1. Darwin va elaborar la seva teoria a partir de l’observació de les espècies en els
diferents ambients i de l’estudi dels fòssils. Avui dia és una teoria molt ben
consolidada, però els científics han hagut de trobar proves que la justifiquessin.
Les principals proves són:
1. L’anatomia comparada.
2. El registre fòssil.
3. L’embriologia comparada
4. Proves biogeogràfiques
5. La comparació del ADN.
2. 1. L’anatomia comparada.
S’encarrega de l’estudi i la comparació d’òrgans de diferents
espècies. En l’anatomia comparada existeixen tres tipus
d’òrgans.
A- Òrgans homòlegs:
Són òrgans d’espècies diferents que
tenen la mateixa estructura, tot i que
desenvolupen funcions diferents. Implica
que comparteixen un avantpassat comú
del qual van heretar l’estructura malgrat
adaptar-se a diferents ambients,
( NEDAR, CÓRRER, VOLAR,
REPTAR...
3. 1. L’anatomia comparada.
Observeu les
extremitats de les
següents espècies:
- Indica quina funció
desenvolupen les
següents extremitats.
- Compara-les a
quines conclusions
pots arribar
4. 1. L’anatomia comparada.
A- Òrgans anàlegs:
Són òrgans d’espècies diferents que
tenen diferent estructura, però una forma
similar, ja que desenvolupen la mateixa
funció.
L’òrgan no és conseqüència d’un origen
comú, si no d’un procés d’adaptació a un
medi determinat, per part d’éssers molt
diferents.
Exemples?
5. 1. L’anatomia comparada.
A- Òrgans vestigials:
Es tracta d’estructures que ja no
s’utilitzen i que, al llarg de l’evolució
d’una espècie, han quedat atrofiades.
Són reminiscències d’òrgans que havien
estat útils en els avantpassats de
l’espècie.
Tubercle de Darwin
Exemples?
6. 1. El registre fòssil.
A- Formes intermèdies
El seu estudi ens ha permès conèixer
característiques d’espècies que ja no
existeixen per diferents motius:
-L’hàbitat va canviar, i en ells no hi havia
cap característica que els hi permetés
l’adaptació.
-Van evolucionar generant altres
espècies.
7. B- Sèries filogenètiques
Ens permet reconstruir, deduir com ha
estat el procés evolutiu d’un organisme i
els canvis que ha patit al llarg del temps,
des dels seus avantpassats fins a les
formes actuals.
Exemple:
Sèrie filogenètica dels èquids.
A- Hyracotherium ( 50 m.a. ) Eocè.
B- Mesohippus (30 m.a. ) Oligocè.
C- Merychippus ( 15 m.a. ) Miocè.
D- Pliohippus ( actual )
9. L’embriologia és la ciència que estudia el
desenvolupament dels organismes des del moment
de la fecundació fins el naixement.
3. Embriologia comparada.
Quin embrió
tries?
10. C- Fòssils vivents
Són espècies que gairebé no han canviat en
milions d’anys d’existència.
Per què?
Chlamydoselachus anguineus. Tauró
amb volants. Aquesta espècie ja vivia
al cretaci
L'ornitorinc: Una de les espècies més
estranyes que podem trobar. És un mamífer
(té pell coberta de pèls i produeix llet), però les
seves criatures no neixen vives: posa ous. És
també en part au, doncs té un bec com el dels
ànecs, També és rèptil: té una en les seves
potes del darrere que li permet injectar un
potent verí.
11. Lamprea 360 milions d’anys la
contemplen. El vertebrat més antic, sense
aletes, mandíbula, dents, extremitats..
Celacant Es pensava extingit fins que el
1938 es va pescar un. És un peix molt proper a
aquells que van acabar evolucionant en els
vertebrats.
12. 4. Proves biogeogràfiques.
S’encarrega de l’estudi de la distribució
geogràfica de les diferents espècies.
Pangea fa aproximadament uns 248 m.a.
Poc després apareixeran: els
primers dinosaures, els primers ocells, els
primers mamífers.
16. 4. Comparació de l’ADN.
La informació genètica de tots els éssers vius està
continguda en el seu ADN. Tots compartim el mateix
Codi genètic.
Tots fabriquem les proteïnes seguin les mateixes
pautes, i només ens diferenciem en els tipus de
gens, resultat de l’acumulació de mutacions per
part de les espècies.
Les tècniques d’enginyeria genètica ens permeten
analitzar i seqüenciar l’ADN de totes les espècies i
observar les diferències i similituds.
17. 4. Comparació de l’ADN.
Un altre exemple consisteix en comparar certes molècules que
apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes
molècules són tant més semblants com menors diferències
evolutives hi ha entre els seus posseïdors, això s'ha fet sobretot amb
proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.
18. Cavall i ruc són la mateixa espècie?
Espècie: conjunt d’individus,
amb característiques
semblants, capaços
d’encreuar-se i produir
descendència fèrtil.
Mula
20. Què és?
És el procés pel qual una població determinada
d’una espècie dóna lloc a altres poblacions que
no es poden reproduir amb l’anterior i que a mida
que passa el temps acumulen diferències
genètiques.
o
Procés de formació de noves espècies a partir
d’un avantpassat comú per mitjà de petits canvis,
microevolució.
21. Com es produeix l’especiació?
Especiació Alopàtrida
Cal que es produeixi una aïllament
genètic. Una interrupció de
l’intercanvi de gens entre poblacions
de la mateixa espècie.
Especiació Simpàtrida
22. Especiació Alopàtrida:
Especiació alopàtrida o geografica es
dóna quan dues poblacions queden
separades per una barrera física, ( una
muntanya, un riu...). Al cap de milers
d’anys s’han acumulat tantes diferències
( genètiques ) que ja no es poden
encreuar entre elles.
24. Especiació Simpàtrida:
Es dóna tot i que una espècie ocupa un
territori sense que hi hagin barreres
físiques, però que es donen mecanismes
que impedeixen l’intercanvi de gens degut
a:
1. Diferents habitats en el mateix territori
amb diferències de temperatura,
humitat, llum
2. Diferències en el comportament,
sobretot en el moment de la copula.
3. Variacions en el òrgans reproductors.
4. Modificacions cromosòmiques que
impedeixen descendència fèrtil o
viable.
I el pas de milers d’anys
26. Especiació per poliploïdia: La formació d’espècies noves es
produeix de forma ràpida i sense
aïllament de cap tipus. Es
produeix per:
1. Canvis en els cromosomes.
2. Per errors en el número de
cromosomes per una mala
distribució durant la meiosi.
3. Una mutació pot donar lloc a una
nova espècie.
