Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. MATRIMONI
ARNOLFINI
Cristina González

2.  TÍTOL: Matrimoni Arnolfini
 AUTOR: Jan van Eyck
 CRONOLOGIA: 1434 (s. XV)
 ESTIL: Art gòtic flamenc
 DIMENSIONS: 82cm x 60cm
 SUPORT: Taula
 TÈCNICA: Oli
 LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu National Gallery (Londres)

3.  Art gòtic (s.XIII – s.XV): desenvolupat a l’Europa occidental
durant els últims segles de l’Edat Mitjana, coincidint amb la
plenitud i la crisi de la mateixa.
 Màxim desenvolupament de la cultura urbana, on apareixen
la burgesia i les universitats, entre d’altres, així com
l’accentuació de conflictes (revoltes populars).
 Art gòtic flamenc: Originat en les terres de Flandes (actual
Bèlgica) al segle XV (finals de l’art gòtic). En aquell moment,
Flandes vivia un auge econòmic a causa de la desenvolupada
industria tèxtil. Aquest comerç va produir l’enriquiment de la
burgesia, que es convertí en principal demandant d’obres
d’art.

4. 





Principals característiques de la pintura gòtica flamenca:
Pintura realista, de la vida quotidiana.
Interès per la bellesa material de les coses.
Gran importància als colors.
Recerca del naturalisme, que duu als pintors flamencs a tenir
preferència per la representació detallista i minuciosa dels
objectes.
Es fa servir l’oli sobre taula.
Els germans Van Eyck introdueixen una novetat: es tracta d’un
vernís d’assecada ràpida, que s’aplica sobre la pintura per tal
que aquesta brilli i es mantingui millor.

5.  Temes més representats en la pintura flamenca:
 Religiosos
 Paisatges
 Retrats, molt realistes, i sobretot de personatges
burgesos.
 En general, els quadres no eren de grans mides, ja que la
seva funció era decorar les parets de les vivendes.
 L’autor del Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck (1390-1441)
és considerat el més important dels pintors flamencs.

6.  FORMA: Pictòrica
 COMPOSICIÓ: Oberta
 PERSPECTIVA: Frontal
 ESTRUCTURA COMPOSITIVA:
 LLUM: Artificial
 CROMATISME: Predomini de colors càlids

7.  ELS PROTAGONISTES:
Giovanni de Arrigo Arnolfini era un
ric comerciant italià, que dugué a
terme importants càrrecs a la cort
de Felip el Bo.
Giovanna Cenami procedia
d’una adinerada família italiana.
Tot i que el matrimoni entre els dos havia sigut concertat amb suma precaució, no
resultà com s’esperava: no van tenir fills i, anys després, Arnolfini va ser portat als
tribunals per una amant despitada que buscava compensació.

8.  Escena representada: una parella de rics burgesos apareix dempeus
a la seva habitació. L’espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la
mà dreta, mentre reposa l’esquerra al seu ventre. La postura
d'ambdós és hieràtica i solemne. Estan contraient matrimoni a la
seva pròpia casa (fins a mitjan segle XVI, no era necessària la
presència d’un sacerdot, però sí la d’uns testimonis, que apareixen
representats al mirall del fons, i entre els quals es troba el propi
autor de l’obra).
 Ell duu un vestit fosc, mentre que ella porta
un vestit verd (color que representa fertilitat,
tot i que no està embarassada), i un vel blanc
que li cobreix el cabell.
Al marc del mirall hi apareixen representades deu
escenes de la Passió de Crist.

9. La minuciositat i el
detall a l’hora de
representar, el
naturalisme, i la
preocupació per la
llum, eren
característiques
pròpies dels pintors
flamencs.

10. Apareixen molts símbols en aquesta pintura, importants a
l’hora d’entendre la intenció de l’autor. En destaquen:
 Les taronges: simbolitzen la riquesa i la prosperitat
econòmica , en ser importades del sud i un luxe al nord
d’Europa.
 Els esclops: representen el vincle amb el sòl
sagrat de l’habitatge, i són senyal de que
s’està celebrant una cerimònia religiosa.
Anar descalça significa
que el matrimoni està trepitjant un sòl sant.

11.  Els rosaris: eren un regal habitual del nuvi a la seva futura
esposa. El cristall es símbol de puresa, i el rosari indica la
virtut de la núvia.
 El gos: Dóna un toc de gràcia en un quadre
de gran solemnitat. El detallisme del pèl demostra
la tècnica que posseeix l’autor. El gos representa fidelitat.

12.  Una gàrgola somrient: Es troba darrere les mans de la
parella, es creu que indicava el mal que en un futur cauria
sobre els dos, ja que teòricament, Giovanni era un
faldiller.
 El fet que l’autor signi damunt el mirall
i aparegui representat com a testimoni
<<Johannes de Eyck fuit hic.>>
de la cerimònia indica que els autors
de les obres d’art tenien eren més reconeguts
aquí.
com a artistes que en èpoques anteriors. Jan van Eyck va estar 1434

13.  La funció d’aquest quadre, com la de la gran majoria de la
mateixa època, era decorativa.