Your SlideShare is downloading. ×
Propietat intelectual a l'era digital (article)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Propietat intelectual a l'era digital (article)

179
views

Published on

Article i apunts que vaig emprar per la Presentació de la xerrada que vaig donar el 21 de juliol de 2011 als Sopars a la fresca del PSM als Barracons de dalt Sa Quintana.

Article i apunts que vaig emprar per la Presentació de la xerrada que vaig donar el 21 de juliol de 2011 als Sopars a la fresca del PSM als Barracons de dalt Sa Quintana.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
179
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. · Propietat intel lectual a lera digital 20 de juliol de 2011 Internet, Programari Lliure, Cultura LliureSantiago Benejam Torres21 de juliol de 2011 Xerrada per al PSM 1
  • 2. IndexÍndex1 Introducció. 4 1.1 Propietat intel·lectual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 1.2 Lleis de la propietat intel·lectual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 1.3 Entitats de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 1.4 Industria del entreteniment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 1.5 Conseqüències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Cultura lliure. 6 2.1 Eines per la cultura lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 2.2 Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 2.3 Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 2.4 Creative Commons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Conclusions. 9 3.1 Reexions i exemples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 3.2 Recomanacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2
  • 3. LlicènciaSantiago Benejam Torres Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanyade Creative Commons. A Aquests documents shan editat amb LYX, LTEX i altre programari lliure. 3
  • 4. 1 Introducció.1.1 Propietat intel·lectual.Propietat intel·lectual • La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de lenginy i la intel·ligència. • És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que sacostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible. Thomas Jeerson lany 1813 escrivia: Si la naturalesa va produir una cosa menys suscep- tible de propietat exclusiva, aquesta cosa és lacció del poder de pensar el que anomenem idea, que un individu pot posseir amb exclusivitat mentre la mantingui dins de si mateix. Però, en el moment en què la divulga, aquesta idea és forçosament posseïda per tot el món, i aquell que la rep no pot desempallegar della. el seu caràcter peculiar resideix també en què ningú la posseeix menys perquè altres la tinguin integralment. aquell que rep de mi una idea, sinstrueix amb ella sense que això signiqui cap disminució per a mi, de la mateixa manera que qui encén una torxa de la meva rep llum sense que ella sapagui. • Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a lautor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. • Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets dautor, les marques, les denominacions dorigen, entre altres.1.2 Lleis de la propietat intel·lectualLleis de la propietat intel·lectual • Copyright. Lleis creadas fa mes de 300 anys. Per defensar els editors de la competència deslleial daltres editors. La seva durada era de 14 renovables ns als 28 anys. Desprès les obres pasavan al domini public. Amb els pas dels anys es van anar ampliant ns als 70 anys desprès de la mort del autor. A mes es valen de trucs i lleis per allargar-los de manera articial amb caràcter retroactiu. • Patents Industrials. Protecció que es donava a les invencions de la industria. Te una duració de 20 anys. Avui dia amb la velocitat que sinnova la duració tindria que ser molt inferior o ns i tot eliminar-les. • Marques. Son per protegir noms registrats i marques. • Patents de programari. Com les patents de lindustria però aplicades al programari. No tenen cap raó de ser, Una mateixa funcionalitat es pot crear de moltes maneres i no te per que necessàriament ser un copia. Sha arribat a patentar el doble click del ratolí. 4
  • 5. 1.3 Entitats de gestióEntitats de gestió • A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Unes gestionen els drets dautors musicals, de cine, altres de les obres escrites, llibres, guions, etc. • Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. Fa uns anys un no podia editar i comercialitzar un disc si no es feia obligatòriament soci de la SGAE. • No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses. Tenen mes vots qui mes discs ven o qui mes recapte. De 100.000 socis que te la SGAE nomes 8.721 tenien dret a vot a les darreres eleccions. A mes el 75% de la recaptació se lenduen 600 socis. • Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports de gravació. Fent que paguem tots per un CD o DVD encara que hi gravem les nostres fotos de les vacances. Les fotocopiadores paguen canon. Fins i tot les bibliotecas estan pagant canon a dia davui. • Inuencien a ladministració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos daltres països com han fet amb la Llei Sinde.1.4 Industria del entreteniment.Industria del entreteniment • Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Grans empreses que han anat acumulant poder i exclusives. • Diuen que sense ells la cultura no existiria. • Model de negoci obsolet. Ancorats al passat enlloc dadaptar-se a les noves tecnologies intenten conspirar per mantenir els seus negocis. • Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Adueixen que cada descarrega dun disc o un llibre es una venda perduda. En canvi els seus benecis no shan aturat de créixer any rere any. • Preus abusius en molts dels seus productes. A mes de que les novetats arriben tard al nostre mercat abusen del preus dels CDs i DVDs quan el preu per fer una copia cada dia mes tendeix a zero. Els consumidors cada vegada mes compren cançons sueltas o escolten musica en streaming. • Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb la connivència de les entitats de gestió. Fent contractes abusius i hipotecant la llibertat de creació dels autors.1.5 ConseqüènciesConseqüències • Els autors perden el control de les seves obres. La societat sempobreix, moltes obres es perden, queden en loblit i no passen a domini public. • Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Mentre les empreses senriqueixen i la societat hi perd. 5
  • 6. • Les lleis que van ser adequades abans de lera digital necessiten reescriu-se. La durada es exagerada, els terminis de duració sallarguen ns al innit. • Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet, han de donar altres serveis. • DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives. • Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita lus just o el dret de cita. • Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes. • Indignació social. Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital. Tracten de pirates i lladres als seus clients. Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Si les pagam dels nostres doblers be podrien passar a domini public desprès dun temps raonable un cop acabada la explotació comercial de lobra. Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantias judicials. El passat febrer es va aprovar amb premeditació i alevosia, desprès de ser rebutjada al mes de desembre de 2010, la llei que resulta del tot anticonstitucional, no dona cap garantia judicial, ni garanteix la presumpció dinnocència i a dona el poder de denunciar a una comissió no- menada per el govern. Que permetria exercir la censura sense cap control. El moviment #nolesvotes va sorgir desprès de laprovació demanant no votar als partits que havien fet possible aprovar-la i que es votessin a altres partits.Drets dautor ideals • Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari. • Drets de reproducció: Els drets dautor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets dautor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables). • Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark.2 Cultura lliure.Cultura Lliure • Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per lelaboració i difusió de cultura dacord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. • Compartir es bo. Totes les societats han compartit el seu coneixement, si no es així les societats no avancen. Ja sigui compartint receptes, lexperiència, coneixements o arxius via P2P. 6
  • 7. • El coneixement no es de ningú, es un be de la societat. • Tothom pot ser autor a lera digital. No es un privilegi duns pocs. • La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondrels arreu del mon.2.1 Eines per la cultura lliure.Eines per la cultura lliure • Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació. • Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells. • Creative Commons. Una alternativa al Copyright.2.2 InternetInternet. • Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus. • De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada. • Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). Els enginyers creadors de aquests protocols els van publicar lliurement. • La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional. • Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Criminalitzar el fet de enllaçar pot derivar en retallar el dret de llibertat dexpressió o ns i tot de una nova mena de censura. • Internet, la nova biblioteca de Alexandria.2.3 Programari Lliure.Programari Lliure.En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la FreeSoftware Foundation: • La llibertat dexecutar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). Laccés al codi font és un requisit. • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2). • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat sen pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, laccés al codi font és un requisit.En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie dinstruccions escrites en algun llenguatge de pro-gramació llegible per lhome. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o unprograma faixi el que el seu autor va programar. 7
  • 8. Avantatges del Programari Lliure. • Fiable, segur i robust. Molts ulls veuen el codi i els errors i els forats de seguretat son fàcilment solucionats. • Senzill, simple i funcional. Els programes necessiten menys recursos de maquinari. Funciona a maquines menys potents. Els programes fan just el que han de fer no tenen opcions innecesaries. • Adaptable, Personalitzable. Molts col·laboradors no programadors ajuden en les traduccions i disseny gràc. • Ideal per aprendre. Es pot aprendre estudiant el codi font. A mes molts llenguatges de programació son programari lliure. • Al escriptori i com a servidor. Sistemes operatius (GNU/Linux), omàtica, multimèdia, servidors de tota mena.Programari Lliure - Programari privatiu. • Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows. • Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome. • Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird. • MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce. • Messenger - aMsn, Pidgin. • Photoshop - Gimp.2.4 Creative CommonsCreative Commons • Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. • Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració. • Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets dautor ns al domini públic. • Lobjectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. • Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats. 8
  • 9. Principis i restriccionsAmb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurementdenits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques: • Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui lautoria de lobra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. • No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar lobra ni els treballs derivats per a nalitats comercials. • Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de lobra original. • Compartir igual, o Share alike (sa): si saltera o transforma lobra, o sen generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que lobra original.LlicènciesCombinant les condicions obtenim les següents sis llicències: • Reconeixement (cc-by): es permet lús comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. • Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació dobres derivades sempre que no sen faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar lobra original amb nalitats comercials. • Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals sha de fer amb una llicència igual a la que regula lobra original. • Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de lobra original ni la generació dobres derivades. • Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet lús comercial de lobra i de les possibles obres deri- vades, la distribució de les quals sha de fer amb una llicència igual a la que regula lobra original. • Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet lús comercial de lobra però no la generació dobres derivades.3 Conclusions.3.1 Reexions i exemples.Reexions • Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. • Els autors han de poder viure del seu treball i viure duna manera digne com qualsevol altre ciutadà. No han de ser uns privilegiats. • Les entitats de gestió de drets dautor ja no representen als autors. • Hem de aprotar aquestes eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra. 9
  • 10. • Les administracions tindrien que publicar la documentació pública sota llicencies lliures. Les dades ocials tindrien que ser accessibles. • El programari lliure a ladministració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques. • Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir lus per interessos particulars. Es primordial que els protocols es mantinguin lliures tal com van ser creats.Exemples • Wikipedia, Internet Archive o el programari lliure. Son bons exemples del que es pot aconseguir amb llicències lliures i col·laboratives. La versió en català te quasi 350.000 articles o entrades. • Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Alhora que ho fa amb editors tradicionals. I encara no sha mort de fam. • Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso. • Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intelectual, va crear derecho-internet.org on shi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Molt actiu també amb Opendata i Opengov. • Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan sota llicències Creative Commons. La Universitat de Barcelona i el MIT. • Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar, auto-nanciar i eli- minar intermediaris. I guanyar-se la vida de una manera digne. • Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Amb diferents modalitats de des- carrega i de pagament. • Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons a molt del material informatiu. http://cc.aljazeera.net/3.2 Recomanacions.Per llegir. • Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de ladvocat americà. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicència Creative Commons, és segurament lobra cabdal daquest corrent de pensament. http://www.lessig.org/ • Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla de molts dels temes tractars a la xerrada. http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf • The Power of Open. Un llibre de Creative Commons. Fa poc que ha sortit hi no hi traduccions encara al català o castellà. http://thepowerofopen.org/ 10
  • 11. Enllaços • Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada • Internet Archive. http://www.archive.org/ • Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/ • Derecho Internet. http://derecho-internet.org/ • Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/ • Cory Doctorow. http://craphound.com/ 11