Xavi canoves

575 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
575
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Xavi canoves

  1. 1. Alumne: Xavi Martín Assignatura: Biblioteca Curs: 4t A Mestre: Òscar GarciaI
  2. 2. ÍNDEX..............................................llDADES DEL MUNICIPI..................lllSITUACIÓ EN EL MAPA...............lVRELLEU.........................................VACTIVITATS ECONÒMIQUES.....VlMONUMENTS I EDIFICIS ...........VllFESTES LOCALS.........................lXCURIOSITATS...............................XALTRES FOTOS, POSTALS,ETC. XlVFONTS D’INFORMACIÓ...........XVlllVALORACIÓ PERSONAL...........XlX II
  3. 3. NOM MUNICIPI: CànovesCOMARCA:Vallès OrientalNÚMERO D’HABITANTS: 2.753 (31/12/2008)EXTENSIÓ: 28,41km2DADES D’INTERÈS:Cànoves comparteix el seu ajuntament amb elmunicipi veí de Samalús donant nom al poble deCànoves i Samalús. Cànoves té una densitat de91 hab./km2, 182 cops més petita que gransciutats com Barcelona que té una densitat de16.542 hab./km2. III
  4. 4. Abasta una extensió de 28,41km2. Cànoves estàenvoltat per ciutats (o pobles) com: al Nord-oestamb Montmany-Figaro, al Nord-est ambTagamanent, al Sud-oest amb La Garriga i a l’Estamb Sant Pere de Vilamajor. IV
  5. 5. El punt més alt de Cànoves és el turó del SUÍ ambuna altitud de 1235m.El turó de PALESTINS i laROCA CENTELLA són altres turonets, un amb1217m (turó PALESTRINS) i l’altre amb 1002m(ROCA CENTELLA). A Cànoves la seva unitat deRelleu és la Serralada Pre-litoral o sigui, és unpoble muntanyenc.Rius, en té uns quants com exemple la Riera deCànoves, també coneguda com la Riera deVallforners, que recull les aigües d’una Conca de16 km, i el Torrent de Riu Mogent o de Viladrellque recull les aigües que circulen a ponent delterme. La Vall de la Riera de Cànoves presenta unescanyament en el “Roc Fiter”, un punt on ja faanys es van fer uns estudis per la construcció d’unembassament i que finalment es va fer uns kmmés enllà.Embassament de Vallforners El pic del turódel Suí V
  6. 6. A Cànoves la majoria de la població activa esdedica al sector primari. Però si comparem elsector secundari i el terciari, el paral·lelisme ésmanté entre els dos nuclis.L’economia de Cànoves està basada, des delsprimers nuclis de la població, en el sector primari.En l’actualitat,les tasques agrícoles se centren enel sector meridional del municipi i es trobenorientades cap a la producció de farratges pelbestiar que ha desenvolupament considerable enels darrers temps.Tant és així que, donat la major rendibilitat de laramaderia en relació amb el camp, la produccióagrícola ha passat a ser complementària de laramaderia. Els petits cultius de tubercles,hortalisses i lleguminoses. VI
  7. 7. A Cànoves es poden visitar dos castells, elprimer el castell de Cànoves està en runes iés visible a tocar de la Riera de Vall forners,davant el Molí de les Pipes. Al segle XIIpertanyia a la família Cànoves i als seglesXIII i XIV era dels Bell-lloc. El 1319 Simó deBell-lloc hi volia edificar una capella iobtingué permís per fer-se dir missa en unacambra del castell. A partir de mitjan s. XIVpassà per diferents possessors fins que fouadquirit pels Centelles que el tingueren finsa temps moderns. Conserva importantsllenços de murs de tot el seu perímetre,amb obertures i alguna dependència.El segon, el castell de Samalùs es conservaencara en perfecte estat malgrat que no espot visitar. És de construcció mitjevalsituada prop del nucli de Samalús. Es tractade lantic mas de Can Bori convertit aprincipis del segle XX en un fantasiós castell.De planta rectangular, consta de tres pisos, VII
  8. 8. el darrer coronat amb merlets, matacans igàrgoles. A la façana de pedra destaca elcos central amb portal darc apuntat, al seudamunt tres finestres neogòtiquesseparades per fines columnes i a la partsuperior una finestra trilobulada flanquejadaper dues torres adossades al mur i cobertesde pissarra. A dreta i esquerre del coscentral presenta unes obertures disposadessimètricament, les del primer pis darcconopial. També a lesquerre salça una grantorre rodona. A la façana de migdia i alprimer pis conserven dues finestres datadesdel s. XVI; la més gran amb calats querepresenten motius vegetals i rostreshumans. VIII
  9. 9. Cànoves celebra dues festivitats anuals: eldia de Sant Sebastià, copatró del poble, el20 de gener, i la Festa Major del patró delpoble, Sant Muç, el primer cap de setmanade juny.Cal destacar també les tres activitats méspopulars que se celebren en el municipi:L’aplec de Sant Salvador de Terrades, la firade Sant Ponç i la Carbonera.L’aplec de Sant Salvador de Terrades: escelebra el primer diumenge d’Agost i elsveïns del poble pugen a l’ermita pervenerar el sant.La fira de Sant Ponç: es fa per sant ponç (elMaig) i és una fira semblant a la fira de laascensió de Granollers.La Carbonera: a cavall entre el Febrer i elMarç s’organitza aquesta activitat quepretén ensenyar com es feia antigament elcarbó vegetal. IX
  10. 10. El Castanyer gros de la Baga d’en Cuch:Arbre corpulent de capçada frondosa quepot arribar a una alçària de 30 metres i viualguns centenars danys. Les fulles sónlanceolades i fortament dentades duns 20cm., sense pèls i de color lluent. Tenen 15parells de nervis aproximadament, rectes iparal—lels. Són caduques. Floreixen en elsmesos de juny a juliol amb flors masculines ifemenines que donen per fruit la moltconeguda castanya que madura els mesosdoctubre i novembre. La fruita va recobertadun pelló eriçat despines rígides i punxantsi acostuma a anar en grups de tres perpelló. El castanyer prefereix viure enterrenys flonjos, profunds, rics en matèriaorgànica i no argilosos. Es multiplica per lallavor. La fusta és molt preuada per lalleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gramolt fi, per la qual cosa és usada en X
  11. 11. ebenisteria, també per a cèrcols de bótes,etc.... dels rebrots se nobtenen les perxes,que són molt demanades a la indústria.També ens dóna el taní, que és unasubstància astringent emprada en adoberiaper la seva capacitat de convertir les pellsdels animals en cuir. El castanyer del queestem parlant és famós per el seu granperímetre de més de 14 metres.Diu la llegenda que fa molts anys un pastorva anar a pasturar les seves ovelles i mentrepasturava es va girar un mal temps ambllamps i trons. El pastor va veure aquestarbre i com que estava buit, si vaaixoplugar. A dins va veure una serp i perespantar-la va encendre un foc de sobte unllamp va caure al castanyer i el va cremar.Avui dia encara es pot veure l’arbre i si esvol si pot entrar a dins. Castanyer gros XI
  12. 12. Embassament de Vallforners:Lembassament té una superfície inundablede 112.400 m2, la capacitat total és de2,156.600 m3 i la longitud de les aigüesembassades, des de la presa a la cua delembassament, és de 1.100 metres. Lapresa té una longitud de 160m, una alçàriamàxima de 61,50 m i 10 m damplada en elcoronament, amb un nucli impermeabledargila, amb filtres i lescullera de proteccióformada per un talús, aigües amunt, dematerial granular, en proporció de 2,5 m. delongitud per cada metre dalçària i un altretalús, aigües avall, en proporció de 2:1.És el primer embassament d’Espanyaconstruït amb parets naturals de terracompactada enlloc del formigó, evitant aixíque mai pugui trencar-se inundant així elspobles veïns. XII
  13. 13. Cursa de resistència: A Cànoves es va fer laprimera cursa de resistència de bicicletes de12h. de duració per equips de 4 ciclistes,que voltaven per un circuit mixta de terra iciment i que va guanyar un dels 3 equipslocals que hi van participar.Un any més tard després de tornar a repetiraquesta cursa Cànoves va organitzar elprimer campionat de Catalunya de baixadacronometrada de BTT, així com el deresistència que també fou guanyat per gentdel poble. Aquesta carrera la va guanyar elmeu pare que en aquella època era deCànoves.Caramelles: Avui en dia encara es fan lesCaramelles per setmana Santa, la gent vade casa en casa per aconseguir uns quantsous que aquests servien per jugar a cartes ala nit.L’ultima curiositat és que els meus pares esvan conèixer a Cànoves i també si vancasar. XIII
  14. 14. XIV
  15. 15. XV
  16. 16. XVI
  17. 17. XVI
  18. 18. Jo, la informació que he tret de Cànoves haestat del meu pare i de la pàgina web:www.canovesisamalus.cat.També les fotos les vaig fer amb la càmerad’una excursió al Castanyer Gros amb elspares i amb els cosins i també d’Internet. XVI
  19. 19. A mi aquest treball m’ha encantat fer-lo perdiverses opinions. He après molt més sobreCànoves, com per exemple: abans no sabiaque eren les Caramelles, allò que persetmana santa s’havia d’anar de casa encasa... Personalment el que més m’ha costatés Altres fotos, postal, etc... perquè a la queposaves una foto mal col—locada totes se’tposaven malament i amb això m’hi vaigestar un bona estona, i el que em va costarmenys va ser la portada.El treball de Cànoves m’ha encantat isobretot anar al Castanyer. XIX

×