2. TÍTOL: Matrimoni Arnolfini
AUTOR: Jan van Eyck
CRONOLOGIA: 1434 (s. XV)
ESTIL: Art gòtic flamenc
DIMENSIONS: 82cm x 60cm
SUPORT: Taula
TÈCNICA: Oli
LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu National Gallery (Londres)
3. Art gòtic (s.XIII – s.XV): desenvolupat a l’Europa occidental
durant els últims segles de l’Edat Mitjana, coincidint amb la
plenitud i la crisi de la mateixa.
Màxim desenvolupament de la cultura urbana, on apareixen
la burgesia i les universitats, entre d’altres, així com
l’accentuació de conflictes (revoltes populars).
Art gòtic flamenc: Originat en les terres de Flandes (actual
Bèlgica) al segle XV (finals de l’art gòtic). En aquell moment,
Flandes vivia un auge econòmic a causa de la desenvolupada
industria tèxtil. Aquest comerç va produir l’enriquiment de la
burgesia, que es convertí en principal demandant d’obres
d’art.
4.
Principals característiques de la pintura gòtica flamenca:
Pintura realista, de la vida quotidiana.
Interès per la bellesa material de les coses.
Gran importància als colors.
Recerca del naturalisme, que duu als pintors flamencs a tenir
preferència per la representació detallista i minuciosa dels
objectes.
Es fa servir l’oli sobre taula.
Els germans Van Eyck introdueixen una novetat: es tracta d’un
vernís d’assecada ràpida, que s’aplica sobre la pintura per tal
que aquesta brilli i es mantingui millor.
5. Temes més representats en la pintura flamenca:
Religiosos
Paisatges
Retrats, molt realistes, i sobretot de personatges
burgesos.
En general, els quadres no eren de grans mides, ja que la
seva funció era decorar les parets de les vivendes.
L’autor del Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck (1390-1441)
és considerat el més important dels pintors flamencs.
7. ELS PROTAGONISTES:
Giovanni de Arrigo Arnolfini era un
ric comerciant italià, que dugué a
terme importants càrrecs a la cort
de Felip el Bo.
Giovanna Cenami procedia
d’una adinerada família italiana.
Tot i que el matrimoni entre els dos havia sigut concertat amb suma precaució, no
resultà com s’esperava: no van tenir fills i, anys després, Arnolfini va ser portat als
tribunals per una amant despitada que buscava compensació.
8. Escena representada: una parella de rics burgesos apareix dempeus
a la seva habitació. L’espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la
mà dreta, mentre reposa l’esquerra al seu ventre. La postura
d'ambdós és hieràtica i solemne. Estan contraient matrimoni a la
seva pròpia casa (fins a mitjan segle XVI, no era necessària la
presència d’un sacerdot, però sí la d’uns testimonis, que apareixen
representats al mirall del fons, i entre els quals es troba el propi
autor de l’obra).
Ell duu un vestit fosc, mentre que ella porta
un vestit verd (color que representa fertilitat,
tot i que no està embarassada), i un vel blanc
que li cobreix el cabell.
Al marc del mirall hi apareixen representades deu
escenes de la Passió de Crist.
9. La minuciositat i el
detall a l’hora de
representar, el
naturalisme, i la
preocupació per la
llum, eren
característiques
pròpies dels pintors
flamencs.
10. Apareixen molts símbols en aquesta pintura, importants a
l’hora d’entendre la intenció de l’autor. En destaquen:
Les taronges: simbolitzen la riquesa i la prosperitat
econòmica , en ser importades del sud i un luxe al nord
d’Europa.
Els esclops: representen el vincle amb el sòl
sagrat de l’habitatge, i són senyal de que
s’està celebrant una cerimònia religiosa.
Anar descalça significa
que el matrimoni està trepitjant un sòl sant.
11. Els rosaris: eren un regal habitual del nuvi a la seva futura
esposa. El cristall es símbol de puresa, i el rosari indica la
virtut de la núvia.
El gos: Dóna un toc de gràcia en un quadre
de gran solemnitat. El detallisme del pèl demostra
la tècnica que posseeix l’autor. El gos representa fidelitat.
12. Una gàrgola somrient: Es troba darrere les mans de la
parella, es creu que indicava el mal que en un futur cauria
sobre els dos, ja que teòricament, Giovanni era un
faldiller.
El fet que l’autor signi damunt el mirall
i aparegui representat com a testimoni
<<Johannes de Eyck fuit hic.>>
de la cerimònia indica que els autors
de les obres d’art tenien eren més reconeguts
aquí.
com a artistes que en èpoques anteriors. Jan van Eyck va estar 1434
13. La funció d’aquest quadre, com la de la gran majoria de la
mateixa època, era decorativa.