Analisi de dades

1. Anàlisi de dades
Treball sobre l’ús del
telèfon mòbil
Maria Delgado – Hicham Henri – Miquel Bargalló – Aleix Garcés
3 de novembre de 2014
1

2. Índex
1. Introducció
2. Interpretació del resultats
2.1 Variables categòriques
2.1.1 Edat
2.1.2 Sexe
2.1.3 Tipus de tarifa
2.1.4 Districte
2.1.5 Marca de mòbil
2.1.6 Companyia de telèfon
2.2 Variables quantitatives
2.2.1 Despesa mensual de mòbil
2.2.2 Hores d’ús del telèfon mòbil setmanals
2.2.3 Hores d’ús de tablet o ordinador setmanals
2.2.4 Hores de temps lliure
3. Conclusions
2

3. INTRODUCCIÓ
En aquest estudi sobre l’ús del mòbil hem tingut en compte les següents variables:
a. Qualitatives:
­edat
­sexe
­tipus
de tarifa
­districte
­marca
de mòbil
­companyia
de telèfon
b. Quantitatives:
­despesa
mensual del mòbil
­hores
d'ús del mòbil a la setmana
­hores
d'ús de la tablet o ordinador a la setmana (variable
d'influència negativa)
­hores
de temps lliure a la setmana (variable d'influència positiva)
D’aquesta manera volem observar si existeixen relacions entre la despesa
mensual en el mòbil i l’edat, o la marca del mòbil o la companyia de telèfon.
També ens interessa la relació entre el temps lliure de les persones i l’ús del
mòbil, per tal de comprovar que una major quantitat de temps lliure suposava un
major ús del mòbil.
El nostre estudi s’ha iniciat a partir de
la realització d’una enquesta simple i
curta, amb una mostra formada per
100 casos. Aquetes, s’han realitzat a
diferents zones de la ciutat de
Barcelona: els districtes de Sant
Martí, Eixample, Sant Andreu, Nou
Barris, Horta­Guinardó
i Ciutat Vella.
● L'enquesta:
ENQUESTA SOBRE L'ÚS DEL
TELÈFON MÒBIL
Edat:
Sexe: Home / Dona
Districte de Barcelona: Sarria­Sant
Gervasi / Les Corts / Eixample /
Sants­Montjuïc
/ Ciutat Vella / Sant Martí / Sant Andreu / Nou Barris /
Horta­Guinardó
/ Gràcia / Altres
Marca de mòbil: Apple / Samsung / Blackberry / Google / Nokia / LG /
Huawei / HTC / Altres
Tipus de tarifa: Contracte / Prepagament
Companyia de telèfon: Movistar / Vodafone / Orange / Yoigo / Altres
3

4. Despesa mensual:
Hores de mòbil a la setmana:
Hores d'ordinador o tablet a la setmana:
Hores de temps lliure a la setmana
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
Ara, analitzarem cada una de les variables de manera independent.
A. VARIABLES QUALITATIVES
A.1. Edat
Aquest gràfic, està dividit en
intervals de 10 anys d’edat i
mostra la quantitat de gent
que es troba en cada interval.
Així, els dos intervals
predominants són el d’edats
compreses entre 10 i 20 anys
amb 34 persones de
freqüència absoluta i els de 20 i 30 anys amb 33 persones de freqüència
absoluta, fet que es confirma si es té en compte que la mediana es troba en 23
anys.
Tot i això la mitjana es troba en 31,4 anys fet
que denota una asimetria cap a la dreta. Així
ho confirma la desviació estàndard amb un
valor de 17,99. Cal destacar que el primer
quartil es troba en 18 anys i que el tercer
quartil es troba en 42,25 anys. Això fa que el
rang interquartílic sigui de 24,25 anys que
confirma que dins del rang d’edats que hi ha,
sigui bastant baixa la diferència entre els dos
quartils. El mínim es troba en 12 anys i el màxim en 84 anys.
A.2. Sexe
De les 100 persones enquestades, i tal i com en
aquest diagrama de sectors es pot veure que han
sortit uns resultats bastant igualats entre homes i
dones ja que s’han enquestat un 53% de dones o
53 dones en freqüència absoluta i a 47% d’homes
o 47 homes en freqüència absoluta.
Així la conclusió és que fruit de l’aleatorietat han
sorgit resultats bastant semblants entre ambdós
sexes.
4

5. A.3. Districte
Del total de persones enquestades, el districte
amb més persones enquestades és el
d’Eixample, amb un 15% del total, seguit amb
un 10% de Sants­Montjuïc
i Les Corts, amb el
mateix percentatge. A continuació, trobem el
districte de Sarrià­Sant
Gervasi, amb un 8%
del total, seguit de ben a prop pel districte de
Gràcia, del que formen part un 7% del total dels
enquestats.
Un 5% i un 4% del total dels nostres enquestats
provenen dels districtes de Nou Barris i Ciutat
Vella, respectivament, als que segueixen, amb un 3% del total, la població dels
districtes d’Horta­Guinardó
i Sant Andreu. Finalment, el grup menys nombrós és el
format pels habitants del districte de Sant Martí.
El grup més nombrós, però, és el que representa els enquestats que no viuen a
Barcelona i que, per tant, no poden formar part de cap districte. Aquest, s’emporta
un percentatge del 33% del total. Però aquest grup no és rellevant davant del
percentatge d’enquestats de cada un dels districtes, perquè engloba població de
diferents municipis que envolten Barcelona.
A.4. Marca de mòbil
En aquesta variable categòrica tenim moltes
més categories que en el cas de les tarifes o
el sexe, el que fa que podem veure molta
més varietat en les respostes. Tot i així,
podem destacar un fort èxit de les marques
Apple i Samsung.
Això també explica que els mòbils
predominants a Barcelona son aquells amb
tecnologia 3G, es a dir, tot aquella tecnologia
que permet un accés aIinternet i la utilització
de tots els serveis que això suposa (correu,
xarxes socials...).
També és remarcable com marques que abans eren dominants en el mercat ara
han tingut una forta baixada. Són un clar exemple el cas de Blackberry i Nokia,
marques molt més utilitzades anys enrere.
A.5. Tipus de tarifa
Com podem observar en el gràfic, una clara majoria tenen preferència pel model
de tarifa de contracte. Tenim que només un 4% de les persones estan
disposades a encarregar­se
de planificar el seu consum mensual i recarregar els
seus telèfons. A més, les tarifes de contracte resulten més optimes
econòmicament pel consumidor i més pràctiques. Per una part, el client té una
despesa menor que si tractés de carregar el seu mòbil cada mes, i per l’altre, el
5

6. client es troba amb un estalvi de temps alhora de gestionar la recàrrega, ja que
aquesta es realitza automàticament.
Això suposa un consum fix mensual on les
persones han tingut despeses entre 10 fins a més
de 50 euros.
A.6. Companyia de telèfon
Gràcies al diagrama de sectors podem veure com s’organitza la gent enquestada
segons la companyia de telèfon que tinguin. Com podem veure a simple vista, hi
trobem una companyia dominant que es Movistar, la qual destaca amb un 37% de
la quota del mercat enquestat. Pel que fa a Vodafone, Yoigo i Orange trobem que
les dues primeres es troben una mica per sota d’Orange, possiblement degut a la
seva estratègia de baixos preus. Per últim cal destacar que la tria d’opcions que
hem realitzat ha estat acertada ja que només un 8% dels enquestats tenen una
companyia de les no esmentades.
6

7. B. VARIABLES QUANTITATIVES
B.1. Despesa mensual
Representem mitjançant un histograma
diferenciat amb intervals de 10 en 10 , la
relació entre la despesa dels usuaris en
l’ús del mòbil i el nombre de persones,
expressat en percentatge en l’eix de les Y,
el nombre de persones que estan dins de
l’interval.
Els intervals de preus més nombrosos
estan en una despesa de [10,20] amb 27
persones, de [20,30] amb 41 persones i de [30,40 ]amb 21 persones. També
tenim els menys freqüentats de [40,50] amb 1 persona i de [50,60] amb 3
persones.
Analitzant la dispersió, tenim que el valor de la desviació estàndard es troba en
9,64 i el coeficient de variació està en 0,44. Així, trobem que el primer quartil, que
marca un 25% dels valors, es troba en 15, la mediana, que marca el 50%, es
troba en 20 i el tercer quartil, que marca el 75%, es troba en 27,75 euros de
despesa. Per tant, es pot afirmar que els valors es troben bastant centrals ja que
la diferència entre mitjana(22) i de mediana(20) és de 2 i el rang interquartílic és
de 12,75, per tant hi ha molt poca diferència tenint en compte que els valors
oscil∙len entre 0 i 60.
També observem 3 valors atípics que gasten entre 50 i 60 euros, fet que implica
una gran diferència respecte el centre(mitjana i mediana).
B.2. Hores setmanals d’ús del mòbil
En aquesta variable quantitativa podem
observar quin es el consum dels enquestats en
funció del temps (hores d’ús del mòbil en una
setmana). La mitjana de consum es de 26,17
hores, mentre que la mediana es troba per sota,
a 21. Per tant, la distribució d’aquesta variable
es asimètrica a la dreta.
El seu rang de variació és de 79, però un 80%
dels
resultats es troben en l’interval 0­45.
Per
tant, una gran majoria de la gent utilitza
el telèfon mòbil entre 0 i 45 hores a la
setmana, on el grup més dominants són
aquells que utilitzen el mòbil de 15 a 30
hores per setmana, amb un de 43% dels
casos.
7

8. Finalment, podem observar que la dispersió de les dades respecte la mitjana és
elevada, ja que la desviació estàndard és de 19,66.
B.3. Hores setmanals d’ús de tablets o ordinadors
Hem agafat els intervals, per agrupar les dades, de
15 en 15 hores. Pel que fa a la forma, podem dir que
és asimètrica cap a la dreta per dos motius. El
primer és perquè ens ho mostra la gràfica, i el segon
és perquè hi ha molts més valors a la dreta de la
mitjana, que és 25,9 que no pas a l’esquerra
d’aquesta.
Les altres mesures de centre que podem apreciar en
aquest conjunt de dades són mediana, amb un valor
de 21,95. Si comparem la mediana i la mitjana, també podem veure que la forma
de la gràfica és asimètrica cap a la dreta, ja que mitjana > mediana. Tenim un
possible valor atípic en les 70 hores de dedicació a l'ús de l'ordinador o les
tablets.
Quan fem un estudi de la dispersió, hem de
tenir en compte la posició dels quartils.
Aquests tenen valors 11,69, el primer, i 33,75
el segon. Ens indiquen que la distribució és
estreta, ja que no hi ha gaire diferència entre
ambdós valors.
B.4. Hores setmanals de temps lliure
Pel que fa la categoria
’hores de temps lliure del
qual disposa la gent hem
elaborat un histograma
que l’hem dividit en 7
classes mitjançant
intervals i on podem
apreciar que es tracta d’una
gràfica asimètrica i en concret
el grau d‘asimetria és de 0,41.
Pel que fa al centre cal
destacar que la mediana és de
40 i la mitjana de 41,42 i que
el grau de dispersió que hi trobem a través de la desviació estàndard és de
23,18. Finalment volem comentar que en el diagrama de caixa hi ha dos valors
atípics que formen part de l’últim interval i que concretament serien les 105h. i les
112h. que ens van dir dues persones enquestades.
8

9. CONCLUSIONS
D’aquesta primera fase del nostre treball, podem veure com hem après a aplicar
els conceptes tractats a classe al món real .Hem hagut de crear una enquesta
tenint en compte variables numèriques i categòriques, i haver­la
fet
presencialment amb un caràcter aleatori; seguint la taula dels dígits aleatoris, de
la que hem agafat nombres de 2 xifres.
Posteriorment, hem hagut d’analitzar els valors de les variables de forma
independent analitzant així certes tendències, que més endavant, podrem
relacionar entre variables i extreure’n conclusions més substancials.
A la següent fase del treball, haurem de relacionar les variables d’ús del mòbil o la
d’ús de la tablet amb la variable edat, o amb la variable sexe, per tal de veure, per
exemple, quin és el període d’edat en el que més ús es fa d’aquests dispositius.
9