Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
 
Pla Estratègic pel DesenvolupamentPla Estratègic pel Desenvolupament 
Econòmic de La Garrotxa
PRELIMINAR CORE ESTRATÈGIC...
SUMARI
• 0. El moment crític d’un Pla Estratègic
• 1. Síntesi Diagnosi prèvia
• 2. La visió externa2. La visió externa
• 3...
0. El moment crític d’un Pla Estratègicg
• Estem d’acord, de debò, en l’anàlisi?
– En la lletra (perquè estem com estem?)
...
1. Síntesi diagnosi prèvia (1)g p ( )
• La Garrotxa té un notable equilibri, sostingut en el temps, entre les funcions 
re...
1. Síntesi diagnosi prèvia (2)g p ( )
• En la percepció dels mitjans de comunicació,  sobresurten el Turisme, la 
Innovaci...
2. La visió externa
Consens Dissens
Antecedent aïllament Paper del Parc / Potencial 
volcans
Riquesa relativa Lideratge re...
3. La percepció interna p p
Consens Dissens / Incertesa
Equilibri/sostenibilitat com a valors a 
mantenir
Expectatives Pla...
4. La interpretació estratègica (1) p g ( )
• Perquè estem bé? És sostenible? Com?
Producte Interior Brut i Renta Familiar...
4. La interpretació estratègica (2) p g ( )
• Perquè estem bé? És sostenible? Com?
1 007 = 0 96 x 1 08 x 0 972011 1,007 = ...
4. La interpretació estratègica (3) p g ( )
L’escenari poblacional millora lleugerament la posició relativa de la Garrotxa...
4. La interpretació estratègica (4) p g ( )
Ens els darrers dos decennis no s’ha assolit superar el diferencial en el perf...
4. La interpretació estratègica (5 p g (
• Quins són els factors decisius de les 
tendències econòmic‐territorials?
• Ober...
5. Benchmarking territorialg
Territoris amb característiques 
rellevants (pes industrial combinaciórellevants (pes industr...
ALT CAMP
‐ Fitxa territorial ‐
Ó lREGIÓ Catalunya
PROVÍNCIA Tarragona
Comarca Alt Camp
PROVÍNCIA COMARCA ANY
Població 810....
ALT CAMP
‐ Estratègies ‐
Cerca d’estratègies
per a fomentar nous
• Potencialitat del parc logístic : Reserva de sól per 
a...
ALT CAMP
‐ Resultats i exemples singulars ‐
Marca turística creada l’any 1989 
Di i ió í i i i ò i d l d l’Al C C dDinamit...
L’ALCOIÀ
‐ Fitxa territorial ‐
Ó lREGIÓ Comuinitat Valenciana
PROVÍNCIA Alacant
Comarca L’Alcoià
PROVÍNCIA COMARCA ANY
Pob...
L’ALCOIÀ
‐ Estratègies ‐
A) Revisió d’estratègies d’especialització productiva: tèxtil (Alcoi) i joguina (Ibi)
Indústria T...
L’ALCOIÀ
‐ Resultats i exemples singulars ‐
1. CLÚSTER DISSENY GLOBAL. 
Neix 2010 impulsat pel Campus d’Alcoi de la Univer...
PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Fitxa territorial ‐
Í àlBolonia
Regió de Emilia ‐ romagna
PAÍS Itàlia
REGIÓ Emilia ‐ Romagna...
PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Estratègies ‐
P ió i dú t i És l’Àrea industrial tecnològicamentPromoció indústria
tradicion...
PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Resultats i exemples singulars ‐
PARMA ALIMENTARE (PARMA ALIMENTARE INIZIATIVA
PROMOZIONALE)...
Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Fitxa territorial ‐
PAÍS França
Regió Auvergne
Departament Puy‐de‐Dome
Capital Clermont‐Fer...
Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Estratègies ‐
A) ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL (22%  3 Clústers a la regió. Clérmont‐Ferrand 
...
Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Resultats i exemples singulars ‐
VULCANIA
Parc d’oci i atraccions que gira al voltant dels ...
El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (1)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 26
El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (2)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 27
El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (3)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 28
6. Condicions de maduració pel PE (1)p ( )
E è iEstratègia 
singular
Un model per
Escala / 
Relació entre
Un model per 
ve...
6. Condicions de maduració pel PE (2)p ( )
Assoliments Pendents / Mancances
è Id tifi t t l B i dif i ióEstratègia 
singul...
7. Propostes preliminars (1)p p ( )
• Visió: Al voltant de la trilogia equilibri (indústria, 
identitat, medi), posició de...
7. Propostes preliminars (2)p p ( )
L’encaix d’estratègies generals, sectorials i els instruments g g ,
Preliminar Core Es...
7. Propostes preliminars (3)p p ( )
• Línies (projectes) il∙lustratius
– Garrotxa Nova Economia centrat en condicions de b...
Indústria de la fusta
Clúster de carn de porc i maquinària per 
a les indústries de l’alimentació.Sector lleter
Filatura i...
Exemple objectius: Aplicació UE2020p j p
Indicador Horitzó 2020 
aplicat avui
Valor actual Repte  Estratègic 
(distància a...
Annex: Entrevistats i Participants en els focus grup
• Joan Agustí 
• Joan Albesa
•Josep Coromina
•Ignasi Delàs
• Francesc...
Gràcies per l’atencióGràcies per l atenció
Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiquesp q p q
Javier Gr...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa (nucli estratègic)

982 views

Published on

Document amb el nucli estratègic del pla pel Desenvolupament Econòmic de la Garrotxa. Part 2 de 3.

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

2. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa (nucli estratègic)

  1. 1.   Pla Estratègic pel DesenvolupamentPla Estratègic pel Desenvolupament  Econòmic de La Garrotxa PRELIMINAR CORE ESTRATÈGIC Setembre 2014
  2. 2. SUMARI • 0. El moment crític d’un Pla Estratègic • 1. Síntesi Diagnosi prèvia • 2. La visió externa2. La visió externa • 3. La percepció interna 4 L i t t ió t tè i• 4. La interpretació estratègica • 5. Benchmarking territorial • 6. Una valoració de les condicions de  maduració pel PEmaduració pel PE • 7. Propostes preliminars de Core Estratègic Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 2
  3. 3. 0. El moment crític d’un Pla Estratègicg • Estem d’acord, de debò, en l’anàlisi? – En la lletra (perquè estem com estem?) – En la música (com expliquem com estem?)En la música (com expliquem com estem?) • Quines expectatives reals tenim? – Què estem en condicions de fer? – Què estem disposats a fer? • Quins dilemes hem de saber superar? Quins són els èmfasis prioritats?– Quins són els èmfasis, prioritats? – Quines apostes, quines renúncies? Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 3
  4. 4. 1. Síntesi diagnosi prèvia (1)g p ( ) • La Garrotxa té un notable equilibri, sostingut en el temps, entre les funcions  residencials i productives a Catalunya. En relació al seu entorn predomina la funció  id i lresidencial.  • Té una tendència de llarg termini (1991‐2010) d’evolució positiva en termes de  producció i renda per càpita en relació a Catalunya. • En els darrers quinze anys ha augmentat un 30% l’obertura de la comarca. Bracons  equilibra el nexes cap a ponent sense disminució dels nexes a llevant. • La crisi ha impactat en l’ocupació de forma relativament menys acusada que a p p y q Catalunya, perdent 10 punts percentuals menys a la Construcció i Immobliària i a  Serveis Empresarials. • El tradicional fort pes de la indústria continúa sent un tret característic  el 2012, p , tanmateix les activitats pròpiament urbanes tenen un singular pes en el Valor  Afegit. • La base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de lesLa base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de les  prestacions socials i les rendes externes, permet abordar  l’aprofitament de les  oportunitats de l’economia global. Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 4
  5. 5. 1. Síntesi diagnosi prèvia (2)g p ( ) • En la percepció dels mitjans de comunicació,  sobresurten el Turisme, la  Innovació i la cooperació com a elements estratègics de desenvolupament. • Les característiques productives de La Garrotxa es relacionen directament  amb els eixos temàtics de l’estratègia d’especialització intel∙ligent de  Catalunya RIS3CAT. • Les oportunitats de desenvolupament econòmic també poden estar  relacionades amb el futur de grans projectes territorials en l’àmbit  Pirineus , Logística i Accessibilitat. • L’escenari tendencial preveu que la recuperació de l’ocupació no es  produirà fins a partir de 2016, amb manteniment en tot cas de xifres  d’atur molt superiors a abans la crisi. • La recuperació de l’ocupació en l’escenari tendencial 2020 es concentrarà  en el Comerç, l’hostaleria i el turisme i en els Serveis Col∙lectius. • El primari indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupacióEl primari, indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupació  al 2020, tot i que la generació de nova ocupació sigui menys intensa en  comparació amb les activitats terciàries.  Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 5
  6. 6. 2. La visió externa Consens Dissens Antecedent aïllament Paper del Parc / Potencial  volcans Riquesa relativa Lideratge reconegut Cohesió / Identitat de grup Impacte de l’oberturaCohesió / Identitat de grup Impacte de l obertura Treball ben fet / Alta  reputació Influència a CAT reputació Baixa visibilitat a CAT Punts forts reconegutsPunts forts reconeguts  (indústria, Turisme) Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 6
  7. 7. 3. La percepció interna p p Consens Dissens / Incertesa Equilibri/sostenibilitat com a valors a  mantenir Expectatives Pla Estratègic Grans Potencialitats (ara Estat equilibri / desequilibriGrans Potencialitats (ara  individualitzades / parcials) Estat equilibri / desequilibri  socioterritorial El llegat de territori aïllat limita  Parc / Magnitud potencial turisme g l’obertura actual g p Dificultat assumir nous entorns  cooperació Impacte obertura cooperació Insuficiències d’escala Baixa atractivitat del sector d’activitatBaixa atractivitat del sector d activitat  de coneixement i d’activitats sense  ànim de lucre Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 7
  8. 8. 4. La interpretació estratègica (1) p g ( ) • Perquè estem bé? És sostenible? Com? Producte Interior Brut i Renta Familiar Disponible per Càpita, Garrotxa 1991‐2010. Índex Catalunya = 100 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 8
  9. 9. 4. La interpretació estratègica (2) p g ( ) • Perquè estem bé? És sostenible? Com? 1 007 = 0 96 x 1 08 x 0 972011 1,007 =  0,96 x 1,08 x   0,972011 0,966 =  0,92 x 1,09 x   0,962001 La Garrotxa en relació a CAT 1 el 2010 darrera dada disponible 0,909 =  0,95 x 1,15 x   0,831991 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 9 La Garrotxa en relació a CAT=1, el 2010, darrera dada disponible
  10. 10. 4. La interpretació estratègica (3) p g ( ) L’escenari poblacional millora lleugerament la posició relativa de la Garrotxa pel que  fa a taxa de dependència Anys Catalunya Garrotxa Cat índex1 2001 68,98% 64,03% 0,928 2002 68 97% 63 90% 0 927 Proporció de població de 15 a 64 anys sobre total fa a taxa de dependència 2002 68,97% 63,90% 0,927 2003 69,07% 63,96% 0,926 2004 69,13% 64,17% 0,928 2005 69,43% 64,75% 0,933 2006 69,22% 65,35% 0,944 2007 69 07% 65 60% 0 9502007 69,07% 65,60% 0,950 2008 69,04% 65,77% 0,953 2009 68,73% 65,99% 0,960 2010 68,24% 65,98% 0,967 2011 67,73% 65,74% 0,971 2012 67 36% 65 38% 0 9712012 67,36% 65,38% 0,971 2013 66,96% 65,25% 0,974 2014 66,47% 65,08% 0,979 2015 66,15% 65,48% 0,990 2016 66,01% 65,45% 0,992 2017 65,88% 65,40% 0,993 2018 65,74% 65,29% 0,993 2019 65,67% 65,29% 0,994 2020 65,65% 65,31% 0,995 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 10
  11. 11. 4. La interpretació estratègica (4) p g ( ) Ens els darrers dos decennis no s’ha assolit superar el diferencial en el perfil  formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de Garrotxa Nivell formatiu de la població de  16 i més anys. formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de  població de nivell alt poden influir.  És un escenari obert a l’acció estratègica Garrotxa Graus 1991 2001 2011 Analfabets o sense estudis 19,2% 12,4% 11,9% Primer grau 63,1% 26,4% 17,7% Segon grau 12,5% 50,3% 55,4% Garrotxa / Catalunya. Catalunya índex= 1 Segon grau 12,5% 50,3% 55,4% Tercer grau 5,2% 10,8% 15,0% Total 100,0% 100,0% 100,0% Catalunya Graus 1991 2001 2011 Analfabets o sense estudis 1,036 0,916 1,187 Primer grau 1,119 1,177 1,319 Graus 1991 2001 2011 Analfabets o sense estudis 18,5% 13,6% 10,0% Primer grau 56,4% 22,5% 13,5% Segon grau 18,0% 50,3% 56,2% Tercer grau 7,0% 13,6% 20,3% Total 100 0% 100 0% 100 0% Primer grau 1,119 1,177 1,319 Segon grau 0,695 1,000 0,985 Tercer grau 0,733 0,794 0,737 Total 100,0% 100,0% 100,0% Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 11
  12. 12. 4. La interpretació estratègica (5 p g ( • Quins són els factors decisius de les  tendències econòmic‐territorials? • Obertura: – Increment ambivalències oportunitats / riscos – Dinàmica general més competitiva (tant a les empreses com a la vida  tidi )quotidiana) – (Eventual) xocs culturals – Governança dels canvisGo e a ça de s ca s • Perfil sociodemogràfic: – Immigració (que la sustenta, però cal integrar) – Detecció de segment de la població de baixa qualificació (que potser  en afebleixen la taxa d’ocupació) i afecten la productivitat Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 12
  13. 13. 5. Benchmarking territorialg Territoris amb característiques  rellevants (pes industrial combinaciórellevants (pes industrial, combinació  medi activitats, no centralitat  regional)regional) Al C• Alt Camp • Alcoià • Parma • Auvernia• Auvernia • Califòrnia Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 13
  14. 14. ALT CAMP ‐ Fitxa territorial ‐ Ó lREGIÓ Catalunya PROVÍNCIA Tarragona Comarca Alt Camp PROVÍNCIA COMARCA ANY Població 810.178 44.771 2013 Taxa d’activitat 65 1% 66 5 2011Taxa d activitat 65,1% 66,5 2011 % treballadors indústria 8,53% 43,4 2013 Taxa d’atur 29,5% 25,3% 2011 Superfície 6.308,2 km2 538 km2 2013 Empreses 237.756 1.384 2013 Treballadors 520.935 12.623 2013 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 14
  15. 15. ALT CAMP ‐ Estratègies ‐ Cerca d’estratègies per a fomentar nous • Potencialitat del parc logístic : Reserva de sól per  activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorialper a fomentar nous sectors oxígen i noves  relacions entre els actors nous i vells activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorial • Foment activitats d’I+D • Empresa LEAR Valls amb Centre de Recercaactors nous i vells [Diagnosi Comarcal i  Estratègies de l’Alt Camp] • Empresa LEAR‐Valls amb Centre de Recerca  Europeu de la firma • Relació amb la Universitat Rovira i Virgili i la seva Fundació [Campus Extens de l’Antena delCamp] Fundació [Campus Extens de lAntena del  Coneixement de la URV ubicat a Valls.] • Sector Turístic i cultural:  Ruta del CísterInstitucions clau Cambra de Comerç de Valls Consell Comarcal de l’Alt Camp • Sector Sociosanitari: Hospital Valls com a punt de  referència Intercomarcal + Gran Centre Salud Mental de  referència Consell Comarcal de l Alt Camp Fundació Ciutat de Valls Institut Municipal de Promoció Econòmica de Valls Universitat Rovira i Virgili Parc Científic i Tecnològic de Turisme iParc Científic i Tecnològic de Turisme i  Oci, Centralitat del Polígon Industrial de Valls Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 15
  16. 16. ALT CAMP ‐ Resultats i exemples singulars ‐ Marca turística creada l’any 1989  Di i ió í i i i ò i d l d l’Al C C dDinamització turísitica i econòmica de les comarques de l’Alt Camp, Conca de  Barberà i Urgell. Patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un      monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, g Les aliances Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona i Lleidaputac ó de a ago a e da Consells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell.  Tres “marques”: Turisme de Catalunya, Patronat de Turisme de la Costa Daurada, i  Ara Lleida. Conveni entre els Consells comarcals i els dos grups d’Acció local que gestionen elsConveni entre  els Consells comarcals i els dos grups dAcció local que gestionen els programes LEADER als seus Territoris: el Consorci de Desenvolupament de l’Alt Camp i  l’Organisme Autònom de la Conca de Barberà.  TAGS: TAGS: Ruta císter Santes Creus Turisme Valls Lear Valls URV  Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 16
  17. 17. L’ALCOIÀ ‐ Fitxa territorial ‐ Ó lREGIÓ Comuinitat Valenciana PROVÍNCIA Alacant Comarca L’Alcoià PROVÍNCIA COMARCA ANY Població 1.852.166 111.631 2011 Taxa d’activitat 74 9 74 01 2011Taxa d activitat 74,9 74,01 2011 % treballadors indústria ‐ 37,6 2007 Taxa d’atur ‐ 28% 2013 Superfície ‐ 540 km2 2011 Empreses ‐ 4.581 2007 Treballadors ‐ 36.715 2007 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 17
  18. 18. L’ALCOIÀ ‐ Estratègies ‐ A) Revisió d’estratègies d’especialització productiva: tèxtil (Alcoi) i joguina (Ibi) Indústria Tèxtil Alcoi:  especialització en tèxtil i  confecció de la llar Estructura formativa vinculada a  Pla Integral de Política Industrial I2+ a Alcoi L’objectiu: impulsar regenració del teixit econòmic d’Alcoi, i la seva área  d’influència. Ubicar el sector industrial i energètic al nucli de les polítiques Econòmiques i Desenvolupament del territori local. Importancia cabdal de  la activitat industrial de la ciutat + estrategia d’eficiència energética per tal l’especialització la activitat industrial de la ciutat + estrategia d eficiència energética per tal  de promoure el creixiement econòmic de la ciutat.  Actors: Ajuntament d’Alcoi‐Cambra de Comerç; ), Federació Empresarial  Alcoià‐Comtat (FEDAC).; Institut  Tecnològic del Tèxtil; Universitat Politècnica de València‐Campus Alcoi. Indústria Joguina i Plàstic Foia de  Castalla (Ibi i Tibi) ‐ “Valle del  Juguete”.  major concentració d’indústria • Diversificació productiva cap a sectors com el plàstic, transformats metàl∙lics, matrisseria • Alta concentració de petites empreses especialitzades: “atmosfera  industrial”: ambient industrial, una cultura tecnológica i la professionalitat major concentració d indústria de la joguina de tota Espanya dels treballadors.  • Increment cooperació interempresarial • Innovació: Instituto Tecnológico del Juguete (AIJU).  B) A fit t i t l i i t i tiB) Aprofitament espai natural i recursos paissatgistics Serra Mariola + Parc Natural  Carrascal de la Font Roja Promoció del turisme rural i cultural orientat a un turisme de caire familiar.  Reconeixement patrimonial dels. Preservació flora i fauna del territori i  foment del seu estudi. Reconeixement festes i tradicions. Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 18
  19. 19. L’ALCOIÀ ‐ Resultats i exemples singulars ‐ 1. CLÚSTER DISSENY GLOBAL.  Neix 2010 impulsat pel Campus d’Alcoi de la Universitat P litè i d V lè i A t l t t b 80 i PROJECTES CLÚSTER C tàl Vi t l d P f i l “L F t ”Politècnica de València. Actualment compta amb 80 socis:  22 professionals qualificats, 39 empreses de les comarques  de l’Alcoià, el Comtat,  la Foia de Castalla i la Vall d’Albaida, i  representats d’institucions públiques i acadèmiques,  col∙legis professionals, associacions empresarials i instituts Catàleg Virtual de Professionals “La Festa”:  REALITZAR i PROMOCIONAR un catàleg en  suport digital que aglutini i mostri la totalitat de  l'oferta professional existent relacionada amb les  festes de moros i cristians. tecnològics.  Articula el Sistema Territorial d'Innovació Fomenta les relacions en l'àmbit del disseny entre els diferents actors Parc Eco‐Industrial de Lorxa: Impulsat per  l’Ajuntament d’Alcoi i el Campus d’Alcoi de la  Universitat Politècnica de València 2. PROMOCIÓ NATURA I RECERCA 3. JOGUINA: Desenvolupament  ASSOCIACIÓ SERRA MARIOLA: agrupació interprofessional independent,  centrada en les empreses i en les institucions instal∙lades en el territori  comprés entre els parcs naturals de la serra de Mariola i de la Font Roja i les  zones limítrofes.  d’estratègies formatives, de promoció i+D:  Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU): recerca i al Desenvolupament  tecnològic en activitats relacionades amb la fabricació de joguines i els seus Promotors: AjuntamentsAgres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola,  Bocairent, Cocentaina i Muro‐ sota la coordinació de la Universitat d’Alcoi. Iniciativa Privada: l’Associació de comerciants i de serveis de Muro;  empresa En Ruta (turisme rural); càmping Les fonts de Mariola i  l’allotjament rural Mirador i establiment Regala’t  (Bocairent); centre  amb la fabricació de joguines i els seus productes similars i auxiliars excursionista les Caves d’Agres. TAGS: TAGS: Joguina; Tèxtil; Universitat Politècnica; Moros i Cristians; Alcoi Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 19
  20. 20. PARMA (Emilia‐Romagna)( g ) ‐ Fitxa territorial ‐ Í àlBolonia Regió de Emilia ‐ romagna PAÍS Itàlia REGIÓ Emilia ‐ Romagna PROVÍNCIA Parma Bolonia Ferrara Forlì‐Cesena Módena Parma REGIÓ PROVÍNCIA ANY Població 4 405 486 437 308 2010 Parma Piacenza Rávena Reggio Emilia Rímini Població 4.405.486 437.308 2010 Taxa d’activitat 55,0 56,6 2013 Taxa d’ocupació 66,3 68,8 2013 Taxa d’atur 8,5 87,5 2013 Rímini Empreses ‐ 42.767 2011 Treballadors ‐ 215.417 2011 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 20
  21. 21. PARMA (Emilia‐Romagna)( g ) ‐ Estratègies ‐ P ió i dú t i És l’Àrea industrial tecnològicamentPromoció indústria tradicional: Sector  Agroalimentari És lÀrea industrial tecnològicament més avançada de l’Emilia‐Romagna:  sistema productiu dens + alt grau d’urbanitzaciód urbanització Promoció de recerca i  Promoció,  innovació:  el Tecnopolis de Parma  (dins estratègia RIS3) comercialització i  internacionalització del  productes de la regió – importància DO de moltsimportància DO de molts d’ells. Actors implicats:  Administració: Regió d’Emilia Romagna; Província de Parma;  Econòmics: Cambra de Comerç de Parma; Agrupacions professionals (Unió d’Industrials de Parma); sindicats Institucions educatives: Universitat de Parma Consorcis: Consorci Prosciutto di Parma; Consorci Parmiggiano Regiano Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 21
  22. 22. PARMA (Emilia‐Romagna)( g ) ‐ Resultats i exemples singulars ‐ PARMA ALIMENTARE (PARMA ALIMENTARE INIZIATIVA PROMOZIONALE) ESTRATEGIA REGIONAL DE RECERCA I I Ó ’E ÓPROMOZIONALE) Consorci creat l’any 1976 Missió: Promoure el coneixement i innovació del sector  agroalimentari . Aprofita el reconeixement dels seus productes alguns d’ells amb DO: formatge Parmigiano INNOVACIÓ PER L’ESPECIALITZACIÓ Intel∙ligent (RIS3) a la regió d’Emilia Romagna Una de les activitats és la creació de laproductes, alguns d ells amb DO: formatge Parmigiano‐ Reggiano; Pernil de Parma; l’embotit Culatello di Zibello,  entre d’altres productes reconeguts.  Projecte actual: Il Tavolo di Lavoro per Parma Expo  2015 Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus Xarxa d’Alta Tecnologia de l’Emilia Romagna. Fruït d’aquesta estratègia han estat aprovats 10 centres tecnològics, 36 laboratoris de recerca industrial, amb la2015. Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus productes a la Exposició Universal de Milan 2015; b)  impuls de noves actuacions per explotar el territori, la  cultura i la biodiversitat. participació de 1.600 investigadors, dels quals 560 nous joves investigadors. El Tecnopoli de Parma: Promogut per la Universitat de Parma Treballen 57 persones i 144 a temps parcial Té diferents laboratoris: 3 laboratoris vinculats a la plataforma Agroalimentaria; 1  a la Plataforma de TIC i Disseny i 3 a la  TAGS: TAGS: Parmeggiano Regiano ; provincia di  parma; comuna di parma;  agroindustria;  Plataforma de Ciències de la Vida.Università degli Studi di Parma; Prosciutto ;  Verdi; investigació Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 22
  23. 23. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/ ‐ Fitxa territorial ‐ PAÍS França Regió Auvergne Departament Puy‐de‐Dome Capital Clermont‐Ferrand CAPITAL REGIÓ Clemont‐Ferrand (departamen de Puy‐de‐Dome) DISTRIBUCIÓ 4 Departaments (Allier, Cantal, Haute‐Loire, Puy‐de‐ Dome) 14 Districtes14 Districtes 1310 comunes POBLACIÓ Total regió Auvergne:  1.327.00 habitants (2004) Clemont‐Ferrand (capital): 143.000 habitants (2007) PRINCIPALS  Clemont‐Ferrand: 260.658 (19% de la població de la regió) NUCLIS  Vichy: 60890 (4,6% població de la regió) Montluçon: 59785 (4,5% població de la regió) Població a 1/01/2009 1.343.000 habitants %població sobre població francesa 2 1%%població sobre població francesa 2,1% Densitat de Població 51,6 Ingressos bruts disponibles 2006 (€/habitant) 18800 PIB 2008 34,4 Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 23
  24. 24. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/ ‐ Estratègies ‐ A) ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL (22%  3 Clústers a la regió. Clérmont‐Ferrand  de la població ocupada de la regió  d’Auvergne està ocupada a la  indústria. Les principals indústries  són del sectors: agroalimentaris,  Importància Clústers “Pole de Compétitivité”  reconeguts pel govern francés com a centre industrial.  1) VIAMECA : MECÀNICA, AUTOMOBILÍSTICA,  AÈRONÀUTICA I BÉNS D’EQUIP (CENTRALITAT DE LA REGIÓ AUVERNEG; PUY‐DE.DOME;  CLERMONT FERRAND) metalúrgics, processament de  materials, productes químics,  cautxú i plàstics Inmportància centralitat empresa  CLERMONT FERRAND) 2) ELASTOPÔLE : INDÚSTRIES DEL CAUTXÚ I EL PLÀSTIC 3) CÉRÉALES VALLÉE:  DEL SECTOR DE LA INDUSTRIA AGROALIMENTARIA (ESPECÍFIC DE LA G Ó A G )Michelin, amb seu a Clermont‐ Ferrand. REGIÓ AUVERGNE) CLERMONT COMMUNAUTE E ti t i L’ 2012 b l’ bi ió d t i i lid B) REDIFINICIÓ ESPAI TERRITORIAL:  Construcció d’un àmbit metropolità Es constiuteix L’any 2012 amb l’ambició de construir i consolidar una Àrea Metropolitana. És un acord entre les ciutats de Riom, Clermont i Vichy. En fase de construcció. Els objectius: •Establir model de mobilitat‐Promoure la mobilitat sostenible •Estimular la innovació i el coneixement •Promoure activitats culturals, esportives i de turisme d’alt nivell •Desenvolupament de qüestions territorials d’escala metropolitana. Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 24
  25. 25. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/ ‐ Resultats i exemples singulars ‐ VULCANIA Parc d’oci i atraccions que gira al voltant dels volcans. Situat a la cadena del  Puys. Està situat a 15Km de Clermont‐Ferrand.Puys. Està situat a 15Km de Clermont Ferrand. Gestionat per una empresa privada que opera sota concesió pública.  El seu capital es de 3,6 millons d’euros. Hi ha 53 llocs de treball estables, i a  l’estiu contractació temporal.  • Visitants• Visitants: primer any 630.00 persones, 220.000 al 2005. Al 2006, només s’obre de març a octubre i rep 220.000 visitants. A finals de 2007 hi ha una reforma del parc i es reorienta cap a un públic familiar. Hi ha una reinversió de 16 milions € per 5 anys i es planteja El projecte de Nova Vulcania . A finals de 2007 ja s’havia augmentat un 20% la xifra de visitans, arribant als 262.000 visitants. Al 2008 s’arriba als 313.400 visitants. És un museu de la ciència orientat a la vulcanologia. Federació d’actors públics i público privats que es compromet a posar a disposició els LA MAISON INNOVERGNE Federació d actors públics, i público‐privats que es compromet a posar a disposició els mitjans i recursos que proporcionen una àmplia gamma de suport a tots els projectes innovadors en Auvergne. Actors: Fons UE; Govern França; Auvergne‐BPI France; Institut Nacional de Propietat Industrial; Reseau de Developpement Technologique; Cellule d’Interface Technologique;  d’ ( b ) d lRegio d’Auvergne; CCI Auvergne (Cambra Comerç); Universitat de Clermont. TAGS: TAGS: Michelin, pole de competitivite, Áuvergne; Puys‐de‐Dome; elastopole; cereals Valley; innovation Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 25
  26. 26. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (1) Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 26
  27. 27. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (2) Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 27
  28. 28. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (3) Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 28
  29. 29. 6. Condicions de maduració pel PE (1)p ( ) E è iEstratègia  singular Un model per Escala /  Relació entre Un model per  verificar una  estratègia  sostenible de Relacions  territorials Relació entre  els actors sostenible de  desenvolupament  econòmic EinesEines  d’intervenció Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 29
  30. 30. 6. Condicions de maduració pel PE (2)p ( ) Assoliments Pendents / Mancances è Id tifi t t l B i dif i ióEstratègia  singular Identificats sectors claus Maduresa projectes en curs  Obertura de nous projectes Actors individuals potents Baixa diferenciació Objectius febles o vagues Absència (?) dinàmiques  autosostingudesActors individuals potents autosostingudes Relacions i  escala Bona relació interna (escasses  disputes territorials) è Persistència dinàmiques  localistes l ó lescala  territorial Baixa competència  interterritorial Relació territorial incipient  Invisibilitat avantatges escala Relació entre Bon clima polític intern Dinàmiques territorials Relació entre  els actors Lideratges compartits Alta sintonia públic‐privada parcialitzades Baixa densitat relacions,  lideratges implícits Absència espais continuïtat Eines  d’intervenció Alt nivell especialització d’eines Procés (d’integració) Agència Aplicació model Agència d intervenció Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 30
  31. 31. 7. Propostes preliminars (1)p p ( ) • Visió: Al voltant de la trilogia equilibri (indústria,  identitat, medi), posició de riquesa relativa,  cohesió  • Missió: Al voltant del ‘govern’ de l’obertura  (oportunitats/riscos) i d’assolir un paper rellevant(oportunitats/riscos) i d assolir un paper rellevant  en una escala superior mitjançant un salt en la  cooperació i l’acciócooperació i l acció • Objectiu: Referents a Catalunya i Europa  ibili l l i ò i icompatibilitat valors naturals i antròpics a partir  de l’emprenedoria i la responsabilitat social. Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 31
  32. 32. 7. Propostes preliminars (2)p p ( ) L’encaix d’estratègies generals, sectorials i els instruments g g , Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 32
  33. 33. 7. Propostes preliminars (3)p p ( ) • Línies (projectes) il∙lustratius – Garrotxa Nova Economia centrat en condicions de base– Garrotxa Nova Economia, centrat en condicions de base  (polígons, energia sostenible, telecomunicacions),  relacions intersectorials innovadores (RISC3), avantatges  localització amb èmfasi en l’emprenedoria i lalocalització, amb èmfasi en l emprenedoria i la  responsabilitat social empresarial – Garrotxa Centre/Pont / Cruïlla (Pirineu/Cat Central/Litoral)  d’i ifi ió i d l l id’intensificació proactiva de les relacions  socioeconòmiques (turisme sostenible, Parc dels Volcans,  punt logístic,....) – De la Garrotxa al món (projecció internacional  fonamentada en valors territorials i relacions empresarials)  – Capital excel∙lència educativa i professional– Capital excel∙lència educativa i professional  – El Forum (o consell o com es vulgui) de l’Agència Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 33
  34. 34. Indústria de la fusta Clúster de carn de porc i maquinària per  a les indústries de l’alimentació.Sector lleter Filatura i teixidura   Ramaderia tradicionalment extensiva i de transhumància S i i lRamaderia tradicionalment extensiva i de transhumància Sector aigua mineral Ripoll Figueres Ripoll Banyoles Vic Girona Sta. Coloma de Farners  Manresa Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 34
  35. 35. Exemple objectius: Aplicació UE2020p j p Indicador Horitzó 2020  aplicat avui Valor actual Repte  Estratègic  (distància avui) 75% 20‐64 anys ocupats 23.674 21.324 + 2.350 ocupats 3% PIB R+D 51, 6 Meuros [11,3Meuros el 2014?] 40,3 Meuros 20% energia fonts renovables nd nd20% energia fonts renovables nd nd Reducció per sota el 10%  abandonament escolar* 184 204 ‐ 20 sense GS  80% 30 34 d ió t 2 853 d d80%+ 30‐34 anys educació post‐ obligatòria 2.853 n.d nd Reducció pobresa i risc d’exclusió  nd nd *per disponibilitat de dades nomès s’ha pogut calcular l’abandonament a batxillerat. Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 35
  36. 36. Annex: Entrevistats i Participants en els focus grup • Joan Agustí  • Joan Albesa •Josep Coromina •Ignasi Delàs • Francesc Arbós   • Joan Boix  J di C l b i Ignasi Delàs •Josep Erra •Teia Fàbrega • Jordi Calabuig • Francesc Canalias • Joan Cañada •Pere Macias •Montse Mallol •Joan Martí • Josep Capellà • Xevi Casas • Marcel Coderch Joan Martí  •Anna Mates •Laura Peracaula J P t ll• Marcel Coderch • Francesc Coll  • Jordi Coma •Jaume Portella  •Turina Serra •Joan Antoni Solans • Franc Comino • Pep Compte •Jordi Terrades •Salvador Vergés  Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 36
  37. 37. Gràcies per l’atencióGràcies per l atenció Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiquesp q p q Javier Gràcia, geògraf especialitzat en desenvolupament local Carolina Recio, sociòloga Raquel Colomina, analista de comunicació Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 37  

×