ja coneixes una mica aquella persona”, diu.
Viure experiències genuïnes
A internet proliferen els portals web que fan de pont entre turistes i autòctons. N’hi ha per a tots els gustos: des de les
activitats esportives de Sportyguest fins a la possibilitat de sortir de festa amb gent del país gràcies a Party with a
Local. La plataforma virtual Guestinalia, que va néixer a Palma, és de les poques que, de moment, no vol treure cap
rendiment econòmic d’aquesta nova opció turística. Ells només donen veu a les propostes perquè els estrangers
visquin “experiències genuïnes amb les persones del país”, explica la seva promotora, Laura Marcón. El seu perfil
d’usuaris se situa entre els 20 i els 40 anys, i són persones acostumades a les noves tecnologies. I és que, segons

2. Marcón, l’eclosió d’internet ha sigut clau per a aquest tipus de plataformes. “Ara volem viatges personalitzats, en què
tot ho escollim nosaltres”, diu. Ara bé, Guestinalia no vol fer la competència al turisme tradicional, sinó complementar­
lo. “Els guies oficials no han de desaparèixer, però cal donar resposta a tota aquella gent que busca viure
experiències i sensacions a l’hora de viatjar”, afirma Marcón.
La fundadora de Trip4real, Glòria Molins, opina igual. “Nosaltres som un canal de vendes més i, de fet, molts guies
acreditats ens utilitzen per donar­se a conèixer”, assenyala. Amb més de 2.500 propostes a Espanya i la mirada
posada en l’expansió a Londres, París i Roma, Trip4real és un clar exemple que aquest tipus de turisme mou molta
gent. Segons Molins, l’èxit de les activitats amb autòctons rau en el fet que “com més bé descobreixes un lloc és a
través la seva gent”. Tot i això, en el context virtual, les valoracions dels altres usuaris resulten fonamentals per
determinar l’èxit de la proposta. “La qualitat ve marcada pel preu, però també per les opinions que publiquen els
clients”, assenyala Molins. Per ella, aquesta eclosió entre viatges i noves tecnologies ha sigut “un fenomen molt
natural” i no considera que estiguin exercint competència deslleial.
Convertir­se en professional
Entre les persones que ofereixen activitats a Trip4real hi ha des de petites i grans empreses fins a particulars. Una
d’elles és Sònia Blasco, que encapçala rutes gastronòmiques per Barcelona i Alella. “Relato el que el meu pare i el
meu avi m’explicaven i procuro transmetre la humanitat de la ciutat més enllà de l’arquitectura”, apunta Blasco. Amb
clients d’Amèrica, Àsia, Europa i Austràlia, s’adapta a les necessitats dels usuaris i dissenya les rutes en funció de la
demanda, sempre que formin part de l’àmbit gastronòmic. Des del seu punt de vista, “els residents són els millors
ambaixadors del país”, tot i que reconeix que “la passió és essencial” per arribar al públic. Malgrat que, ara per ara, no
pot viure només d’aquesta feina, Blasco la considera una vocació i és optimista. El seu desig és aconseguir, en un
futur, convertir­la en la seva única professió.
Un nou model turístic que obre interrogants
“No es poden posar portes al camp”, sentencia el professor del Centre d’Estudis Tècnics de Turisme (CETT­UB)
Damià Serrano, que considera que aquest nou model de turisme col·laboratiu ha arribat a la nostra societat per
quedar­s’hi. L’autenticitat de les experiències i la identificació amb els autòctons són, segons Serrano, els dos
aspectes clau que atreuen aquests nous turistes, que busquen “sentir­se residents, encara que no sigui de manera
permanent, a la ciutat que estan visitant”. Ara bé, no es tracta d’una substitució de model, perquè les fórmules
tradicionals i les modernes “estan predestinades a haver de conviure”, assegura Serrano.
Malgrat que no es mostra contrari al turisme col·laboratiu, el professor del CETT­UB alerta que aquesta fórmula per
viatjar gairebé a cost zero “només la practica una minoria” i subratlla que “hi ha casos en què es fa negoci”. També
posa de manifest que al darrere d’algunes de les plataformes d’aquesta nova modalitat de turisme hi ha grans
multinacionals disposades a treure’n rendiment. Ara per ara, Serrano considera que aquest nou model està prenent
clients a la indústria tradicional, però assegura que el mercat “s’acabarà regulant segons la qualitat del servei”.
Malgrat això, aquest expert en turisme considera que no tot serà autoregulació: “Cal un canvi normatiu per garantir
una mínima qualitat de l’oferta”.