Entrevista a Jordi Folck.

1.
ENTREVISTA
A
JORDI
FOLK
Quins
dels
teus
llibres
ha
tingut
més
èxit?
Un
és
el
“Manuscrit
de
les
bèsties”
que
va
ser
un
somni
que
vaig
tenir
dues
vegades.
A
partir
dels
somnis
que
tens
pots
tenir
la
porta
oberta
a
bones
històries.
El
somni
em
va
donar
el
darrer
paràgraf
del
llibre,
vaig
haver
de
escriure
el
principi.
L’altre
és
“666
calaixos”
que
ja
porta
14
edicions,
40.000
exemplars
venuts
en
català.
És
molt
curiós
que
a
partir
d’un
llibre
puguis
entrar
en
el
seu
món
i
abstreure’t.
Has
de
saber
separar
el
món
del
llibre
i
el
món
real.
En
els
teus
llibres
què
fas
primer:
poses
el
títol
i
després
escrius
el
relat
o
el
revés?
En
el
95%
dels
casos
poso
primer
el
títol
i
després
escric
la
resta.
Normalment
un
títol,
ha
de
ser
com
un
eslògan
publicitari.
El
títol
d’un
llibre
és
important
perquè
habitualment
la
gent
jutja
un
llibre
segons
el
seu
títol.
Amb
un
bon
títol
es
poden
guanyar
molts
concursos.
En
el
cas
el
llibre
“Primera
memòria
d’Abel
M.”
el
títol
està
basat
en
el
cas
real
que
va
passar
a
Montjuïc?
Sí,
està
basat
en
el
cas
real,
però
vaig
posar
“Abel
M.”
perquè
no
se
sabés
de
qui
estava
parlant.
Qui
et
va
animar
a
escriure
els
llibres?
Escric
animat
per
la
necessitat
de
transmetre
la
meva
imaginació.
Quan
vas
escriure
el
llibre
“Manuscrit
de
les
bèsties”,
com
hi
vas
reflectir
l’època?
La
història
es
desenvolupa
a
Londres.
Em
vaig
documentar
sobre
l’època
per
fer-­‐la
real.
Hi
ha
llocs
mencionats
en
aquesta
novel·la
que
existeixen
i
llocs
que
són
ficticis.
En
el
llibre
“Primera
memòria
d’Abel
M.”,
com
vas
fer
que
el
protagonista
escrivÍs
les
cartes
d’amor
abans
de
conèixer
el
seu
amor?
Aquest
llibre
va
tenir
dues
redaccions.
El
primer
llibre
era
igual
que
el
definitiu
però
només
hi
havia
cartes,
el
segon
llibre
va
ser
més
real.
Com
a
lector,
com
criticaries
el
teu
llibre
“La
dona
vestida
de
negre”?
És
una
novel·la
clàssica,
d’estil
gòtic
i
de
terror.
La
continuació
és
el
llibre
“
Boig
per
tu”.
En
el
llibre
“666
calaixos”
en
què
et
bases
per
escriure
cada
història
de
cada
calaix?
Les
idees
de
les
històries
de
cada
calaix
surten
d’algunes
de
les
experiències
personals
que
he
viscut.