Presentació d'Albert Aguilar sobre les parelles amb diferència d'edat que es va fer dissabte 8 d'octubre del 2011 al Col•leciu Gai de Barcelona. - Són relacions impossibles? - La persona jove només busca el interès econòmic? - I la persona gran poder sentir-se més jove? De tot això en parlem en aquesta presentació, a més del rebuig social que encara desperten aquestes relacions i de les verdaderes motivacions que porten a persones d’edats molt diferents a estimar-s'hi.

1. PARELLES AMB DIFERÈNCIA D’EDAT
(O L’AMOR INTERGENERACIONAL)
Albert Aguilar

2.  Ens referim a les relacions de parella en que
el més jove dels components té 16/18 anys o
més (edat legal).

3. CONSIDERACIÓ PRÈVIA
 Hi ha un percentatge significatiu de parelles
gais en que la diferència d’edat és de 10 o
més anys.
 Segons l’INE un 30% aprox. dels matrimonis
entre homes que van tenir lloc el 2009 a
Espanya es porten 10 o més anys de
diferència.

4. DADES 2009 DE L’INE
 Matrimonis “homo”:
1984 (entre homes) + 1098 (entre dones) = 3082
 Divorcis i separacions “homo”:
87 (entre homes) + 71 (entre dones) = 158
95% matrimonis / 5% divorcis
 Matrimonis “hetero”: 174062
 Divorcis i separacions “hetero”: 106166
62% matrimonis / 38% divorcis

5. Duració dels matrimonis
(dels divorciats/separats)
< 1 any 1 – 2 anys > 2 anys Total
Entre homes 9 48 30 87
Entre dones 2 40 29 71

6.  Edats més recurrents en el matrimoni gai
amb diferència d’edat de 10 o més anys.
• El membre jove que més es casa té de 25 a 29 anys (el marge es pot
ampliar fins els 34 anys encara que de manera menys significativa).
• El membre més gran de la parella que més es casa es troba en la
quarentena (té de 40 a 49 a.).
• A partir dels 40 anys, el més “jove” es casa
significativament menys de manera progressiva.
• Dels 55 als 59 anys, el més gran es casa significativament
menys. És a partir dels 60 anys que inverteix la tendència,
casant-se més.

7. PERCEPCIÓ SOCIAL
 Hi ha la creença força extesa de que en les
parelles amb una diferència d’edat de 15, 20
o 30 anys, la persona jove només hi va per
l’interès econòmic i la persona gran per
sentir-se més jove.
 És evident que la societat (la família i
l’entorn) no veu amb bons ulls aquest tipus
de relacions.

8.  Però aquest caire interessat que se li
atribueix a aquestes relacions –tot i que es
pot produir- no és generalitzable.
 L’atracció, l’amor… entre dues persones
d’edats dispars es dóna.

9. QUÈ MOTIVA A LA PERSONA GRAN?
 Consideració general
 Existeix la tendència natural a sentir-nos
atrets per persones més joves -del que era
habitual- amb el pas del temps, quan arribem
a la maduresa; o més ben dit, quan deixem
de ser joves.
 Sembla ser que esperem, a travers de la
persona jove, retrobar l’entusiasme,
l’espontaneitat, la vitalitat, les ganes… ja
minvats o perduts.

10.  Però hi ha persones que sempre s’han sentit
atretes per persones joves independenment
de la seva edat.
 Aquestes persones s’identifiquen amb la
gent jove i el que comporta ser jove (il.lusió,
espontaneïtat, bellesa, ganes…). Els hi
agrada, doncs, sentir-se joves i mostren un
“esperit jove”.

11.  També podria ser que l’interès per la gent
jove provingués de la necessitat d’exercir un
rol parental.

12. QUÈ MOTIVA A LA PERSONA JOVE?
 Consideració general
 Hi ha la tendència a buscar a vegades en la
nostra parella l’afecte i la comprensió de la
mare, i en altres moments la seguretat i la
fortalesa del pare.
 Són tendències –que tothom experimenta-
flexibles, que s’alternen i que en cap cas
interfereixen la relació madura d’una parella,
basada en la igualtat i la reciprocitat dels dos
components de la parella.

13.  Però hi ha persones (joves) que sempre se
senten atretes per persones més grans.
 Des d’un enfoc psicoanalític s’interpreta –en
aquest cas- que les persones grans
representen per els joves les figures parentals i
els seus valors (comprensió, coneixement,
valoració, afecte, recolzament, seguretat,
fortalesa…).
 Segons aquest plantejament, aquesta recerca
inconscient de les figures parentals posa de
manifest l’existència de necessitats no resoltes
en el seu moment en la interacció amb els
pares (o un d’ells).

14. DIFICULTATS D’AQUESTES PARELLES
 L’entorn social no “aprova” aquestes relacions.
 Interiorització del rebuig: hi ha parelles que
interioritzen aquest rebuig, sentint-se
marginades “a priori”.
 Aquestes parelles no es poden plantejar viure la
seva relació com una parella convencional
(d’edats similars).
 I és que el diferent moment vital en que es troba
cadascun d’ells –en que les capacitats i les
necessitats són diferents- comporta que no
coincideixin en alguns aspectes de la vida:

15.  Estat físic i de salut
 Pensament i experiència (tot i l’empatia mútua, la
visió de les coses sol ser diferent amb la diferència
d’edat i l’experiència).
 Sexualitat (pot donar-se diferent apetència, ritme i
freqüència en els components de la parella).
 Relacions (com a parella els hi pot costar fer noves
amistats. Sembla que la diferència d’edat els faci no
encaixar amb altres. També es poden sentir
“desubicats” amb els amics de la seva parella).
 Activitats (l’energia de la persona jove la porta a
experimentar i a ser inquieta, mentre la persona gran
esdevé sovint menys activa).

16.  Aquestes dificultats evolucionen al llarg
d’una relació. No són les mateixes p.e. quan
un té 50 i l’altre 30 anys que quan dintre de
15 anys un en tingui 65 i l’altre 45.
 El pas del temps canvia el perfil de les
persones (es deixa de ser jove o es passa a
ser un ancià), constituint un perill per a
l’estabilitat d’aquestes relacions. P.e. la
persona de més edat que se sent atreta per
una altra de 25 anys, possiblement deixi de
sentir-s’hi quan aquesta en tingui 40 (i a
l’inrevés).

17. AQUESTES PARELLES PODEN REEIXIR?
 Després d’aquest panorama desolador, es
podria pensar que aquestes relaciones estan
abocades ineludiblement a un estrepitós
fracàs, però no té perquè ser així.
 Les parelles amb diferència d’edat poden
reeixir.

18. PUNTS A TENIR EN COMPTE PER L’ÈXIT
1. Procurar no estar condicionats per la
pressió social de desaprovació ni per la
interiorització d’aquest rebuig, que sovint
pot tirar enrera la formació explícita
d’aquestes parelles.
2. No voler viure la relació com una parella
convencional (d’edats similars), perque –tot
i l’empatia mútua- les necessitats i les
capacitats d’ambdós solen ser diferents a
nivell d’interessos, inquietuts, relacions,
apetència sexual... És una altra situació.

19. 3. Comunicar-se per arribar a ser conscients
del què els uneix i del què els separa en les
diferents etapes de la relació. I tenir clar que
espera l’un de l’altre.
4. A partir d’aquí, fomentar i potenciar tot allò
que els uneix.
5. Parlar i negociar sobre el que els distancia,
establint concessions i límits.
6. I saber evolucionar com a parella, premisa
perque la relació duri (p.e. es pot passar de
l’atracció a l’afecte i companyerisme).

20.  Si s’arriba a un equilibri, la consolidació de
les “parelles amb diferència d’edat” és
possible.