Article i apunts que vaig emprar per la Presentació de la xerrada que vaig donar el 21 de juliol de 2011 als Sopars a la fresca del PSM als Barracons de dalt Sa Quintana.
1. ·
Propietat intel lectual a l'era digital
20 de juliol de 2011
Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure
Santiago Benejam Torres
21 de juliol de 2011
Xerrada per al PSM
1
3. Llicència
Santiago Benejam Torres
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
de Creative Commons.
A
Aquests documents s'han editat amb LYX, LTEX i altre programari lliure.
3
4. 1 Introducció.
1.1 Propietat intel·lectual.
Propietat intel·lectual
• La Propietat intel·lectual es pot denir com la propietat que es té sobre les obres fruit de
l'enginy i la intel·ligència.
• És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir,
la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible.
Thomas Jeerson l'any 1813 escrivia: Si la naturalesa va produir una cosa menys suscep-
tible de propietat exclusiva, aquesta cosa és l'acció del poder de pensar el que anomenem
idea, que un individu pot posseir amb exclusivitat mentre la mantingui dins de si mateix.
Però, en el moment en què la divulga, aquesta idea és forçosament posseïda per tot el
món, i aquell que la rep no pot desempallegar d'ella. el seu caràcter peculiar resideix
també en què ningú la posseeix menys perquè altres la tinguin integralment. aquell que
rep de mi una idea, s'instrueix amb ella sense que això signiqui cap disminució per a mi,
de la mateixa manera que qui encén una torxa de la meva rep llum sense que ella s'apagui.
• Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació
amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa.
• Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que
considera que el terme Propietat Intel·lectual és enganyós i reuneix sota un mateix concepte
diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques,
les denominacions d'origen, entre altres.
1.2 Lleis de la propietat intel·lectual
Lleis de la propietat intel·lectual
• Copyright. Lleis creadas fa mes de 300 anys. Per defensar els editors de la competència deslleial
d'altres editors. La seva durada era de 14 renovables ns als 28 anys. Desprès les obres pasavan
al domini public. Amb els pas dels anys es van anar ampliant ns als 70 anys desprès de la
mort del autor. A mes es valen de trucs i lleis per allargar-los de manera articial amb caràcter
retroactiu.
• Patents Industrials. Protecció que es donava a les invencions de la industria. Te una duració
de 20 anys. Avui dia amb la velocitat que s'innova la duració tindria que ser molt inferior o
ns i tot eliminar-les.
• Marques. Son per protegir noms registrats i marques.
• Patents de programari. Com les patents de l'industria però aplicades al programari. No tenen
cap raó de ser, Una mateixa funcionalitat es pot crear de moltes maneres i no te per que
necessàriament ser un copia. S'ha arribat a patentar el doble click del ratolí.
4
5. 1.3 Entitats de gestió
Entitats de gestió
• A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres. Unes gestionen els
drets d'autors musicals, de cine, altres de les obres escrites, llibres, guions, etc.
• Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable. Fa uns anys
un no podia editar i comercialitzar un disc si no es feia obligatòriament soci de la SGAE.
• No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans
empreses. Tenen mes vots qui mes discs ven o qui mes recapte. De 100.000 socis que te la
SGAE nomes 8.721 tenien dret a vot a les darreres eleccions. A mes el 75% de la recaptació
se l'enduen 600 socis.
• Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports de gravació. Fent
que paguem tots per un CD o DVD encara que hi gravem les nostres fotos de les vacances. Les
fotocopiadores paguen canon. Fins i tot les bibliotecas estan pagant canon a dia d'avui.
• Inuencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir
interessos d'altres països com han fet amb la Llei Sinde.
1.4 Industria del entreteniment.
Industria del entreteniment
• Discogràques. Editors literaris. Productores Cinematogràques. Grans empreses que han anat
acumulant poder i exclusives.
• Diuen que sense ells la cultura no existiria.
• Model de negoci obsolet. Ancorats al passat enlloc d'adaptar-se a les noves tecnologies intenten
conspirar per mantenir els seus negocis.
• Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria. Adueixen que cada descarrega
d'un disc o un llibre es una venda perduda. En canvi els seus benecis no s'han aturat de créixer
any rere any.
• Preus abusius en molts dels seus productes. A mes de que les novetats arriben tard al nostre
mercat abusen del preus dels CD's i DVD's quan el preu per fer una copia cada dia mes
tendeix a zero. Els consumidors cada vegada mes compren cançons sueltas o escolten musica
en streaming.
• Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb la connivència de les entitats de gestió.
Fent contractes abusius i hipotecant la llibertat de creació dels autors.
1.5 Conseqüències
Conseqüències
• Els autors perden el control de les seves obres. La societat s'empobreix, moltes obres es perden,
queden en l'oblit i no passen a domini public.
• Beneci per uns pocs en lloc de beneciar a la majoria. Mentre les empreses s'enriqueixen i la
societat hi perd.
5
6. • Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten reescriu-se. La durada es
exagerada, els terminis de duració s'allarguen ns al innit.
• Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet, han de
donar altres serveis.
• DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
• Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us just o el dret de cita.
• Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar
ben fetes.
• Indignació social.
Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.
Tracten de pirates i lladres als seus clients.
Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts. Si les pagam dels
nostres doblers be podrien passar a domini public desprès d'un temps raonable un cop
acabada la explotació comercial de l'obra.
Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantias judicials. El passat febrer
es va aprovar amb premeditació i alevosia, desprès de ser rebutjada al mes de desembre
de 2010, la llei que resulta del tot anticonstitucional, no dona cap garantia judicial, ni
garanteix la presumpció d'innocència i a dona el poder de denunciar a una comissió no-
menada per el govern. Que permetria exercir la censura sense cap control. El moviment
#nolesvotes va sorgir desprès de l'aprovació demanant no votar als partits que havien fet
possible aprovar-la i que es votessin a altres partits.
Drets d'autor ideals
• Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la
creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari.
• Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma
de propietat. Els drets d'autor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers,
ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
• Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o
Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsicació, estafa o com es vulgui anomenar.
No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és el teu trademark.
2 Cultura lliure.
Cultura Lliure
• Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que
advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables
als del programari lliure.
• Compartir es bo. Totes les societats han compartit el seu coneixement, si no es així les societats
no avancen. Ja sigui compartint receptes, l'experiència, coneixements o arxius via P2P.
6
7. • El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
• Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
• La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondre'ls
arreu del mon.
2.1 Eines per la cultura lliure.
Eines per la cultura lliure
• Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
• Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb
ells.
• Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
2.2 Internet
Internet.
• Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus.
• De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
• Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres). Els enginyers creadors
de aquests protocols els van publicar lliurement.
• La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional.
• Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris. Criminalitzar el fet de enllaçar
pot derivar en retallar el dret de llibertat d'expressió o ns i tot de una nova mena de censura.
• Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
2.3 Programari Lliure.
Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free
Software Foundation:
• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal
que tota la comunitat se'n pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al
codi font és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de pro-
gramació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un
programa faixi el que el seu autor va programar.
7
8. Avantatges del Programari Lliure.
• Fiable, segur i robust. Molts ulls veuen el codi i els errors i els forats de seguretat son fàcilment
solucionats.
• Senzill, simple i funcional. Els programes necessiten menys recursos de maquinari. Funciona a
maquines menys potents. Els programes fan just el que han de fer no tenen opcions innecesaries.
• Adaptable, Personalitzable. Molts col·laboradors no programadors ajuden en les traduccions i
disseny gràc.
• Ideal per aprendre. Es pot aprendre estudiant el codi font. A mes molts llenguatges de
programació son programari lliure.
• Al escriptori i com a servidor. Sistemes operatius (GNU/Linux), omàtica, multimèdia, servidors
de tota mena.
Programari Lliure - Programari privatiu.
• Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes
operatius Windows.
• Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
• Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
• MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
• Messenger - aMsn, Pidgin.
• Photoshop - Gimp.
2.4 Creative Commons
Creative Commons
• Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a
compartir treballs creatius.
• Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat
intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis)
i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on
comparteix espai, estructura i inspiració.
• Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor
ns al domini públic.
• L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones
utilitzin i/o modiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres
legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
• Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb tots els drets reservats o una
sense cap dret reservat, Creative Commons proposa tenir alguns drets reservats.
8
9. Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement
denits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
• Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta
pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
• No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per
a nalitats comercials.
• Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar
una obra derivada de l'obra original.
• Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres
derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.
Llicències
Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:
• Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació
i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
• Reconeixement NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n
faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb nalitats comercials.
• Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original
ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula
l'obra original.
• Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra
original ni la generació d'obres derivades.
• Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres deri-
vades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
• Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació
d'obres derivades.
3 Conclusions.
3.1 Reexions i exemples.
Reexions
• Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
• Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera digne com qualsevol altre
ciutadà. No han de ser uns privilegiats.
• Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
• Hem de aprotar aquestes eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures
minoritarias com la nostra.
9
10. • Les administracions tindrien que publicar la documentació pública sota llicencies lliures. Les
dades ocials tindrien que ser accessibles.
• El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat
i per raons econòmiques.
• Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir l'us per interessos
particulars. Es primordial que els protocols es mantinguin lliures tal com van ser creats.
Exemples
• Wikipedia, Internet Archive o el programari lliure. Son bons exemples del que es pot aconseguir
amb llicències lliures i col·laboratives. La versió en català te quasi 350.000 articles o entrades.
• Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons. Alhora que
ho fa amb editors tradicionals. I encara no s'ha mort de fam.
• Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb
Serie Multiverso.
• Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intelectual, va crear derecho-internet.org
on s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons. Molt
actiu també amb Opendata i Opengov.
• Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan
sota llicències Creative Commons. La Universitat de Barcelona i el MIT.
• Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar, auto-nanciar i eli-
minar intermediaris. I guanyar-se la vida de una manera digne.
• Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons. Amb diferents modalitats de des-
carrega i de pagament.
• Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons a molt del material informatiu. http://cc.aljazeera.net/
3.2 Recomanacions.
Per llegir.
• Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà. De com els grans mitjans de
comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat.
Sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.
http://www.lessig.org/
• Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla de molts dels temes tractars a la
xerrada. http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf
• The Power of Open. Un llibre de Creative Commons. Fa poc que ha sortit hi no hi traduccions
encara al català o castellà. http://thepowerofopen.org/
10