treball sobre el feudalism . auqest treballa sigut treballat durant dos meso es dos parts

1. Contesteu dins els requadres.
Activitat prèvia
Feu clic a les activitats d'aprenentatge i desplegueu el mapa de la vall del Gaià.
Cada quants Km² ens trobem una fortificació? (L'àrea del mapa de la vall del Gaià ocupa en
la realitat 954 Km²). Valoreu si la densitat és alta o baixa.
Podem trobar una fortificació cada 18’70 km². La densitat de fortificacions que hi
ha bastant alta. Ja que si et diguessin que cada 18km² hi ha un camp de futbol
pensaries que en hi ha molts, don el mateix passa amb els castells a la vall del
Gaià.
Itinerari virtual
Visiteu els 10 llocs que hi ha a continuació amb l'ordre que estan presentats i feu-hi
les activitats recomanades.
1) Per començar feu clic a la torre del Montclar des del mapa de
la vall del Gaià i observeu la foto panoràmica.
En fer girar lentament la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms
de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres.
Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.
En la panoràmica he pogut trobar quatre castells i aquets castells he trobat entre
dos i quatre castells més.
Pinyana Roqueta
Castell Saburella: Castell Queralt:
Querol Vilademàger

2. Contrast Selma
Clariana L’Albà
Castell d’Arguiró: Argençola Castell de Montmell: Montferri
Montargull Vespella
A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms dels castells que
indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.
Jo he trobat sis mons de castells que indiquen que estan dalt d'una muntanya o
d'un llos elevat; Torrembara, Altafulla, Montornès, Montagut, Vilademàger i
Montferri.
Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts?
La majoria dels castells es construeixen en punts als perquè així podem veure
quan es vindran a atacar, podem defensar millor quan vingui l'enemic i ens podem
comunicar amb els altres castell del voltant.
Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles).
El riu Gaia creua quatre comarques; la Conca de Barbera (Montblanc), l'Anoia
(igualada), Alt Camp (Valls) i el Tarragonès (Tarragona).
2) Visiteu Montferri
Expliqueu com s'enviaven les notícies i imagineu altres sistemes.
A dalt de la torre hi havia una persona que es dedicava a avisar a la gent si
passava alguna cosa. Aquestes persones enviaven notícies a través de senyals de
fum principalment. Però hi havia més mètodes per enviar notícies: amb banderes,
una campana, amb un tipus de trompeta, amb coloms, etc.
Dibuixeu en planta els tres tipus de torres i ordeneu-les cronològicament.

3. Com es cobrien cada un dels pisos de la torre i com s'accedia d'un pis a l'altre?
Cada pis de la torre es cobria de fusta, ja que era un material abundant en el
territori, i per accedir al altres pisos s'utilitzava una escala de fusta que es podien
posar i treure perquè si l'enemic aconseguia arribar a la torre i que pogués pujar
que no arribes a dalt de tot que és on estava el vigilant de la torre.
Per què hi ha una sola porta i no està al nivell del terra?
La porta no està a nivell de terra perquè si els enemics venien a tacar, la torre, no
poguessin entrar o que els costes més temps entrat, un obstacle.
3) Visiteu Vespella
Què era una terra de ningú i en quins segles es va formar?
La terra de ningú era una terra de frontera, on els dos bàndols, Al-Andalús i els
comtats Catalans lluitaven. Les dues fronteres de la terra de ningú eren dos rius el
gaia i el Llobregat. Es va formar en el segle IX (segle 9) fa 1200 anys.

4. Per què s'aprofitaven les coves?
Les coves s'aprofitaven per a la gent que vivia a les terres de ningú. Aquelles
persones no es volien gastar els diners en les seves cases si després els destruïen
els enemics, i vivint en coves, no els podien destruir casa seva i estaven més
protegits i segurs.
Jo, l'estiu passat vaig passar dues setmanes a un poble dels meus amics,
Margalef, i vam fer una cabana. Al poble hi havia dos bàndols els de dalt i els de la
pista, i els de la pista ens van destrossar la cabana i nosaltres al dia seguen els
vam destorçar la seva. Com estàvem farts de fer i refer la cabana vam trobar una
cova i allí fèiem les nostres reunions.
4) Visiteu Clariana
A partir dels dibuix núm. 1 expliqueu l'aspecte original que tenia la terra de ningú.
Per comprovar si pot ser veritat trobeu almenys cinc topònims que demostrin que el
territori era boscós i salvatge (els topònims són noms de llocs i els podeu trobar al
mapa de la vall del Gaià, on apareixen totes les fortificacions).
Com era la terra de ningú? La terra de ningú al principi el seu paisatge era boscos.
Però a la mida de què la gent es van anar enterrar dret d'aprisió, que consistia en
què si passaves trenta anys conreant i protegint aquella terra, després d'aquell
temps serà teva. La gent el fet d'escoltar això no va marxar d'allà, en cara que era
un lloc perillós perquè sovint hi havia baralles, totes aquelles persones que
estaven disposades a passeres trenta anys conreant aquella terra van començar a
talar arbres per fer els seus camps. Des de llavors el paisatge de la terra de ningú
havia part de bosc i de com una clariana i així tot el reto. Valflor, Figuerola, Santa

5. Margarida...
Per què creus que uns grups de pagesos s'arriscaven a marxar cap a la frontera?
Ordeneu de l'1 al 3 les següents raons per ordre d'importància.
Per gust a l'aventura 1
Per què eren fugitius 3
Per què cercaven terres noves 2
Hi havia alguna llei que permetia obtenir terres noves? Què deia?
Sí, que hi havia una llei que permetia obtenir terres. Aquesta llei es deia la llei
d'aprisió que deia que si estaves trenta anys en una terra conreant-la i protegint-la
serà teva.
Per quins motius els pagesos poden necessitar terres noves?
Els pagesos necessitaven terres noves però poder plantar el seu propi aliment i
poder alimentar-se perquè en aquella època no hi havia supermercats.
En un testament de l'any 1034, un pagès de Miralles que es deia Adalbert deixa al
seu germà Miró, entre altres coses, una llança, un escut i una espasa. Per què creus
que els pagesos de la frontera van armats?
Els pagesos de la frontera van armats perquè poden vindre els enemics. Per
protegir la seva terra que estaran conreant duran els pròxims anys i algun dia serà
seva.
Fixeu-vos que al dibuix núm. 2 apareix una torre. Qui en creus que són els
constructors; senyaleu la resposta correcta amb una creu. Abans de tot recorda per
què servien (ho has treballat a Montferri):
Ja hi era abans dels primers repobladors
Els pagesos X
El comte de Barcelona
5) Visiteu Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.

6. Qui signen el pacte?
En un moment de la gerra entre els musulmans i els cristians. Un bisbe va a la
terra de ningú per signar un pacte entre, els pagesos i el bisbe.
A què es compromet cada una de les parts?
La part del pacte de bisbe es compromet a què no els farà pagar cap cens
(impostos), sol dels delmes i primícies, i protegir-los dels enemics. I en la part del
pacte dels pagesos es comprometen a pagar els delmes i primícies al bisbe actual
i els seus succeïdors.
Són unes condicions bones per als pagesos, continuen sent lliures?
Jo crec que són bastant bones, encara que podrien ser millors si no haguessin de
pagar els delmes i primícies al bisbe. Els pagesos continuen sent lliures.
Si el bisbe no treballa la terra, quin interès té en instal·lar-s'hi?
El bisbe va a la terra de ningú perquè com va signar un pacte amb els pagesos,
que li han de pagar els delmes i primícies, i en estar més a prop dels pagesos pot
cobrar abans i als pagesos els pot semblar que estan més protegits el fet de
tindre'l a prop.
El bisbe és una autoritat eclesiàstica, quins altres grups faran el mateix que ell?
El que està fent ara mateix el bisbe de fer pactes amb els pagesos més tard ho
faran els feudals. Que és el tema que estem estudiant el feudalisme.
6) Visiteu Pinyana
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.
Els castells es construïen d'amunt de llocs als, com el cim d'una muntanya. I això
es feia perquè és més fàcil veure si venen enemics i defensar el castell si el vénen
a atacar.

7. Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?
Els elements que podem distingir de l'imatger son; una torre la qual ja hem estudiat
i que sol queden ruïnes i també es poden veure uns trossos que queden d'una
muralla.
Qui viu en un castell?
En el castell vivien unes vint persones; el senyor amb la seva família, els seus
servents i uns quants soldats per protegir el castell en cas d'atac. En aquest castell
no podien viure moltes més persones, ja que el castell era petit.
Les dimensions del castell són petites. En cas de perill, creus que està preparat per
fer de refugi de tota la població pagesa que viu a les terres del voltant? Justifica la
resposta.
No. Jo crec que això que veiem a les pel·lícules que toquen la campana i tots entre
el castell es mentiria, ja que els castells són petits, el que fa la gent és amagar-se
al bosc.
7) Visiteu Queralt
A més de l'edifici, què inclou el terme d'un castell?
Quant el comte de Barcelona, Borrell, volia vendre el castell no sol venia l'edifici,
sinó tot el que l'envoltava; torres i murs, ports i serres, cases i corts, terres i vinyes,
prats i pastures, boscos i garrigues i altres arbres, aigües i fonts, des de les
muntanyes i els colls fins a les valls, amb les pedres i les coves, les entrades i les
sortides, i tot el que pertany al castell, tant si és conreat com erm. Unes de les
coses més importants de la llista, que nosaltres no li donaríem importància, eren
les pedres, ja que tot estava construït de pedra. M'ha sobtat molt.
Per on es fixaven els límits dels termes dels castells? La frase següent del text et pot
donar alguna pista: ... des de les muntanyes i els colls fins a les valls,...
Els límits dels castells eren les els elements naturals que poden ser tant
muntanyes com rius, etc.
Apunteu les etapes en la formació de castells a la frontera. Quins segles són?

8. La primera etapa es del 950-990 (segle X) la segona etapa es del 1010-1980 (segles XI)
va passar al comtat de Barcelona i la ultima etapa es el 1080 (segle XI)
Descriviu el fenomen que us presenta l'animació del mapa? Deduïu les raons de la
progressiva instal·lació de castells.
La raó per la progressió d'instal·lacions de castells és que els comtats de
Barcelona anaven fent pactes amb la gent del poble hi havia de construir castells
perquè els donessin la seva part i a part protegir els pagesos, que eren qui els
pagava.
8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat i la freqüència mitjana de les algarades.
En 192 anys van fer 25 algarades. O sigui que la freqüència mitjana és de 7,68,
això vol dir que cada 7 o 8 anys hi havia una algarada, un atac.
En quins segles es desenvolupen aquests atacs?
Els atacs o ve algarades es desenvolupen entre el segle IX i els segles XI (800 i
1000).
Quines eren les intencions d'aquests atacs?
Les intencions dels atacs no eren matar o apoderar-se d'aquelles terres sinó
saquejar i destruir tot el trobessin. I amunt eren molt llestos perquè is donaven
temps a què reconstruïssin la ciutat o el poble per tornar a atacar.
Entre les algarades, podeu distingir alguns períodes de pau més o menys llargs,
quins?
Els més llarg son entre tretze i dotze anys de pau entre algarada i algarada; 829-
841 i 939-965.

9. Formuleu una hipòtesi del perquè hi ha períodes de pau enmig de períodes amb una
gran freqüència d'atacs.
Hi ha un període de pau, ja que quan van a una algarada ho saqueja i destrueixen
tot. I deixen un temps perquè tornin a reconstruir i aconseguir un altre cop les
riqueses que tenien. No tenien ni un pèl de ximples.
Quines conseqüències van tenir les algarades en l'expansió cristiana per la frontera?
Les conseqüències que van tenir les algarades a l'expansió de la frontera cristiana
és que quan els cristians aconseguien un algun castell, vila... anaven ells i ho
destruïen, i els cristians havien de reconstruir-lo tot un altre cop.
9) Visiteu Tamarit
L'expansió per la frontera es va aturar aquí. Tens alguna dada que ho demostri?
L'any 1050 el comte de Barcelona va donar Tamarit a un tal Sunyer per tal que hi
construís un castell i el defensés. A partir d'aquesta data i fins a l'ocupació de la
ciutat de Tarragona, l'any 1125, l'expansió per la frontera es va aturar aquí.
De la desintegració del Califat es van formar els regnes de Taifes. Quins van
aparèixer a l'actual Catalunya?
A Catalunya van aparèixer dos regnes de Taifes
Lleida i Tortosa.
Per què el comte de Barcelona no va intentar mai conquerir aquests regnes, més
petits i més febles?
Perquè en cara que el regne fos més petit i feble tenia més diners que ells. El
comte de Barcelona els va dir que si els pagava, no els atacarien.

10. 10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències.
Expliqueu què signifiquen i per què apareixen.
Les principals diferències entre les dues imatges és que hi ha més camps en la
segona que en la primera i la en la primera imatge hi ha una torre però en la segona
podem veure que aquella torre es converteix en un castell i en els camps hi
ha més vigilància, un soldat.