1. Diuen que a
Montblanc
hi regnava el terror
més gran
A causa d'un
monstre terrible
ferotge i temible
Que tenia l'alè pudent
i era molt pestilent
Per tota la contrada
el terror més profund
escampava
El drac estralls no
faria
si cada dia una
presa es cruspia
Collites, animals i
cols
se'ls menjava a cor
que vols
I de moment la fera
satisfeta
deixava de fer
malifetes
I quan collites i
animals es van
acabar
noies volia menjar
Entre tots van decidir
que totes les noies
s'havia de cruspir
2. El rei, amb el cor
ple de dol va dir
que la filla era
com qualsevol
Gana tenia la
fera
i volia engolir la
donzella
Sa majestat ho
va acceptar
i la princesa va
haver de marxar
Sola i espantada
la princesa
caminava
Mentre el veïnat
contemplava
com la princesa
cap a la fera
anava
Quan portava
una estona
caminant
aparegué un
cavaller
cavalcant
El cavaller digué
que no temés
que a la princesa
no li havia de
passar res
I es presentà la
fera
amb gran horror
de la donzella
Ella volia fugir
i el drac foc li va
escopir
3. Però Sant Jordi, el
cavaller
amb la llança el va
atuir bé.
El monstre,
manso , la va
seguir
i tot el poble, a
Sant Jordi, va
aplaudir
La gent de la
contrada
aclamava
a la princesa
salvada
El rei agraït volia
amb el cavaller
casar la filla.
Sant Jordi digué
que no la
mereixia
perquè mandat
diví complia
I tal com
aparegué
màgicament
va desaparèixer
misteriosament
L'auca de Sant
Jordi s'ha acabat,
esperem que us
hagi agradat.
Joan Amades la
va recollir
i ara la podem
llegir
Pels pobles va
anar
i la gent li va
explicar.
