El feudalisme

Contesteu dins els requadres!
Activat prèvia
Feu clic a les activitats d'aprenentatge i desplegueu el mapa de la vall del Gaià.
Cada quants Km² ens trobem una fortificació? (L'àrea del mapa de la vall del Gaià ocupa en
la realitat 954 Km²). Valoreu si la densitat és alta o baixa.
Per poder descobrir la densitat i cada quant trobem una fortificació
hem de dividir els 954 Km² que pa la vall del Gaià entre els 51
castells que hi ha.
. ~954:51= 18,7~
La densitat es alta, perquè hi ha una fortificació cada 18,7 Km².
Personalment aquest tipus de problema hem recorda al típic on hi ha
dos carrers amb arbres i has de dir cada quants metres hi ha un
d'ells, a vosaltres no?
Itinerari virtual
Benvinguts al nostre Itinerari virtual, on per descobrir informació sobre el feudalisme
heu de visitar els 10 llocs que hi han a continuació amb l'ordre que estan presentats i
fer-hi les activitats recomanades. Desitjo que us agradi i que apreneu moltes coses!
1)MONTCL
AR 2) MONTFERRI 3) VESPELLA 4) CLARIANA 5) MONTMELL
6) PINYANA 7) QUERALT 8) PONTILS 9) TAMARIT 10) SABURELLA
Alejandro Cobo Moreno
2n ESO B

1) Per començar feu clic a la torre del Montclar des del mapa de la vall del Gaià
i observeu la foto panoràmica.
En fer girar lentament la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms
de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres.
Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.
Després d'una estona i molt d'esforç, he aconseguit girar la panoràmica i quedar-me als
punts claus per poder veure tots els castells que es veuen des de Montclar: Si anéssim a
Montclar podríem veure el castell d'Aguiló, i des d’allà es veuen els castells de Contrast,
de Clariana, d'Argençola i el de Montargull. Si mirem des d’un altre lloc podem veure el
castell de Saburella i des d’allà el de Pinyana i Querol, molt a prop està la Mar
Mediterrània, i per últim, com una dada curiosa tots aquests castells han sigut creats des
del segle XI fins al segle XII. Aquí t'he deixat dues imatges tretes de la panoràmica, on es
pot veure tot el que he dit anteriorment.
A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms dels castells que
indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.
Després d'observar el mapa, llegir-me els 51 noms de castells i mirar la seva
altitud a Wikipedia (link), he descobert que els castells que estan situats en un lloc
elevat son: Montclar (728msnm), Montmell (426msnm), Montferri (240msnm),
Montornès (116msnm), Montagut (157msnm), Montargull (648msnm). Com pots
esbrinar el que està situat en una posició
més elevada es Montclar, també hi havia
altres castells com Altafulla o Creixell que
tenien noms de castells elevats, però com no
superaven els 100msnm no els he posat.
Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts?
Durant els segles X i XI tots els castells es construïen en zones altes per poder
defensar-se i atacar millor, ja que veien si venien els enemics i a l'hora de lluitar és
molt més fàcil atacar, això vol dir que és un mecanisme de
defensa, baix en veurem un altre. Aquest fet ho podríem
comparar amb l'actualitat, ja que els que viuen en pisos més alts
tenen millor vistes i és més complicat arribar a ells des del carrer.
Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles).
Neix en el municipi de Santa Coloma de Queralt, a la comarca de la Conca de
Barberà. Després travessa els municipis de Les Piles, Pontils, Querol,
Pont d'Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, i
Montferri també situats a la mateixa comarca. Per
últim el riu és vorejat pel terme municipal de
Vilabella, situat en Alt camp i Salomó, una
comarca catalana del Tarragonès. A la dreta he
inserit una imatge del riu Gaià al municipi de Santa
2n ESO B

Coloma de Queralt.
2) Visiteu Montferri
Expliqueu com s'enviaven les notícies i imagineu altres sistemes.
En aquella època era molt difícil comunicar-se entre torre i torre, però tot i això hi
havia alguns mètodes que ho feien possible, com ara: per sorolls diversos, per
senyals de fum, per coloms missatgers, amb foc, amb banyes d'animals... La
veritat és que avui en dia tenim uns altres mètodes, com el mòbil, que en menys
d'un segon el teu missatge ja és enviat.
Dibuixeu en planta els tres tipus de torres i ordeneu-les cronològicament.
Des del segle 600 fins al segle 1200 la forma de les torres ha variat moltíssim, però
ara us ho explicaré pas per pas: des del segle 600 fins al 850 la forma del castell era
completament quadrada, després, des del 850 fins al 950 la seva forma va canviar,
era quadrada però amb les vores arrodonides, i per últim, des del 950 fins al 1200 va
ser rodona completament. Aquí baix t'he posat unes imatges ordenades
numèricament que representen el que he explicat, per cert, saps per què va anar
canviant? Perquè es van adonar que a l'hora de lluitar i defensar-se era molt més
fàcil.
1 . 2 . 3
Com es cobrien cada un dels pisos de la torre i com s'accedia d'un pis a l'altre?
En aquella època tots els castells estaven formats de les
següents maneres: els diferents pisos eren de fusta, o de
pedres i es pujava mitjançant escales de fusta individuals, ja
que resultava més fàcil guardar-les quan venien els enemics.
La distribució de l'espai en aquests castells era: el pis
subterrani era el que menys espai tenia, ja que servia com magatzem, i el pis de
dalt era el més espaiós, per poder observar-ho tot.
Per què hi ha una sola porta i no està al nivell del terra?
Com he dit més o menys a la pregunta anterior la majoria de les
coses són de fusta, i la porta no és menys, no està situada al nivell de
terra perquè així és més complicat entrar per als enemics i només hi ha
una sola porta perquè és un lloc molt petit i dedicat a la vigilància.
3) Visiteu Vespella
2n ESO B

Què era una terra de ningú i en quins segles es va formar?
La terra de ningú és aquella que no és ocupada per
cap persona, això vol dir que no ha patit cap
modificació. Es va formar al segle IX, és a dir al
segle 9, penso que avui en dia també en queden
moltes "terres de ningú" sense descobrir, com per
exemple el fons del mar.
Situeu al
mapa:
Riu Gaià
Riu Llobregat
Riu Cardener
Al-Andalus
Comtats
catalans
Terra de ningú
Barcelona
Lleida
Tortosa
Tarragona
Per què s'aprofitaven les coves?
Les coves s'aprofitaven, ja que hi havia molta gent que
vivia en condicions molt dures, i sovint aprofitaven les
coves naturals com habitatge, com en el cas de Vespella.
La veritat és que no sé com és la vida en una cova, ja
que mai he tingut la sort d'entrar a una, bé de vegades
feia alguna a casa, amb coixins i mantes, però pocs
minuts després era destrossada per la meva mare.
4) Visiteu Clariana
A partir dels dibuix núm. 1 expliqueu l'aspecte original que tenia la terra de ningú.
Per comprovar si pot ser veritat trobeu almenys cinc topònims que demostrin que el
territori era boscós i salvatge (els topònims són noms de llocs i els podeu trobar al
mapa de la vall del Gaià, on apareixen totes les fortificacions).
2n ESO B

Us podeu imaginar un lloc idíl·lic amb molta vegetació,
muntanyes altes i amb arbres, terra llesta per conrear,
arbustos, herba verda... Encara no?, doncs, perquè us feu
una idea de lo meravellós que era Terra de Ningú abans de la
repoblació, us deixo cinc topònims: Vallespinosa, situat a la
Conca de Barberà, Vallflor, situat al Baix Penedès, Santa
Margarida, situat a l'Alt Penedès, Figuerola, situat a l'Alt Camp i Valldossera, situat
a l'Alt Camp.
Per què creus que uns grups de pagesos s'arriscaven a marxar cap a la frontera?
Ordeneu de l'1 al 3 les següents raons per ordre d'importància.
Per gust a l'aventura 2
Per què eren fugitius 3
Per què cercaven terres noves 1
Hi havia alguna llei que permetia obtenir terres noves? Què deia?
Si, hi havia una llei, la llei del dret d'aprisió, consistia en el fet que
podies obtenir una terra erma si romanies i cultivaves durant 30 anys
en ella, i després ho podies demostrar, això els hi va agradar molt
als pagesos, ja que es van començar a arriscar anant a les terres de
ningú, per conrear-les i aconseguir-les.
Per quins motius els pagesos poden necessitar terres noves?
Com he dit anteriorment els pagesos es van començar a arriscar, tot
i que era molt perillós, perquè necessitaven terres noves per conrear
i aconseguir aliments, ja que en el lloc on vivien tenien fam de
terres.
En un testament de l'any 1034, un pagès de Miralles que es deia Adalbert deixa al
seu germà Miró, entre altres coses, una llança, un escut i una espasa. Per què creus
que els pagesos de la frontera van armats?
Penso que els pagesos de la frontera van armats perquè són els
encarregats de defensar als altres i les seves terres, era molt important
tenir bona defensa, per poder complir la llei del dret d'aprisió. Aquests
pagesos serien com els policies i l'exercit avui en dia.
Fixeu-vos que al dibuix núm. 2 apareix una torre. Qui en creus que són els
constructors; senyaleu la, resposta correcta amb una creu. Abans de tot recorda per
què servien (ho has treballat a Montferri):
Ja hi era abans dels primers repobladors
2n ESO B

Els pagesos X
El comte de Barcelona
5) Visiteu Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.
Qui signen el pacte?
Les persones que participen en aquest pacte són: el bisbe i els
habitants de Montmell, majoritàriament els pagesos, però més endavant
us explico que no només ells participen, teniu curiositat? Ah, després
que hagi llegit tot l'itinerari de Montmell he preparat una enquesta, no
s'oblidi de contestar-la! Gràcies.
A què es compromet cada una de les parts?
Les dos parts d'aquest tracte compostes per persones nomenades anteriorment es
comprometen a: El bisbe, amb l'ajuda dels senyors
feudals i els nobles, els ofereix protecció i empara als
pagesos, ja que es troben a la terra de ningú i és molt
perillosa, però ells a canvi els hauran de pagar
delmes i primícies a ells, és a dir, a les autoritats
eclesiàstiques.
Són unes condicions bones per als pagesos, continuen sent lliures?
Penso que les condicions anirien variant al cap del temps, ja
que al principi tothom pensaria en positiu, se sentirien segurs,
no pagarien cap cens... Però quan vagi passant el temps
aquestes emocions canviarien per complet, estarien avorrits,
estressats, amb ganes de veure mon... Personalment, jo sóc el
primer que no podria estar entre quatre parets, com si diguéssim, durant 30 anys.
Si el bisbe no treballa la terra, quin interès té en instal·lar-s'hi?
Jo crec que el bisbe està allà perquè està protegit, aconsegueix
aliments fàcilment (dels conreus dels pagesos) i per controlar que
tothom pagui i no en tingui cap deute, sense ell fer cap cosa, és a dir,
seria una persona que no fa res i ho té tot, la veritat és que aquest
tipus de persones no les suporto.
2n ESO B

El bisbe és una autoritat eclesiàstica, quins altres grups faran el mateix que ell?
Com he dit abans els feudals i els nobles són els qui
ajudaran als pagesos a defensar-se en cas de guerra
amb l'enemic. Ells mateixos fan unes menes de pactes
per arribar al punt que volen, en aquest cas seria repartir-
se els diners dels pagesos que donen per defensar-los,
això ho podríem comparar en el nostre dia a dia on
trobem molts pactes, com el que fem amb els pares quan
arriben les notes.
Et sembla just el tracte realitzat per l'autoritat eclesiàstica i els
pagesos? (Raona la teva resposta).
SI o NO
6) Visiteu Pinyana
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.
Sabeu on es construïen els castells antigament? Es construïen damunt d'un lloc
elevat com podrien ser muntanyes, altiplans, turons... fent una mena de
reconstrucció i aprofitant les restes que quedaven de les
torres i muralles, que havien construït els pagesos. Com heu
pogut aprendre en preguntes passades es construïen
d'aquesta manera perquè així era més fàcil defensar-se i
atacar, ja que milloraven les seves vistes a l'hora de veure
l'enemic.
Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?
A la imatge que hem vist es podien distingir vàries coses: es podia veure un
paisatge bonic amb muntanyes i arbres, també es veia el que va ser una torre de
vigilància i unes quantes pedres que formaven una muralla, aquests dos,
precisament, són els dos elements que ja hem vist a anteriors preguntes. Abans he
dit que feien reconstruccions dels elements que hi quedaven, aquí baix he
posat dues imatges on es pot veure com han creat un castell a partir de gairebé
quatre pedres.

Qui viu en un castell?
2n ESO B

Els castells no eren molt grans, i per aquesta raó hi vivia molt poca gent, i els
afortunats que gaudien d'aquest privilegi eren: el senyor amb la seva família, que
normalment eren ell la seva dona i els seus fills, que
acostumaven a ser bastants, també hi estaven els seus
servents i uns quants soldats. Entre tots feien quinze o vint
persones, perquè us feu una idea de les poques persones
que hi vivien, aquí, a la classe, som més que ells.
Les dimensions del castell són petites. En cas de perill, creus que està preparat per
fer de refugi de tota la població pagesa que viu a les terres del voltant? Justifica la
resposta.
No, com molt bé diu l’enunciat de la pregunta, els castells eren molt
petits, llavors l’única solució dels pagesos a l’arribada de l’enemic era
amagar-se en algun lloc segur, com per exemple una cova. Tot i que
també penso que els senyors eren molt avariciosos i encara que el
castell fos gran no el farien servir com a refugi.
7) Visiteu Queralt
A més de l'edifici, què inclou el terme d'un castell?
A més de l'edifici en si, si algú volia comprar un castell, tot el que
incloïa era: torres i murs, ports i serres, cases i corts, terres i vinyes,
prats i pastures, boscos i garrigues i altres arbres, aigües i fonts, des de
les muntanyes i els colls fins a les valls, amb les pedres i les coves, les
entrades i les sortides, i tot el que pertany al castell, tant conreat com
erm. Com has pogut llegir, abans, eren més generosos en aquest
camp, que fins i tot es venien les pedres.
Per on es fixaven els límits dels termes dels castells? La frase següent del text et pot
donar alguna pista: ... des de les muntanyes i els colls fins a les valls,...
En l'antiguitat no existien fronteres ni duanes i per aquesta raó
fixaven els límits amb elements naturals, que com diu el seu propi
nom ho proporciona la natura, com el riu Gaia, element essencial
en aquest viatge educatiu, també amb muntanyes, colls, valls...
Com una curiositat, ara, en l’actualitat encara tenim fronteres de
elements naturals, com els Pirineus que separen Catalunya de
França.
Apunteu les etapes en la formació de castells a la frontera. Quins segles són?
Des de l’any 900 fins al 1080 la terra de ningú a petit una sèrie de canvis que a la
següent pregunta descobrireu, però els anys exactes on van dur a terme aquests
canvis van ser: 900-950 / 950-990 / 990-1010 / 1010-1080 / 1080. Sota teniu dues
imatges on es pot veure la frontera abans dels canvis i com va quedar després
d’aquests.
2n ESO B


Descriviu el fenomen que us presenta l'animació del mapa? Deduïu les raons de la
progressiva instal·lació de castells.
Com us he dit abans durant el segle X fins al XI la frontera va passar per molts
canvis com: la terra va passar a ser propietat
dels Comtats catalans, ja que gràcies al dret d'aprisió, comentat
en preguntes anteriors, es van decidir a arriscar-s'hi i començaren
a construir castells, en total 51, la majoria dits anteriorment. Això
no els hi va agradar gens als de al-Àndalus i més endavant us
explicaré que van fer envers aquesta situació, ja que no es van
quedar de braços plegats.
8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat i la freqüència mitjana de les algarades.
Aquesta es sembla a la primera pregunta oi? Tornen les
matemàtiques, però no et preocupis, perquè el que hem de fer per
trobar la freqüència mitjana de les algarades és, dividir 192
que són els anys que han passat des de la primera fins l'última, entre,
25, que són els anys que ho han fet. Quant us ha donat? Exacte, dona
7, 68 que és la mitjana de distància entre els anys.
En quins segles es desenvolupen aquests atacs?
Des del primer atac fins a l’últim van passar 192 anys, però els
anys dels atacs exactament van ser: 811, 815, 825, 827, 829, 841,
848, 856, 861, 891, 897, 898, 911, 912, 916, 935, 936, 939, 965,
entre alguns atacs i uns altres com pots veure, i deixaven molt
d’espai, 978, 982, 984, 985, 999 i 1003. En total 25 vegades, però
això ja ho sabíeu eh?
Quines eren les intencions d'aquests atacs?
Els de l’Al-Andalús no es van quedar de braços plegats i les
algarades van ser la seva forma de lluitar, però com a sorpresa per a
tothom les seves intencions no eren quedar-se aquelles terres sinó
saquejar-les i destruir les fortificacions cristianes amb l’objectiu de
deixar-los sense res.
Entre les algarades, podeu distingir alguns períodes de pau més o menys llargs,
quins?
Durant tot el temps que van durar les algarades hi va haver
períodes de descans entre els dos bàndols, els tres períodes de
2n ESO B

pau que més van durar van ser: entre el 939 i el 965 – entre el 916 i el 935 i
finalment entre el 829 i el 841. Si sentiu curiositat del perquè hi havia aquestes
pauses, passeu a la següent pregunta, que us ho explico ben clar.
Formuleu una hipòtesi del perquè hi ha períodes de pau enmig de períodes amb una
gran freqüència d'atacs.
El significat d'aquests períodes de pau era molt simple i lògic, ja
que si saquejaven molt a menut, als cristians no els hi havia donat
temps de recuperar-se, en el sentit que tornin a tindre diners, un lloc
per viure... És a dir que tornessin a tindre coses per robar.
Quines conseqüències van tenir les algarades en l'expansió cristiana per la frontera?
Aquests atacs, específicament les algarades, els hi van afectar
moltíssim, ja que els hi va prohibir, als cristians, que segueixin en
el seu propòsit, que era aconseguir quedar-se les terres de ningú,
construint castells i conreant la terra. És més, com a prova de que
els hi va endarrerir moltíssim, en recorre 60 km, van trigar 200 
anys, una barbaritat.
9) Visiteu Tamarit
L'expansió per la frontera es va aturar aquí. Tens alguna dada que ho demostri?
Al final a l'any 1125, els comtats catalans van acabar per
rendir-se en el seu propòsit de l'expansió de la frontera,
però això no va ser en va, i ho podem veure reflectit en
l'actualitat. Com a prova d'aquest llarg procés, ens han
deixat el Castell de tamarit.
De la desintegració del Califat es van formar els regnes de Taifes. Quins van
aparèixer a l'actual Catalunya?
Després de la desintegració del Califat, és a dir Còrdova, com
molt bé diu la pregunta a l'Al-Andalús van sorgir molts regnes de
Taifes, en total 31, però especialment a Catalunya hi
van aparèixer dos, Lleida i Tortosa, que actualment, són una ciutat i
una capital de província que existeixen. Com a curiositat la paraula
taifa significa "bàndol" o "facció".
Per què el comte de Barcelona no va intentar mai conquerir aquests regnes, més
petits i més febles?
2n ESO B

El comte de Barcelona era llest i temible, per aquesta raó, amb la seva
presència ja aconseguia el que volia i la gent dels regnes petits i
dèbils, com sabien que perdrien a la batalla l’entregaven el que ell els
hi demanava. Lamentablement això ho podem relacionar amb
l'actualitat, amb la gent que fa assetjament escolar a les escoles.
10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències.
Expliqueu què signifiquen i per què apareixen.
La primera imatge és del segle X, quan els pagesos van començar a arriscar-se a
anar a la terra de ningú per conrear-la i complir el dret d'aprisió, el que podem
destacar d'aquesta imatge és la torre del fons, en canvi l'altre és d'una època més
avançada on ja estava fet el pacte amb el bisbe i s'havien començat a construir
castells, si recordeu, a Clariana us explico com passa de ser terra de ningú a la
primera imatge d'aquesta pregunta, és a dir, del segle IX fins al X.

MISSATGE IMPORTANT
ATENCIÓ!
El final d’aquest projecte intel·lectual, ha arribat, espero que t’hagi
agradat i que hagis après moltes coses, recorda que pots visitar més
viatges al món de la cultura i seguir aprenent com ho estàs fent.
Gracies i Adéu.
2n ESO B

El feudalisme

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to El feudalisme

Similar to El feudalisme (20)

El feudalisme