1. UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL:
L'ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
El 25 d'abril de 1945 va començar la
Conferència Internacional de San
Francisco amb la intenció de crear
l'organització internacional de les
Nacions Unides.
Finalment, el 24 d'octubre de 1945
l'ONU va néixer amb la ratificació de la
Carta de les Nacions Unides pels cinc
membres permanents dels Consell de
Seguretat: República de la Xina,
França, Unió Soviètica, Regne Unit i els
Estats Units, i per la majoria dels altres
membres (46).

2. Actualment es troba integrada per 192 Estats. L'afiliació a l'ONU és
oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les
obligacions de la carta de les Nacions Unides. L'Assemblea
General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions
del Consell de Seguretat.
Disposa de diversos òrgans principals:
₋ L'Assemblea General que
es reuneix una vegada a
l'any o quan sorgeix un
conflicte; cada estat hi té un
representant. És un lloc de
debat que pretén organitzar
un arbitratge internacional.
Presenta recomanacions,
aprovades com a mínim per
dos terços del total de
membres.

3. ₋ El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10
s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (els cinc grans,
amb dret de veto). S'encarrega de vetllar pel manteniment de
la pau i la seguretat mundial. Ha d'aplicar les recomanacions
de l'Assemblea General (pot imposar sancions econòmiques,
ordenar un embargament d'armes i, fins i tot, autoritzar
mesures militars col·lectives).

4. ₋ El Consell Econòmic i Social, format per 54
membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de
la cooperació econòmica, social i cultural.
₋La Cort Internacional de Justícia (CIJ). Amb
seu a l'Haia.
₋ El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova
York. Actualment és el coreà Ban Ki-moon. La
seva principal funció, a banda de representar
l'ONU, és fomentar el diàleg i evitar els
conflictes.
₋ El Consell d'Administració Fiduciària
(actualment les seves activitats es troben en
suspens).
L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab,
xinès, castellà, francès i rus.

6. Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:
- Fomentar el desarmament. El propòsit original de les Nacions
Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació
d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes
de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per
mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han
tingut un conflicte armat recent per a facilitar
els acords de pau i per a dissuadir als
combatents d'aixecar-se novament. Les forces
provenen dels diferents estats membres; és a
dir, l'ONU no té un cos militar independent.
Totes les operacions de les forces de pau
(cascos blaus) han de ser aprovades pel
Consell de Seguretat.

7. - Proporcionar assistència Humanitària: amb altres organitzacions
com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis
humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat
desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per
algun desastre natural.
- Promoure el respecte als Drets Humans.
Aquest va ser un dels objectius principals
de la creació de les Nacions Unides
després del genocidi i les atrocitats de la
Segona Guerra Mundial, per prevenir
tragèdies similars en el futur; l'objectiu
principal va ser crear un marc legal per
considerar i actuar en contra de les
violacions als drets humans.
- Fomentar el Desenvolupamen t
Sostenible de tots els pobles del món.

8. L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni, s'establiren els anomenats
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Els objectius del mil·lenni són:
- Reduir la pobresa extrema i la fam.
- Aconseguir l'ensenyament primari universal.
- Aconseguir la igualtat de gène.
- Reduir en dos terços la mortalitat infantil.
- Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.
- Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i la
SIDA.
- Garantir la sostenibilitat ambiental.
- Crear una associació mundial per al desenvolupament.

9. L'ONU va sorgir per garantir la pau al món. Caldria però tornar a
definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen
alguns estats membres. Països com Japó, Índia, Alemanya o Brasil
demanen un seient permanent al Consell de Seguretat.
Igualment, caldria acabar amb la reduïda capacitat d'implementar
les seves decisions.
Consell de Seguretat