Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).

1. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon
estat dels ecosistemes aquàtics
Jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi
ambient 2016 – 2019
Manlleu. 25 de novembre de 2022
Antoni Munné (Agència Catalana de l’Aigua)

2. Temes a analitzar
1. Estat de les masses d’aigua i context internacional
2. Principals problemes i pressions:
• Qualitat hidromorfològica
• Contaminació difusa
• Contaminants emergents
• Canvi climàtic / espècies exòtiques
3. Reptes de futur:
• Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027)
• Co-governança, gestió participada

3. Context. Aigua al món i biodiversitat
Volum de la terra: 1.083.207 milions de Km3
Volum total d’aigua: 1.386 milions de Km3 (0,1%)
Aigua dolça: 35 milions de Km3 (2%)
Aigua disponible: 10 milions de Km3 (28%)
The Water Cycle for Kids. All Earth's Water - Water Resources. Howard Perlman, USGS (2016).
• Aigua subterrània: 9,7 milions Km3 (97%)
• Aigua superficial: 0,3 milions Km3 (3%)
Els ecosistemes d'aigua dolça cobreixen
menys de l'1% de la superfície de la Terra,
però sostenen el 10% de les espècies
identificades.
Els ecosistemes marins constitueix més del
90% de l'espai habitable del planeta i
conté unes 250.000 espècies conegudes
(20%), amb moltes més per descobrir
(almenys 2/3 de les espècies marines del
món encara no s'han identificat).

4. Context. Espècies amenaçades
Unió Internacional per a la Conservació de la Natura: https://www.iucnredlist.org/

5. Estat de les masses
VIDA
aquàtica
Nutrients
Salinitat
Oxigenació
Substàncies
prioritàries
Règim de
Cabals
Continuïtat
longitudinal
Substrat
Bosc de
ribera
 Estructura i funció
 Elements de
qualitat i indicadors
 Condicions de
referència
Molt bo
Bo
Deficient
Dolent
Mediocre
Directiva Marc de l’aigua (2000/60/EC):
Estat ecològic: Expressió de qualitat de l’estructura i
funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües
superficials
Font: Narcís Prat i Maria Rieradevall

6. Estat de les masses
Molt bo
Bo
Deficient
Dolent
Mediocre
Tipus de rius a Catalunya
Desviació de les
condicions naturals
(referència)
12 (3%)
120 (34%)
123 (35%)
61 (18%)
17 (5%)
Estat de les
masses d’aigua a
Catalunya

7. Estat de les masses
Evolució de l’Estat de les masses d’aigua superficials (rius, llacs, zones humides, llacunes
litorals, embassaments i aigües costaneres) al llarg dels 3 cicles de Planificació. Dades 2009,
2015 i 2021:

8. Estat de les masses
Categoria
1r cicle
compliment a
2009
2n cicle
compliment a
2015
3r cicle
compliment a
2019/2021
Rius 37 (15%) 86 (35%) 89 (36%)
Embassaments 9 (69%) 10 (77%) 7 (54%)*
Zones humides i
estanys
13 (25%) 13 (25%) 18 (35%)
Costaneres 17 (52%) 16 (49%) 20 (61%)
Subterrànies 11 (31%) 13 (35%) 12 (27%)**
Total 87 (23%) 138 (36%) 143 (38%)
Evolució del compliment del bo o molt bon estat de les masses d’aigua al llarg dels 3 cicles de
planificació:
=
=
=

9. Estat de les masses Els rius han millorar la qualitat fisicoquímica en els darrers 25 anys:

10. Estat de les masses
Amoni a Castellbell i el Vilar
Amoni a Olesa de Montserrat
MACROINVERTEBRATS a Olesa de Montserrat Font: Carimed FEHM
La millora de la qualitat
fisicoquímica s’ha
traslladat en una millora
ambiental i en les
comunitats
d’invertebrats i algues.
Una clara vinculació amb
la reducció d’amoni als
rius.

11. Estat de les masses
 Qualitat de l’aigua
 Qualitat de l’aigua
 Quantitat d’aigua
 Hàbitats
 Història
Però amb la millora de la
qualitat fisicoquímica no
és suficient.
Les poblacions de peixos
son les que reflecteixen
encara un menor grau de
recuperació.
Susceptibles a l’alteració
dels hàbitats, cabals
circulants, connectivitat,
espècies invasores, etc.

12. Estat de les masses
A Europa, la majoria dels estats membres
declaren més del 60% de les seves
masses d’aigua en mal estat.
Assolir un bon estat ecològic d’acord
amb la Directiva marc de l’aigua
requereix un esforç considerable en
mesures pal·liatives i correctores.
És important establir un programa de
mesures adequat per assolir objectius
establerts.
European Environment Agency (2018).
Assessment of water status and pressures

13. Estat de les masses
European Environment Agency (2018).
Assessment of water status and pressures

14. Estat de les masses
Informe del grado de ejecución de la planificación
hidrológica. Consejo Nacional del Agua (Nov. 2022)

15. Temes a analitzar
1. Estat de les masses d’aigua i context internacional
2. Principals problemes i pressions:
• Qualitat hidromorfològica
• Contaminació difusa
• Contaminants emergents
• Canvi climàtic / espècies exòtiques
3. Reptes de futur:
• Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027)
• Co-governança, gestió participada

16. Principals pressions
Font: document IMPRESS. ACA 2019

17. European Environment Agency (2018).
Assessment of water status and pressures
L’Agència Ambiental Europea
també identifica a les
alteracions hidromorfològiques
(manca de cabals ecològics,
manca de connectivitat,
alteració dels hàbitats i bosc
de ribera, gestió de
sediments) com les principals
dificultats (pressions) per
assolir el bon estat, junt amb la
contaminació difusa.
Principals pressions
Principals amenaces que posen el risc l’assoliment del bon estat:

18. Downstream
Upstream
Water is
diverted
Alteració hidromorfològica

19. J. P. Martin-Vide et al.
El delta del Llobregat ha
retrocedit gairebé 800m. Des
del segle passat.
Les rescloses al llarg del riu
Llobregat es consideren la
principal causa de la pèrdua
de sediments i la regressió
del litoral al delta del
Llobregat.
Alteració hidromorfològica. Gestió de sediments

20. Excedent de Nitrogen (N):
Excedents de nitrogen amb risc d’afectar al medi.
Gestió dels excedents de N. Adequada integració al
medi (Pla de fertilització agrària), bones pràctiques,
mesures de reducció i eliminació de l’excés
(Programa d’actuació en Zones Vulnerables).
Nitrogen (N) production: Potential (N) uptake:
Contaminació difusa

21. El bon estat de les masses d’aigua
European Environment Agency (2018).
Assessment of water status and pressures

22. Contaminants prioritaris. Estat químic de les masses d’aigua
Classe
qualitat
Num. masses d’aigua
rius (%)
Bo 232 (63%)
Dolent 89 (24%)
Sense dades 48 (13%)
• Origen difós: “plaguicides” cipermitrina,
terbutilazina, metolaclor, diuron,
chlorpirifós, HCH, terbutrina. Zones
agrícoles.
• Origen puntual: nonylphenol, níquel, cadmi,
chloroformfrom. Zones industrials i urbanes.
• Compostos persistents i ubics: PFOS, PBDEs,
HBCDD, endosulfan, mercuri.

23. The Catalan Water Agency (ACA) and the Catalan Water Research Institute (ICRA) have collaborated in
the analysis and detection of emerging pollutants in the Catalan rivers: (Llorens et al, 2020. Occurrence
of regulated pollutants in populated Mediterranean basins: Ecotoxicological risk and effects on
biological quality. Science of the Total Environment, 747). The frequency and concentrations detected,
and the environmental risk are analyzed:
Contaminants emergents. Estat químic de les masses d’aigua

24. Canvi climàtic
An SRES-A1B scenario is considered as reference (equivalent to RCP 6.0), for the horizon
2039 based on projections of the ESCENA model applied on a semi-distributed monthly
passage hydrological model (5x5 km)..
Basins
Average 2021-2050 vs.
1971-2000
Muga -20.9%
Fluvià -22.7%
Ter a Ripoll -16.0%
Ter a Sau -15.4%
Ter complet -18.4%
Tordera -23.9%
Besòs -14.4%
Llobregat a Sallent -13.1%
Cardener a Cardona -20.7%
Anoia complet -13.1%
Llobregat complet -14.8%
Foix -22.3%
Gaià -22.8%
Francolí -20.6%
Catalan RBD -18.3%

25. 25
1950-2014: 64 anys
Aportació mitjana anuals de 482 hm3
Pendent de la regressió: -3.662 hm3/any
Reducció en tot el període: (3.662 x 64) / 482 = 48 % o
7,5% per dècada
Tendències de la precipitació
decadal del període 1950-2015
APORTACIONS FLUVIALS
PLUGES
Gairebé la meitat de les reduccions d’aportacions observades podrien explicar-se (al menys a la capçalera del Ter)
per reduccions de la precipitació.
Si afegim el factor d’increment tèrmic i evapotranspiratiu (fins i tot sense canvis d’usos), molt més de la meitat
de les reduccions són de caràcter climàtic.
Canvis en la disponibilitat d’aigua

26. Riscos del canvi climàtic
Alteració del funcionament dels ecosistemes.
Floracions d’algues tòxiques (cianobacteris). Floració
d’algues Microcystis a l’embassament de Sau (Tardor
de 2015)

27. Temes a analitzar
1. Estat de les masses d’aigua i context internacional
2. Principals problemes i pressions:
• Qualitat hidromorfològica
• Contaminació difusa
• Contaminants emergents
• Canvi climàtic / espècies exòtiques
3. Reptes de futur:
• Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027)
• Co-governança, gestió participada

28. Pla de gestió de conca de 3r cicle (2022-2027)
Codi Descripció Capítol Import altres
2022-2027
Import ACA
2022-27
Import Total
2022-27
A1 Implantació de cabals de manteniment i gestió de sediments 1.800.000 9.556.750 11.356.750
A2 Rehabilitació morfològica dels rius 750.000 44.265.000 45.015.000
A3 Rehabilitació morfològica de zones humides 3.302.000 11.900.000 15.202.000
A4 Control i mitigació d’espècies invasores 192.000 1.656.377 1.848.377
A5-A7 Millora i protecció del litoral i les aigües costaneres i regulació usos recreatius 46.022.986 1.300.000 47.322.986
A6 Protecció d’aqüífers 0 3.880.000 3.880.000
C1 Millora del sanejament nuclis sanejats 0 386.308.650 386.308.650
C2 Sanejament nuclis no sanejats 58.000 116.811.620 116.869.620
C3-C8
Reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació
d’aqüífers 0 2.295.676 2.295.676
C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 9.000.000 63.000.000 72.000.000
C5 Reducció nitrats d’origen agrari 11.115.000 2.620.000 13.735.000
C6 Reducció plaguicides d’origen agrari 1.358.470 250.000 1.608.470
C7 Reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat 58.414.853 90.473.686 148.888.539
F1 Millora en la planificació hidrològica 0 350.000 350.000
B1 Gestió coordinada dels recursos hídrics 0 4.579.000 4.579.000
B2 Millora de la garantia de l’abastament 862.832.636 372.061.919 1.234.894.555
B4 Reutilització de l’aigua regenerada 6.340.935 119.005.756 125.346.691
B5 Millora del control i la regulació 0 26.655.543 26.655.543
B6 Modernització dels regadius 26.357.377 0 26.357.377
B3 Gestió de sequeres 3.992.000 9.820.000 13.812.000
D1 Mesures de prevenció i defensa contra les inundacions 2.000.000 127.016.784 129.016.784
D2 Gestió i prevenció de floracions de cianobacteris tòxics
0 1.000.000 1.000.000
D3 Gestió forestal vinculada a la recuperació d'aigua blava
2.600.000 3.210.000 5.810.000
E1 Desenvolupament de la recerca i la innovació
0 3.500.000 3.500.000
E2 Millora en la participació pública 0 100.000 100.000
TOTAL 1.036.136.256 1.401.616.761 2.437.753.017
Assoliment
objectius
ambientals
Atenció
demandes i
racionalitat
ús aigua
Adaptació
fenòmens
extrems
Governança

29. 29
http://aca.gencat.cat/ca/laigua/proteccio-i-conservacio/restauracio-despais-de-ribera-i-connectivitat/custodia-fluvial/
http://custodiaterritori.org
Custòdia fluvial

30. Web: www.gencat.cat/aca
E-mail: aca@gencat.cat
Twitter: @aigua_cat
Instagram: @aigua_cat
© L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació
i que no es contradigui amb una llicència específica.
Moltes gràcies per la
vostra atenció