Una pequeña biografía de Wilhem Reich, filósofo de importancia (escrito en catalán para el bachillerato de Mallorca)

1. WILLIAM REICH: BIOGRAFIA RESUMIDA
Wilhelm Reich va ser un filòsof, psicoanalista i metge austríac d’origen jueu nascut el 24
de març de 1897 a Galitzia (Àustria) i mort el 3 de novembre de 1957 a EE.UU després
de patir un atac de cor a la presó. Va ser rellevant per desenvolupar l’anomenada teoria
de l’Orgó, on va intentar aconseguir sintetitzar i relacionar el marxisme i el psicoanàlisis
sexual.
Va estudiar medicina i es va graduar. Després es va especialitzar com a neuropsiquiatra,
on va iniciar-se com a investigador utilitzant la seva creativitat, que més endavant el va
portar a desenvolupar teories rellevants. Va traslladar-se a Viena, on va portar a terme
la seva faceta de psicoanalista, i de filòsof.
És també reconegut per ser un dels deixebles més brillants de Freud. Reich va mostrar
un gran interès per les obres del seu mestre, sobretot, en temes de sexualitat. Anys més
tard, les diferències entre els dos psicoanalistes van augmentar i les seves teories es van
bifurcar. Freud va deixar de banda les idees que tenia sobre la sexualitat i es va començar
a centrar en l’instint de la mort, mentre que Reich va seguir investigant sobre la
psicoanàlisi sexual acabant afirmant que “la salut mental d’una persona es pot arribar a
mesurar pel seu potencial orgàsmic”.
Reich, estudiant els moviments corporals dels seus pacients i observant les diferents
conductes d’aquests, va afirmar que una persona mentalment sana gaudirà del sexe
molt més que una persona que no. En conseqüència, va inventar “l’Anàlisi
Caracterològic” on pretenia entendre el problema del pacient a través de xerrades de
llarga durada.
Després d’un temps aplicant el seu descobriment,
va arribar a la conclusió de que “la psique d’una
persona i la seva musculatura voluntària són
funcionalment equivalents”. Així doncs, va poder
solucionar molts dels problemes dels seus
pacients a través de la relaxació de la musculatura
evitant tensions cròniques. Reich, al contrari que
Freud, establia un gran afecte amb les seus
pacients amb també el contacte físic (com
abraçades per aconseguir alliberar les tensions
esmentades). Un dels seus deixebles (Alexander
Lowen) va inventar l’anomenada “bioenergètica”
aplicant un conjunt de tècniques curatives
prèviament descobertes per Reich, cosa que va ser
un gran pas per a la psicologia i tractament de
malalties mentals.
Posteriorment, i iniciant la seva segona etapa amb el trasllat que va fer a Berlín, Reich
va mostrar-se proper a les idees marxistes i va afiliar-se al Partit Comunista. Això va

2. marcar un abans i un després a la seva vida, ja que va començar-se a orientar cap a la
recerca d’una síntesis entre el materialisme dialèctic i el psicoanàlisi. Va ser llavors quan
va escriure les obres: “La revolució sexual” i “la psicologia de masses del feixisme” on
criticava la forma de govern i de vida de la població explicant també les patologies
mentals que hi havia degudes a les condicions de gran repressió sexual. La seva conclusió
va ser que el capitalisme era incompatible amb la salut mental de la població.
Va ser molt criticat i fins i tot perseguit per tots els fanàtics de Hitler. La seva etapa a
Berlín va ser passatgera, ja que va haver de fugir després de ser amenaçat. Tot seguit,
va estar vivint a Suècia, Dinamarca i finalment a Noruega, on va poder residir més de 3
anys seguits. Durant tots aquests anys de canvis, les seves obres van ser molt criticades,
tant per part dels Stalinistes, com dels mateixos freudians, que també rebutjaven els
plantejaments i enfocaments de Reich.
Seguit d’això, va iniciar la seva última etapa, i la més polèmica. Va ser convidat pel doctor
Theodore Wolfe a EE.UU, on va viure fins ser empresonat per “boig”, quan va acabar
morint. A allà va publicar la teoria de l’Orgó (paraula formada per organisme i orgasme).
Reich afirmava que l’Orgó era l’energia vital de tot organisme i la força motora del reflex
de l’orgasme. El 1940 va construir el primer Acumulador d’Energia Orgònica: una caixa
de fusta feta per fluir l’energia en el cos dels seus pacients. Ell creia que totes les
malalties eren acumulacions d’Orgons negatius, i amb aquest invent i creant l’anomenat
Institut de l’Orgó va iniciar l’ara anomenada teràpia “bioenergètica”.