Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

522 views

Published on

El Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú en Barcelona editó en 2006 un dossier informativo sobre cómo vivir y convivir en este municipio barcelonés.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
522
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Viure i Conviure a Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

  1. 1. Convivència i civisme VIURE I CONVIURE A VNGINTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 02IMPULS A LA CONVIVÈNCIA. RELACIONS AMBLA CIUTADANIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 04 2.1. Pla de Convivència 2.2. Oficina del Defensor/a de la Ciutadania 2.3. Oficina de Drets Civils 2.4. Altres serveis 2.4.1. Equip de Mediació 2.4.2. Pla d’Equitat 2.4.3. PAEPROMOCIÓ DEL CIVISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 20 3.1. Substitució del pagament de les sancions per mes ures educatives i/o en benefici de la comunitat. 3.1.1. Fomentar el civisme en l’espai públic 3.1.2. Conviure gràcies al respecte mutu 3.1.3. Metodologia 3.1.4. Criteris per als menors 3.1.5. Criteris per als adults 3.2. Programa sobre usos de l’espai urbà 3.2.1. Objectius 3.2.2. El treball interdisciplinar 3.3. Altres Mapa d’incivisme Neteja de grafitis Els animals domèstics, uns “ciutadans” a tenir en compte Agenda XXI Oci responsablePOLICIA LOCAL AL SERVEI DE LA CIUTAT . . . . . . . . . . . . . . . . .pàg. 31 1
  2. 2. Convivència i civismeINTRODUCCIÓPel govern de la ciutat, la convivència i el civisme són àmbits d’actuació prio-ritaris. Per aquest motiu, l’Ajuntament de VNG treballa de manera transver-sal, és a dir, amb la implicació de totes les regidories, les accions per impul-sar la convivència i promoure el civisme a la ciutat.La capacitat de conviure, viure plegats, és, probablement, el principal atributque defineix VNG i la seva ciutadania i cal que sigui una realitat percebudaper tots i totes. Per això, cal també treballar de ferm pel civisme, o el que ésel mateix, pel comportament respectuós de la ciutadania amb les normes deconvivència pública. Per què el civisme és una condició per a la convivència.Per assolir aquest objectiu, des de l’Ajuntament, és prioritari que les perso-nes parlin i escoltin, amb serveis que treballin directament per garantir unamillor convivència. Es considera que quan les relacions entre persones enuna comunitat de veïns o en un barri es trenquen, els motius poden ser bendiversos, pel que és en aquest punt que l’administració en els darrers anysha posat en marxa diversos serveis que donin suport i empara a la ciutada-nia. En el cas de VNG, es posen a disposició de la població el Centre deMediació Ciutadana, el Pla de la Convivència, el Defensor del Ciutadà, el Plad’Equitat i l’Oficina de Drets Civils.Referent al civisme, existeixen quatre preocupacions bàsiques en relació alsactes incívics que pateix la ciutat: sorolls, brutícia i olors molestos, desper-fectes al mobiliari urbà i incivisme en la conducció, tal i com es desprèn deles conclusions de les trobades amb ciutadans de VNGDebat, que apareixe-ran publicades a la nova web municipal que entrarà en funcionament prope-rament. L’estudi del diagnòstic del Projecte Educatiu de Ciutat, PEC, assen-yalava també el civisme com una de les qüestions claus a treballar. A més amés, el diagnòstic del Barri de Mar, el Consell Municipal de les Associacionsde Veïns i el Pla de la Convivència, també són coincidents en aquest punt.Per aquest motiu, el passat mes de maig es va crear la Comissió de Civisme,formada per un regidor de cadascuna de les forces polítiques al capdavantdel govern de la ciutat (el regidor adjunt a l’alcaldia, Xavier Carbonell; la regi-dora d’Esports i Joventut, Iolanda Sánchez; i el regidor de PromocióEconòmica, Adolf Montoliu). Com a proposta inicial, des de la Comissió es vaacordar treballar en tres grans àmbits: revisió d’algunes ordenances, elabo- 2
  3. 3. Convivència i civismeració del Mapa d’incivisme de la ciutat i reforç de les mesures de mediacióciutadana.Aquestes propostes són fruit també de la col·laboració entre l’Ajuntament i lesentitats i col·lectius amb els que s’han mantingut i es mantenen contactes perfer una VNG més cívica i convivencial.A més a més, la Policia Local, a banda de les tasques específiques dirigidesa garantir la seguretat de la ciutadania, porta a terme accions preventivesamb l’objectiu de promoure conductes cíviques i millorar la convivència. Desembre 2006 3
  4. 4. Convivència i civismeIMPULS A LA CONVIVÈNCIA. RELACIONS AMBLA CIUTADANIAQuan les relacions entre persones en una comunitat de veïns o en un barries trenquen, els motius poden ser ben diversos. En aquest punt, l’Ajuntamentde VNG desplega diversos serveis que donen suport i empara a la ciutada-nia:2.1. PLA DE CONVIVÈNCIAL’Ajuntament de VNG ha engegat el Pla per la Convivència per tal d’acollir ala població nouvinguda, treballar per la igualtat d’oportunitats, lluitar contra ladiscriminació, adaptar i millorar els serveis públics i promoure la convivènciai la cohesió social.Els punts de partida d’aquest pla són el respecte als drets humans, la defen-sa dels valors democràtics, el respecte de la llei i de l’Estat de dret, el reco-neixement de la diversitat cultural, el respecte, des de la laïcitat, als drets dellibertat religiosa, l’ús de la llengua catalana com a factor de cohesió, la cons-trucció del sentit de pertinença a una societat comuna i la cohesió social.A través d’un treball transversal dintre de l’Ajuntament de VNG el Pla per laConvivència informarà i assessorarà les persones nouvingudes, en elmoment de la seva arribada, sobre la ciutat on viuen, els recursos existents iels seus drets i deures. A més a més, s’impulsarà la llengua catalana com allengua d’ús habitual en tota la ciutadania. Es vol també promoure que laxarxa social i de participació de la ciutat reflecteixi la diversitat de totes lespersones que hi viuen.El Pla de la Convivència vol facilitar l’apropament i l’intercanvi entre personesde diferents procedències, prevenint i abordant situacions i actituds de dis-criminació de qualsevol tipus. També preveu actuar sobre l’espai públic, pro-movent l’adequació dels serveis públics als nous reptes i necessitats emer-gents de la ciutat i vetllant pel seu ús.El desenvolupament del pla servirà per analitzar de forma continuada la rea-litat sociodemogràfica i econòmica de VNG. 4
  5. 5. Convivència i civismeEl fet immigratori és un reflex més dun nou escenari de convivència en el queles dinàmiques globals i les locals es confronten cada cop una mica mésintensament. Lincrement progressiu, a tot el planeta, del nivell de mobilitatdels recursos financers, de les mercaderies, de la informació, i també de lespersones, per raons destudis, turisme, feina o canvi despai vital i de treballi subsistència econòmica, que és la mobilitat que pròpiament sanomenaimmigració, és una conseqüència directa de la mateixa evolució de la socie-tat humana. En el cas espanyol i català aquest procés ha adquirit una carac-terística peculiar que és la velocitat en la que sha produït. En menys de 6 o7 anys sestà arribant a nivells de recepció de població a la recerca de la sevasupervivència similars als que han rebut altres països europeus en 50 anys.Aquesta novetat social té, per tant, dues dimensions: haver-se convertit enuna societat receptora dimmigració i haver-ho fet a una altíssima velocitat.No hi ha dubte que aquest procés té efectes rellevants sobre lestructurasocial. La societat espanyola i catalana, tot i que aquesta darrera està acos-tumada al fet immigratori, eren, fa quatre dies, societats altament homogè-nies ètnicament, social, cultural, lingüístic i religiós. La immigració modificaaquesta situació substancialment, sobretot perquè es fa evident la diferència.La cultura política democràtica ara és revela feble. Lacceptació formal de ladiferència, a través dels principis i valors democràtics, no incloïa la coexis-tència real de veritables diferències. Quan aquestes afloren sembla com si elsistema social i polític, basat en el dret a la diferència, estigués en perill dedesaparèixer. 5
  6. 6. Convivència i civismeLes primeres reaccions davant el fet immigratori van ser, suposadament, for-tament democràtiques. Tot es reconeixia com acceptable i la diferència cul-tural era, en si mateixa, un valor. Aquesta posició sha trobat amb problemesi cal ara refer el model de convivència en la diferència.El marc cultural i polític democràtic no és neutral. Incorpora valors i principis,entre ells el del dret a la diferència, però també molts daltres i cap dells ésmés rellevant que un altre. El repte de la societat i de la ciutat diversa i demo-cràtica es situa en aquest dilema: ser diferents sense deixar de compartir unmodel polític i uns valors forts: solidaritat, llibertat, equitat, dignitat, justíciasocial, igualtat, no discriminació per raons de gènere, raça o religió i un llargconjunt de principis i de lleis, democràticament adoptades i dobligat compli-ment.No és imaginable una societat sostenible que no disposi dun bagatge devalors, normes, actituds i comportaments compartits, entre daltres el de res-pectar les llibertats individuals i els principis i valors democràtics. El mateix espot dir de la ciutat. No hi ha possibilitat duna ciutat convivencial i sosteniblesense espais, comportaments i valors compartits.En làmbit urbà aquesta dinàmica social disposa dalguns escenaris clars enels que es concreta i es posa a prova dia a dia, entre ells en destaquen: • la comunitat de veïnatge, lespai dels veïns que viuen paret amb paret • lespai públic, el carrer • els serveis públics, lescola, el transport, lespai sanitari, la biblioteca, lespai esportiu • lespai de la vida quotidiana: el comerç, el treball • lespai de la societat civil, lescenari associatiu, cultural i religiós • lespai polític democràticLa ciutat diversa i cohesionada té el repte de fer accessible a tothom, senselimitacions ni riscos per la seguretat i la dignitat, tots aquests espais sensediscriminació.Construir aquest espai de convivència no és, però, senzill. La ciutat està, pertant, davant dun repte de llarg recorregut en el que aquests darrers anys ensón un breu inici. Perquè aquest espai dencontre esdevingui espai de convi-vència cal afavorir el treball conjunt de tota la ciutadania cap a la construcciódun complex entramat de llibertats i diferències i valors compartits i compor- 6
  7. 7. Convivència i civismetaments exigibles. Per aconseguir-ho cal promoure la col·laboració activa delsvilanovins i de les vilanovines, de naixement i dadopció, cap a lobjectiu den-riquir al màxim el projecte de convivència que és una ciutat, potenciant el dreta desenvolupar la pròpia vida en llibertat i el dret de fer-ho en el marc dunprojecte col·lectiu i compartit de convivència en el que tota la població tinguila oportunitat dassolir unes condicions dignes de vida i desenvolupament per-sonal i col·lectiu.En aquesta direcció i sentit, el desembre de 2004, el Ple Municipal delAjuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar per unanimitat ladhesió a laCarta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta cons-titueix ladaptació de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 a les-pai de la Ciutat i recull el compromís del govern local per reforçar la sevagarantia en el municipi.-Entenent per ciutat aquell ”espai col·lectiu que pertany a tots els seus habi-tants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política,social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”.-Definint el paper de les autoritats municipals com aquelles que “fomenten,amb tots els mitjans de que disposen, el respecte de la dignitat de tots i laqualitat de vida dels seus habitants.”-Podríem definir la paraula convivència en el sentit més ampli del concepte,com a viure en companyia daltres amb els que sinteracciona; empatia; com-partir; comunicar-se; i regulació de conflictes, tenint present que quan es con-viu es manifesten els conflictes, no amb la visió de problema sinó com aimpuls de canvis. 7
  8. 8. Convivència i civismeA partir doncs daquesta definició entenem la convivència (relacions activesentre veïns/es), com a contraposició a la coexistència (poca relació entreveïns/es i quan es produeix és de manera passiva) i a la hostilitat.Elements de referènciaÉs una qüestió fonamental que cal definir abans diniciar un pla perquè ensmarcarà tots els objectius i actuacions. Amb larribada de població nouvingu-da els diversos països han adoptat diferents models dincorporació amb méso menys èxit i actualment sestà demostrant que en la majoria de casos, tot ino aplicar-se en estat pur, la seva adaptació no ha estat gaire exitosa.Aquests models són:• Multicultural, cada comunitat preserva la seva identitat cultural mantenint-secohesionada amb sí mateixa; el conjunt daquestes comunitats comparteixenalguns espais amb regles del joc comunes, que tendeixen a ser les mínimespossibles. (Aquest és el model que sha aplicat al Regne Unit).• Intercultural, es construeix a partir de les aportacions, més o menys iguali-tàries, de totes les cultures que hi ha al territori, es parteix de zero i amb lapremissa que no hi ha cap cultura dominant. Per tant, totes les aportacionspoden ser integrades en peu digualtat en una única cultura comuna. (Aquestmodel sha estat aplicant a Holanda).• Segregacionista, considera el fenomen migratori com una realitat transitòriade base purament econòmica. Es basa en la teoria del treballador invitat, enun territori es necessita mà dobra, es demanen treballadors daltres zonesque un cop han satisfet les seves necessitats econòmiques retornen al paísdorigen. (Aquest model sha estat aplicant a Alemanya).• Assimilacionista, posa laccent en lexistència dun sistema de valors i lleisdominant, preexistent i definitori de la societat dacollida, que té valor pree-xistent i que ha de ser assumit per tothom, i a partir del qual és tolerable lapreservació de la pròpia identitat en allò que no contradiu el model preexis-tent. La població immigrada ha dacceptar i compartir el sistema de lleis ivalors de la societat receptora. (És el model que sha aplicat a França asse-gurant a les persones immigrades que shi establien que esdevindrien fran-cesos en igualtat de condicions). 8
  9. 9. Convivència i civismePrincipis inspiradorsDavant el qüestionament dels resultats en laplicació daquests models, calidentificar, generar i difondre instruments conceptuals, polítics i operatius queens serveixin per gestionar millor la diversitat ciutadana i que afavoreixin lar-ticulació dun model compartit de ciutat i de convivència que agafa elementsdels models anteriors, el Model de Democràcia Intercultural :Aquest model de convivència que es proposa sarticula al voltant dun corcentral que sha definit com valors democràtics; també ha de comportar ladefensa de lEstat de dret i les seves lleis; i per últim, la gestió de la diversi-tat.Daquest model sorgeixen els principis inspiradors del Pla per a laConvivència de Vilanova i la Geltrú:• Respecte als drets humans, es tracta de vetllar des del marc local per lagarantia dels drets humans reconeguts en la Declaració Universal dels DretsHumans i en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.• Defensa dels valors democràtics, són aquells valors que shan anat acon-seguint amb els anys amb lesforç de la ciutadania i que per tant, han estatconsensuats.• Respecte de la llei i de lEstat de dret, tenint present que les lleis no sóninamovibles i es poden canviar per anar-se adaptant a la dinàmica de lasocietat. Aquest respecte constitueix el mecanisme de garantia dels dretshumans i els valors democràtics (els dos principis anteriors).• Reconeixement de la diversitat cultural. Les societats actuals són cada copmés diverses i en els últims anys i de forma molt ràpida, lincrement de lapoblació immigrada, amb una diversificació dels països de procedència, haaccentuat aquesta evidència. Es fa necessari conèixer aquesta realitat per talde reconèixer la riquesa que aquest fet comporta i alhora els reptes que plan-teja.• Respecte, des de la laïcitat, als drets de llibertat religiosa. La laïcitat entesacom a separació entre el poder polític i les confessions religioses, ha de con-templar la separació entre esfera pública (allò que afecta tothom) i lesferaprivada (allò que no és compartit per tothom, encara que pugui interessar 9
  10. 10. Convivència i civismemoltes persones i grups). Cal però, des de làmbit públic, garantir el dret dellibertat religiosa que estableix la Constitució Espanyola de 1978 i el ConveniEuropeu de Drets Humans.• La llengua catalana com a factor de cohesió. Entenent que la comunicacióés un element imprescindible per al desenvolupament i lautonomia de la per-sona, bàsic per a la relació i lintercanvi i facilitador dun sentiment de perti-nença al lloc on es viu. Cal promoure i facilitar laccés a la llengua catalana ales persones nouvingudes que no la coneixen.• Construcció del sentit de pertinença a una societat comuna. És fa neces-sari un treball conjunt de tota la ciutadania en la definició dun model de socie-tat inclusiu a partir dels principis inspiradors enumerats anteriorment. Cal pro-moure la implicació en aquest procés i fer que tothom shi senti partícip.• Cohesió social. Tenint en compte que la convivència es pot produir a partirde lexistència dun escenari compartit perquè totes les persones es trobin enigualtat, cal generar les condicions que garanteixin la no exclusió social (sónmolt importants les condicions en que viu la població) i afavorir la cultura deldiàleg. És en aquest marc que podrà existir una societat cohesionada. 10
  11. 11. Convivència i civisme2.2. OFICINA DEL DEFENSOR/A DE LA CIUTADANIAEl defensor/a de la ciutadania és una institució que té per objectiu defensarels drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú en totesaquelles actuacions de lAjuntament i dels organismes que en depenen. Ambaquesta finalitat, investiga els assumptes que se li presenten de lactuació delAdministració municipal, dels seus organismes dependents. També podràactuar, si ho creu convenient, dofici.El defensor/a de la ciutadania compleix les seves funcions amb independèn-cia, objectivitat, tot garantint la confidencialitat i la qualitat de la seva tasca.Investiga i resol els expedients iniciats dofici i les queixes formulades a peti-ció de part.LAdministració municipal i, en general, tots els organismes i les empresesque depenen de lAjuntament de Vilanova i la Geltrú tenen lobligació dauxi-liar, amb caràcter preferent i urgent, el defensor/a de la ciutadania en lesinvestigacions que aquest dugui a terme.El defensor/a de la ciutadania informa anualment el Ple municipal de lesactuacions que hagi portat a terme i en presenta la memòria corresponent.El dia 5 de març de 2001, el Ple daquest Ajuntament va aprovar elReglament del Defensor de la CiutadaniaCompetències del defensor/a de la ciutadania• Qualsevol assumpte relacionat amb lAdministració municipal.• Qualsevol assumpte relacionat amb el tracte rebut en organismes munici-pals o que siguin de competència municipal.• Qualsevol problema que la ciutadania tingui i faci referència a temes decompetència municipal.• Si algun tema no fos de competència municipal, el defensor/a de la ciuta-dania informarà i assessorarà sobre quin és lorganisme competent. Per tal defacilitar aquesta tasca el defensor/a de la ciutadania establirà relacions ambel Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo. 11
  12. 12. Convivència i civisme2.3. OFICINA DE DRETS CIVILSÉs un servei dorientació, promoció i defensa dels drets de les persones, enespecial el dret a la igualtat i a la no-discriminació.Entenem per discriminació la privació dun dret o el tracte desigual que repuna persona per raó dideologia, religió o creences, pertinença a una ètnia onació, sexe, orientació sexual, situació familiar, edat, malaltia o disminució. Elprincipi digualtat de tracte i la no-discriminació estan reconeguts àmpliamenten el nostre ordenament jurídic.Els objectius del servei són:1. Promoure la difusió dels drets de la persona, especialment els reconegutsper la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.2. Afavorir i potenciar les iniciatives ciutadanes que tinguin per objecte ladefensa, promoció i difusió dels drets humans.3. Vetllar per la preservació dels drets de la persona, especialment el dret ala igualtat i a la no-discriminació.Les seves línies dactuació són:Atenció a les personesLODC atén de forma personal i confidencial a totes les persones que volenconèixer els seus drets i com fer-los efectius, o creuen que sels ha vulneratalgun dret i que han patit una situació de discriminació.A partir de la valoració de cada situació, i conjuntament amb la persona, ses-tableix sempre que cal, una estratègia dintervenció:• Informació i orientació• Mediació i interlocució• Assessorament i atenció jurídica• Derivació i/o coordinació amb daltres serveis• Trasllat a les institucions competents en cada cas 12
  13. 13. Convivència i civismePromoció i divulgacióDissenyar i dur a terme accions de prevenció i sensibilització sobre els dretshumans i especialment sobre els àmbits detectats de major vulnerabilitat.• Xerrades informatives• Publicacions de caràcter divulgatiuFormacióDissenyar i dur a terme propostes didàctiques per a la igualtat i la no-discri-minació, i aportar eines per a la seva prevenció, detecció i abordatge, tantdes de la perspectiva jurídica com psicosocial.• Campus Universitari de la Mediterrània.• Tallers adreçats als centres educatius de secundària.Observatori de la ciutatLODC constitueix un observatori privilegiat per la detecció dels àmbits ambmajor vulnerabilitat en el respecte dels drets civils i col·labora en lelaboracióde propostes que contribueixin el dret a la igualtat2.4. ALTRES SERVEISA banda dels serveis abans esmentats i que són novetat, a VNG també hi hainstitucions i organismes per apropar l’administració a les necessitats del ciu-tadà que funcionen des de fa temps:2.4.1. Equip de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament de VNGL’Equip de Mediació és un nou servei per ajudar al ciutadà a resoldre con-flictes nascuts dintre de l’estructura social, del barri o de la seva comunitat.Es tracta de la creació d’un espai públic que treballa cap a la “prevenció delconflicte” i en la millora de la qualitat de vida urbana.La mediació és un procés on un tercer entrenat i imparcial treballa amb lespersones per ajudar-les a veure el problema que tenen en comú, considerari identificar opcions, arribar a solucions mútuament acceptables i redactar-les 13
  14. 14. Convivència i civismeper escrit. L’acord al que arriben les parts té validesa de contracte entre par-ticulars. En el cas que es vulgui donar validesa front a tercers és adient por-tar l’acord per a que el notari li doni aquesta validesa legal. No té com objec-tiu suplir les carències del sistema judicial, només proposa una via, diferentd’altres, amb pràctica i coneixement dels conflictes interpersonals.La mediació constitueix una eina que modifica l’actitud de les parts cap alconflicte i el seu grau de participació en la solució del mateix, desenvolupantun comportament profundament enfortidor de l’organització democràtica.Una bona gestió d’un conflicte dóna confiança i compromís a cada una de lesparts implicades, millorant la cohesió social i la difusió de la cultura de la pau.Al mateix temps, la resolució d’un conflicte per la via del diàleg i l’acceptaciósincera dels implicats es tradueix en una reducció de costos econòmics iemocionals.La mediació és un procediment voluntari. Aquesta voluntarietat preserva la lli-bertat dels individus ja que al no estar basada en cap imposició, fa que s’ob-tinguin acords que reflecteixen, única i exclusivament, la voluntat del ciutadà.El servei de mediació dóna l’oportunitat al ciutadà de tenir el protagonismedels seus conflictes i de las seves solucions, això implica que els comprometmolt més.Escoltar per conviureEl món local, a traves de l’Ajuntament, és l’escenari més adient per promou-re polítiques actives de resolució de controvèrsies, donada la seva proximitatal ciutadà. Per això, ha de potenciar una cultura mediadora que augmenti laimplicació i compromís de la ciutadania en la gestió de la seva vida en comu-nitat.Per tot això, l’Equip de Mediació de l’Ajuntament de VNG neix amb la volun-tat de ser un espai adequat per gestionar i resoldre conflictes, principalmententre persones d’igual a igual i basant-se en el diàleg. També posarà a dis-posició de la ciutadania les mesures necessàries per fomentar la cohesiósocial, l’harmonia i la pau, és a dir, per gaudir de qualitat de vida urbana.La proximitat de les institucions en una ciutat de les dimensions de VNG faque la ciutadania tingui un nivell més alt d’exigència alhora de cercar una res- 14
  15. 15. Convivència i civismeposta institucional. A més a més, VNG té una xarxa associativa de granimportància que la fa especialment sensible a la implantació d’un projected’aquestes característiques.Finalment, cal destacar la sensibilitat que des dels estaments municipalsexisteix respecte les necessitats socials, sent la política social un dels pilarsdels actuals òrgans de govern. VNG és una ciutat amb un pla de mandat bendefinit, on un dels eixos centrals és “el foment del civisme, i l’assoliment d’unacord ciutadà sobre convivència que permeti la prevenció dels conflictes enl’espai públic”. És en aquest punt on s’encabeix de forma òptima l’Equip deMediació i convivència, donant resposta a moltes de les preocupacions de laciutadania com poden ser els sorolls molestos entre veïns i les conductesincíviques que en molts casos poden donar lloc a una percepció no del totajustada de la realitat municipal.Línies d’actuacióPer tal de portar a terme el projecte és necessari actuar en diferents línies detreball:La divulgació, sensibilització i implicació dels ens socials i la ciutadania engeneral en la resolució de conflictes i la cultura per la pau.Prevenció del conflicte: dins aquest àmbit es col·laborarà amb els institutsd’ensenyament secundari per tal de establir una xarxa de treball amb els cen-tres de mediació existents dins els instituts. Tanmateix es realitzarà una tasca de difusió de la mediació dinsels centres d’educació infantil i primària. En una segona etapa del projecte,es faran tallers adequats als mes petits per tal de donar eines als menuts engestió alternativa del conflicte.Creació d’un espai on es puguin gestionar els conflictes: les administracionslocals no assumeixen la resposta al conflicte, sinó que atenent a la preocu-pació vers els seus ciutadans, faciliten un espai on s’acompanya al ciutadàper a que ell mateix aprengui a gestionar els seus propis conflictes. ÀMBIT D’ACTUACIÓ Equip de Mediació Municipal Tasques preventives – Tasques resolutives – Investigació i acció 15
  16. 16. Convivència i civismeL’Equip de Mediació és una demostració al ciutadà que els ens locals estanatents i són sensibles a les seves necessitats quotidianes.Un dels seus objectius és minimitzar els conflictes existents i oferir vies perevitar-ne de futurs, fomentant els espais de reflexió i decisió col·lectiva.L’Ajuntament de VNG dóna així l’oportunitat al ciutadà perquè pugui gestio-nar el conflicte i resoldre’l d’una manera satisfactòria.Un dels mèrits principals d’aquest servei és que les parts aconsegueixin inte-rioritzar el compromís d’allò acordat ja que la solució surt d’ells mateixos.D’aquesta manera, els acords són més sostenibles i duradors i de tot aixòse’n deriva una considerable reducció de costos a nivell econòmics i emo-cionals, tant del ciutadà com de l’administració. Tot això, junt amb la realitza-ció d’una tasca en xarxa que implica totes les entitats que estan en contacteamb els problemes del ciutadà, permetrà oferir una resposta real i efectiva ales necessitats i complexitat de la societat actual.Tanmateix, està previst formalitzar convenis amb la Universitat de Barcelona,per tenir un centre d’investigació – acció; amb el Centre de Mediació Familiarde la Generalitat de Catalunya, per formar part de la xarxa de centres demediació de Catalunya; i amb la Xarxa de Ciutats Mediadores de Catalunya.Característiques i beneficis de la mediacióDes del punt de vista social, aquesta forma d’assumir la pròpia consciènciade les decisions acorda amb un sentit profund de la vida democràtica. És adir, amb la hipòtesis que l’educació per a la democràcia es desenvolupa grà-cies a l’exercici de la pràctica democràtica, i que aquesta pràctica es porta aterme cada vegada que un ciutadà decideix, com, quan i de quina manera,resoldrà els seus conflictes.L’oficina atendrà casos derivats dels diferents serveis municipals que ho con-siderin adequat, majoritàriament de la Policia Local, si es considera que laresolució del conflicte pot venir donada per la medicació. D’aquesta maneraes descongestionarà aquest servei i es vol evitar que casos de baixa intensi-tat arribin als jutjats o s’intentin resoldre a través de denúncies.El mediador és el professional que guia el procés de negociació entre les per-sones i que assisteix a les parts generant moviments que els porten cap auna comunicació eficaç i cap a un acord mútuament satisfactori i possible. 16
  17. 17. Convivència i civismeEls mediadors són professionals de diverses àrees de la comunitat (advo-cats, treballadors socials, psicòlegs, arquitectes, metges, policies, periodis-tes, professors, etc.) que han estat entrenats en negociació col·laborativa imediació; i que tenen un perfil personal adequat per treballar per a la comu-nitat (credibilitat, confiança, seguretat, empatia, etc.). CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDIACIÓ CIUTADANA • La mediació és un procediment que es centra en el futur, no en el passat, ni en la recerca de culpables. • Dóna a les parts un marc protegit, confidencial i no adversarial. • És un dels mètodes de resolució de disputes més veloç. • És confidencial. • És gratuït per als veïns. • No estableix cap precedent. • La persona té la certesa que serà escoltada. • Es pot consolidar el vincle entre les persones involucrades. • Preserva la dignitat i el prestigi. • Utilitza diverses tècniques i procediments per crear una solució a mida. • Les parts controlen la solució. • Velocitat en la preparació del procediment. • És possible aclarir malentesos. • És possible obtenir una solució satisfactòria per a tots. • Si la part no troba acords, té la llibertat d’abandonar en qualsevol moment. 17
  18. 18. Convivència i civismeBENEFICIS DE LA MEDIACIÓ CIUTADANAPer als ciutadans• L’oportunitat de resoldre conflictes sense deteriorar les relacionshumanes.• Prevenció de l’esclat de la violència.• Aprenentatge de formes pacífiques de resolució de problemes.• Foment de la tolerància front les diferències culturals.• Disminució de costos econòmics, de temps i d’energia en la resolu-ció dels conflictesPer als Serveis Municipals• Resolució ràpida dels conflictes i evitar la reincidència.• Reducció de costos en la gestió de la resolució de conflictes a l’evi-tar que esclatin o que es tractin de forma inadequada.TIPOLOGIA DE CONFLICTES QUE ATENDRÀ EL SERVEI DEMEDIACIÓ• Conflictes veïnals (sorolls, neteja, mals entesos, animals,instal·lacions, humitats, etc)• Conflictes Comunitaris (problemes que involucrin a tota l’escala d’unedifici)• Conflictes de barri (entre diversos edificis, d’espais comunals, entreels veïns i un local comercial, bars, etc..) 18
  19. 19. Convivència i civismeTerminisEls primers mesos de treball del centre és necessari formar a la Policia locali al personal de l’Ajuntament que tindrà contacte directe amb el ciutadà, jaque aquestes persones seran la font de derivació de casos del nou servei.Els primers dos mesos es fa la Formació en mediació i, en paral·lel, es vaposant en marxa el servei.Es faran reunions informatives amb diversos sectors de la comunitat (polítics,empresaris, administratives, treballadors socials, oficines públiques, bibliote-ques, premsa, associacions de veïns, ...). Es prepara tot el material de ges-tió per al funcionament del centre i es participa de diverses activitats de difu-sió del mateix (radio, premsa escrita, televisió, xerrades obertes).L’atenció en mediació s’oferirà tot l’any i sempre en equip de co-mediació.L’horari previst és dimarts, dimecres i dijous de 10 a 15 hores i de 16 a 19 h,amb 25 hores d’atenció al públic 5 hores de treball intern setmanals.A partir del tercer mes s’engega el Programa de difusió de la Cultura de Paual municipi i als àmbits educatius.PressupostEl pressupost anual del Centre de Mediació és de 34.800 €.2.4.3. Pla d’EquitatEl Pla d’Equitat ha elaborat el Protocol d’Accions contra la Violència deGènere. És una eina de treball integral i transversal que té per objectiu coor-dinar tots els agents relacionats amb les víctimes de la violència de gènereper tal d’atendre-les, assistir-les i acompanyar-les en el procés de sortida d’a-quest vincle, denunciant la situació d’agressió i aconseguint el nivell d’auto-nomia personal que els permeti començar una nova vida. 19
  20. 20. Convivència i civisme2.4.4. PAEEl PAE, Programa Escola, Ciutat i Lleure, s’adreça als centres d’EducacióInfantil en la seva primera i segona etapa i d’Educació Primària. Inclou acti-vitats dirigides, fonamentalment, als alumnes, però també presenten propos-tes adreçades als pares/mares, professorat i professionals relacionats amb ladocència. L’objectiu és oferir als docents una eina que faciliti, ampliï i reforciels currículums escolars i la programació anual del centre. L’alumnat podràaprofitar l’experiència i els diferents escenaris que es poden al seu abast peradquirir nova informació i coneixements de tipus més pràctic. Les activitatsobeeixen als criteris de qualitat i idoneïtat.PROMOCIÓ DEL CIVISMEDesprés de sis mesos de treball, la Comissió de Civisme presenta, entre d’al-tres, les següents propostes amb l’objectiu de promoure el civisme i la con-vivència: el Servei de Mediació Ciutadana, del que ja hem parlat, laSubstitució de multes per feines en benefici de la comunitat i la redacció delMapa de l‘incivisme. 20
  21. 21. Convivència i civismeDes de serveis com Policia Local, Educació, Medi Ambient, Esports, ViaPública i Serveis Socials, entre d’altres, es porten a terme polítiques dirigidesa promocionar el civisme a la ciutat:Programa joves i esport: que cerca incloure a la societat joves amb dificultatsa través de la pràctica de l’esport.Des de Serveis Viaris es treballa per fer de VNG una vila neta.La Policia Local ofereix activitats preventives en escoles i barris: sessionsinformatives sobre seguretat personal i promoció d’una conducció segura iresponsable.Des de Serveis Socials s’aprofundeix en la promoció del respecte per l’espaipúblic.Medi Ambient treballa per desenvolupar l’Agenda XXI local, amb la promociód’iniciatives per a l’assoliment d’uns hàbits ciutadans respectuosos amb l’en-torn.Educació, a través del Programa d’Animació Educativa, PAE, ofereix múlti-ples activitats als més joves, sobre aspectes com la pau, la diversitat, elconeixement de la ciutat, ... 21
  22. 22. Convivència i civisme3.1. SUBSTITUCIÓ DEL PAGAMENT DE LES SANCIONS PERMESURES EDUCATIVES I/O EN BENEFICI DE LA COMUNITAT3.1.1. Fomentar el civisme en l’espai públicEn termes de civisme i ordenances el fet més rellevant és la substitució desancions per treballs en benefici de la comunitat. Aquesta possibilitat, queexisteix com a llei, s’ha impulsat també a VNG.La substitució del pagament de sancions per mesures educatives i / o enbenefici de la comunitat és una eina de promoció del civisme, ja que parteixde l’acceptació de la falta i s’opta per fer treballs enlloc de pagar la correspo-nent multa. Això està representant canvis en l’ordenança, per què es tipificael cost en treballs de cada falta, al mateix temps que va acompanyat del per-feccionament de la manera de funcionar a nivell intern.D’aquesta manera, el govern municipal segueix posant un èmfasi especial entot allò que té a veure amb la participació ciutadana i la dinamització comuni-tària, ja que considera que són elements claus per estructurar noves políti-ques de resolució de conflictes en les quals el protagonisme de la col·lectivi-tat és un tret essencial.Així mateix, VNG compta amb un important teixit associatiu que vincula lesseves iniciatives a valors com la solidaritat, la tolerància i el respecte mutu.Aquests valors faciliten el desenvolupament d’una cultura de la mediació i l’a-cord i el consens per solucionar problemes. A banda, tant l’Ajuntament com elmoviment associatiu són conscients que la sanció o judicialització de les que,en general, es consideren petites faltes o infraccions de caràcter administra-tiu no solucionen el problema, ans al contrari, generen efectes no desitjats,com ara la insatisfacció de les parts en conflicte, una demora excessiva en lasolució, la desconfiança en el sistema, etc.Per això, es va considerar oportú establir un sistema de resposta als conflic-tes molt més proper als ciutadans, equitatiu, just, ràpid i oportú, potenciant eldesenvolupament d’una cultura de tolerància i d’acceptació de mesures alter-natives a la mera punició, com la mediació, l’arbitratge, la conciliació, la repa-ració, etc. És a dir, un sistema globalitzador de la resposta pública a la reso-lució dels conflictes, que engloba tant respostes a les demandes de l’admi-nistració de justícia com a les sancions en l’àmbit del compliment de les orde-nances i reglaments municipals. 22
  23. 23. Convivència i civismeUna política proactiva que fomenta la convivència a l’espai públic, on la res-ponsabilitat tant de l’administració com dels ciutadans i ciutadanes que en fanús, és l’element central d’una política de compromís col·lectiu envers un delsvalors centrals de les ciutats democràtiques: l’espai públic com espai desocialització, relacional i formador.3.1.2. Conviure gràcies al respecte mutuL’Ajuntament de VNG treballa per enfortir la convivència basada en el res-pecte mutu entre les persones que hi viuen i, a la vegada, per vetllar per queaquelles conductes incíviques que dificulten la convivència ciutadana obtin-guin una resposta assentada en la responsabilització dels infractors i en lapresa de consciència del dany causat a la comunitat.Amb aquesta actitud és important incidir en els valors que ajuden a progres-sar cap a un objectiu de bona convivència, respectant els drets i les llibertats,però sense oblidar les obligacions i respecte mutu que, com a ciutadans i ciu-tadanes, es té a la comunitat.Com a òrgan regulador d’aquest comportament comunitari, l’Ajuntament esbasa en les seves ordenances municipals que, partint dels drets i deures dela ciutadania, tipifiquen les accions que puguin esdevenir un perjudici per a laconvivència.És en mans de l’Ajuntament regular de forma positiva aquests drets i deures,fent ús d’aquest mecanisme sancionador per aprofundir en aspectes méspedagògics i de valor social.És en aquest espai on es pot treballar sobre determinades actituds que mal-meten la convivència, oferint la possibilitat de mesures educatives i/o enbenefici de la comunitat com a substitució a les sancions administratives, con-tribuint en aquest procés responsabilitzador i alhora educatiu.Tenint en compte que existeixen en l’ordenament vigent disposicions legalsque permeten trobar una solució pactada entre l’administració i l’infractor,l’Ajuntament ha decidit establir un sistema alternatiu de commutació, d’exe-cució i finalització dels procediments sancionadors per les infraccions comesesen contra de les Ordenances municipals vigents i que tinguin impacte en la con-vivència i el civisme, per mesures educatives i/o en benefici de la comunitat. 23
  24. 24. Convivència i civismeAquest sistema de commutació dóna la possibilitat de substituir la sanció perun tipus d’activitat, basada en una cooperació no retribuïda en determinatsserveis d’utilitat pública amb interès social i regida per uns criteris concretsque es detallen a continuació.3.1.3. MetodologiaAquestes accions van dirigides a les persones que es trobin per les circums-tàncies que siguin a Vilanova i la Geltrú: 1. Les prestacions i les sessions formatives es realitzaran en serveis de l’Ajuntament i en entitats, organitzacions, altres administracions... amb les que es contactarà i es realitzarà un conveni de col·laboració. Al mateix temps s’establiran línies de coordinació per fer un control i seguiment de la mesura. 2. Es treballarà cada cas de manera individual a partir de les característi- ques i condicions personals, familiars i socials, procurant que l’activitat s’ajusti al ritme de la persona. 3. Segons el tipus d’infracció, i sobretot en cas de menors, es valorarà la idoneïtat de proposar un acte de mediació entre les parts, siguin de caràc- ter privat o bé essent l’Ajuntament una d’elles, en representació dels béns patrimonials municipals o de la pròpia comunitat. 4. Segons la graduació de la infracció, la reincidència o la particularitat del cas, l’Ajuntament pot fer una valoració negativa i no permetre l’acolliment a la mesura de substitució. 5. L’Ajuntament vetllarà per la proporcionalitat entre la capacitat socioe- ducativa de la mesura i la valoració dels danys ocasionats. 6. Per dotar de cobertura en àmbits de seguretat, l’Ajuntament comptarà amb una assegurança de responsabilitat civil. 7. Si malgrat l’acceptació, la persona no realitza o no finalitza la mesura alternativa, es perseguirà el pagament de la sanció imposada inicialment. 24
  25. 25. Convivència i civisme3.1.4. Criteris per als menors A. Els menors de 16 anys d’edat tindran una consideració especial atès que l’objectiu és prioritzar el caràcter educatiu de la mesura, oferint la pos- sibilitat d’espais de reflexió del mal ocasionat i de les conseqüències de les seves accions, contribuint a l’educació cap a un canvi d’actitud tant a nivell personal com comunitari. B. L’Ajuntament actuarà proactivament en tots els casos en que la perso- na infractora sigui menor d’edat, proposant a ella i als seus pares o tutors, la possibilitat de realitzar mesures educatives i/o en benefici de la comuni- tat com a substitució a les sancions econòmiques. C. Les accions seran bàsicament educatives: per una banda, activitats for- matives que aportin als joves elements de reflexió i aprenentatge sobre la convivència, i per l’altra, accions vivencials que el posin en contacte amb les repercussions que tenen les seves accions sobre el conjunt de la comunitat. D. En el cas de menors entre 16 i 18 anys, i segons criteris tècnics, també podran desenvolupar mesures de serveis en benefici de la comunitat. E. La durada màxima diària de realització de les activitats no excedirà d’una jornada laboral de 7 hores. La mesura tampoc no s’allargarà més de tres mesos en el cas dels menors i es tindrà sempre en compte que les mesures acordades no interfereixin amb les activitats formatives.Sancions:Per a un còmput objectivable, el preu/hora es dedueix de l’aplicació del SalariMínim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a l’anyen curs, multiplicat per dos (per a 2006, 8,46 €/hora)La sanció es pot reduir fins a un 50% el seu valorDanys:La repercussió dels danys causats al Patrimoni municipal, prèvia valoraciód’aquests, tindrà en compte els següents criteris:- danys per valor inferior als 1.000 € es consideraran substituïts per la mesura.- pels superiors a aquesta quantitat es pot substituir parcialment o totalmentper les mesures alternatives. 25
  26. 26. Convivència i civisme3.1.5. Criteris per als adults A. Les persones infractores majors de 18 anys d’edat, prèvia sol·licitud de la persona interessada i amb la valoració dels tècnics corresponents, tenen la possibilitat de substituir les sancions imposades per serveis i/o presta- cions en benefici de la comunitat. B. La durada màxima diària de realització de les activitats no excedirà d’una jornada laboral de 7 hores.Sancions:Per a un còmput objectivable, el preu/hora es dedueix de l’aplicació del SalariMínim Interprofessional pels treballadors no qualificats temporals per a l’anyen curs (per al 2006, 4,23 €/hora).La sanció es pot reduir fins a un 50% el seu valor.Danys:La repercussió dels danys causats al Patrimoni municipal, prèvia valoraciód’aquests, es poden substituir parcialment o totalment per les mesures alter-natives.3.2. PROGRAMA SOBRE USOS DE L’ESPAI URBÀL’anàlisi “L’ús dels espais públics a Vilanova i la Geltrú” és una iniciativa del’Ajuntament de VNG dins del programa d’Agents Locals de Diversitat iCiutadania de la Diputació de Barcelona.Aquesta acció neix de la voluntat del govern municipal per promoure el res-pecte per la via pública al municipi i té per finalitat proporcionar un coneixe-ment útil per gestionar les diverses dinàmiques socials que es donen a l’es-pai públic.La ciutadania és cada dia més diversa i, per tant, més complexa i aquest fetgenera noves dinàmiques que tenen una incidència directa en l’ús de l’espaipúblic. Sempre, entenent l’espai públic com a espai físic accessible a tots elsciutadans, sotmès a regulació de l’administració, susceptible de diversosusos i amb co-presència entre desconeguts. A més a més de ser un lloc derelació i d’identificació, de contacte entre persones, de socialització de la vidaurbana, d’expressió de la diversitat i d’espai per a la convivència. 26
  27. 27. Convivència i civismeL’objectiu principal de l’acció rau en com el coneixement de l’ús i de les dinà-miques de relacions en l’espai públic pot afavorir la construcció de la convi-vència i la cohesió social. Aquest coneixement de la realitat social permetràintervenir de manera més eficaç en la gestió de l’espai públic, tant en el jaexistent com en els de nova creació.Finalment, una altra de les consideracions a destacar fa referència a que elsciutadans i els usos que fan dels espais públics estan en constant canvi. Ésper això, que més enllà d’un diagnòstic sobre espais públic, es pretén esta-blir un model d’anàlisi de la realitat que es pugui aplicar en qualsevol espai itemps.3.2.1. ObjectiusEls objectius generals d’aquest programa són analitzar l’ús social i les dinà-miques de relació que es donen en els espais públics a VNG i identificar lesvariables que influeixen en determinats usos de l’espai. A partir del coneixe-ment obtingut, s’establiran eixos de millora en la gestió dels espais públics is’intervindrà de manera interdisciplinària a fi de promoure la convivència a laciutat.Com a resultat dels treballs es vol construir una tipologia dels espais públicsa VNG en funció de les seves característiques. Així com crear un model d’a-nàlisi de la realitat, a partir de les variables que s’identifiquin com significati-ves, aplicable en qualsevol espai i temps.3.2.2. El treball interdisciplinarL’acció que es pretén desenvolupar, requereix la implicació de diverses regi-dories i operadors en el territori a fi d’obtenir un coneixement i unes inter-vencions en l’espai més riques i plurals.Es tracta que mentre es realitzi el treball de camp (observació i entrevistes),la informació obtinguda sigui valorada de manera interdisciplinària a fi deconsensuar intervencions de millora a l’espai públic. Es proposen un mínimde tres sessions: gener, març i maig. 27
  28. 28. Convivència i civisme3.3. ALTRES • Mapa d’incivisme: Des del govern municipal es considera que per tal d’op- timitzar la feina de manteniment de l’entorn urbà i la resolució de problemes endèmics cal potenciar la comunicació entre l’Ajuntament i els veïns en el dia a dia i els detalls de la ciutat. En aquest context, es va decidir elaborar un Mapa d’Incivisme. Aquest mapa s’ha centrat en quatre categories: Incivisme dels conductors. Olors molestos i brutícia. Desperfectes al mobiliari urbà. Sorolls. El procediment de treball es va desenvolupar amb la convocatòria de reu- nions amb totes les Associacions de Veïns de VNG i se’ls va demanar quins eren els cinc principals problemes de cada categoria. Una vegada identifi- cats, calia prioritzar-los. Seguidament, el compromís i l’obligació de l’admi- nistració local és fer front a aquestes problemàtiques. L’objectiu d’aquestes accions és buscar petits èxits que sumats donin resultats satisfactoris per als ciutadans. Està previst que el Mapa d’Incivisme es vinculi amb el PEC, per tal de millo- rar-ne l’efectivitat, a més a més de realitzar les diferents accions que es decideixin en coordinació amb la Policia Local i els Serveis Viaris. Aquestes accions aniran acompanyades d’una campanya de comunicació per tal que els ciutadans i ciutadanes n’estiguin ben informats. • Neteja de grafitis: El passat mes de febrer de 2006, l’Ajuntament de VNG va engegar una campanya de neteja de pintades de les façanes de la ciu- tat amb l’objectiu de millorar la imatge de la ciutat. Des de llavors, i fins aquest novembre s’han fet 2.227 actuacions efectuades per les empreses contractades. La Brigada Municipal va fer-ne 150, apart del mobiliari urbà. EN total, s’ha actuat sobre una superfície de 21.145 m2 (empreses con- tractades) més uns 5.200 m2 (a càrrec de la Brigada Municipal) també sense comptar amb el mobiliari urbà. A aquests, cal afegir la neteja de pin- tades del mobiliari urbà que també fa la Brigada. 28
  29. 29. Convivència i civismePer tal de poder fer efectiva aquesta campanya es van enviar cartes alspropietaris de totes aquelles façanes que es trobaven amb pintades fetes,amb explicacions de la campanya i un full que calia omplir amb les dadesdemanades per tal de donar autorització a l’Ajuntament per fer-ne la nete-ja.Un cop rebudes les autoritzacions, l’Ajuntament ha contractat dues empre-ses que, amb l’ajut dels serveis municipals, han procedit a realitzar la nete-ja de totes aquelles façanes que han estat autoritzades.El personal encarregat de treure les pintades de les façanes porta cartesinformatives amb les autoritzacions, per tal de facilitar-les a tots aquells pro-pietaris que no l’hagin rebut en el moment de netejar una pintada d’unafaçana autoritzada propera a la seva. En cas que l’autorització s’ompli enel moment, la neteja de la façana es realitza de forma immediata.Està previst que la campanya s’allargui uns mesos i aconseguir d’aquestamanera que la imatge de la ciutat quedi neta de pintades a les façanes.• Els animals domèstics, uns “ciutadans” a tenir en compte:Els propietaris d’animals domèstics de companyia han de respectar unseguit de normes i directrius per tal que la convivència de gossos i gatsamb la totalitat de la població no suposi cap trasbals, tant per als qui tenenanimals com per als qui no. Així doncs, cal tenir en compte els següentspunts:• El propietari haurà de disposar de la cartilla sanitària de l’animal actualit-zada.• Cal censar els animals en el corresponent cens municipal. Aquesta ins-cripció es realitza a la Regidoria de Serveis Viaris.• Els propietaris d’animals de companyia tenen l’obligació de mantenir-losen condicions higièniques i sanitàries adequades.• A les vies públiques els gossos aniran proveïts de corretja o cadena. Enel cas dels gossos considerats potencialment perillosos aquests han d’anarlligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas poden ser conduïtsper menors de 16 anys.• És prohibit de deixar les deposicions fecals dels gossos i dels gats a lesvies públiques. 29
  30. 30. Convivència i civisme• Es considera que un animal està abandonat si no porta la identificaciócensal i no va acompanyat de cap persona.• El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies. Perals animals censats el termini és de deu dies.• Oci responsable: L’Ajuntament de VNG està fent un treball específic entemes de convivència i civisme, especialment a la zona de la Geltrú, onveïns, propietaris de locals i consistori han iniciat converses per col·laborar.Des del govern de VNG es considera que l’oci ha d’estar dins de les ciu-tats, per què és una activitat humana, com qualsevol altra.S’han de posar en pràctica accions i avaluar-les, des de cadascuna de lesparts implicades, com la presència de controladors de portes, treballar demanera coordinada amb la Policia Local, col·locar cartells de silenci a la viapública, intensificar la neteja de la zona, estudiar mesures de tancament deltrànsit del carrer, etc.• Agenda XXI: El Programa Agenda XXI està adreçat a tots els nivells i totala comunitat educativa de VNG, amb l’objectiu de promoure l’ambientalit-zació del centre educatiu i incorporar la dimensió ambiental a través delprocés participatiu i integrador.Cada centre adherit inicia la seva Agenda XXI al setembre i les activitats esproposen i es realitzen des del propi centre, amb el suport i l’assessora-ment de l’Ajuntament de VNG. 30
  31. 31. Convivència i civisme4. POLICIA LOCAL DE VNG AL SERVEI DE LACIUTATLa Policia Local de VNG és un col·lectiu en permanent procés de canvi pertal d’adaptar-se a les noves situacions i exigències que dia a dia planteja lanostra societat.Donar resposta a les demandes de forma satisfactòria per al ciutadà, amb efi-càcia i eficiència, requereix un esforç en l’actualització de personal, una for-mació orientada a l’assoliment de noves habilitats i una adaptació dels pro-tocols i mètodes de treball als canvis normatius i procedimentals, però no ésmenys important el compromís amb la ciutadania que adquireixen totes icadascuna de les persones que formen part de la plantilla.També, mantenir la figura del guàrdia de barri a la ciutat suposa millorar nota-blement les expectatives, l’apropament i el grau de satisfacció dels ciutadansi ciutadanes d’una policia propera i orientada al servei i a la resolució de con-flictes. Bona part dels seus serveis estan orientats a l’auxili i a l’assistència ales persones, a la protecció dels escolars i a la detecció d’anomalies a la viapública, entre altres.La Policia Local també porta a terme accions d’educació viària a les escolespúbliques i privades de primària, de secundària i d’educació especial perdivulgar entre els joves les normes bàsiques de seguretat viària.Des d’aquest 2006 es treballa amb el Sistema d’Informació Policial, SIP, queés la mateixa eina amb la que treballen els Mossos d’esquadra i també tenendades del Ministeri de l’Interior. El SIP ha donat molta autonomia a la PoliciaLocal com a col·lectiu i ha agilitzat els procediments instruïts amb aquest sis-tema.A banda de les tasques específiques dirigides a garantir la seguretat de laciutadania, la Policia Local porta a terme, durant tot l’any, accions preventi-ves amb l’objectiu de promoure conductes cíviques i millorar la convivència. 31
  32. 32. Convivència i civismeLes tasques en aquest sentit són: • Mantenir i intensificar les campanyes realitzades amb lobjectiu de vet- llar pel compliment de les ordenances, especialment aquelles que afec- ten a la mobilitat i a la contaminació acústica. • Potenciar leducació viària a les escoles i als col·lectius de ciutadans i ciutadanes que ho sol·licitin, amb lobjectiu de millorar la seguretat dels usuaris de la via pública. També, la Policia Local està a disposició dels diferents centres educatius de la ciutat a les hores dentrada i sortida de les escoles. • Participar en el Protocol contra la violència domèstica que es realitza en el marc de polítiques dequitat de gènere i transversalitat. • Fomentar la participació ciutadana en matèria de seguretat i de protec- ció ciutadana. • Posar en tot moment una Policia Local al servei duna societat multicul- tural. • Constituir el Consell Municipal de Seguretat amb lobjectiu de millorar la participació ciutadana en les polítiques municipals de seguretat i preven- ció i mantenir un contacte obert i permanent amb les associacions veï- nals, els consells escolars, les agrupacions de comerciants en la millora de la seguretat i prevenció ciutadana. 32
  33. 33. Plaça de la Vila, 808800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00 www.vilanova.cat

×