2. Internet i xarxes locals Xarxes: els ordinadors es comuniquen L’ordinador disposa d’una placa electrònica, anomenada placa de xarxa , que és la que pot establir comunicació amb altres ordinadors La placa de xarxa que s’empra habitualment en les xarxes domèstiques i en els centres docents són del tipus Ethernet . Per connectar diversos ordinadors a una xarxa cal un dispositiu anomenat switch , hub o concentrador . Rep aquest nom pel fet que actua com si fos el centre de connexió d’un cablat en forma radial. El cable de connexió és especial, i en els seus extrems porta un connector mascle anomenat RJ45 que es pot endollar indistintament a l‘ordinador o al concentrador. La connexió sense fils o WiFi (de l’anglès Wireless Fidelity ) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio en comptes de cable. La flexibilitat i comoditat d’aquest tipus de connexió fa que estigui cada vegada més estesa. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local o LAN (de l’anglès Local Area Network ).
3.
4. Internet i xarxes locals Internet, terminologia, estructura i funcionament Internet és una xarxa d’abast mundial en la qual estan connectats milions d’ordinadors comunicats entre ells per tal de fer ús de diferents serveis i aplicacions basades en sistemes digitals d’emmagatzematge i de transmissió de la informació La paraula internet ve de la contracció de dues paraules de llengua anglesa: inter national (internacional) i net work (xarxa). Per tant, com ja hauràs deduït, vol dir xarxa internacional. En aquest cas, xarxa internacional d’ordinadors. Cal crear una xarxa física que permeti la connexió dels ordinadors entre ells. És l’ àmbit de maquinari . L’ordinador ha de disposar d’un element que li permeti enviar i rebre informació digital amb altres ordinadors d’Internet. Per això cal algun dispositiu de connexió a la xarxa: un mòdem o un encaminador o router .
5. Internet i xarxes locals Internet, terminologia, estructura i funcionament Cal configurar l’ordinador perquè formi part inequívoca d’aquesta i parli el mateix idioma que els altres ordinadors. Per això, cal que l’ordinador incorpori el protocol TCP/IP . Aquest protocol ve a ser l’equivalent del llenguatge humà però per als ordinadors en xarxa. És l’acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocol . Per veure si el nostre ordinador té instal·lats aquests protocols, obriu el menú Inici i aneu a l’opció Configuració de xarxes , Seleccioneu l’opció Propietats . Podreu comprovar que aquest protocol és a l’ordinador Ara prem el botó Propietats i tindràs accés als valors de configuració del protocol TCP/IP. En l’establiment dels noms i els dominis d’un web tampoc no pot haver-hi repeticions, per això hi ha un registre on es porta un control dels dominis. Aquests dominis poden ser de caràcter genèric o de caràcter general. l’adreça IP? És un conjunt de 4 blocs numèrics, de tres xifres cadascun (amb un valor limitat a 255), que identifica l’ordinador de forma única en una xarxa d’ordinadors Per fer possible la introducció dels noms literals d’un web, en lloc del seu número IP, cal que hi hagi un servidor que faci d’intèrpret de les adreces i les converteixi al seu número IP. Això és justament el que fa l’ordinador servidor de noms o DNS (D omain N ame S ervice ) . Xile .cl Regne Unit .uk Japó .jp França .fr Espanya .es Dominis territorials Organitzacions sense ànim de lucre .org Per a la llengua i la cultura catalanes .cat Estructures de la xarxa .net Educació .edu Organitzacions comercials .com Dominis genèrics
6. Internet i xarxes locals Eines i instruments de cerca d’informació. Una de les grans aportacions d’Internet és la facilitat que hi ha per difondre i accedir a la informació, de manera que el temps i la distància deixen de ser una limitació. Per accedir a la informació disponible a Internet es pot fer bàsicament per dues vies: anant directament al web on sabem que hi ha la informació o bé a través d’un sistema de cerca automàtica. Quan la informació no es troba en un lloc web hem d’emprar eines de cerca a tota la xarxa. Per això disposem de cercadors genèrics com el tan conegut i eficaç Google : www.google.es/ca . Aquest cercador s’ha anat adaptant a les diferents llengües, entre elles, la catalana. N’hi ha d’altres com ara Altavista : http :// www.altavista.com / . Els cercadors integren programari i cataloguen per anar explorant contínuament la xarxa. Enregistren la informació de forma ordenada amb criteris que facilitin el retorn d’informació a l’usuari. A l’hora de plantejar una cerca cal tenir clar quins mecanismes i estratègies hem d’emprar per obtenir els resultats de la cerca més propers al nostre interès. D’entrada, a la finestra del cercador podem posar una única paraula, i ens retornarà les pàgines. Per cercar informació de manera més acurada podem posar en la finestra de cerca més d’una paraula, de forma que el cercador retornarà tots els llocs on apareixen simultàniament totes les paraules, independentment de l’ordre d’aparició. Si volem cercar un conjunt de paraules en una seqüència determinada, hem de posar-les entre cometes. Tots els llocs i documents que continguin la seqüència o frase tecnologia aeronàutica en alguna part del contingut. “ tecnologia aeronàutica” Igual que l’anterior, però tindrà en compte l’accent. Tecnologia +aeronàutica Tots els llocs i documents que continguin les paraules tecnologia i aeronàutica en alguna part del contingut. tecnologia aeronàutica Tots els llocs i documents que continguin la paraula tecnologia . tecnologia Resultat Termes a cercar Exemples
7. Internet i xarxes locals Descàrrega i intercanvi d’informació Hi ha llocs web que ofereixen la descàrrega de fitxers amb diferents continguts: documents, imatges, vídeos, música, programes, etc. Fent clic amb el ratolí damunt de l’enllaç de descàrrega, el mateix navegador obre una finestra que ens dóna dues opcions: descarregar o obrir el fitxer. En els dos casos, per poder accedir al contingut del fitxer cal que l’ordinador disposi del programa adequat capaç de mostrar-nos el seu contingut. Quan el conjunt de recursos per a la descàrrega és gran, el mateix portal ofereix eines de cerca, on podem indicar una paraula clau i escollir el tipus de recurs que és del nostre interès: imatge, vídeo, sons... Un exemple és al portal del Ministerio de Educación y Ciencia : http :// recursos.cnice.mec.es /bancoimagenes4/ De forma general, per descarregar una imatge qualsevol que estigui present en el navegador, cal situar el cursor del ratolí damunt la imatge i fer clic al botó dret del ratolí; apareix un menú contextual que disposa de diferents opcions, entre elles, la de desar en un fitxer de disc la imatge seleccionada.
8. Internet i xarxes locals Descàrrega i intercanvi d’informació Per tal de compartir informació amb altres usuaris de la xarxa, posant al seu abast el material del qual nosaltres siguem els autors, la via més habitual és a través de la nostra pàgina web personal o a través de pàgines de l’institut o d’altres institucions. També van apareixent servidors especialitzats en els quals els usuaris poden penjar lliurement i pública els seus fitxers, com és el cas de Youtube o Google Video per als vídeos domèstics. Un sistema molt difós per compartir informació entre usuaris de forma privada són els programes de comunicació entre iguals (P2P) com l’ eMule . Aquests programes permeten posar a disposició d’altres usuaris connectats a la xarxa els fitxers desats en la carpeta de compartició.
9. Internet i xarxes locals Eines i instruments de publicació d’informació Per publicar informació sense restriccions a Internet cal disposar d’un espai en un servidor de pàgines web , ja sigui amb domini propi o simplement com a espai personal. Per disposar d’un espai en un servidor web cal que un operador de serveis d’Internet o un organisme ens l’ofereixi. Per dipositar els fitxers de les pàgines en el servidor s’ha de disposar d’un nom d’usuari i una contrasenya; és el nivell mínim de seguretat per assegurar que la gestió de les pàgines la fan les persones autoritzades. Cada lloc disposa d’un reglament per ajustar els continguts de les pàgines a unes normes de conducta; és el seu codi ètic . La web 3XL.cat és un espai on és possible publicar informació en diferents formats, entre els quals hi ha la pàgina web personal. Els blocs o blogs són diaris personals publicats a Internet en els quals l’autor o blocaire explica detalls de les seves activitats o opinions de fets de la vida quotidiana. Els articles s’organitzen normalment per data, com els diaris. Els blocs són pàgines web que s’editen en línia amb programes d’ús gratuït com Wordpress o Blogger i s’allotgen en servidors específics.
10. Els xats i els fòrums són unes eines que permeten la comunicació interactiva entre usuaris de la xarxa, i són un recurs molt útil per al treball cooperatiu . La paraula xat és l’adaptació al català de l’anglès chat , xerrada o conversa. Quan s’empra la paraula xat actualment ja entenem que es tracta d’una conversa electrònica a través d’Internet en la qual els participants segueixen la conversa en directe. Per mantenir una conversa electrònica pública, cal accedir a alguna web que ofereixi aquest servei, Internet i xarxes locals Xats i fòrums a Internet El fòrum a Internet és un espai virtual on els participants poden obrir temes de debat, i d’altres poden opinar i fer aportacions al tema. És una forma de comunicació però en diferit, la intervenció queda registrada en l’espai de pàgina web del fòrum i els participants poden llegir o participar en moments diferents, i no cal que estiguin necessàriament en línia.
11. Internet i xarxes locals Comunicar-se amb el correu electrònic El correu electrònic és una aplicació que agilitza la comunicació entre persones per la seva rapidesa i flexibilitat. Presenta grans avantatges respecte el correu postal, el fax i la comunicació per telèfon, ja que permet enviar, de manera gairebé instantània, informació escrita a través dels anomenats missatges de correu electrònic ( E-mail , en anglès). En els missatges de correu se’ls pot afegir fitxers, ja sigui d’imatges, de text o de música. Per a l’ús del correu electrònic hi ha dos sistemes de gestió. Un sistema és amb un programa client de correu , que descarrega la «correspondència» des del servidor de correu a l’ordinador des d’on es realitza la consulta. Els missatges poden continuar en el servidor, i a l’ordinador on treballem hi haurà, doncs, una còpia. També es dóna el cas que el programa client, quan recupera el correu, esborra del servidor els missatges ja baixats. L’altra model de gestió de correu electrònic és l’anomenat correu-web , que es caracteritza per la consulta i gestió del correu en línia a través de la pàgina web. Aquest sistema permet l’accés a la missatgeria i la seva gestió des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa, sense la necessitat d’un programa extern. Les seves prestacions són semblants a les dels clients de correu.
12. Internet i xarxes locals Els entorns virtuals per a l’aprenentatge Les tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen una oportunitat també en el camp de la formació, com un complement al treball presencial a l’aula, molt especialment per a aquelles persones que per motius diversos no poden assistir a classe. Un entorn virtual per a l’aprenentatge és un espai semblant a una pàgina web, però està estructurat per seguir un curs i unes determinades matèries o assignatures. L’accés és amb identificació de l’estudiant per tal que entri directament en un espai personalitzat on apareixen els cursos i assignatures on està matriculat. A través d’aquest entorn es pot seguir el pla de treball i les activitats de cada assignatura. Aquests entorns també solen rebre el nom de campus virtuals , per semblança amb els campus universitaris. A Catalunya ja és possible seguir estudis de formació professional, de batxillerat, i el graduat d’educació secundària a distància a l’ Institut Obert de Catalunya : http :// ioc.xtec.cat / . També es poden seguir estudis universitaris a distància a través de la Universitat Oberta de Catalunya : http :// www.uoc.edu / .