2. Internet és una xarxa (WAN) pública i global d'ordinadors que estan
interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (IP) i que
comuniquen mitjançant la commutació de paquets. És la unió de
milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i
governamentals.
Un dels serveis que utilitza Internet és la World Wide Web (WWW, o
"la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos
conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de
forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. Aquests
protocols són:
URL (Uniform resource location), l'adreça única.
HTTP(Hipertext Transfer Protocol), que especifica com
s'envien els paquets.
HTML (Hipèrtext markup language), un mètode per
especificar com s'ha de veure aquesta informació al
navegador.
INTERNET
Un hipertext és un sistema d'organització de la informació
basada en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a
textos diferents per mitjà de paraules clau.
3. EL CORREU ELECTRÒNIC
El correu electrònic o email es refereix al sistema que permet redactar,
enviar i rebre missatges o cartes utilitzant sistemes de comunicació
electrònica.
Es tracta d'un dels altres serveis d'Internet que utilitza els protocols:
SMTP (Simple Mail Transfer Protocol): envia els missatges.
POP3 (Post Office Portocol): descarrega els missatges.
IMAP (Internet Missatge acces protocol): permet consultar els missatges
sense descarregar-los.
Webmail: programa que permet accedir al teu correu a través d'una pàgina
web.
Clients de missatgeria: Outlook (.msg), Thunderbird (.eml). S'han de
configurar per poder baixar els missatges.
Una adreça de correu electrònic té la forma: usuari@domini.exemple. La part abans del
signe @ és la part local de la direcció, habitualment el nom d'usuari del destinatari,
i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Mitjançant DNS, es pot comprovar
que aquest domini accepta correu electrònic per aquesta adreça determinada.
4. EL CORREU ELECTRÒNIC
El correu electrònic utilitza l'estàndard MIME (Multi-Purpose Internet Mail
Extensions), que permet enviar fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi
HTML. Format:
Capçalera:
From: (De:) La direcció d'e-mail de l'emissor.
To: (A:) La direcció (o direccions) del receptor (o receptors).
Subject: (Assumpte:) Un resum del contingut del missatge.
Date: (Data:) L'hora i dia local de quan el missatge ha estat escrit.
Altres camps freqüents són:
Cc: Còpia de carbó (Carbon copy).
Bcc: Còpia de carbó oculta. (Blind Carbon Copy).
Cos del missatge:
Arxius de text i HTML
5. EL CORREU ELECTRÒNIC
GMAIL: és un servei de correu electrònic gratuït de Google.
Característiques:
La seva capacitat d'emmagatzematge és superior als 10 GB.
La interfície està disponible en multitud d'idiomes, inclosos el castellà,
català, basc i gallec.
Ofereix un filtre de missatges i es poden etiquetar els missatges
automàticament.
Està disponible per dispositius mòbils.
Sota del nom del correu, a dalt a la dreta, trobareu la paraula compte. Allà trobarem el menú
Superior per poder configurar els paràmetres del compte de correu GMAIL.
6. ELS SERVIDORS D'INTERNET
Com qualsevol xarxa, Internet necessita servidors, que no és més que un
ordinador que accepta requeriments HTTP de clients, normalment coneguts
com a navegadors web, i serveix pàgines web, que normalment són
documents HTML.
Necessitem un conjunt de programes LAMP per configurar un servidor web:
Linux, el sistema operatiu;
Apache, el servidor web;
MySQL, el servidor de bases de dades;
Perl, PHP, o Python, llenguatges de programació (PHP és el més
usat).
7. ELS NAVEGADORS
Un navegador o navegador web, o browser, és un programa informàtic
que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext,
generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc
del món. Els navegadors permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo,
sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.
Un dels primers navegadors va ser Netscape (1994), i llavors Microsoft va
incloure Internet Explorer a Windows 98.
Ja al 2004 apareix Firefox Mozilla.
Altres navegadors són Safari (Apple) o Konqueror (Linux).
9. ELS NAVEGADORS
Configurar un Navegador:
Aprenem a configurar el
Navegador Mozilla:
A l'apartat General es pot
dir quina serà la pàgina
d'inici en entrar, i també què
volem que faci amb les
descàrregues.
Al de Pestanyes es pot
configurar com es vol que
actuïn les diferents
pestanyes.
Al de Continguts deixa
blocar les pestanyes
emergents (normalment
propaganda) i triar el format
de lletra en què es
visualitzen les pàgines.
10. ELS NAVEGADORS
Configurar un
Navegador:
Aprenem a configurar el
Navegador Mozilla:
A l'apartat Aplicacions
s'indica amb quins programes
s'obriran els diferents arxius
que es troben a la xarxa.
Al de Privadesa es pot buidar
o no l'historial, que són les
pàgines en les què ja s'ha
navegat.
I a Seguretat es poden blocar
llocs webs sencers, dir-li que
avisi quan intenten fer
instal·lacions sense
consentiment i, finalment, dir-li
si es volen desar les
contrasenyes que es fan servir.
Una galeta (més coneguda per la seva denominació anglesa cookie) és un fragment d'informació enviat des d'un servidor
de pàgines web a un navegador. Els usos més freqüents: Guardar nom i usuari, obtenir informació de l'ordinador del visitant,
com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador, obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari...)
11. ELS NAVEGADORS
Configurar un Navegador:
Aprenem a configurar el
Navegador Mozilla:
A l'apartat Sync es poden
sincronitzar pàgines i
contrasenyes.
Finalment, a l'apartat Avançat,
hi ha diferents pestanyes on
destaquen Xarxa, que permet
configurar el tipus de connexió
del navegador, que per defecte
apareix “ Sense servidor
intermediari”o buidar la memòria
cau; Actualització, que permet
configurar com s'actualitzarà el
navegador; i Certificats, que
ajuden a realitzar
xifratges/encriptacions i
desxifratges de connexions als
llocs segurs.
12. ELS NAVEGADORS
Els complements o extensions són petites parts de programari que
afegeixen característiques o funcionalitats noves al Firefox. Els
complements permeten afegir nous motors de cerca, diccionaris de llengües
estrangeres o canviar l'aspecte del Firefox.
Els temes (get Add-ons) canvien l’aspecte visual del Firefox.
Els connectors o plugins gestionen el contingut d’Internet que el Firefox
no pot processar. Són necessaris per visualitzar els continguts d'Internet i
s'han d'actualitzar sovint. Els més populars són Adobe Flash, Java,
Quicktime, Silverlight, Adobe Reader i Windows Media Player.
Historial: s'hi guarden les pàgines que s'han visitat. Es poden guardar i
endreçar-les en les adreces d'interès.
Baixades: és una carpeta on es guarden totes les baixades d'Internet. Si es
clica sobre “Mostra totes les baixades” s'accedeix a la carpeta en qüestió.
Malgrat tot, es recomana que les baixades es guardin en carpetes
endreçades a l'ordinador.
13. CERCADORS
Un cercador o Motor de Cerca no és un navegador, és un programa
informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada en un
sistema informàtic com ara una xarxa, Internet, o un ordinador personal.
L’objectiu principal és el de trobar altres programes informàtics, pàgines
web i documents, entre d’altres. A partir d’una determinada paraula o
paraules o una determinada frase, l’usuari demana un contingut sota un
criteri determinat i retorna una llista de referències que compleixin aquest
criteri. El procés es realitza a través de les metadades.
Els més coneguts:
Google, Bing (Microsoft), The Pirate Bay (suec), DuckDuckGo, Ask o Yahoo
search
Dreceres de cerca (amb Google):
Define: seguit d'una paraula cerca el seu significat en diversos diccionaris online i n'ofereix
la definició.
Filetype: gif (seguit d'una extensió determinada), podem restringir el tipus de documents que
volem trobar.
Site: per buscar un lloc o domini específic.
Press site: per trobar informació de la premsa.
Poseu “”: les paraules exactes entre cometes: "Leo Messi"
Escriviu OR entre totes les paraules que vulgueu: miniatura OR estàndard
Poseu un signe menys davant de les paraules que no vulgueu que apareguin: -rosa.
14. DEEP WEB
La web profunda és tot aquell contingut de
la xarxa que no forma part de l'Internet
superficial, és a dir, de les pàgines
indexades pels motors de cerca de la
xarxa. Aquest fet es deu a les limitacions
que té la xarxa per accedir a totes les
pàgines web. Es creu que la web profunda
és 500 vegades superior a la que hi ha a
dalt. Per exemple s'hi poden trobar:
Llocs web protegits amb contrasenya.
Documents en formats no indexables.
Enciclopèdies, diccionaris o revistes en
les que per accedir a la informació es
necessita interrogar a la base de dades,
com per exemple, la de la RAE.
Pel·lícules i imatges, Flash.
Hi ha cercadors per aquest tipus de
pàgines com Tor (onion routing) que
permeten navegar de forma anònima.
Hi ha molts mites sobre la Deep Web, la
majoria falsos, com que es pot comprar
armament, o drogues, però res de cert,
d'això. Tampoc es presentarà a casa el FBI
per fer-la servir. Igualment els seus
continguts no són aptes per menors.
16. WEB 2.0
El terme Web 2.0 s’associa habitualment amb les aplicacions web que
faciliten la compartició interactiva d’informació.
Per compartir en la Web 2.0 s’utilitzen un seguit d’eines, entre les que es
poden destacar:
Blogs
Wikis
Xarxes socials: facebook,twitter,tuenti,hi5, myspace, LinkedIn, Xing,etc.
Entorns per compartir recursos:
Documents: Google Drive i Office Web Apps (SkyDrive), en els quals
podem pujar els nostres documents, compartir-los i modificar-los.
Videos: Youtube, Vimeo, Dailymotion...
Fotos: Picasa, Flickr...
Emmagatzematge online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive
Presentacions: Prezi, Slideshare
Plataformes educatives: Moodle
17. LES XARXES SOCIALS
S'anomenen comunitats virtuals a les agrupacions de persones entre les
quals hi ha un vincle d'unió, com ara l'esport, la música, la cultura, etc. I que
fan servir un espai virtual per comunicar-se.
Les Xarxes socials més conegudes són:
Facebook
Twitter
Tuenti
Hi5
Myspace
LinkedIn
18. XATS I FÒRUMS
Els xats clàssics utilitzen un protocol anomenat IRC (Internet Relay Chat)
que permet que múltiples usuaris es reuneixin simultàniament en tertúlies.
Per exemple: http://www.terra.es/chat/chat.htm, o http://xat.vilaweb.cat/ o
WhatsApp.
Els fòrums són una eina de comunicació asincrònica; és a dir, perquè els
diferents membres del fòrum es puguin comunicar, no cal que estinguin
connectats al mateix temps. El funcionament és molt semblant al de les
llistes de distribució o de correu electrònic. Hi ha molts fòrums de discussió
sobre milers de temes. Per exemple:
http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/view.php?id=181
https://groups.yahoo.com/neo
http://star-wars.foroes.org/
