Presentació "Malalties del Son. De la mitologia classica a l'actualitat, passant per Matrix" a càrreg del neuròleg Marcel Rosich

1. “ El Sueño”, Goya Passem una tercera part de la nostra vida dormint. I malgrat dedicar-hi tant de temps moltes persones no s’han aturat mai a pensar que fa el nostre organisme i la nostra ment quan dormim. La presentació que segueix vol despertar el seu interés en el son i veure la influència que aquesta tercera part de la nostra vida té sobre les altres dues.

2. Primer anirem a alguns dels orígens. En la mitologia hi ha molts elements d’interés i motius de reflexió. Només ens centrarem en alguns. En la mitologia grega, per exemple, la personificació del son era Hipnos (Ύπνος Hypnos , ‘son’) i era germà bessó de Tànatos (Θάνατος, “mort”) que personificava la mort no violenta (“la mort dolça”). Ambdós eren fills de Nix (la Nit). El fet que fossin bessons les figures que representaven el son i la mort, recorda les similituds i proximitat aparent entre ambdós estats. Moltes expressions populars hi fan referència, a vegades amb significats referits a persones, situacions o coses, en simbologia canviant segons entors i époques (“estar dormint el son dels justos”, “dormir el son etern”, “estar mort de son”, etc.). Al ser fills de la nit, és inevitable l’associació entre son, mort i nit. Podríem citar moltes altres expressions populars al respecte (em vé a la memòria el títol d’una pel·lícula: “la nit dels morts vivents”). Els equivalents romans respectius van ser Somnus i Mors .

3. El palau de Hipnos era una cova fosca on mai entrava el sol. A l’entrada creixíen roselles i altres plantes hipnòtiques . Cal recordar que la rosella (de petits n’hi dèiem quiquiriquic) és del gènere papaver , com ho és també l’opi. Segons algunes fonts, Hipnos vivia amb Tànatos en un palau subterrani, i segons altres en una cova sota una illa d’on sortia el riu Lete , riu de l’oblid, que calia atravessar quan et moríes. Caronte , persona desagradable i de mal caràcter, era l’encarregat de passar-te d’un costat a l’altre del riu amb la seva barca. Només ho feia si portaves diners i per això s’han trobat cadàvers de l’época hel·lènica amb monedes a la boca. Els que no podíen pagar havíen de vagar 100 anys per la ribera fins que finalment accedia a portar-los sense cobrar.

4. Gustave Doré (1861) La barca de Caronte i la imatge d’atravessar un riu després de morir-te ha tingut bon tractament en el mòn de les arts. En époques recents les coses han canviat i sembla que cal atravessar “un túnel” o anar cap a “una llum”, més que no passar un riu. Esperem saber-ho força tard.

5. Hipnos tenia poders. Ho va demostrar per exemple al concedir a Endimión la possibilitat de dormir amb els ulls oberts. Endimión s’havia enamorat de Selene , la lluna, i volia vigilar-la a tothora. Endimión i Selene són també un mite freqüentment tractat en el mòn de les arts, especialment en la pintura.

6. Els interessats poden trobar representacions d’ Endimion i Selene antigues i modernes, fins i tot en els còmics manga.

7. Hipnos va tenir 1000 fills amb Pasítea, anomenats Oniros (les coses que passen en els somnis). Els tres més importants van ser Morfeu , Iquelo i Fantaso , i apareix i en en els somnis dels reis. Algunes fonts diuen que el primer s’ocupava els continguts animats dels somnis, i els altres dos dels animals i objectes que sort i en en els mateixos. Morfeu ha tingut també gran presència al llarg de la història en el món de les arts, 7é art inclòs. És per exemple personatge principal de la sèrie Matrix, en la que actua com una figura paternal que desperta a una persona escollida, Neo , que ha de salvar la humanitat (en un pacte amb les màquines) amb l’ajuda d’una tercera persona, configurant una estructura trinitària (un pare, un fill, una ajuda inspiradora). Precisament és diu Trinity.

8. L’anàlisi d’aquestes idees mitològiques mostra que la visió del son en aquests temps suscitava una inherent relació amb la mort i el misteri de la foscor i la nit. De fet, aquestes sensacions no han desaparegut pas i es mantenen en la ment de moltes persones encara. The Sandman (Morfeu) de Neil Gaiman

9. Quines són les paraules que utilitzem?. Del llatí somnum , deriven al català : son , somni, i al castellà : sueño , ensueño. De somnum vénen també els cultismes somnífer, somnolència i sonambulisme , entre altres. En castellà, “s ueño ” designa l’acte de dormir. Pel que és l’acte de somniar existeix la paraula ensueño , tot i que sol usar-se també la genèrica soñar = tener un sueño . Però sovint s’usa “sueño” per tot (exemples: “he tenido un sueño ” o “tengo mucho sueño ”).

10. La paraula “somni” s’utilitza per expresar altres coses, com per exemple un desig, o l’arribada d’un aconteixement positiu. La veritat és que això no va massa d’acord amb les estadístiques del que somniem, perquè una bona part dels somnis no són agradables (es tracta de malsons, enredos, complicacions, situacions difícils, etc.). Però tenir “un somni” gairebé sempre es refereix a que arribi quelcom desitjat.

11. De somnum vénen també expressions populars tant descriptives com la de somia-truites .

12. De nit ens movem amb certa freqüència. Si ens despertem ens adormim millor canviant de posició. Si no ho podem fer, per dolor, malaltia, etc., ens costa més recuperar el son. Les posicions que solen adoptar-se són força personals i cadascú té les seves preferències. També anem modificant les posicions del dormir al llarg de la vida.

13. El que passa quan dormim : Somiem: comencem a somiar una hora després de quedar adormits. Millora la pell: produïm més hormones del creixement i generem proteïnes per regenerar cèl·lules. Perdem pes: entre 28 i 42 grams. Consolidem el que hem aprés: processem la informació del dia, i eliminem la innecessària. Baixa la temperatura corporal (a que és agradable tapar-se?). Baixa l’activitat fisiològica: tensió arterial, freqüència cardiaca i respiratòria. Variacions del flux sanguini a nivell pèlvic causen tumefacció al clítoris i ereccions al penis. Quan somiem apareixen moviments oculars ràpids i es produ ei x una disminució de l'activitat de les glàndules lubricants dels ulls i gola, produint sensació de sequedat . Canviem la postura unes 30 vegades cada nit, una mitjana de 1 vegada cada 14 minuts. Fem gestos facials i parpalleig .

14. Tenim somnolència. Tensió i ansietat. La tensió és causa i a la vegada conseqüència de la carència de son. Cólera, irritabili tat i depressió. Dificultat per la concentració. Pèrdua de memòria. Menor capacitat de reacció (conducció vehicles, etc.) Reducció de la resposta immune. El que passa quan no dormim :

15. Es diu popularment que el general Alvarez de Castro, que va defensar la ciutat de Girona en la Guerra del Francés, va ser torturat impedint-li dormir. No sembla cert, ja que va acabar el tercer i darrer setge malalt, i després de ser tralladat primer a Perpinyà i després al castell de Figueres, va morir possiblement de la malaltia que ja portava. És possible morir-se de son?. L’expressió la usem sovint per dir que tenim molta son i volem anar a dormir. Però la pregunta és si el no domir portaria finalment a la mort. No es sap ben bé, però sembla que per més que s’intenti que algú no s’adormi acaben produïnt-se micro-sons que fan l’experiment impossible. De tota manera s’ha usat com a mètode de tortura.

16. Les fases del son: Fase I Son superficial Fase II Desconexió entorn (intervenció talàmica). Fase III Major desconexió. Despertar confús. Fase IV Son profund. Tó muscular molt reduït. Reparador. Terrors nocturns. Sonam- bulisme. Fase MOR Somnis. Tó muscular nul. (MOR significa “moviments oculars ràpids”)

17. Els somnis són un procés imaginatiu de la ment que té lloc durant mentre la persona dorm . És durant les fases MOR quan es s omia . Donat que s’en produeixen quatre a cinc cada nit, somiem durant aquest nombre de vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase MOR o immediatament després. Per recordar-los tots seria necessari despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el període de fase MOR .

18. Els animals també som i en? Alguns animals també passen per fases MOR del son . Els mamífers tenen més probabilitat de somiar degut a que tenen un cicle de son més semblant als humans. Els cavalls , ànecs i ovelles poden dormir drets o ajeguts . Només presenten fases MOR si est a n ajeguts . L’animal que més temps passa en fase MOR és l’ armadillo . L e s balenes i dofins són diferents: com que han de sortir periòdicament a respirar només certes parts del cervell dormen en un moment donat . Mukhametova LM, Supina AY, Polyakovaa IG (1977-10-14). "Interhemispheric asymmetry of the electroencephalographic sleep patterns in dolphins". Brain Research 134 (3): pp. 581-584.

19. La importància de les malalties del son està essent reconeguda de forma creixent en els països industrialitzats. En el món actual, on es valora cada vegada més com obtenir un “alt rendiment” de persones i organitzacions, factors com la productivitat laboral , l’absentisme laboral per baixes mèdiques , els accidents de treball i de trànsit , i els costos que suposen, han demostrat estar en estreta relació amb el “bon dormir” .

20. El son no restaurador s’ha transformat, més enllà d’un problema de salut individual, en un de conseqüències socials i mèdiques rel·levants, afectant per igual tots els grups etaris, econòmics i socials. Poder disposar de Laboratoris d’Estudi del Son forma part essencial dels sistemes de salut desenvolupats. L’instrument diagnòstic principal és la polisomnografia (PSG) , que permet un registre continu de diferents paràmetres associats a la funció fisiològica del son.

21. Pràcticament cap especialitat mèdica està al marge del que signifiquen els trastorns del son . La neurologia, psiquiatria, psicologia, cardiologia, otorrinolaringologia, medicina dental, pneumologia, son totes elles parts integrals de l’estudi de la son. Malgrat això, l’interés pel son, pels somnis i pel significat d’aquestos ha estat enormement més important al llarg de la història en la mitologia, rel·ligió, política, art (literatura, pintura, escultura, cinema, etc.) i cultura general popular, que en la medicina. De fet, fins fa 100 anys no hi ha hagut cap especial atenció mèdica sobre aquests.

22. El son és vital per a l’existència humana, i les seves funcions són múltiples. La Classificació Internacional de Trastorns del Son (ICSD) inclou actualment 88 malalties diferents. Els símptomes pels que és manifesten son principalment insomni , somnolència diürna , trastorns del cicle son-vigilia i/o parasomnies (fenòmens motors o experiencials associats al son). En països industrialitzats del 20 a 30% de la població general presenta trastorns del son . D’aquesta població, fonamentalment pel desconeixement, només una petita proporció rep un diagnòstic i tractament adequats.

23. Els costos associats a la manca de tractament de malalties del son es calculen, segons la Societat Alemanya de Medicina del Son (DGSM), d’uns 150.000 euros per cada cas no tractat. Solament si es considera la problemàtica de l’ insomni ja ens trobem que és una causa important de morbi-mortalidad en la societat moderna. A això cal sumar-hi el cost del tractament mèdic , absentisme i disminució de la productivitat laborals, a més dels associats a depressió i augment del consum d’alcohol .

24. El major impacte econòmic s’associa als accidents de trànsit , als accidentes laborals i la pèrdua de productivitat . Aquests poden conduir a grans tragèdies. Un bon exemple n’és la catàstrofe natural del Exxon Valdez al 1989, (capità dormint en comptes de dirigir el timò). Sleep deprivation

25. Els accidents de trànsit són 7 vegades més freqüents entre les persones amb apnees obstructives . La somnolència és causa directa del 30 al 40 % de tots els accidents de camions . En un estudi realitzat a Espanya entre conductors deprivats i no deprivats de son, va trobar-se que el risc de tenir un accident de trànsit entre els deprivats era de 35 % en 5 anys comparada amb el 5 % dels que dormen bé. Algú pot dir que no ha tingut son mentre conduía el seu vehicle?

26. Mother and Child Detall de les Tres Edats de la Dona Gustav Klimt Algú es recorda quan de petits ens adormíem damunt de la mare (o del pobre pare?).

27. Fi. Si algú s’ha adormit sense arribar al final de la presentació, dues possibilitats: ho ha estat molt avorrida o qui sigui potser haurà de demanar hora urgent a alguna Unitat d’Estudi del Son.