2. INTRODUCCIÓ
[...] Uns psicòlegs de la Universitat de Bèlgica, van
demanar a més de 233 estudiants que miressin al
passat i recordessin les seves experiències emocionals
més recents, la majoria va posar l'accent en la
tristesa. De les 26 emocions analitzades, entre elles
l'alegria, l'orgull i l'avorriment, la tristesa va ser la més
persistent. Per què?
3. DURADA DE LES EMOCIONS [EN ELS 233
ESTUDIANTS]
La tristesa sumava una mitjana de 120 hores.
A l'extrem oposat, la vergonya sumava només mitja hora.
La sorpresa, la por, el disgust, l'avorriment, la irritació i la
sensació d'alleujament també són emocions de curta
durada.
L’alegria sumava una mitjana de 35 hores.
Però, l’odi, ni més ni menys que 60 hores.
4. PER QUÈ LA TRISTESA ÉS LA MÉS
DURADORA?
En aquest punt va sorgir un patró molt clar: les emocions
més efímeres, generalment, estaven precedides per un
esdeveniment de poca importància per a la persona,
mentre que les emocions més duradores estaven
provocades per esdeveniments més significatius.
5. CONCLUSIÓ 1
Per tant, podem concloure que en la durada i la
intensitat de les emocions no només influeix el
significat del fet que els va donar origen, sinó
també la quantitat de temps que li dediquem a
pensar-hi.
6. CONCLUSIÓ 2
Aquests resultats ens revelen una cosa que ja sabíem
o que almenys intuíem: som nosaltres qui li conferim
importància a les diferents situacions per les que
travessem i, sobre la base del grau de significat,
deixem que influeixin més o menys en el nostre estat
d'ànim.