2. 15.1 La cooperació internacional Després de la II Guerra Mundial, es va apuntar que una de les raons que la van desencadenar va ser la falta de cooperació entre els països. En conseqüència, els països van acordar en fer organismes internacionals amb finalitat de fomentar la cooperació per evitar els errors del passat. Es van crear dos tipus d'organismes de cooperació internacional, uns de caràcter polític i uns altres de caràcter econòmic: Política A . Organització de les Nacions Unides (ONU) Econòmica B . Acord general sobre aranzels duanes i comerç (GATT) C . Organització Mundial del Comerç (OMC) D . Fons Monetari Internacional (FMI) E .Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
3. 15.1 La cooperació internacional A. Organització de les Nacions Unides (ONU) L'ONU va ser fundada el 1945 per 51 països resolts a mantenir la pau mitjançant la cooperació internacional i la seguretat col·lectiva. 191 nacions, gairebé totes les del món són membres d'aquesta organització. En integrar-se, els estats accepten les obligacions derivades de la Carta de les Nacions Unides, que es un tractat internacional en el qual s'estableixen els principis fonamentals: - Mantenir la pau i la seguretat internacionals. - Fomentar les relacions d'amistat entre les nacions. - Cooperar per a resoldre els problemes internacionals i promoure el respecte dels drets humans. - Servir de centre harmonitzador dels esforços de les nacions.
4. 15.1 La cooperació internacional L'ONU no és un govern mundial ni tampoc estableix lleis. Únicament proporciona mitjants per resoldre conflictes internacionals i formular polítiques sobre assumptes que ens afecten. En auqestes tasques tots els Estats membres, siguin de la condició que siguin tenen veu i vot. Aquestes votacions només orienten els països sobre quina es la seva opinió sobre conflictes o assumptes. Qui al final té l'última paraula és un grup de països selecte. L'ONU disposa de quatre òrgans: L'Asamblea General, el Consell de Seguretat, la Secretaria i la Cort Internacional de Jústica. La seu dels tres primers es a Nova York, i el darrer, als Països Baixos.
5. 15.1 La cooperació internacional L'Asamblea General L'Asamblea General es l'òrgan principal de les Nacions Unides. En aquesta estàn representats tots els Estats membres, cada un amb un vot. Les votacions sobre qüestions importants, tals com les de pau i seguretat, ingrés de nous membres i questions presupuestaries, es decideixen per majoría de dos terços. Les demés, per majoría simple. Sota l'autoritat de l'Assamblea General se situa el Consell Econòmic i Social, una intitució que coordina la tasca econòmica i social de les Nacions Unides. Aquest consell també efectua consultes amb organitzacions no governamentals (ONG) per a, d'aquesta manera, mantenir un vincle vital entre la societat civil i l'ONU.
6. 15.1 La cooperació internacional El consell de Seguretat El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides. Està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. Quan els altres òrgans de l'ONU només fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de les Nacions Unides. Les decisions del Consell de Seguretat són conegudes com a "resolucions".Quan el consell examina una amenaça per a la pau internacional, primer explora les posibilitats de solució pacífica. La secretaria D'acord amb les indicacions de l'Assemblea General, del Consell de Seguretat i dels altres òrgans, la Secretaria, encapçalada pel Secretari General, s'encarrega de la tasca administrativa i de representació de les Nacions Unides.
7. 15.1 La cooperació internacional La Cort Internacional de Justícia És el principal òrgan judicial de les Nacions Unides. Integrada per quinze magistrats que elegeixen conjuntament l'Assamblea General i el Consell de Seguretat, la Cort dirimeix controvèrsies entre països. La participació dels Estats en un procés judicial és voluntària, però després d'acceptar-la queda obligat a acatar la decisió de la Cort. Aquest òrgan també emet, amb una sol·licitud prèvia, opinions consultives per a l'Assemblea General i per al Consell de Seguretat.
8.
9. 15.1 La cooperació internacional B . General Agreement on Tariffs and Trade (GATT) És un acord general sobre aranzels i comerç. Va néixer el 1947 amb finalitat de regular la circulació de mercaderies i mai s'ha arriba a construir un organisme internacional. El seu objectiu principal era evitar els prejudicis que el proteccionisme podia tenir sobre certs països (els més febles econòmicament). Es pretenia facilitar el creixement econòmic mundial. Per assolir-lo es van acordar aquest criteris: - Clàusula de nació més afavorida o principi de no-discriminació. Es tracta d'aconseguir un tracte just entre nacions i d'evitar discriminacions. - Principi de transparència o de protecció només aranzelària. Considera que l'única mesura normal de protecció comercial és l'aranzel i elimina atres accions restrictives de comerç internacional.
10. 15.1 La cooperació internacional - Acció col·lectiva a favor dels països menys desenvolupats. Les contribuicions prenien les mesures següents: elevar els aranzels de matèries primeres, suprimir els impostos interiors dels països que depenien d'aquest tipus de productes i concedir tractes preferencials a la importaó de matèries primeres. - Principi de negociació periòdica. S'organitzaven reunions periòdiques per a arribar a acords. Aquestes reunions s'anomenaven rondes i es disgnaven amb el nom del país en què tenien lloc. El GATT va desapareixer per raons de tipus pràctic. Si es volia anar més enllà, calia un òrgan en matèria de comerç internacional. Aleshores va néixer el 1995 l'Organització Mundial del Comerç (OMC). ->
11. 15.1 La cooperació internacional C. L'Organització Mundial del Comerç És un organisme amb la intenció d'esdevenir la referència del comerç internacional. Els seus principis bàsics són: - Comerç sense discriminació. L'OMC va mantenir aquest principi del GATT (que hem vist anteriorment). - Accés previsible i creixent als mercats. Com el GATT, l'OMC limita les mesures proteccionistes a l'aplicació d'aranzels, però amb una tendència a eliminar-los per a afavorir el lliure comerç.
12. 15.1 La cooperació internacional - Promoció d'una competència lleial. L'OMC persegueix les formes deslleials de competència, com ara el dúmping i les subvencions, i permet que els Estats membres actuïn en conseqüència. - Foment del desenvolupament i de la reforma econòmica. Als països en vies de desenvolupament se'ls permet períodes de transició perquè s'adaptin a les disposicions més exigents de l'OMC. S'afavoreixen a més, de l'accés dels seus productes als mercats internacionals. L'OMC pretén superar al GATT i aquest són els instruments amb els quals ho farà: acord general sobre mercaderies, serveis i drets de la propietat intel·lectual; procediments per a resoldre diferències entre països; examen de les polítiques comercials del països.
13. 15.1 La cooperació internacional D. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial Aquest dos organismes van néixer amb els objectius següents: - Assolir l'estabilitat dels tipus de canvi i de les divises dels Estats membres. - Garantir la liquiditat internacional i crear un sistema multilateral de pagaments. - Concedir préstecs internacionals. Avui en dia, el sistema del diners com a garantia de mercaderies s'ha superat completament i es tracta, únicament, d'un mera qüestió de confiança. Pel que fa el tercer objectiu, l'FMI també concedeix préstecs a països a través del Banc Nacional, sobretot els que estan en vies de desenvolupament.
14. 15.1 La cooperació internacional E. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic És un fòrum de cosnulta i coordinació entre governs. Es discuteixen i analitzen tot tipus de temes variats que afecten als 28 països que el componen. El requisit principal per ser membre és liberalitzar progressivament els moviments de capitals i de serveis, inclosos els serveis financers.
15. 15.2 El subdesenvolupament Mentre que una part de la població mundial viu còmodament, la majoria subsisteix al llindar de la pobresa. La paraula desenvolupament significa profgrés, avanç, millora, … Pot ser de dues classes: - Desenvolupament econòmic . És el que permet el creixement econòmic sostenible, normalment associat a organitzacions econòmiques modernes basades en la tecnologia, l'especialització i el comerç. - Desenvolupament humà . És el que implica una qualitat de vida millor per a les persones, ja sigui a nivell material o social.
16. 15.2 El subdesenvolupament Aquesta organització econòmica moderna només ha tingut éxit a algun països. La majoria de nacions continuen amb el sistema tradicional o intenten sortir d'ella. Es diu que aquestes nacions encara no han assolit el desenvolupament o que estan subdesenvolupades. La majoria tenen certs trets en comú: - Renda per càpita baixa. - Estructura productiva primària. - Mercats petits i ineficients. - Taxes de creixement demogràfic elevades. - Inestabilitat política. - Nivell d'infraestructures deficient.
17. 15.2 El subdesenvolupament - Escassa formació cultural i social. - Deute extern elevat. Tot i que els avantatges del desenvolupament es coneixen no es tan fàcil arribari, ja que cada país necesita una “recepta” diferent per poder créixer econòmicament.
18. 15.3 La globalització Les relacions econòmiques d'avui en día estan condicionades per dos factors: - La tecnologia. El progrés es la informàtica, especialment internet, permet comunicar-se i efectuar transferències econòmiques de manera immediata a qualsevol part del món. - El liberalisme econòmic. El pensament econòmic que intenta eliminar qualsevol mena de barrera a les transaccions de mercaderies i capitals. Els països desenvolupats i els organismes internacionals aposten per aquest pensament. -> La Globalització és el nom amb el qual es coneix el procés de creació d'un mercat mundial sense fronteres geogràfiques. Aquesta nova estructura, d'un mercat sense fronteres s'anomena mercat global.
19. 15.3 La globalització Els ambits de la globalització són diversos: - Comercial - Productiu - Financer 15.4 La integració econòmica És el procés d'unió de mercats amb l'objectiu de formar espais econòmics supranacionals més competitius i efecients que els d'origen. De menor a major grau, les estructures d'integració econòmica són: - Comerç preferencial . Dos o més països acorden reduir els aranzels entre si.
20. 15.4 La integració econòmica - Àrees de lliure comerç . Consisteix a eliminar els drets aranzelaris per als productes dels països que integren l'àrea establerta, però conservant els aranzels propis respecte el lliure comerç. - Unió duanera . Els membres adopten un aranzel comú respecte de les importacions precedents a tercers. - Mercat comú . És una unió duanera què hi ha lliure circulació dels factors de producció. - Unió econòmica . És un mercat comú que també són comunes les monedes i les politiques econòmiques i monetàries. - La integració econòmica total . El pas següent a la unió econòmica, atès que unifica les decisions de política fiscal i monetària. Entre els motius que justifiquen un procés d'integració cal assenyalar: - L'aparició de les economies d'escala.
21. 15.4 La integració econòmica - El desenvolupament d'activitats conjuntes. - Major especialització. - Major poder de negociació enfront d'altres potències. - Major eficiència productiva. La UE és l'única unió econòmica que existeix en el món. En la evolució d'un mercat comú, els països de la UE han superat amb èxit les diferencies, i avui, són un clar exponent sobre les virtuds que proporciona la integració econòmica.
