Your SlideShare is downloading. ×
La recuperació dels rius a Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La recuperació dels rius a Catalunya

776

Published on

Ponència Agència Catalana de l'Aigua dins el local info day del projecte Euroscapes. Ajuntament de Granollers.

Ponència Agència Catalana de l'Aigua dins el local info day del projecte Euroscapes. Ajuntament de Granollers.

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
776
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Granollers, 18 de març de 2011 La recuperació dels rius a Catalunya Aplicacions pràctiques a la conca del Besòs
  • 2. La recuperació dels rius a Catalunya ASSOCIACIÓ
    • Fa uns anys el principal problema que afectava a l’estat dels rius a Catalunya era el de la qualitat de les aigües
    • La conca del Besòs tenia molts trams amb una qualitat de les aigües molt dolenta degut als nombrosos abocaments urbans i industrials
    • Amb la progressiva implantació del pla de sanejament i la construcció de nombroses EDAR’s urbanes i industrials, la qualitat de les aigües ha millorat notablement
    • Ara ja podem enfocar la recuperació des d’un punt de vista més global que inclogui les riberes, els espais fluvials i aspectes ambientals, paisatgístics i socials
  • 3. Marc Legal 2000 DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA Obliga al bon estat ecològic de les masses d’aigua i al principi de no deteriorament (2015) 1995 DIRECTIVA HÀBITATS Té per objecte la conservació, protecció i millora dels hàbitats naturals i les espècies de fauna i flora. 2006 DIRECTIVA INUNDACIONS Redueix l’impacte negatiu de les inundacions, mantenint els positius i obliga a disposar d’una avaluació preliminar del risc d’inundacions (2011), de mapes de perillositat i risc (2013) i plans de gestió del risc (2015)
  • 4. Marc Legal 2008 2006 REGLAMENT DE LA PLANIFICACIÓ HIDROLÒGICA DE CATALUNYA Estableix la zonificació dels espais fluvials com un dels continguts del programa de mesures a través de plans de gestió específics 2006 REGLAMENT LLEI URBANISME DE CATALUNYA Es recullen els conceptes dels espais fluvials i els usos admissibles a efectes urbanístics dintre de la directriu de preservació front al risc d’inundacions MODIFICACIÓ REGLAMENT DOMINI PÚBLIC HIDRÁULICO Introdueix nous conceptes en el domini públic hidràulic i zona de policia, d’acord amb la zonificació d’espais fluvials
  • 5. Marc Legal TEXT REFÒS LLEI DEL SÒL Restaran en situació de sòl rural, i per tant preservat de la seva transformació, mitjançant la urbanització, els terrenys amb risc d’inundacions 2007 LLEI DEL PATRIMONI NATURAL I LA BIODIVERSITAT Un principi que inspira la Llei és “La prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística” 2008
  • 6. ZONIFICACIÓ. NORMATIVA HIDRÀULICA DE L’ESPAI FLUVIAL
  • 7. LÍNIES DE TREBALL REGIONAL Per a l’elaboració del Pla d’Emergències enfront Inundació a Catalunya INUNCAT E1:50.000 i E1:5.000 On no està previst disposar d’informació hidràulica a curt termini GEOMORFOLOGIA DETALL E1:5.000 MUNICIPAL Planificació d’espais fluvials PLANIFICACIÓ PARTICIPATIVA PEF E1:1.000 LOCAL EXPERIÈNCIA ZONES INUNDABLES
  • 8. Inuncat DTM 15*15 2.000 km modelitzats Geomorfología E1:50.000 Uns 15.000 km
  • 9. Geomorfologia detall Primera aproximació s’està treballant amb col·laboració amb l'Institut Geològic de Catalunya Uns 75.000 Km, en detall uns 30.000 km
  • 10. PEFCAT DTM 1*1 3.000 km modelizats
  • 11. METODOLOGIA PEFCAT
  • 12. Erosió en marges Afecció a la ribera i al règim de cabals Avinguda en núcli urbà Inundació en vies de comunicació FENÒMENS DE LA DINÀMICA DELS ESPAIS FLUVIALS
  • 13. ELS RIUS, ELEMENTS DINÀMICS EROSIÓ DE PILES CANVI EN EL PERFIL LONGITUDINAL: INCISIÓ DEL LLIT
  • 14. ELS RIUS, ELEMENTS DINÀMICS Confluència d’Arbúcies amb el riu Tordera (1915- 1967- 1993) Variabilitat en la direcció i nombre de braços
  • 15. DELIMITACIÓ DE ZONES INUNDABLES
  • 16. CALATS DE LA ZONA INUNDABLE
  • 17. MAPA PERILLOSITAT
  • 18. La nova Planificació Hidrològica 2000 ZONIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL EN EL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA, ARTÍCLE 6, ES RECONEIX EL CARÀCTER NORMATIU DE LA ZONIFICACIÓ I DELS USOS ADMISIBLES
  • 19. 2006 No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín.
  • 20. No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín. Vía preferent de desguàs en avinguda. Es delimita a partir del Q 100. SÍSTEMA HÍDRIC No construcció ni edificació. Preservació règim de corrents.
  • 21. No es permet cap ús. Preservació ambiental i del règim de corrent. ZONA FLUVIAL Zonificació Objetiu i delimitació Usos Presenvació de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes associats a la llera. Es delimita a partir de la Q 10 i de la ribera mín. Vía preferent de desguàs en avinguda. Es delimita a partir del Q 100. SÍSTEMA HÍDRIC No construcció ni edificació. Preservació règim de corrents. ZONA INUNDABLE Segons la definició de la Llei d’Aigües. És la delimitació de la zona definida a partir de Q 500 . Possible construcció i edificació amb condicions.
  • 22. LA ZONIFICACIÓ DELS ESPAIS FLUVIALS 20006 2006 Cartografía de la zonificació
  • 23. Planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs
    • Més de 270 km de riu modelitzats al llarg de 49 termes municipals
  • 24. Planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs Diagnosi d’inundabilitat. T.M. Palau-Solità i Plegamans DPH Probable ZI per a T=10 anys ZI per a T=50 anys ZI per a T=100 anys ZI per a T=500 anys Delimitació de Zones Inundables
  • 25. Espècies vegetals invasores a la conca del Besòs
  • 26. Estat de les riberes a la conca del Besòs
  • 27. RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS EN FUNCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL Bon estat ecològic Es prioritzarà la preservació i planificació evitant possibles degradacions futures GESTIÓ I CONSERVACIÓ Estat deficient S’actuarà amb més o menys intensitat prioritzant el principi de mínima intervenció RECUPERACIÓ Bon estat ecològic Objectiu bàsic
  • 28. ESTUDIS DE DETALL PLA DE L’ESPAI FLUVIAL RECURIBER (PROGRAMA DE RECUPERACIÓ DE RIBERES) CONVENIS SUBVENCIONS CRITERIS TÈCNICS PROGRAMA DE MANTENIMIENT I CONSERVACIÓ DE LLERES (PMCLL) Pla de gestió de districte de conca de Catalunya ACTUACIONS PROGRAMADES I EXTRAORDINÀRIES CRITERIS TÈCNICS RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS Millora de la funcionalitat ambiental, mantenint o millorant la hidràulica, bàsicament en masses d’aigua amb valor ambiental Millora de la funcionalitat hidràulica, mantenint o millorant l’ambiental, bàsicament en petits cursos d’aigua amb possibles danys per inundació REPOSICIÓ D’ESPAIS AFECTATS PER INFRAESTRUCTURES INTERVENCIÓ EN OBRES D’INFRAESTRUCTURES QUE AFECTEN L’ESPAI FLUVIAL Reposició i millora en allò possible de les zones afectades per obres d’infraestructures PEF (PLANIFICACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS )
  • 29. INSTRUMENTS Guia tècnica per a actuacions en riberes
  • 30. INSTRUMENTS Fitxes d’actuacions tipus en espais fluvials Protocol seguiment actuacions de recuperació fluvial
  • 31. SUBVENCIO: TIPOLOGIES D’INTERVENCIONS DEMOLICIÓ O NATURALITZACIÓ D’ESTRUCTURES MILLORA DE LA MORFODINÀMICA FLUVIAL RECUPERACIÓ DE RIBERES RECUPERACIÓ D’ESPAIS FLUVIALS NO INCLOU: parcs fluvials, mobiliari urbà, endegaments, manteniment de lleres, escales de peixos, ecosistemes aqüàtics...
  • 32.
    • INVERSIÓ TOTAL CONQUES CATALANES MITJANÇANT SUBVENCIONS :4.600.000 €
    • INVERSIÓ TOTAL CONCA DEL BESÒS:1.344.222,43 €, CORRESPONENT AL 29%.
    HISTORIAL D’INTERVENCIONS
  • 33. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ DEL RIU CONGOST A LA GARRIGA. Promotor:Consorci del Besòs Estat inicial Execució d’un entramat de doble paret Plantacions en agrupacions
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Millora de la diversitat vegetal, eliminant espècies invasores com la canya
    • Aumentar la movilitat lateral parcial eliminant una escullera
    • Augmentar la conectivitat lateral de les riberes
    • Millorar la resiliència de l’ecosistema fluvial
  • 34. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ DEL RIU CONGOST A LA GARRIGA. Campanyes de difusió a altres tècnics d’ajuntaments Feb10 Mai10 EXECUCIÓ :2010 PRESSUPOST : 95.470 €
  • 35. EXEMPLES D’INTERVENCIONS MILLORA AMBIENTAL DEL RIU CONGOST. GRANOLLERS Promotor: Ajuntament de Granollers EXECUCIÓ :FASE 1 2007-2008, FASE 2 2009-2010 PRESSUPOST : 83.317 €
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Millora de la connectivitat longitudinal eliminant una estructura transversal en desús
    • Potenciació dels hàbitats propis d’aquest tram de riu i control de l’erosió
    • Eliminació i control de les espècies vegetals invasores
    • Diversificació dels hàbitats creant basses per anfibis
  • 36. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DEL RIU RIPOLL. MONTCADA I REIXACH Promotor: Ajuntament de Montcada EXECUCIÓ :2010 PRESSUPOST : 166.437 €
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Eliminació de l’horta marginal localitzada a la llera per recuperar l’espai fluvial i la dinàmica associada
    • Potenciació dels hàbitats propis d’aquest tram de riu
    • Eliminació i control de les espècies vegetals invasores
    • Millora de la resiliència de l’ecosistema fluvial front pertorbacions
  • 37. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ AMBIENTAL DE LA RIERA DE CALDES. PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS Promotor: Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Millora de la diversitat vegetal, eliminant espècies invasores com la canya i la cortaderia
    • Millora de l’hàbitat fluvial mitjançant la creació de basses i ràpids
    • Augmentar la conectivitat longitudinal de les riberes
    • Millorar la resiliència i l’adaptació front les inundacions de l’ecosistema fluvial
    EXECUCIÓ :2009-2011 PRESSUPOST : 113.746 €
  • 38. EXEMPLES D’INTERVENCIONS RECUPERACIÓ AMBIENTAL DE LA RIERA DE CALDES. PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS. Eliminació d’espècies invasores Abans Després Eliminació mecànica Eliminació amb ús d’herbicides
  • 39. ACORDS DE CUSTODIA I LA RECUPERACIÓ FLUVIAL ACORD DE CUSTÒDIA Intervenció en una terrassa agrícola del riu Tenes mitjançant un acord de custòdia que ha permès la recuperació parcial de la terrassa retranquejant una mota de protecció i els cultius existents per recuperar l’espai fluvial.
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Millora de la diversitat vegetal, eliminant espècies invasores com la canya
    • Aumentar la connectivitat transversal i longitudinal de les riberes mitjançant retranqueig d’una mota
    • Millora de les condicions d’inundabilitat
    RECUPERACIÓ AMBIENTAL DEL MEANDRE DEL RIU TENES A LLIÇÀ DE VALL. Promotor: Consorci del Besòs
  • 40. ACORDS DE CUSTODIA I LA RECUPERACIÓ FLUVIAL
    • PLANTACIONS
    • Potenciació de material de reproducció vegetal de la conca mitjançant estaques
    • Plantació de peus autòctons de ribera
    Des08 Abr09 EXECUCIÓ :2010 PRESSUPOST: 52.388 €
  • 41. ACORD DE CUSTÒDIA Intervenció en 3 àmbits, amb participació de voluntariat i grups d’adopció de rius. Participació del Consorci per a la Defensa del riu Besòs, Projecte Rius i ACA.
    • OBJECTIUS GENERALS
    • Millora de la diversitat vegetal, eliminant espècies invasores.
    • Aumentar la connectivitat transversal i longitudinal de les riberes
    • Millora paisatgística i social
    ACORDS DE CUSTODIA I LA RECUPERACIÓ FLUVIAL RECUPERACIÓ AMBIENTAL DE LA RIERA DE MARTINET A AIGUAFREDA. Promotor: Consorci del Besòs EXECUCIÓ :2008-2009 PRESSUPOST: 13.664 €
  • 42. CONCLUSIONS
    • Els rius són elements dinàmics i s’ha de conèixer i respectar el seu espai fluvial o espai de llibertat.
    • Cal substituir el principi de protecció estructural, recreixement i ocupació de l’espai fluvial pel de regulació dels usos admissibles.
    • Ha de prevaldre la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística
    • Les noves actuacions no poden modificar substancialment el règim hidromorfològic sobre els usos en els espais fluvials
    • Es disposa d’un marc normatiu regulador dels usos dels espais fluvials suficient i en especial en el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, però també en el Reglament de Domini Públic Hidràulic
    • Es diposa cada vegada de més informació i de millor qualitat pel que fa a la delimitació de zones inundables
    • Es disposa cada vegada de més i millors coneixements i criteris de recuperació i restauració d’espais fluvials
    • Hi ha instruments de suport a les actuacions de restauració
    No tenim excuses......

×