IOC                                                               Programari lliure i formats oberts



Índex de contingut...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts




Formats Lliures i privatius
Introducc...
IOC                                             Programari lliure i formats oberts



Tipus de formats
Primer de tot cal d...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts



Per què cal fer servir formats lliures...
IOC                                          Programari lliure i formats oberts


      menys gent i deixem exclosos a alt...
IOC                                            Programari lliure i formats oberts



Com fer-ho?
Formats i eines
L'objecti...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts



Petit manual pràctic
Generar format pd...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts


       La versió en català traduïda per...
IOC                                             Programari lliure i formats oberts




Què és el programari lliure?
El pro...
IOC                                          Programari lliure i formats oberts


Avantatges del programari lliure
Aqueste...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts


      obligats a deixar de fabricar un ...
IOC                                            Programari lliure i formats oberts


          introduir, ja sigui a títol ...
IOC                                           Programari lliure i formats oberts




Enllaços d'interès
  ●   Canvieu a gn...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Programari Lliure I Formats Oberts

493

Published on

Published in: Technology, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
493
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Programari Lliure I Formats Oberts"

  1. 1. IOC Programari lliure i formats oberts Índex de continguts Formats Lliures i privatius..................................................................................2 Introducció......................................................................................................2 Tipus de formats..............................................................................................3 Per què cal fer servir formats lliures?.............................................................4 El dret a llegir el que és nostre...................................................................4 Internet com a bé públic.............................................................................4 Seguretat i profilaxi.....................................................................................5 Com fer-ho?.....................................................................................................6 Formats i eines............................................................................................6 Com decidir el format..................................................................................6 Petit manual pràctic........................................................................................7 Generar format pdf .....................................................................................7 Altres eines..................................................................................................7 Comentari final................................................................................................8 Què és el programari lliure?...............................................................................9 Avantatges del programari lliure..................................................................10 Enllaços d'interès..............................................................................................13 Pàgina 1 de 13
  2. 2. IOC Programari lliure i formats oberts Formats Lliures i privatius Introducció Durant els vostres estudis a l'IOC segurament utilitzareu “programari lliure” i veureu fitxers en “formats oberts” que us poden semblar desconeguts. Potser, però, aquests conceptes no són tant llunyans. Si utilitzeu per exemple el navegador “Firefox”, esteu utilitzant programari lliure. I si treballeu amb la suite ofimàtica OpenOffice, no només utilitzeu programari lliure, si no que a més treballeu amb formats oberts. Comentarem en primer lloc la importància dels formats oberts per garantir la lliure transmissió de la informació i després farem una ullada al món del programari lliure i veurem per què es recomana el seu ús. Necessitem format oberts per garantir que sempre podrem accedir a la nostra informació i a més assegurar-nos que qualsevol que vulgui accedir-hi pugui fer-ho sense restriccions. Necessitem programari lliure per garantir la seguretat de la nostra informació i evitar limitacions que retallen la nostra llibertat com a usuaris. L'objectiu d'aquest document és introduir-vos en aquests dos conceptes i que entengueu el per què de la seva utilització a l'IOC. Pàgina 2 de 13
  3. 3. IOC Programari lliure i formats oberts Tipus de formats Primer de tot cal distingir els formats d'intercanvi de documents per saber de què estem parlant. • Formats tancats o privatius. Són aquells les especificacions dels quals no estan publicades o ho estan només parcialment. Acostumen a ser propietat d'una empresa. Donat que no hi ha especificacions sobre com es pot llegir i escriure en aquest format, sol ser necessari o bé recórrer al programes específics del fabricant i propietari del format o bé a complicades tècniques d'enginyeria inversa (no sempre del tot legals) per esbrinar-ho. En el nostre cas els formats de Microsoft Office com el .doc, el .xls ... són formats privatius. També són tancades les especificacions del protocol que fa servir hotmail i msn per a la missatgeria instantània. Aquests formats NO són un estàndard encara que siguin molt utilitzats i per tant sempre dependran del que vulgui fer l'empresa propietària dels drets. • Formats publicats. La seva especificació està totalment publicada, malgrat que poden pertànyer a una empresa i aquesta pot ser la seva principal impulsora. L'ús i la creació de documents en aquests formats no està restringit. La seva evolució depèn, com en el cas anterior, de la voluntat de l'empresa que és al darrera. Exemples d'aquests formats: el Postscript i el PDF d'Adobe. L'Organització Internacional per a la Estandardització (més coneguda com I.S.O.) va aprovar al desembre del 2007 que el format PDF 1.7 esdevingués oficialment estàndard ISO 32000. Això representa que els documents PDF es converteixen oficialment en un estàndard internacional. • Formats oberts. Solen pertànyer a organitzacions sense afany de lucre que tenen com a objectiu regular-los. Les seves especificacions estan totalment publicades. Els exemples més clars són l'html, que avui en dia és la base de tota la world wide web, (regulat pel W3C), i sobretot, pel que fa a documents ofimàtics, els formats OpenDocument ODF (.odt per a text, .ods per a full de càlcul, .odp per a presentacions...). És important ressaltar que al maig del 2006, ISO va aprovar l’estàndard ISO/IEC 26300, que eleva a la categoria d’estàndard internacional el format de document ODF. Es poden donar moltes combinacions, però la millor de totes és: Format obert i estàndard ISO. En aquests moment, OpenDocument compleix les dues. Pàgina 3 de 13
  4. 4. IOC Programari lliure i formats oberts Per què cal fer servir formats lliures? El dret a llegir el que és nostre Els nostres avis, quan volien escriure alguna cosa, agafaven paper i ploma i s'hi posaven. Amb el temps, el paper ha envellit, s'ha tornat groguenc, però nosaltres podem seguir llegint allò que van escriure. Nosaltres ja no fem servir paper i ploma, o bolígraf, per escriure. En general, ara ho fem davant d'una pantalla i un teclat i allò que escrivim acostuma a quedar en format electrònic, digitalitzat. D'aquí a un, dos, cinc o deu anys, podem estar segurs que allò que avui hem escrit seguirem podent-ho llegir? És nostre, ens pertany, és part de la nostra creació intel·lectual, però si fem servir formats tancats, no especificats, que només una empresa coneix o pot legalment fer eines per a obrir aquests documents, qui ens assegura que d'aquí a un temps això seguirà essent nostre? És a dir: sembla que som més capaços que mai de llegir i escriure, de comunicar-nos (amb altres, però també amb nosaltres mateixos dintre d'uns anys, quan rellegim el nostre treball), però alhora som més febles per a assegurar que podrem seguir comunicant-nos. Només els formats lliures i especificats ens asseguren que amb el temps serem capaços de llegir tot allò que, amb els anys i amb diferents eines (programes), hem anat produint. Internet com a bé públic En força aspectes la xarxa Internet té trets característics de bé públic. Es tracta d'un espai de comunicació i d'intercanvi d'informació que és més útil com més gent hi participa. El fonament d'Internet, i el que explica el seu ràpid creixement i relatiu alt grau d'ús és el fet que les especificacions del protocol de transmissió d'informació són públiques des de bon principi i les especificacions del servei més popular, la WWW, també. Si fem servir eines i formats tancats per a comunicar-nos en aquesta xarxa el que estem fent és: • Contribuir a la privatització de la xarxa. De manera implícita o explícita estem acceptant que una empresa o un grup d'aquestes es facin amb el control d'una part de la xarxa pel fet que donem per sabut que la bona o la única manera de comunicar-nos és per mitjà d'unes eines que no són nostres. Què passaria si per escriure, el que sigui, calgués fer servir un paper que només ven un fabricant i uns bolígrafs que tan sols produeix una marca? • Devaluar la xarxa. En tant que som capaços de comunicar-nos amb Pàgina 4 de 13
  5. 5. IOC Programari lliure i formats oberts menys gent i deixem exclosos a altres usuaris i grups, el que fem és reduir el valor que la xarxa té per sí mateixa. Funcionaria de la mateixa manera si per comunicar-se amb telèfons mòbils de la marca Z només es pogués fer amb telèfons mòbils de la marca Z. Per què quan enviem un missatge per mitjà del mòbil diem "t'envio un SMS", mentre que quan volem enviar un document de text fem servir "t'envio un word"? Seguretat i profilaxi Per la pròpia definició que hem donat abans, si no sabem les especificacions d'un format tampoc no podem saber què és el que queda guardat quan nosaltres desem un document. Durant els preparatius per a la Guerra de l'Iraq al Regne Unit va esclatar un escàndol nacional a causa de les meta-dades que Microsoft Word desa sobre nosaltres, sense la nostra intervenció. Aquesta notícia de la BBC sobre els perills de la informació amagada als arxius Microsoft Word és prou explicativa per sí mateixa. Més en castellà a Hispasec. Si no volem, doncs, veure compromesa la nostra privacitat, ni mostrar informació que no ens interessa, ni enviar parts del text que crèiem esborrades (però que encara són a l'arxiu) hem d'evitar els formats tancats o privatius. Només amb un format lliure tenim la garantia que el que volem comunicar és exactament el que de veritat comuniquem. A banda de problemes generals amb els formats tancats o privatius, en general, hi ha problemes específics de seguretat amb el format .doc. Es tracta d'una de les principals entrades de virus a les màquines equipades amb sistemes operatius Windows. El format .doc permet l'execució de macros i de components Active-X sense la intervenció de l'usuari. Pàgina 5 de 13
  6. 6. IOC Programari lliure i formats oberts Com fer-ho? Formats i eines L'objectiu d'aquest document no és pas d'obligar a fer servir eines diferents de les que habitualment es fan servir. De fet, aquí només es parla de formats. De les eines se'n podria fer una llista encara més llarga, sobre la conveniència o no, els avantatges ètics i tècnics d'unes i altres, etc... Ara bé, tot i que parlar d'eines no és l'objectiu d'aquest document, això no vol dir que sigui el mateix fer-ne servir unes que fer-ne servir unes altres (lliures o privatives), ni que aquest sigui un assumpte menys important. Com decidir el format Fet aquest aclariment, cal preguntar-se quin és el format més adequat per intercanviar documents. ● En el cas d'un document final, acabat, i que es pretén que pugui ser vist exactament igual pel professor (com passa amb els treballs finals que s'envien als docents) el més adequat sigui, segurament, el PDF (i el seu predecessor, el Postscript). És l'únic que ens garanteix que, visualment, allò que enviem, serà el mateix que rebi el nostre destinatari. La resta de formats lliures tenen l'avantatge que es poden llegir i tractar de manera relativament fàcil (text, html), però la presentació visual final pot estar força allunyada del que l'emissor ha enviat. ● Els formats d'OpenDocument són també vàlids, donat que ofereixen els mateixos avantatges que el PDF amb l'afegit addicional que també poden ser modificats. A més, cal fer notar, que els programes que estan preparats per als formats d'OpenDocument permeten tots una exportació ràpida i senzilla a PDF o Postscript, sense necessitat d'afegits especials. Pàgina 6 de 13
  7. 7. IOC Programari lliure i formats oberts Petit manual pràctic Generar format pdf Si feu servir GNU/Linux (sistema operatiu lliure) no us caldrà cap d'aquests passos, ja que la majoria de distribucions porten per defecte convertidors a pdf. Si feu servir eines privatives per escriure els documents (per exemple, el Microsoft Word) podeu optar bé per exportar des del propi programa cap a altres formats o bé "imprimir" el vostre document a PDF. • "Imprimir" el document i generar un PDF. El format PDF, en ser un format final, no preparat per a la modificació, es genera a través del que s'anomena una impressora virtual. Un cop instal·lada a l'ordinador, des de qualsevol programa que permeti imprimir, podreu enviar la sortida d'impressió, no a una impressora convencional, sinó a una "impressora" que generarà l'arxiu pdf. • Donat que el PDF és un format documentat, qualsevol en pot llegir les especificacions i crear un programa que generi aquest tipus de fitxers. Hi ha programes lliures i privatius que ho fan. En aquest cas, us proposo el pdfcreator • Un cop descarregat i instal·lat (enllaç directe a la darrera versió) cal verificar que apareix com a impressora. • Un cop hàgiu escrit un document amb el vostre editor habitual (per exemple Word) simplement cal imprimir-lo. Al menú d'impressió seleccioneu com a impressora "pdfcreator". Llavors us demanarà un nom de fitxer, que serà el PDF que generarà. • Exportar a formats lliures. Amb el Word cal desar el fitxer amb una altra extensió: • Anar al menú "arxiu" i seleccionar l'opció "desar com..." • Obrir el desplegable de la pestanya "seleccionar com a tipus" • Seleccionar "Pàgina web" o "Text" Altres eines Ja s'ha esmentat que el document només es centraria en la necessitat d'emprar formats lliures. No obstant això, aquí hi ha una llista que presenta, a tall d'exemple i de manera breu, altres programes que fan la mateixa feina que el Microsoft Word: • OpenOffice. És programari lliure. I gratuït. És el més complet de tots. Entre molts altres avantatges, permet l'exportació a PDF en un sol clic. Pàgina 7 de 13
  8. 8. IOC Programari lliure i formats oberts La versió en català traduïda per softcatala porta incorporats els diccionaris i correctors en català, castellà i anglès. A més, també permet importar arxius de word amb un nivell molt satisfactori. • Abiword. És programari lliure. I gratuït. Força més lleuger que l'anterior, amb menys funcionalitats, però també més útil per a segons quin tipus de feines. Permet importar arxius de Word, tot i que amb un nivell inferior a l'anterior. També n'hi ha una versió en català. Comentari final Amb les eines informàtiques i de comunicació ens hi juguem una part prou important de la nostra llibertat, segurament més de la que som capaços d'imaginar. És per això que és tant important fer servir eines lliures (programari lliure), intercanviar informació en formats lliures (que és el que pretén explicar aquest document), o fer servir protocols de comunicació lliures i oberts (evitant msn/hotmail i skype). Totes aquestes eines de comunicació, fonamentals per a desenvolupar-nos com a humans, no les podem deixar en mans que no controlem. Pàgina 8 de 13
  9. 9. IOC Programari lliure i formats oberts Què és el programari lliure? El programari lliure és aquell que dóna als seus usuaris 4 llibertats: ● la llibertat d'executar-lo amb qualsevol propòsit ● la llibertat de copiar-lo, ● la llibertat de distribuir-lo, ● la llibertat d'estudiar-lo (incloent sempre l'accés al seu codi font), millorar-lo i fer públiques les millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar. Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari propietari (programari de llicència propietària). És un programari subjecte a diverses limitacions: s'ha de pagar la llicència (es compra), s'està subjecte a les possibles limitacions tècniques d'aquests programes i les que la seva llicència imposa (amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents, restriccions d'utilització en funció de països o àrees geogràfiques...) i s'està en certa manera lligat a l'empresa que el fabrica (p. e., per a les actualitzacions, per a complements, etc.). El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions de millora, ja què la seva llicència ho permet explícitament. Està disponible en forma de codi font obert i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir com vulgui. Aquest és l'esperit del programari lliure: que tothom pugui contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú, i que les millores es posin al servei de tothom. Contràriament al que es creu, grans empreses informàtiques com ara IBM, Sun, Novell, Google, Apple ... donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM permet l'execució de Linux en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD). El programari lliure no exclou necessàriament l'ús de programari de llicència propietària (es pot continuar utilitzant si es vol). Al contrari, pot integrar-s'hi, complementar-lo i, fins i tot, reemplaçar-lo efectivament. Pàgina 9 de 13
  10. 10. IOC Programari lliure i formats oberts Avantatges del programari lliure Aquestes són els principals avantatges del programari lliure en contraposició al programari de llicència propietària: 1. Inversió pública i innovació tecnològica En el programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia l'empresa productora del programa. En el món del programari lliure no hi ha cost de llicència, atès que la llicència de programari lliure atorga el dret de copiar-lo, i l'efecte d'això és que els programes són gratuïts o tenen un cost mínim. Es fomenta la innovació tecnològica del país. En disposar del codi font de l'aplicació, nosaltres mateixos podem realitzar el desenvolupament de millores, en comptes d'encarregar-los a empreses d'altres països que treballen amb sistemes de propietat. D'aquesta manera, contribuïm a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els nostres propis plans estratègics. 2. Escrutini públic El procés de revisió pública a que està sotmès el desenvolupament del programari lliure aporta l'avantatge de tenir un procés de correcció d'errors molt dinàmic . Els usuaris del programa arreu del món, gràcies a què disposen del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los, i contribuir en les millores. Amb programari de llicència propietària, només el fabricant del programari pot solucionar els problemes que pugin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament. 3. Independència del proveïdor El programari lliure garanteix una independència del proveïdor mitjançant els mecanismes següents: - Disposem del codi font del programa. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari de llicència propietària, només el desenvolupador de l'aplicació pot donar-nos tots els serveis. - No estem supeditats a les condicions del mercat del nostre proveïdor . Sovint, els proveïdors de programari de llicència propietària es veuen Pàgina 10 de 13
  11. 11. IOC Programari lliure i formats oberts obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font nosaltres mateixos, podem decidir continuar introduint millores en el programa fins que decidim que és el moment adient de fer una migració a un nou sistema informàtic. 4. Llengua Actualment, les llengües minoritàries com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. En canvi, el programari lliure representa clars avantatges per a llengües minoritàries. En concret: – Traducció. Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. En canvi, en el programari de propietat només l'empresa productora té els drets per realitzar la traducció. Això permet a qualsevol usuari o institució adaptar el programari a l'idioma que desitgi. – Correcció ortogràfica i gramatical. Si el programa no disposa de corrector ortogràfic en català podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar algun dels existents en el món del programari lliure. – Millora de la presència de la nostra llengua. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, etc.) aquest, en quedar a disposició de tothom, pot ser reutilitzat en futures aplicacions. D'aquesta manera es millora la presència de la nostra llengua en les noves tecnologies. 5. Dades personals, privadesa i seguretat El programari lliure garanteix els drets civils dels ciutadans en els aspectes següents: – Els sistemes d'emmagatzematge i recuperació de la informació són públics. En disposar del codi font del programa, qualsevol persona pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, i no estan lligats a sistemes tancats que són tan habituals al programari de llicència propietària. Amb això es garanteix la durabilitat de la informació. – Més dificultat per introduir codi maliciós, espia, o de control remot, ja que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar possibles portes posteriors (backdoors). En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van Pàgina 11 de 13
  12. 12. IOC Programari lliure i formats oberts introduir, ja sigui a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes posteriors que posin en perill la seguretat del sistema o la privadesa de les dades. – Seguretat nacional. Molts fabricants de programari de propietat col·laboren amb agències governamentals per incloure accessos secrets al programari per poder accedir a dades confidencials; d'aquesta manera, quan aquests sistemes es fan servir per emmagatzemar dades crítiques del govern, es posen en compromís aspectes de la seguretat nacional. De fet, és ben coneguda la relació entre Microsoft i la NSA (National Security Agency) d'Estats Units. En el món del programari lliure, qualsevol persona o empresa pot revisar el codi i comprovar que no s'hi ha introduït cap codi maliciós. I, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement codificació addicional a l'aplicació que fa servir per protegir les seves dades. 6. Garantia de continuïtat – El programari lliure, per la seva naturalesa, no és més inestable, pel que fa a la continuïtat, que el programari de llicència propietària. Al contrari: el programari lliure es pot continuar utilitzant després que hagi desaparegut l'empresa o grup d'usuaris que el va elaborar, ja que qualsevol tècnic informàtic de qualsevol institució pot continuar desenvolupant-lo, usant-lo, millorant-lo o adaptant-lo. En canvi, el programari de llicència propietària, així que l'empresa que el va elaborar deixa de treballar-hi, està abocat inexorablement a la desaparició, ja que no s'hi pot fer res. Pàgina 12 de 13
  13. 13. IOC Programari lliure i formats oberts Enllaços d'interès ● Canvieu a gnu/linux: http://www.gnulinux.cat ● Alternatives lliures al programari propietari: http://alts.homelinux.net/ ● Web d' OpenOffice: http://www.openoffice.org ● Web Firefox i thunderbird: http://www.mozilla.org ● Programari lliure a memòria USB: http://portableapps.com ● Linkat (distribució gnu/linux del departament d'educació): http://linkat.xtec.cat ● Ubuntu (distribució molt popular i actualitzada): http://www.ubuntu.com/ ● Distrowatch. Web on trobareu la majoria de les distribucions gnu/linux amb estadístiques de popularitat, novetats...: http://distrowatch.com/ ● FSF (Free Software Foundation). Organització que dóna suport al programari lliure. Podeu veure a la seva web les campanyes en defensa del programari lliure: anti DRM (http://defectivebydesign.org/), badVista (http://badvista.fsf.org/), playOgg (http://playogg.org/)... La FSF va crear i promou la llicència lliure GPLv3. ● FSFe (Free Software Foundation Europe). http://www.spain.fsfeurope.org/index.es.html ● Softcatalà. Organització que promociona el programari lliure i en català: http://www.softcatala.org Pàgina 13 de 13

×