Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Informe sobre l'atenció residencial a persones grans. Juliol 2018.

293 views

Published on

L'informe fa un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur.

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Informe sobre l'atenció residencial a persones grans. Juliol 2018.

  1. 1. ATENCIÓ RESIDENCIAL A PERSONES GRANS Àrea de Drets Socials Juliol 2018
  2. 2. FINALITAT DE L’INFORME  Fer un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur.  Clarificar competències entre administracions i incrementar la col·laboració en el marc del Consorci de Serveis Socials per abordar la manca de recursos d’atenció residencial i la millora en la qualitat del servei. 2
  3. 3. DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES:  La competència en la creació, gestió i finançament de places d’acolliment residencial és de la Generalitat de Catalunya (Article 29 i 61 de la Llei de Serveis Socials)  L’Ajuntament de Barcelona és competent en programar, prestar i gestionar els serveis socials especialitzats (Article 107 de la Carta Municipal de Barcelona)  El Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSS) integrat en un 60% per la Generalitat de Catalunya i un 40% per l’Ajuntament de Barcelona té, entre d’altres funcions, (article 7 dels Estatuts del CSSB) la gestió de les llistes d’espera per una plaça pública residencial. 3
  4. 4. FINANÇAMENT DE L’ATENCIÓ RESIDENCIAL: Art. 61 de la Llei 12/2007 de Serveis Socials “Finançament d’equipaments públics de serveis socials” 1. L'Administració de la Generalitat ha de promoure i, si escau, assegurar el finançament dels equipaments i les instal·lacions públiques necessàries per a la prestació de serveis socials, d'acord amb la planificació de la Generalitat. 2. (...) 3. Els municipis han de facilitar el sòl amb les infraestructures d'urbanització necessàries per als nous equipaments i instal·lacions de serveis socials. 4. (…) 4
  5. 5. CONVENI D’EQUIPAMENTS:  Signat l’any 2005 on s’acordava que l’Ajuntament cedia terrenys (drets de superfície per 50 anys) i la Generalitat construia els equipaments i s’encarregava de la seva posta en marxa i gestió.  Implicava la construcció de 10 residències d’atenció a la gent gran (1.200 places) amb els respectius centres de dia (320 places), només se n’han construït 4 (384 places de residència i 132 de centre de dia). 4 residències en funcionament: Bon Pastor, Molí-Via Favència, Alchemika i Mercat del Guinardó. 5
  6. 6. TIPOLOGIA DE PLACES RESIDENCIALS: Cartera de Serveis Socials (Decret 142/2010) de la Generalitat de Catalunya contempla 2 vies d’accés als centres residencials: a) Places de Servei Públiques (pròpies, concertades, col·laborades) b) Places privades acreditades per PEV –Prestació econòmica vinculada-. És una prestació garantida en la Cartera de Serveis Socials per a persones amb dependència. 6
  7. 7. PLACES EN RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA A BCN CIUTAT (març 2018, font CSSB):  Residències: del total de places (13.051) un 42% (5.507 places) forma part de la xarxa pública (pròpies, concertades, col·laboradores), un 46% (5.982 places) són places en centres privats acreditats per PEV -prestació econòmica vinculada- i un 12% (1.562 places) són privades.  Les places de residència de gestió pública directa representen el 30% (1.633 places) de les 5.507 que s’ofereixen en el sistema públic. Un 70% (3.874) de les places de residència amb finançament públic s’ofereixen per proveïdors privats.  Centres de Dia: del total de places (2.736 places) un 57% (1.546 places) forma part de la xarxa pública i el 43% (1.190 places) restant són places privades acreditades per PEV –prestació econòmica vinculada- 7 Residències Centres de Dia Num. Places % s/públic % s/total Num. Places % s/públic % s/total Públic (Propi) 1.633 30% 13% 699 45% 26% Col·laboradors/Concert ats 3.874 70% 30% 847 55% 31% Total públiques 5.507 100% 42% 1.546 100% 57% Privats acreditats (PEV) 5.982 46% 1.190 43% Privat (únicament) 1.562 12% - Total 13.051 100% 2.736 100%
  8. 8. DISTRICTES AMB MAJOR CONCENTRACIÓ DE SOL·LICITUDS PER RESIDÈNCIA (abril 2018, font CSSB):  El districte d’Horta-Guinardó (50 sol·licituds per cada 1.000 > 65 anys), el de St. Martí (41) i el de Gràcia i Sants- Montjuïc (33) concentren la ràtio més elevada de sol·licituds. 8 DISTRICTE Places Públiques % distribució de places Sol·licituds % distribució sol·licituds >65 anys % >65 anys Sol·licituds x 1.000 habitants >65 Ciutat Vella 278 5% 219 2% 13.985 4% 15,66 Eixample 1.119 20% 1.663 15% 58.958 17% 28,21 Sants-Montjuïc 527 10% 1.239 11% 36.847 11% 33,63 Les Corts 155 3% 646 6% 20.943 6% 30,85 Sarrià-Sant Gervasi 483 9% 625 6% 32.050 9% 19,50 Gràcia 608 11% 887 8% 26.430 8% 33,56 Horta-Guinardó 1.026 19% 2.020 18% 40.378 12% 50,03 Nou Barris 388 7% 1.071 10% 39.255 11% 27,28 Sant Andreu 302 5% 916 8% 32.192 9% 28,45 Sant Martí 639 12% 1.987 18% 48.094 14% 41,31 Total 5.525 100% 11.273 100% 349.132 100% 32
  9. 9. 9 INCOMPLIMENT DE LA PROGRAMACIÓ TERRITORIAL PREVISTA A BARCELONA PER PART DE LA GENERALITAT:  La programació territorial 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya preveia l’increment de 3.422 places amb finançament públic per al conjunt de Catalunya, passant d’una ràtio de cobertura respecte >65 anys del 2,14% a 2,37%.  D’aquestes 3.422 places d’increment, un total de 2.299 (el 67%) es preveien a Barcelona ciutat, millorant la ràtio de 1,48% a 1,73%.  La programació territorial 2015-2018 ja no contempla l’anàlisi a nivell de Barcelona ciutat (el fa només a nivell comarcal), i ja no situa objectius de cobertura, simplement ens diu que la cobertura és de l’1.96% a la comarca del Barcelonès i la situa com a zona d’actuació preferent amb prioritat “molt alta” preveient una necessitat d’increment pel Barcelonès d’entre 3.114 i 6.228 places amb finançament públic, el 78% de les places d’increment previstes per al conjunt de Catalunya.  Segons el Mapa de Serveis Socials 2016 (el darrer amb dades comparables) la cobertura a BCN ciutat és de 1,57% front a 2,5% a nivell de Catalunya) (No es computen les PEVs)
  10. 10. SERVEIS D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL DE L’AJUNTAMENT I PRESSUPOST 2018 (1):  SAUV (Servei D’acolliment i Urgències per a la Vellesa) de caire temporal, oferint assistència integral per a les activitats de la vida diària de les persones ingressades, mentre es fa gestió per donar sortida del servei en el temps necessari, ja sigui per retorn al domicili, per ingrés en residència definitiva o d’altres circumstàncies. Pressupost 7M€ al 2018 i 2,2M€ al 2011.  Gestionem 4 residències integrades a la xarxa d’equipaments col·laboradors de la Generalitat de Catalunya (les 84 places municipals atenen persones del SAUV) i 2 centres de dia. Pressupost total 7,7M€: 10 Les 4 residències assistides per a Gent Gran Places ICASS Municipals Residència Fort Pienc.- C/ Sardenya 139 – 147 137 130 7 Residència Parc Guinardó.- C/ Garriga i Roca, 62 45 32 13 Residència Francesc Layret.- Gran Via 477 66 28 38 Residència Josep Miracle 50 24 26 Total places 298 214 84 Els 2 Centres de dia per a la Gent Gran Places ICASS Municipals Centre de Dia Fort Pienc.- C/ Sardenya 139 – 147 30 30 0 Centre de Dia Casa Bloc- Almirall Proixida, 1 38 38 0 Total places 68 68 0
  11. 11. 11 SERVEIS D’ACOLLIMENT RESIDENCIAL DE L’AJUNTAMENT I PRESSUPOST 2018 (2): 11  Habitatges amb serveis per a gent gran (24 edificis, 1.384 habitatges) Pressupost 4,5M€  Apartaments tutelats (Pau Casals -55 places- 373.859€ i Josep Miracle -32 places- 181.107€)  SAD (Atenció a Domicili) 83M€  Teleassistència. Pressupost 11,5M€  Respir Plus (atenció residencial de caràcter temporal per a les persones grans, d’una durada màxima de dos mesos l’any) Pressupost 600.000€
  12. 12. LLISTES D’ESPERA DE RESIDÈNCIES A BCN CIUTAT (març 2018, font CSSB): 8.063 persones informades en llista d’accés a residència a BCN ciutat, de les quals:  Les 3.942 que estan en domicili esperant plaça poden estar ateses pel SAD, SAUV, sociosanitari, etc.  Si atenem al total de places públiques (5.507), caldria incrementar-les en un 72% per atendre les persones en domicili i altres i un 109% si afegim a les persones amb PEV.  BCN ciutat té 24.114 persones amb amb dependència que no estan en residències públiques o concertades (15.394 grau II i 8.720 grau III) i que hi tindrien dret, de les quals un 66% són dones. Només el 10% (2.631) d’aquestes 24.114 tenen PEV. 12 Núm. persones % Persones ingressades en Residència pública 2.086 26% Persones en plaça privada acreditada PEV 2.035 25% Persones en domicili i altres 3.942 49% Total 8.063 100%
  13. 13. 13 RESUM DE DADES: PLACES, LLISTA D’ESPERA I NECESSITATS  5.507 places públiques (pròpies, concertades, col.laborades) a BCN ciutat  11.489 places amb finançament públic (inclòs PEV, prestació econòmica vinculada)  8.063 en llista d’espera, de les quals 3.942 en domicili i altres (SAUV, sociosanitari, hospitalitzades…)  24.114 amb dependència grau II i III que potencialment podrien estar en residència de plaça pública, d’aquestes només el 10% (2.631) tenen plaça finançada amb PEV
  14. 14. MOTIUS DE RENÚNCIA DE PLAÇA PÚBLICA EN RESIDÈNCIA FINS AL MAIG 2018: Fins al maig de 2018 es comptabilitzen 570 renúncies de plaça pública, de les quals 427 han estat gestionades. Al 2017 van ser 2.200 persones. La principal hipòtesis de l’elevat nivell de renúncies es deu a que la lentitud alhora de disposar d’un recurs adequat fa que les persones ja han buscat solucions. 14 Motiu de renuncia a ingrés en plaça pública de residència on la persona consta en espera - 2018 Resoltes % Ja ocupa plaça de residència 75 18% No vol ingressar ni mantenir-se en aquesta llista 103 24% No vol ingressar i vol mantenir-se en aquesta llista al final 169 40% Prefereix restar en llista d'altra residència 78 18% No responen (Tramitació administrativa de baixa en llista) 2 0% TOTAL 427 100%
  15. 15. LLISTES D’ESPERA DE CENTRES DE DIA A BCN CIUTAT, març 2018 font CSSB: 822 persones informades en llista d’accés a centre de dia a BCN ciutat:  69 ja ocupen una plaça pública, però resten a l’espera d’un centre diferent.  Hi ha 529 places públiques buides. Com es pot comprovar la dinàmica del centre de dia és molt diferent a la de residències, intervenen diversos factors però 2 són claus:  Proximitat. És un recurs que si no està ben distribuït en el territori i relacionat amb la demanda, pot produir aquests desajustos.  Funcionaments heterogenis dels centres i elevat cost. El repte de futur en centres de dia serà doncs el seu paper clau en l’estratègia de les superilles socials i en fer sostenible l'atenció domiciliària. 15
  16. 16. 16 IMPACTE ECONÒMIC DEL DÈFICIT DE PLACES RESIDENCIALS PER A PERSONES GRANS:  Actualment, la ràtio de cobertura de places residencials amb finançament públic a BCN és de 1,57 places per >65 anys (Padró 2018)  Respecte l’objectiu de cobertura (2,37) que establia la programació territorial 2008-2012 de la Generalitat podem concloure que existeix un dèficit de 2.780 places amb finançament públic a la ciutat de BCN  Conclusió, la manca d’inversió en la provisió de les 2.780 places genera un estalvi de 28M€ anuals a la Generalitat, i un cost de 11M€ per l’Ajuntament (SAD) i de 7M€ en SAUV.
  17. 17. COL.LABORACIÓ AJUNTAMENT I GENERALITAT AQUEST MANDAT: Taula d’Atenció Integral Social i Sanitària. Millora de l’atenció a col·lectius amb necessitats complexes i població vulnerable. (Projectes: Pla de retorn a domicili per a pacients que han patit ictus, la interconnexió de dades socials i sanitàries a partir de projectes pilots a dos barris o el treball de coordinació del SAUV amb centres de salut i sociosanitaris) Comissió de residències per a persones grans (en el marc de la Taula). Anàlisi, proposta, millora dels models residencials i explorar models innovadors que responguin a casos d’alta complexitat i en relació a la salut mental. Elaboració d’uns nous plecs amb majors garanties en referència a la Residència Alchemika, Residència Bertran i Oriola, Residència Les Corts, Residència per a Gent Gran Molí i Residència Mossèn Vidal i Aunós. 17
  18. 18. PROPOSTES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1): 1) Taula Bilateral amb la Generalitat per abordar l’envelliment i nous models d’atenció més propers, centrats en la persona, llibertat d’elecció, promoció de l’autonomia personal, proximitat, transparència i participació en la comunitat. 2) Pla de xoc per reduir les llistes d’espera a Barcelona ciutat . Pla d’inversió que permeti eixugar la llista d’espera i resoldre les situacions d’urgència (SAUV), on es prioritzi la creació de places públiques davant qualsevol altra opció i es cerqui l'equilibri d’oferta i demanda entre districtes. 3) Actualitzar el conveni d’equipaments i exigir el seu compliment. 4) Sistema d’informació periòdic, transparent i àgil sobre les places disponibles amb desglossament per districte i centre, actualització de les llistes d’espera i millora de l’acompanyament de la persona i/o família quan han de fer front a la decisió d’ingrés residencial. 18 ACURTTERMINI
  19. 19. 19 PROPOSTES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (2): 4) Auditar la qualitat i eficiència del servei que es presta a les residències de titularitat pública de Barcelona ciutat. 5) Actualitzar la cartera de Serveis Socials. Congelada des de l’any 2010, parant especial atenció a les ràtios d’atenció directa, especialment pel que fa a cobertura de personal, a les seves condicions professionals i laborals, així com a la millora de les tarifes públiques dels serveis d’atenció a persones grans, incorporant clàusules que condicionin que els increments es destinin tant a la millora del servei com al salari dels treballadors. 6) Facilitar i promoure la signatura del Conveni de Dependència Català amb l’objectiu de dignificar les condicions laborals i professionals del sector. 19 ACURTTERMINI
  20. 20. 20 PROPOSTES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (3): 7) Incorporar Barcelona ciutat com àrea pròpia en la programació territorial de serveis socials i en aquells documents d’anàlisi que se’n desprenguin sobre necessitats de coneixement per planificar inversions. 8) Marc Català d’Autonomia Personal. Aprovar una Llei d’Autonomia Personal apostant per la desinstitucionalització i l’atenció de la persona en l’entorn habitual, potenciant serveis a domicili o en entorns més reduïts, i millorant els canals de comunicació entre administracions que permetin agilitzar els temps de resposta. 9) Assistent personal. Regular, en el marc del trànsit cap al model de vida independent, la figura de l’assistent personal (avui està regulada només com a prestació per a casos concrets) per tal de fer possible la llibertat d’elecció, la promoció dels drets humans i les llibertat fonamentals en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, valorant entre d’altres externalitats positives com la inversió directa en ocupació i l’alliberament del rol de les dones com a cuidadores. AMIGTERMINI
  21. 21. 10) Participació democràtica de persones usuàries, família i veïnat. Foment de la dinamització dels consells de participació dels centres pel que fa a la periodicitat de les reunions –se n’ha de garantir una per trimestre– i a la representativitat de les famílies i garantir atenció personalitzada per a recollir les queixes, les propostes de millora i els suggeriments. Més vinculació de les residències a la comunitat. 11) Les persones ateses a les residències han d’utilitzar el sistema sanitari públic sota el criteri de proximitat i equitat en l’atenció. Impulsar les proves pilot sobre atenció sanitària integrada per a les persones que viuen en residències que està implementant el CatSalut en el marc del PIAISS i fer una revisió del model farmacològic per a que sigui més eficient i centrat en la persona. 21 PROPOSTES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (4): AMIGTERMINI
  22. 22. 12) Atenció específica a les demències i deteriorament cognitiu i explorar nous models residencials per a persones amb alta complexitat. Cal avançar-se al futur i donar resposta a les necessitats actuals d’atenció especialitzada a les residències. 13) Reforçar el treball de col·laboració en el marc de la Taula d’Atenció Integrada Social i Sanitària i impulsar els grups de treball i projectes que se’n deriven. La integració dels àmbits social i sanitari és una necessitat urgent començant per la planificació conjunta, sistemes d’informació i objectius compartits, i planificació d’equipaments residencials i sociosanitaris per assolir uns serveis més eficients i de qualitat i assegurar la continuïtat en el procés d’atenció centrat en la persona. 22 PROPOSTES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA (5): AMIGTERMINI
  23. 23. Haga clic para modificar el estilo de título del patrón

×