Vidal fernandez doc6_18

SOC-ARREL
Alba Vidal
RESTAURANT I TALLERS DE CUINA
ORGÀNICA
‘‘Nuestros cuerpos son nuestros jardines, nuestras volun-
tades son nuestros jardineros.’’
William Shakespeare

AGRAÏMENTS
Agraïr a la meva tutora Bàrbara Vich, la seva ajuda i a Fouiti Fouad, arquitecte i interioris-
ta, ex alume de l’escola Deià per guiar-me en aquest camí.

1 ABSTRACT
-Abstract..........................................................................1
2 HIPÒTESIS
-Hipòtesis........................................................................ 2
-Diferenciació del producte ............................................3
4 LA PROPOSTA
-Nom del projecte:Soc-Arrel............................................5
-Proposta.........................................................................5
-Situació ..........................................................................6
-Paissatge ........................................................................6
-L'indret ..........................................................................7
-El parc i la ciutat ............................................................7
-Plànol de la zona ............................................................8
-El riu llobregat i el seu entorn.........................................9
-Objectius ....................................................................10
-Referents ....................................................................11
-Concepte ....................................................................12
61 CONCLUSIÓ
-Conclusió.............................................................61-62
13 FORMALITZACIÓ
-Descripció dels espais .................................................14
-Planta baixa........................................................15-17
-Planta 1 ......................................................................18
19 DESCRIPCIÓ GRÀFICA
-Zonificació PB.....................................................19-20
-Zonificació P1.....................................................21-22
-Distribució PB ....................................................23-24
-Distribució P1 ....................................................25-26
-Planta materials PB ............................................27-28
-Planta materials P1 ............................................29-30
-Plànol sostres PB................................................31-32
-Plànol sostres P1................................................33-34
-Alçats recepció PB..............................................35-36
-Alçats sala-menjador PB.....................................37-40
-Alçats cuina PB....................................................43-46
-Alçats taller P1....................................................47-50
-Alçats bany P1....................................................51-52
-Seccionsgenerals................................................53-60

A partir de l’estudi del mercat en l’àmbit de la restauració,
es planteja aquest projecte; la reforma d’un local que actual-
ment funciona com a centre civic convertir-lo en un restaurant
de cuina orgànica de proximitat, es a dir, aquests productes
s’obtindran de la mateixa població i àrea on es localitza el local
objecte del projecte.
Aquest restaurant, funcionarà com un híbrid entre un restau-
rant i un taller de cuina. Serà un espai que permeti menjar sà i
aprendre sobre aquest tipus de cuina per aplicar-la en el dia a dia
de l’usuari. Els comensals podran gaudir d’un espai ampli, amb
terrassa, en un entorn natural dins d’un parc situat al terme mu-
nicipal de Pallejà, Baix Llobregat, Barcelona.
Partint de l’estudi funcional de projectes similars s’establiran
els aspectes a tenir en compte en el disseny d’aquest espai, de
manera que les instal·lacions alternin tant la pràctica de la cui-
na orgànica com el seu aprenentatge i constitueixin espais que
permetin tant treballar com socialitzar-se en un ambient tran-
quil i desenfadat. On l’exterior serà partícip del disseny interior.
Parteixo també de l’estudi del sector agrari de l’àrea baix llo-
bregat per a desenvolupar el meu projecte.
Es crearà un local on destaqui la sobrietat i la simplicitat. Es
tractaran els diferents espais com un element comú on es po-
dran comprendre com una continuïtat els uns dels altres. La
funcionalitat i versatilitat en el disseny serà prioritària creant
un espai on destaquin els materials naturals, els colors neu-
trals, els espais lluminosos i les formes orgàniques pròpies de
la natura.
ABSTRACT
1

Des d’anys enrere, el camp i els seus processos s’han industria-
litzat cada vegada més. L’ús de plaguicides i fertilitzants sin-
tètics ha provocat la pèrdua de fertilitat de la terra.
La varietat és exactament la mateixa a la dels aliments conven-
cionals, i l’única diferència és que en el procés de producció no
van ser alterats hormonal, química o biològicament per acce-
lerar el seu creixement, la qual cosa porta com a benefici un
màxim nivell de nutrients i millor sabor.
Així mateix, el desequilibri ocasionat per la producció agroindus-
trial s’ha desplaçat a petits agricultors a les ciutats i ha disminuït
la nostra seguretat alimentària.
Avui dia, els aliments lliures de químics i naturalment desen-
volupats són una minoria. Per a la gent amb horaris de treball
o amb un ritme de vida accelerat, cada cop més botigues han
incorporat gran quantitat d’aliments ja preparats, la demanda
és cada vegada més gran, deixant de costat la importància de
l’origen dels aliments.
HIPÒTESIS
2

Barcelona compta amb multitud de restaurants de tot tipus de
cuina al llarg del seu territori destinades a una gran varietat de
persones, cultures i edats. Tot i així, avui dia hi ha pocs restau-
rants on es tingui en compte la qualitat dels aliments que es
serveixen i el seu origen.
La meva proposta consisteix en crear un restaurant de menjar
orgànic obtingut i certificat en l’àrea de proximitat del local, tot
tenint una consciencia ecològica i preocupació pel cos, ja que
cada dia estan mes presents en la nostra societat.
Aquest projecte consisteix en muntar un establiment gastronò-
mic on tot el que s’elabori estigui fet a partir de productes orgà-
nics, i que per tant, la procedència estigui completament certi-
ficada.
La imatge que vull promoure de l’espai, confirmarà la vocació
ecològica. Aquest tipus de local gastronòmic no s’ha de confon-
dre amb un de tipus vegetarià. Ja que mentre es compleixi amb
l’origen dels aliments, els menús poden ser variats i com alter-
natives es poden oferir menús de carn, vegetarià o macrobiòtic.
Parlem de menjar orgànic, aliment ecològic o aliment biològic
al producte agrícola que es produeix sota un conjunt de proce-
diments denominats ‘’ecològics’’. Els mètodes ecològics eviten
l’ús de productes sintètics, com pesticides, herbicides i fertilit-
zants artificials.
Pretenc crear un espai d’intercanvi, difusió i coneixement del
que es la cuina orgànica, oferint productes orgànics, agroeco-
lògics i sostenibles, donant suport a la producció de petits pro-
ductors i convertir-ho en un vincle entre el productor rural i el
consumidor urbà.
Amb la meva contribució busco dinamitzar el mercat orgànic al
país, promovent el consum responsable que redueixi l’impacte
de l’activitat humana sobre el medi ambient, i cuidar la nostra
salut, tot oferint en el mateix restaurant, uns tallers de cuina
per a tota la família, per a promoure la cuina saludable i cons-
cienciant a la gent, tant petits com grans, de l’impacte negatiu
que tenen en el nostre organisme els productes industrialitzats,
i oferint una varietat de plats sans i equilibrats per a poder ela-
borar-los a casa.
DIFERENCIACIÓ DEL PRODUCTE
3

PROPOSTA DE DISSENY
SOC-ARREL
Alba Vidal 4

PARC AGRÍCOLA DEL BAIX LLOBREGAT
Ja que es un projecte que gira en torn els productes orgà-
nics de proximitat, s’escull la zona del baix llobregat per a fer
aquest projecte, ja que es la zona on més s’estila aquest tipus
d’agricultura.
A la vall baixa i al delta del Llobregat es troba una de les zones
agrícoles més antigues i fèrtils del país: un patrimoni cultural,
econòmic i ecològic situat al mig de l’àrea més poblada de Ca-
talunya.
A continuació adjunto una imatge gràfica de l’espai físic que
ocupa aquest parc, tot remarcant la superfície que compren, en
color verd.
SOC-ARREL: Del tot, íntegrament.
El vent ha arrencat un roure de soca-rel.
L’origen d’aquesta paraula cal buscar-la a la pagessia, feina a la
qual es dedicaven molts catalans abans de la revol·lució Indus-
trial i que amb el pas del temps no ha perdut la seva vigència.
En el meu projecte es aplicable a arrencar d’arrel les males cos-
tums alimentàries i substituïrles per unes de més saludables per
a tota la familia.
NOM DEL PROJECTE: SOC-ARREL LA PROPOSTA
5

El Parc Agrari del Baix Llobregat segueix el contorn principal
de l’estructura territorial de la vall baixa, resseguint el riu fins
a obrir-se al delta fluvial que marca aquest punt del litoral ca-
talà. L’estratègica situació pel fet de ser un territori adjacent i
d’entrada a Barcelona, l’ha convertit en un espai cobejat per
a multitud d’activitats econòmiques i per infraestructures de
tota mena. Aquest conjunt de conreus és també un reservori
alimentari. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels
principals valors d’un paisatge encara no prou valorat per la po-
blació que l’envolta.
El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials
del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix
Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropo-
litana de Barcelona.
El territori del parc, de riquesa agrícola, forma part de catorze
municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet
de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobre-
gat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Des-
pí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.
SITUACIÓ PAISSATGE
6

El parc de la Molinada ocupa un lloc privilegiat al centre de
Pallejà, al peu de la carretera general, davant mateix del castell i
molt a prop de l’Ajuntament i de la plaça Major.
El seu límit per la banda de ponent és l’avinguda de la Generali-
tat (carretera N-II), que el separa del Castell; a llevant acaba en
el carrer Nostra Senyora de Loreto, pel sud arriba fins al carrer de
Vallès i Ribot, tocant a l’avinguda l’Onze de Setembre i a la zona
del poliesportiu; i pel nord afronta amb un sector d’habitatges.
El local objecte del projecte actualment s’anomena Can Tarrue-
lla, i es tracta d’un lloc d’interès històric, vegetació, jardí his-
tòric, fonts d’aigua potable, jocs infantils i taula de ping-pong,
que serveix actualment com a Centre Cívic, situada al terme
municipal de Pallejà, Baix Llobregat, Barcelona. Forma part
d’un parc que s’anomena La Molinada.
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els
jardins i els antics horts dels Tarruella. La casa i el que queda
dels jardins que l’envoltaven són a la part alta, on s’han obert
expressament les tanques de la finca per facilitar el contacte
amb l’àrea del castell de Pallejà, situat just davant, el castell és
un lloc d’interés del poble que serveix com a centre cultural del
municipi. Pel costat de baix, el parc també està obert, amb ac-
cés des de qualsevol punt per un passeig que el connecta amb
l’entorn urbà.
L’INDRET EL PARC I LA CIUTAT
7

Es va valorar que la superfície de l’immoble fos suficient per a
poder realitzar el projecte i l’existència d’espai exterior. L’objecte
del projecte és la reforma integral de l’actual espai, sense mo-
dificar el volum, per tal de donar una nova distribució interior, a
la vegada que una nova utilitat a l’espai existent.
Es planteja com un encàrrec d’un inversor privat, interessat en
aquest tipus de restaurant que ofereixo, per tal de aconseguir
que aquest espai s’usi com a restaurant i que funcioni correcta-
ment i serveixi com un espai multifuncional a part de potenciar
la relació entre consumidors i pagesos per tal de consumir pro-
ductes de proximitat i sense pesticides.
Així doncs, aconseguir propoure una agricultura local i de tem-
porada. L’emplaçament, el trobo adequat ja que aquest edifici
està situat just al centre del poble i podria accedir tothom sense
complicacions, a més a més es una construcció amb una gran
història i connexió amb el món de l’agricultura.
La presència del riu Llobregat ha condicionat el desenvolupa-
ment urbà de Pallejà i de les activitats que s’hi han dut a terme.
Fins a mitjans del segle XX, Pallejà era un poble eminentment
agrícola. Progressivament, els camps van deixar pas al creixe-
ment urbà i l’assentament de polígons industrials, la qual cosa
va fer que es reduïssin molt significativament.
La construcció de l’Autovia va significar un canvi definitiu, ja
que es va bastir una autèntica barrera entre la població i el riu,
tot i l’existència de passos. Actualment l’activitat agrícola es
concentra a la zona més propera a la llera del riu, i es tracta
d’explotacions relacionades amb el lleure, sense professionalit-
zació.
Com a motivació personal, Pallejà és el meu poble d’origen, i
crec que en comptes de que els productes que es cultiven en
les nostres terres surtin fora i s’usin en altres llocs, fora bo fer ús
propi d’aquests aliments. També, el poble manca d’un lloc on po-
der aprendre a escollir bons aliments per al nostre dia a dia aixi
com aprendre col·lectivament sobre aquest tipus d’alimentació
que proposo per a fer el meu projecte.
EL RIU LLOBREGAT I EL SEU ENTORN
9

ESPECÍFICS
Comprendre els espais com una unitat, creant espais amplis, alts
i lliures on tot tingui una continuïtat.
Construir cada espai amb el mínim número d’elements possi-
bles, donant importància a les formes i a l’estructura constructi-
va evitant l’excés d’elements decoratius.
Concebre l’espai amb una continuïtat entre sostre, parets i terra
complementats amb el mobiliari.
Crear un ambient harmònic i funcional però aconseguir, al ma-
teix temps, que els usuaris tinguin una experiència única.
Donar importància a les formes orgàniques de la natura per a
separar puntualment algun espai.
Potenciar les característiques del restaurant actual respecte a les
possibilitats que presenta d’aprofitar la il·luminació natural.
Prioritzar la funcionalitat dels espais permetent que es realitzin
les tasques necessàries en cada cas amb la major comoditat pos-
sible.
Destacar els materials naturals, els colors neutrals, els espais llu-
minosos i les formes de la natura.
Dissenyar l’interior de manera que es connecti l’interior amb
l’exterior de l’espai.
GENERALS
Crear un restaurant per a tot tipus de públic que funcioni com
una fusió entre un restaurant i un taller de cuina. Dissenyar un
espai on els usuaris puguin tant menjar plats fets amb aliments
sans, com aprendre com introduir una bona dieta en el seu dia
a dia.
Ser el centre d’atracció d’aquelles persones que es preocupen
de la importància de l’origen dels aliments que consumeixen,
així com animar a gent que desconeix l’efecte negatiu de menjar
aliments industrialitzats, a conèixer les virtuts del menjar orgà-
nic.
Idear un espai que ofereixi el màxim confort, i relacioni el con-
text exterior amb l’interior, tot creant una connexió estreta
amb la natura i tot el que aquesta ens pot oferir.
OBJECTIUS ESTABLERTS
10

Aquestes imatges d’inspiració s’han seleccionat seguint la
idea de l’arquitecte Mies Van Der Rohe de “less is more”.
Segueixen el principi minimalista de centrar-se en les for-
mes bàsiques i no carregar l’espai visualment. Aquest dis-
seny busca la senzillesa i la reducció per a centrar la mira-
da en qüestions purament formals com el color, la forma
o el volum.
Des del punt de vista formal es busca crear espais calmats
i austers. Aquestes referents evoquen a un disseny que es
basa en l’ordre i els materials per a crear ambients on des-
taqui la sobrietat. Es centra en una filosofia d’integració,
de simplificar les coses i quedar-se amb el mínim neces-
sari.
L’espai i el contingut van units, amb la il·luminació, el mo-
biliari o els complements. Es centra en una arquitectura
espacial sòbria i racional.
S’utilitzaran colors i materials purs per a potenciar la ca-
lidesa dels espais i per a transmetre comoditat i caliu fa-
miliar. El color blanc estarà molt present ja que simbolitza
l’absència de color, de manera que deixa de ser important
per a donar importància a la línia i les formes. Aquest color
també aporta pau i puresa a l’espai, és un color que trans-
met alleujament i ajuda aclarir les emocions i els pensa-
ments.
Diferents estudis mostren que utilitzar el color blanc en
espais interiors és una influència positiva per als usuaris.
La fusta s’utilitzarà en l’interior dels espais ja que el seu
color i textura s’adapten a tots els espais. Simbolitza allò
que es natural i dota als espais de major calidesa.
La fusta, utilitzada de forma continuada en un mateix espai
convida al recolliment.
CONCEPTE
12

SOC-ARREL
Alba Vidal
FORMALITZACIÓ
13

DESCRIPCIÓ DELS ESPAIS PLANT BAIXA
L’edifici objecte de la reforma d’interiorisme, consta de 4 plan-
tes, de les quals en treballaré l’interiorisme de dues d’elles; La
planta baixa i la planta primera, deixant de constat la planta
soterrani i la planta sota coberta.
L’accés al recinte s’efectua per la planta baixa de l’edifici on es
troba la porta d’entrada principal precedida per unes escales i
una rampa per a minusvàlids i/o cotxets, gent gran, etc.
A partir de la planta baixa, es pot accedir a la resta de plantes mi-
tjançant les escales habilitades dintre de l’espai, o bé l’ascensor,
tot i que aquest no arriba fins a la planta soterrani.
La planta baixa està distribuïda seguint una idea d’unitat i con-
nexió entre espais. Les estances principals estan organitzades a
través de la recepció i punt d’informació habilitada en l’entrada,
que serveix com a element central de connexió entre elles però
a la vegada compartimentades, de diferent manera en cada cas.
L’estètica es manté entre zones per a potenciar la igualtat i la
integritat del conjunt
L’accés per als clients, es realitza per l’entrada principal de
l’edifici i s’accedeix a un espai de barra-recepció on també s’hi
proporciona tota la informació necessària sobre els tallers nu-
tricionals que s’ofereixen. Aquest espai rebrà una il·luminació
natural gràcies a la gran obertura de façana però tot i així tam-
bé constarà de punts directes i indirectes d’il·luminació sobre la
zona de la barra.
Aquesta zona d’accés està pensada com un espai d’arribada
agradable que consta d’una connexió visual amb la cuina, de tal
manera que només accedir al recinte es pugui veure l’elaboració
dels productes.
L’element central de la recepció serà la barra la qual es poten-
cia mitjançant l’efecte del sostre, el mobiliari, el paviment i una
estructura de vidre que serveix per a mostrar els plats elaborats.
El sostre estarà format per unes lames de fusta que tindran
intercalades la il·luminació indirecta així com també penjarà
la puntual. La forma serà semicircular acord amb la forma del
mostrador. El mobiliari de contrabarra serà d’obra i revestit de
microciment gris.
14

PLANTA BAIXA
El color del sostre serà negre tot trencant amb la sobrietat dels
blancs i donant així un toc elegant i de contrast. A més potencia
l’efecte lluminós. Aquest cas especial del to negre i les lames el
trobarem també en la sala menjador i en la sala privada, tot po-
tenciant els espais que més m’interessen.
A la dreta trobarem una zona recollida que servirà d’espera o
tant sols per a prendre alguna cosa. La paret on s’hi troba aques-
ta petita zona estarà reforçada estèticament per un vidre con-
tinu que servirà per a donar profunditat a l’espai. A partir de la
barra-recepció, s’hi podrà accedir per l’esquerra mitjançant una
porta històrica de l’edifici conformada amb mosaics que s’hi se-
gueixen conservant des de la seva fabricació, a la zona de la sala-
menjador.
Aquest sostre estarà format per lames de fusta de roure natural
que pujaran per les parets i s’estendran en tot l’espai tot l’espai
del sostre formant figures orgàniques per a simular les formes
de la natura.
Aquestes lames de fusta simbolitzen els pals de suport de les
hortalisses que utilitzen els agricultors per a mantenir les verdu-
res rígides i fer que creixin cap a munt i ben rectes.
Així doncs el motiu del seu us en el meu espai, seria per a remar-
car el treball del camp. Per una altra banda, trencaré amb els
tons blancs i neutres que caracteritzen el meu disseny, col·locant
el color negre en el sostre per a donar un aspecte d’elegància i
sofisticació a l’espai.
El negre farà ressaltar la il·luminació indirecta que em donen
unes tires de llum intercalades entre aquestes lames del sostre.
Tot i així cada taula tindrà també el seu punt de llum directe.
RECEPCIÓ SALA-MENJADOR
15

PLANTA BAIXA
Les lames pujaran de la paret al sostre tot donant protagonisme
a tota la paret.
Un altre element important, es la vegetació que trobarem da-
rrera del les bancades. Aquesta vegetació es relaciona amb el
concepte anteriorment esmentat de les lames de fusta així com
amb la natura en general.
El paviment serà de fusta de roure natural en forma d’espiga, de
la mateixa tonalitat que les lames. Aquest paviment, s’estendrà i
pujarà per el mobiliari, en aquest cas els bancs, per tal de crear
una continuïtat en l’espai. Els bancs, constaran de coixins amb
motius florals verdosos per a fer a ressaltar la comoditat i trencar
amb la uniformitat dels colors, donant un aspecte més viu.
En la paret de la dreta, hi trobarem un mirall que donarà pro-
funditat al menjador. La paret paral·lela a la de les lames, serà
pintada en blanc per a donar major il·luminació.
El to verd donarà un aspecte natural portant així els tons de
l’exterior a l’interior. Aquest espai estarà dotat d’un moble de su-
port a la cuina per a dipositar plats, estovalles, gots, etc., aquest
moble serà de fusta, del mateix to que les potes del mobiliari per
a donar una continuïtat a l’espai.
En la planta baixa distribueixo també una sala privada que cons-
tarà també del mateix motiu de les lames de fusta seguint les
formes orgàniques quan les lames arriben al sostre. L’estètica
seguirà essent igual a la resta dels espais.
SALA-MENJADOR
16

PLANTA BAIXA
La cuina és d’acer inoxidable on predominarà la funcionalitat. La
cuina te una connexió visual amb la barra-recepció, tots els plats
que estiguin a punt de sortir seran exposats rere una vitrina per
a que els usuaris que entren a l’establiment puguin veure el tipus
de plats que composen. Aquesta vitrina, servirà també per a que
els cambrers puguin endur-se els plats per a dur-los als clients.
Els cuiners podran accedir al local mitjançant una porta que
dona al magatzem de la cuina. Aquest magatzem, esta separat
de la cuina mitjançant portes corredisses.
La distribució de l’espai consisteix en aprofitar totes les parets
col·locant mobles industrials i aprofitant l’espai central restant
amb una illa. L’espai general s’il·luminarà amb lluminàries encas-
tades al sostre.
Els banys estaran al costat de la sala privada i a prop de l’accés
al recinte. L’accés serà mitjançant portes corredisses i tindrà un
bany per a homes i un altre per a dones amb un indicador llumi-
nós a la porta que detectarà si hi ha algú a dintre o no. Les portes
i parets que donen als aseos estaran revestides de fusta de tal
manera que les portes quedin integrades amb la paret.
La zona de piques estarà situada enfront de les cabines dels
aseos i seran accessibles per a minusvàlids.
La paret serà pintada en blanc i la zona de piques constarà d’un
suport de fusta natural de roure. Les piques seran blanques per
a que ressaltin amb la fusta. En quant a la il·luminació d’aquest
espai serà per detectors de presencia.
En aquesta planta, s’hi situa també un espai de neteja, el qual
constarà d’un punt d’aigua, cubells d’escombraries, així com un
armari per a dipositar productes de neteja o estris necessaris
com l’escombra o el motxo.
17

PLANTA PRIMERA
Al llarg de la planta primera s’estendran la sala de direcció, els
banys i vestuaris per al servei, WC per als clients, una sala de
reunions o sala polivalent de suport al taller, una sala d’espera
per si hi ha gent fent el taller en aquell moment i finalment la
sala dels tallers.
L’estètica serà la mateixa que en la planta baixa per tal de seguir
amb el mateix concepte.
A aquesta planta s’hi pot accedir mitjançant l’ascensor o les es-
cales. Els color predominant seran serà el blanc i la fusta com ja
he mencionat en un altre apartat per tal de donar protagonisme
als elements naturals.
L’únic element decoratiu que canvia, es troba en la sala d’espera.
En aquest espai hi disposaré cadires penjants de material nova-
ment natural per tal de fer més dinàmic l’espai. Les parets que
rodegen aquesta sala seran blanques per tal de donar protago-
nisme a les cadires.
Aquestes cadires tenen un simbolisme en el meu projecte, les he
escollit per la seva lleugeresa i el fet d’estar feta de fibres natu-
rals. A més, es una cadira que permet d’alguna manera refugiar-
se de la resta de l’espai. Aquest tipus de disseny sol aportar una
estètica natural i la seva forma evoca a formes arrodonides de
la natura. A més constarà de coixins amb teixits florals per a fer
més còmode el seient.
18

PROPOSTAPLANTABAIXA
3
2
1
3
2
1
ACCES - SORTIDA ACCE
BARRA-RECEPC
EXPOSITOR-RECOLLID
RECEP.
BARRA BA
CUINA
RESIDUS I NETEJA
ESCALES
ASENSOR
PATI DE LLUMS
BANY
SALA PRIVADA
ZONA DE PAS
ACCES - SORTIDA A
PREPARACIÓVERDURA
COCCIÓ
F.VERDURAF.CARN/PEIX
ESTANT ESTANT
MAGATZEM
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17 18
19
20
19

PROPOSTA PLANTA BAIXA| PLANTA ZONIFICACIÓ
3
2
1
4
ES - SORTIDA
CIÓ
DA PLATS
ARRA
SALA PRINCIPAL
ESPAI EXTERIOR
ACCES - SORTIDA
PREPARACIÓCARN-PEIX
NETEJA
T
DEIXALLES
COMPTADORS
CAFETERA
SOC-ARREL
Alba Vidal
E/ 1/100
20

PROPOSTAPLANTA1
ZONIFICACIO
SALA POL·LIV
ZONA D'ESPE
WC SERVEI
DIRECCIÓ
ASCENSOR
TAQUILLES
VESTUARI
ESCALES
ZONA DE PAS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
21

VALENT
ERA TALLER
WC CLIENTS
PROPOSTA PLANTA 1| PLANTA ZONIFICACIÓ
SOC-ARREL
Alba Vidal
E/ 1/100
22

PROPOSTAPLANTABAIXA
3
2
1
3
2
1
ACCES - SORTIDA ACCES - SO
ACCES - SORTIDA ACCES
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
23

PROPOSTA PLANTA BAIXA| PLANTA DISTRIBUCIÓ
3
2
1
4
ORTIDA
- SORTIDA
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
24

PROPOSTAPLANTA1
distribució
1
23
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
25

PROPOSTA PLANTA 1| PLANTA DISTRIBUCIÓ
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
26

PROPOSTAPLANTABAIXA
Chevron ceniza
Fusta de roure natural
disposada en "hungria" i
muntada sobre un format
de 56x51,5x1,6cm. Aca-
bat raspallat per atorgar
al material una sensació
de lleuger relleu en la seva
superfície.
L’antic colonial, Porcela-
nosa
Wet internal woodskin
Revestiment Wet Internal
Woodskin de 2440 x 1220
mm de Roure color Arena.
6mm de gruix
Parklex
TOP CRET Baxab®, microci-
ment.
Microciment d'extrema
duresa. Es impermeable,
s’aplica en cuina i banys.
Acer inoxidable com a su-
perficie d'equipament de
cuina.
Textura de motius flo-
rals per a tapiçar coixins i
bancs del local.
6mm de gruix
Parklex
ment.
Acer inoxidable com a su-
perficie d'equipament de
cuina.
Textura de motius flo-
rals per a tapiçar coixins i
bancs del local.
27

PROPOSTA PLANTA BAIXA| PLANTA MATERIALS
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
28

PROPOSTAPLANTA1
Chevron ceniza
Fusta de roure natural
disposada en "hungria" i
muntada sobre un format
de 56x51,5x1,6cm. Aca-
bat raspallat per atorgar
al material una sensació
de lleuger relleu en la seva
superfície.´
L’antic colonial, Porcela-
nosa
6mm de gruix
Parklex
ment.
Acer inoxidable
Superficie d'equipament
de cuina.
29

PROPOSTA PLANTA 1| PLANTA MATERIALS
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
30

PROPOSTAPLANTABAIXA
3
2
1
3
2
1
ACCES - SORTIDA ACCES -
ACCES - SORTIDA ACC
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
31

3
2
1
4
- SORTIDA
CES - SORTIDA
PROPOSTA PLANTA BAIXA| PLANTA SOSTRES
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
32

PROPOSTAPLANTA1
PLANTA
SOSTRES
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
33

PROPOSTA PLANTA 1| PLANTA SOSTRES
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
34

ALÇAT A-A’
PROPOSTAPLANTABAIXA|ALÇATS
Nordicthink
IL·LUMINACIÓ RECEPCIÓ
Artemide
MOBILIARI RECEPCIÓ
Kenay home Maison du monde
35

PROPOSTA PLANTA BAIXA| ALÇATS RECEPCIÓ
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
PLANTA BAIXA: RECEPCIÓ
A A’
C C’
B
B’
ALÇAT A-A’ ALÇAT B-B’
ALÇAT C-C’
B
ALÇAT A-A’ ALÇAT B-B’
PLANTA BAIXA: RECEPCIÓ
A A’
C C’
B
B’
ALÇAT B-B’
EMPLAÇAMENT
TÍTOL DEL PROJECTE
SOC-ARREL (Restaurant i tallers de cuina orgànica)
NOM DEL PLÀNOL
NÚM. PLÀNOL
DATA
JUNY 2018
ESCALA
P-31
PROPOSTA: ALÇATS PB: RECEPCIÓ
PALLEJÀ: Parc de la Molinada
ALUMNE
Alba Vidal Fernández
Treball final de grau
1/50
36

MOBILIARI SALA
Maison du monde Maison du monde Maison du monde
37

PROPOSTA PLANTA BAIXA| ALÇATS SALA
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
ALÇAT F-F’
E E’
ALÇAT
F F’
PLANTA BAIXA: MENJADOR
Nordicthink
IL·LUMINACIÓ SALA
Artemide
38

MOBILIARI SALA
E
F
39

E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
E’
ALÇAT F-F’
ALÇAT E-E’
F’
EMPLAÇAMENT
TÍTOL DEL PROJECTE
SOC-ARREL (Restaurant i talle
NOM DEL PLÀNOL
PROPOSTA: ALÇATS PB SALA
PALLEJÀ: Parc de la Molinada
ALUMNE
E E’
ALÇAT
F F’
Nordicthink
IL·LUMINACIÓ SALA
Artemide
40

MIRALL
G
ALÇAT G-G’
MOBILIARI SALA
41

G’
ALÇAT H-H’
Nordicthink
IL·LUMINACIÓ SALA
Artemide
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
G’G
H H’
42

J
K
ALÇAT I-I’
J
K
ALÇAT I-I’
Revestiment ceràmic blanc
BIOSTOP Rosa Gres.
43

I
ALÇAT J-J’
PROPOSTA PLANTA BAIXA| ALÇATS CUINA
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
J
J’
K
K’
ALÇAT I-I’
ALÇAT K-K’
I
I’
J
J’
K
K’
ALÇAT K-K’ PB CUINA
44

ALÇAT L-L’
45

PROPOSTA PLANTA BAIXA| ALÇATS CUINA
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
I
I’
J
J’
K
K’
ALÇAT K-K’ PB CUINA
L
MALÇAT L-L’
ALÇAT M-M’
46

PROPOSTAPLANTA1|ALÇATS
ALÇAT N-N’
47

ALÇAT O-O’
ALÇAT N-N’
ALÇAT P-P’
PROPOSTA PLANTA 1| ALÇATS TALLER
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
N’N
N’
O
O’
P’P
Q
Q’
48

ALÇAT N-N’
ALÇAT P-P’
T
N’N
N’
O
O’
P’P
Q
Q’
49

ALÇAT O-O’
ALÇAT Q-Q’
TÍTOL DEL PROJECTE
N’N
N’
O
O’
P’P
Q
Q’
SOC-ARREL
Alba Vidal
ALÇAT P-P’
EMPLAÇAMENT
TÍTOL DEL PROJECTE
SOC-ARREL (Restaura
NOM DEL PLÀNOL
ESCALA
PROPOSTA: ALÇATS P
PALLEJÀ: Parc de la M
ALUMNE
1/50
PROPOSTA PLANTA 1| ALÇATS TALLER
E: 1/50
50

SU
ALÇAT R-R’
ALÇAT T-T’
51

PROPOSTA PLANTA 1| ALÇATS BANY
E: 1/50
SOC-ARREL
Alba Vidal
R R’
S
S’
T T’
U
U’
ALÇAT T-T’
ALÇAT S-S’
ALÇAT U-U’
TÍTOL DEL PROJECTE
ALÇAT S-S’
ALÇAT U-U’
ALÇAT R-R’ ALÇAT S-S’
ALÇAT U-U’
ALÇAT R-R’ ALÇAT S-S’
ALÇAT U-U’
TÍTOL DEL PROJECTE
52

300
330
43,5
160
250 250
90
310
53

3
2
1
3
2
1
4
3
2
1
ACCES - SORTIDA ACCES - SORTIDA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
distribució
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
P1
PB
D D’
D D’
SOC-ARREL
Alba Vidal
PROPOSTA| SECCIÓ GENERAL
E: 1/100
54

3
2
1
3
2
1
4
3
2
1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
distribució
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
C
C’
C
C’
PB
P1
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
56

3
2
1
3
2
1
4
3
2
1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
distribució
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
PB
P1
PBB
B’
B
B’
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
58

3
2
1
3
2
1
4
3
2
1
ACCES-SORTIDAACCES-SORTIDA
ACCES-SORTIDAACCES-SORTIDA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
distribució
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
PB
P1
A A’
C’
A
A’
SOC-ARREL
Alba Vidal
E: 1/100
60

CONCLUSIÓ
Soc-arrel es un projecte que neix d’una inquietud personal
en l’àmbit de la salut i la nutrició. Quan vaig deicidir fer
aquest tipus de cuina, era amb la intenció de fer veure
que avui en dia es molt necessaria per a la nostra salut, ja
que cada cop els aliments són més processats i químics, la
qual cosa rebota directament a la nostra salut. Vull poten-
ciar un interès per a consumir productes orgànics amb el fi
de aconseguir un canvi de valors en la societat.
Els aliments orgànics són molt més nutritius que els pro-
ductes ordinaris i de fet poden ajudar a allargar la vida de
les persones, així com a prevenir malalties. La producció
orgànica equilibra les forces entre agricultors, ramaders,
distribuïdors i comerç, per la qual cosa s’eviten situacions
d’explotació, de distorsió i manipulació del mercat. Això
genera benestar i equilibri social i permet als agricultors
treballar amb la natura i no contra ella, apropant-nos a un
món més sostenible.
Contribueix al desenvolupament econòmic proper, i per
tant a la teva pròpia economia.
En treballar amb productors propers, que al seu torn obte-
nen les matèries primeres del seu entorn proper, els inter-
canvis econòmics acaben repercutint en la pròpia comu-
nitat, el que beneficia indirectament al teu propi negoci o
ocupació.
En quant al meu projecte, cada espai te la seva funció i
compleix les seves necessitats, per tant està tot pensat per
a que sigui un espai funcional a la vegada que atractiu i
amb menció a la natura.
Un dels principals objectius del projecte era dissenyar es-
pais que potenciecin la comoditat dels usuaris i que fun-
cionessin també com elements de socialització, sobre
tot en l’espai de tallers.
61

Realment, puc dir, que he après molt en la realització d’aquest pro-
jecte, ja que he pogut comprendre i estudiar més a fons un tema
tant impotant com és l’alimentació i com amb la meva intervenció
es pot dur a terme un espai pensat per a la cura del nostre cos i
ajudar així a donar a conèixer a tots els públics aquest tipus de va-
riant alimentària. La meva intenció no era aportar solament el meu
disseny interior lligat amb la natura i el sector de l’agricultura, sinó
aportar també valors i evolució. Es a dir, apostar per el canvi.
62

Vidal fernandez doc6_18

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Vidal fernandez doc6_18

Similar to Vidal fernandez doc6_18 (20)

Vidal fernandez doc6_18