Poesies de Joana Raspall per celebrar el Dia de la Poesía.

1. 4t
Curs 2018-2019

2. El rellotge corre, corre
I no es mou del mateix lloc.
Una busca va de pressa,
L’altra gira a poc a poc.
La llarga diu a la curta:
-Au, que no m’atraparàs!
La petita no s’immuta
I va seguint el seu pas;
que tant si corre com no,
que tant si riu com si plora
ella sap que arribaran
juntes a la mateixa hora!
NIL I AITANA

3. Ai, si volguessis venir!... Tinc
un patinet amb ales que vola
com els ocells i s’enlaira
sobre torres i campanars i
castells.
Des d’allà dalt veig els pobles
com uns pessebres petits, i
camps i prats, com pedaços
de tots colors, mal cosits.
Els boscos són com bufandes
de vellut que s’han posat les
muntanyes, per guardar-se
del riu moll i el vent glaçat.
Ai, si volguessis venir!...
Estic segur que et plauria;
però a mi m’agradaria més
que tot, tenir-te amb mi.
Joana Raspall
*

5. El pescador veu la xarxa mig buida
I així rondina tot malhumorat:
-Per tan poc peix no valia la pena
D’haver passat una nit desvetllat!
Però, entre els peixos, una gran orada,
Amb sa veu fina que sols el mar sent,
diu:
-Què s’ha cregut, aquest rondinaire?
Hem de morir, perquè estigui content?
I abans que surti la xarxa sencera
fora de l’aigua, fa un salt, i xip-xap!,
brinca a les ones una altra vegada.
Avui, d’orada, no n’han pescat cap.
Joana Raspall
BRUNA I MARTÍ

6. L’arrel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita , menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
Joana Raspall
ROHAYMA I DANIEL

7. Els llibres
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
Enzo i Noa.

8. LA PILOTA.
Sóc una pilota
i estic cansada
de ser xutada
a tot i dret;
i encara gràcies,
si no se’m xuta
amb vamba ruta,
i el camp és net!
L’únic que em toca
i amb simpatia
m’acaricia
és el porter
Per menys d’un ral
em desinflaria!
Per ell evito
fer un mal paper.
JOANA RASPALL.
Gerard i Yasmin

9. Jo tinc una ``bici´´
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
I quan vull es mou.
Avui no vol córrer
I no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer !
Amb draps de camussa
Tota l’he eixugat ,
I ja un cop polida
Així ha rondinat:
M’ha dit:
- Estic prima;
No em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
De tot el carrer !
- Mira quines rodes
té aquella d’allà!
- Parles d’una moto!
No et pots comprar !

10. Un cuc diu a l’altre
_Amiguet,d’on véns
fas molt mala cara;
no m’agrades gens!
-Ai, si tu sabessis!
M’he vist obligat
a marxar de casa…
_Doncs, què t’ha passat?
_El menjar coia cosa de no dir:
Era dins la ceba!
Déu meu, quin patir !
-Pobre amic! A casa
Viuràs de primera;
Vine a menjar amb mi
Dintre la cirera
Joana Raspall
MARINA I HADIL

11. Xim Xim
Cau la pluja, fina, fina,
com si el cel no s’atrevís
a mullar la rosa blanca
que és tot just a mig obrir.
I la rosa diu: ”Gràcies,
Dolça plujeta d’abril!
La neu de l’hivern m’espanta;
Amb tu, fa de bon florir.”
L’abril ens obre la porta d’on
Té guardades les flors; ha
Florit la tarongina
i les roses s’han desclòs.
Una rosa per a tu,
Una rosa per a mi,
Una rosa per al núvol que
Ens ha regat el jardí.
Joana Raspall
MARC I DAVID

12. Les cireretes ja pengen de l’ arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.
Prou que coneixen la dolça tancada
dins de la bola vermella i lluent!
Cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l´arbre, generosament.
Joana Raspall.
Marc i Kenay

13. LA NEU
La neu cruix com la rialla,
sota el peu enjogassat
i feliç de la quitxalla
que cap pena no ha tastat
La neu gruix com un gemec,
sota el peu de l’home trist
que té al front marcat amb sec
de dolor, pel mal que ha vist.
No és capriciosa, la neu,
si gemega i riu alhora ;
És que té el pes, damunt seu,
d’algú que riu o que plora.
Júlia i Maria

14. EL BALCÓ
Vull un balcó sobre el mar
per veure passar les barques
amb veles de tots colors tenses pel vent.
Vull un balcó sobre el camp
per veure florit les branques
i aspirar-ne les olors a hora ponent.
Vull un balcó sobre els cors
per destriar les mentides
i guardar les veritats com a tresors.
Joana Raspall
SIMÓN I AROHA
*