2. Construcció d’esglésies de planta en forma de creu. Ús de voltes de canó i aresta Ús d’arc de ferradura (més tard, adoptat per àrabs). Escassetat d’obertures. *Pel que fa l’ornamentació, són importants les corones votives i els lampadaris que es penjaven dels sostres de les esglésies.

3. Resultat de la relació entre comunitats cristianes i cultura àrab. Arc de ferradura, més tancat que el visigotic. Dimensions de les esglésies, reduïdes. Parets gruixudes, fetes amb tota mena de materials .

4. Va aparèixer a Europa occidental al segle X. Es caracteritza per ser eminentment religiós. Arquitectura: formes simples, sobrietat en la decoració, preocupació per simetria i proporcions segons l’espiritualitat pròpia de l’època: austeritat i recolliment. Escultura : escultures de fusta, representaven marededéus, crucifixions i davallaments a l’interior d’esglésies i monestirs. A l’exterior, es decoraven els pòrtics o capitells de pedra amb motius bíblics i simbòlics. Pintura: influència d’art bizantí, ús de la técnica del fresc, poc domini de perspectiva, ús de colors plans, preséncia d’imatges hieràtiques, i abséncia de paisatges.