1. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 1
Com es veu afectada la programació televisiva, generalista i temàtica, pel sorgiment de noves finestres de continguts audiovisuals com la televisió per Internet o per plataformes mòbils? La programació televisiva i en general tot el sector audiovisual ofereix un panorama actual completament diferent a la antiga retransmissió lineal dels televisors; una pantalla, diverses cadenes i una font d’ingressos principal; la publicitat. Els canvis tecnològics, el canvis en els hàbits de consum, les noves normatives legals per al consum de productes de la televisió de pagament i el creixement en el consum de vídeos en línia ha canviat el panorama de la industria audiovisual, i el sector més afectat és la televisió de pagament. Aquest nou panorama implica canvis en la producció, distribució, recepció, comercialització i finançament de productes audiovisuals. En aquests moments s’està definint en la historia audiovisual una nova estructura del mercat; podria ser que el concepte del prime time desaparegui. El prime time podria ser en qualsevol moment del dia! Personalment crec que el prime time és difícil que desaparegui ja que estudis demostren que els hàbits de consum de la televisió descriuen costums com encendre la televisió quan arribes a casa, o tindre la televisió encesa com a companyia (sobretot en la franja de consumidors que viuen sols) no desapareixeran mai, per tant sempre hi haurà un prime time a les graelles. Actualment hi ha obert tot un debat en paral·lel, sobre l’atenció del espectador (que es converteix en usuari per la interacció amb els medis que ofereixen continguts audiovisuals) envers a les pantalles i la capacitat d’atenció del mateix espectador/usuari en un canal o programa. I és que es percep una distracció de l’atenció que implica un consum molt més volàtil i fragmentat provocat en part per la producció d’audiovisuals sense ordre ni sentit que creant a vegades desorientació en el usuari. Però en tota aquesta re configuració, el sector aprofita per fer una renovació sencera de tota l’estructura i aprofita per treure’n més rendiment de la transmissió (cable, satèl·lit i ADSL). Als continguts audiovisuals del televisor s’hi suma els continguts d’internet mitjançant diversos dispositius; ordinadors, smartphones i tablets. A la visualització de continguts audiovisuals per internet s’hi suma una nova pantalla, el televisor. Apareixen els televisors intel·ligents, SmartTv. Els canvis en les televisions generalistes es veuen representats en; diversitat de canals televisius i la representació simultània o paral·lela dels mateixos programes als diferents canals. S’estableixen també opcions comunicatives i interactives entre emissors i receptors on la mateixa diversitat esdevé el punt

2. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 2
de partida de la nova configuració. Com a conclusió se’n pot extreure que els audiovisuals estan patint un canvi que s’ha sofert anteriorment amb la musica i amb la premsa, la digitalització del sector. L’evolució s’inicia amb una oferta gratuïta inicial i més tard una oferta a pagament de qualitat en els continguts i sense publicitat. Les televisions a pagament, com comentàvem abans, han sofert una pèrdua progressiva d’abonats per diverses raons: - L’entorn econòmic de recessió. Els nuclis familiars donen de baixa aquells serveis mensuals que no son prioritaris, com els abonaments a la televisió de pagament. - La nova oferta de canals de TDT oberts i de pagament puntual. - L’augment del consum de vídeos en línia. Com a conseqüència d’aquests canvis es configura una industria audiovisual molt complexa amb la multiplicació d’actors implicats, la diversificació de canals de transmissió i unes audiències fragmentades i distribuïdes per interessos i accessibilitat. Quines conseqüències en termes de competència o complementarietat trobeu? Comenteu exemples concrets. Així, l’impacte de la digitalització porta com a conseqüència la configuració d’un nou context regulador que reorganitza el sector audiovisual a Espanya encaminat cap a: - Una major liberalització i desregulació - La re definició del concepte de servei públic - L’eliminació progressiva de les mesures que no permetien la concentració i han afavorit fusions dins el sector televisiu. - Un nou model de finançament de RTVE Fins l’arribada d’aquests nous factors, la pantalla del televisor era exclusiu dels operadors de televisió per la distribució de productes audiovisuals. Amb aquesta nova configuració de la industria son molt més els actors que intervenen en els processos de; producció, distribució i transmissió.
 Per una banda tenim els productors de contingut com poden ser els grups de cinema o productors independents.
 Els distribuïdors, que ara es diversifiquen en els següents tipus:
- Els operadors de telecomunicacions, operadors de cable, i els que es basen en plataformes de satèl·lit.
- Els distribuïdors de cinema com les majors i els grups europeus.

3. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 3
- Les distribuïdores de cinema independent.
- I els portals d’Internet que ofereixen pel·lícules i series.
 Uns altres actors son els editors de canals de televisió; televisió a la carta o catch up TV.
 També els fabricants d’electrònica estan implicats en el consum audiovisual.
 Els agregadors de continguts i societats de gestió de drets.
 Els llocs webs creats per compartir contingut audiovisual gratuïtament per la xarxa.
 El sector de vídeo i editors de vídeo.
 I les empreses de comerç detallista.
Així amb tots els canvis i els nous actors implicats, la televisió inicialment va patir un rebuig per la nova estructura i es va intentar protegir drets i obligacions del sector televisiu, però amb el temps s’ha obert una finestra a la complementació de dispositius i les opcions que aquests aporten per arribar a una integració de la televisió i el internet. Tot i així amb tants actors implicats es creen encara situacions problemàtiques ja que encara existeixen obstacles en el treball i el funcionament dia a dia i és que estem vivint en aquests moments la configuració del sector. Exemples de noves plataformes amb diversos actors implicats en trobem varies, com per exemple Digital+ i Samsung que han firmat un acord perquè les noves SmartTV de Samsung ofereixin contingut audiovisual de la plataforma Digital+. Digital+ al seu torn ofereix un servei de continguts A la carta. En aquest exemple Digital+, és un operador de plataforma de satèl·lit i Samsung és un gegant de la fabricació d’electrònica de dispositius. L’arribada de la televisió connectada ofereix una nova amenaça o oportunitat per a les televisions. Escolliu una cadena i expliqueu quina política està seguint respecte d’aquesta nova tecnologia. Tot i que RTVE és el grup de comunicació més importants per les iniciatives per la nova re configuració del seu model d’oferta i la més mencionada, he escollit Tv de Catalunya per analitzar la seva política envers el nou panorama que

4. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 4
ofereix l’arribada d’internet i les noves tecnologies. Tv de Catalunya ha apostat per la innovació audiovisual amb el seu servei públic gratuït de Tv3ALaCarta. és un nou servei de televisió per internet amb interfaç interactiva per donar disponibilitat de la informació a l’usuari, i interfaç social per oferir la connexió amb les xarxes socials. L’estructura interna s’ha hagut de modificar i reorganitzar els departaments per poder oferir aquests nous serveis. S’han creat equips de venda multicanal, s’han pres noves competències de màrqueting comercial i de medis digitals. Així Tv3 inicia un camí cap a l’oferta de vídeos per internet de tots aquells audiovisuals sobre els que te els drets d’emissió i inclús ha apostat per l’estrena a internet de noves produccions audiovisuals, per generar nous espectadors. Tv3 A la carta es pot visualitzar actualment des de iPhones, videoconsoles, televisors connectats a internet (SmartTv o Tv + Set top box), i iPad gracies a una aplicació que és pot descarregar al teu dispositiu. Actualment Tv3 ofereix una amplia programació, activitats, serveis de radio i televisió amb mitjans interactius, aplicacions i un Servei d’atenció a l’audiència al seu lloc web.
A quin model de negoci respon? Tv de Catalunya respon a un model que combina la producció pròpia amb la col·laboració de la industria privada. Actualment Tv de Catalunya és líder en la televisió a internet amb un 22% de cobertura front al 14,5% de Telecinco i el 10% d’Antena3. El pressupost actual de Tv de Catalunya és la meitat que el d’altres grups de comunicació com Mediaset o Antena 3 que son líders al mercat i a més disposen de plantilles de més de 2.600 treballadors. La radiotelevisió autonòmica catalana te una despesa anual de 50 euros per habitant (total d’habitants 7,56 milions) i de 136 euros per casa (total cases

5. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 5
2,78 milions). Tenint en compte que les subvencions suposen uns 34 euros per habitant i uns 93,5 per casa, Tv3 és de les més cares de les televisions autonòmiques. El model de finançament es basa en una formula mixta; fons públics i ingressos per publicitat, esponsorització, merchandising i vendes. A traves d’un contracte programa entre el CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i la Generalitat de Catalunya s’estableixen les aportacions dels fons públics que son concedits en base a la cobertura de certes funcions de servei públic al ciutadà.

6. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 6
Bibliografia Recursos electrònics biblioteca UOC Títol: El impacto del vídeo on-line en la industria de Televisión de pago en España Autor: Castrillo, Diego Autor/Editor alt.: Estupiñan, Oscar García Guardia, María Luisa Autor corp.: History Channel; Univ. complutense de Madrid, Fac. Ciencias de la Información, España Cita: Revista Derecom 2012, Any: 2012 http://derecom.com/numeros/pdf/video.pdf Títol: La Televisión a la carta renueva a la 'caja tonta' Autor: Gabriela Díaz Figuls Cita: Cinco Dias (Sep 1, 2011), p. n/a Any: 2011 http://search.proquest.com/docview/886792272/fulltext?source=fedsrch&accountid=15299 Recursos electrònics MURELAGA IBARRA, J. (2004) Modelos de Televisión: generalista, temática y convergente con internet. [en línia] Universitat de Navarra, Facultat de Comunicació. Disponible a: http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/resena.php?art_id=8 SIERRA, D. (2012). La Televisión conectada permite dar una segunda vida a los contenidos audiovisuales. [en línia] RTVE. Disponible a: http://www.rtve.es/noticias/20120419/television-conectada-permite-dar-segunda-vida- contenidos-audiovisuales/517188.shtml Exportadora Cinematográfica Española, S.L (2011). El nuevo modelo de negocio del sector audiovisual. [en línia] Cine & Tele. Disponible a: http://www.cineytele.com/especiales.php?nid=700 Plataforma en defensa del servei públic de Radio i Televisió de Catalunya (2012). La

7. Estructura del sector audiovisual 2012
Laia Mena Ariño Página 7
necessitat de valorar amb rigor el servei públic de la CCMA i la seva fragilitat. [en línia] Tv3Teva. Disponible a: http://tv3teva.cat/2012/10/30/la-necessitat-de-valorar-amb-rigor-el-servei-public-de-la-ccma-i- la-seva-fragilitat/ VARELA, J. (2012). En defensa de TV3 y las autonómicas, pero con mejoras. [en línia] Periodistas21. Disponible a: http://www.periodistas21.com/2012/10/en-defensa-de-tv3-y-las-autonomicas.html MARTIN, G (2011). TV3alacarta, servicio público multiplataforma. [en línia] Periodistas21. Disponible a: http://www.periodistas21.com/2011/01/tv3alacarta-servicio-publico.html