Imatges utilitzades de fons de l'espectacle "SI T'ARRIBA EL DEMATÍ - LA NIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ" del grup Arthur Caravan. Presentat al Teatre Principal d'Alcoi el 9 d'octubre del 2010
10. El mètode interpretatiu d’Al Tall és
meravellós, i dóna, ben bé,
la talla de la humanitat, la intel·ligència i
la sensibilitat contagiosa del grup.
Vicent Andrés Estellés
21. El cant de Pep Laguarda
aireja l’horta galàctica
de taronges i arròs i ens
alimenta amb una
deliciosa joia intemporal
que vessa pertot. És dels
grans, i la seva brossa
d’ahir esdevindrà demà
or d’alta qualitat.
Jaume Sisa
33. València té el problema que es considera una
cultura perifèrica. Tenim dificultats d’entrar al
mercat i inclús dificultats de reconèixer ací
noms i productes que no vinguen avalats des
de fora. En aquest sentit, per exemple, a mi
se m’ha començat a fer cas quan han
aparegut crítiques molt positives a Madrid, de
Radio 3. Ací els reconeixements eren més
personals i familiars, que professionals.
Remigi Palmero.
51. Dona m´han fet, i tinc boca i tinc veu, i
avui cante. Vull sempre ser, com branca
de taronger que cada hivern dóna flor
dóna fruit i dóna goig. No vull apagar-me
un dia i vore la meua vida buida.
Araceli Banyuls
61. Ningú com Bustamante ha sabut plasmar
l’essència mediterrània a les seues cançons, i no
perquè es puga parlar d’ella, d’aqueixa essència
de llum, com a so original o exclusiu, en realitat,
les cançons de Juli beuen directament de les fonts
clàssiques: jazz, rock, pop, soul, bossa nova...
però són la seua riquesa narrativa relacionada amb
la literatura, i aqueix toc intransferible en les
composicions els que ens fan imaginar-nos la brisa
del Mare Nostrum.
Aurelio Sánchez i Vicente Ribas, musicòlegs
72. La inseguretat et fa dubtar molt
de la teua mateixa feina. Quan
jo tinc feina, sóc capaç de
produir molt alhora. Però, com
menys actuacions tinc, menys
cree.
Ovidi Montllor
82. La Rondalla de la Costa és un
grup de professionals que està
fent un treball encomiable:
recuperar un so propi, crear un
estil musical que, tot i oblidat,
hem de considerar bàsic per
entendre aquesta identitat
mediterrània.
Eduardo Haro Ibars.
94. Carles Barranco, l’antic cantant
dels temps heroics, d’aquells
anys de liquidació del franquisme
i d’explosions de totes les
il·lusions.
Vicent Franch i Ferrer
104. Una via més trascendental
d’entendre el rock,
embolcallat en atmosferes
denses i intricades, és la
de Karmas Colectivos, que
juguen a viure entre
sensacions sonores i
turmentades.
Juan Manuel Játiva
114. A finals dels noranta, la
situació no donava per a
tant. Gairebé cap grup
cantava en valencià. Però és
que ací és molt difícil eixir
endavant amb
independència de la llengua
que uses.
Xavi Sarrià
126. La temptació de posar el nom
d’Ovidi Montllor damunt la taula
només començar a parlar
d’Hugo Mas és del tot irresistible
—i, com deia Oscar Wilde, puc
resistir qualsevol cosa menys la
temptació.
Josep Vicent Frechina
136. Orxata Sound System és el cocktail resultant
de mesclar i sacsejar un munt d’ingredients
saborosos d’ahir i de hui: orxata, samplers,
albaes, drum and bass, situacionisme,
copyleft, espardenyes, Ximo Bayo,
mascletaes, revolució, horta, techno,
catalanisme, linux, ragga, pedra, paper i
tisores, dub, moros i cristians, electro, paella
i tot el que se’ls passe pel cap.
Selektah
146. La influència de Pep
Laguarda, Remigi Palmero,
Juli Bustamante en la meua
obra és zero. El que jo faig és
música americana en
valencià.
Miquel Àngel Landete, Senior