Narrativa interactiva: "Bear 71"

Grau en Multimèdia Curs 2011/12 – 2n
Semestre
Narrativa interactiva
PAC 3 – Anàlisi: "Bear 71"
Autor
Jordi Zango Novell
jzango@uoc.edu
Data de lliurament
25/04/2012

Índex
1. Introducció.........................................................................................................3
1.1.National Film Board of Canada.................................................................. 3
1.2.Bear 71....................................................................................................... 3
2. L'interactiu “BEAR71”....................................................................................... 5
2.1.Estructura del lloc....................................................................................... 5
2.2.Sistema de navegació.............................................................................. 10
2.3.Model d'organització de la informació......................................................10
2.4.Diagrama de fluxos...................................................................................12
3. Conclusió........................................................................................................ 13
4. Fonts............................................................................................................... 14
5. Llicència.......................................................................................................... 14
Narrativa interactiva - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 2

1. Introducció
1. Introducció
1.1. National Film Board of Canada
La National Film Board of Canada (NFB) és una organització pública del
Canadà inicialment creada per a promoure treballs cinematogràfics. Entre els seus
objectius es troba el de facilitar la difusió d'obres que puguin ser d'interès tant per
al públic del mateix país com per al de l'estranger, produint i distribuint treballs
que bé tinguin com a tema principal qüestions rellevants que generin debat i
suposin una crida d'atenció social o que representin una innovació a nivell estètic o
tècnic.
Al llarg de la seva història, han estat moltes les obres produïdes per la NFB
que han aconseguit alguna mena de premi o guardó, reflectint l'alt nivell de
qualitat de la majoria de treballs en què ha col·laborat1
.
Donat el desenvolupament tècnic de la cinematografia i de la multimèdia en
general, la NFB ha evolucionat i ara inclou entre els treballs que promou no només
pel·lícules o documentals sinó també autèntics productes multimèdia en què
trobem un alt grau d'interactivitat amb l'espectador o usuari, com per exemple
l'obra Bear 71.
Iŀlustració 1: Logo de la National
Film Board of Canada
1.2. Bear 71
Bear 71 és un documental del que són autors Jeremy Mendes i Leanne
Allison, ambdós membres de la NFB. Mitjançant l'experiència de la protagonista, un
ós femella al que anomenen Bear 71, s'ens explica la vida dels animals i l'entorn
natural en el Parc Nacional Banff al Canadà. L'obra és una crida d'atenció sobre els
efectes que l'ésser humà i el seu desenvolupament tenen sobre l'ecosistema,
especialment en els llocs on els animals salvatges veuen invadit el seu entorn
natural per les construccions de l'home.
1 Una mostra del prestigi d'aquesta organització i la qualitat dels seus treballs és que podem trobar
obres que opten a importants premies (com per exemple el reportatge interactiu que ens ocupa,
Bear71) i d'altres que els van rebre ja fa algun temps, indicant que la seva tasca i el bon nivell s'ha
mantingut al llarg dels anys. Un curtmetratge que podria ser representatiu és “Neighbours”, dirigit l'any
1952 per Norman McLaren i que va suposar en la seva època tota una revolució a nivell tècnic i estètic
per la utilització que va fer de la figura humana mostrada en una història construida mitjançant la
tècnica del treball fotograma a fotograma anomenada “stop motion”.

1. Introducció
Aquest projecte es basa principalment en un documental web interactiu
però és, en la seva globalitat, una obra transmèdia donat que inclou a més una
instal·lació artística itinerant que va ser estrenada al New Frontier del Sundance
Film Festival2
el 20 de gener d'enguany, i té també presència en les xarxes socials.
Està present a Twitter3
i també, mitjançant un blog a Tumblr4
, invita als visitants a
jugar el paper d'un dels animals salvatges controlats al Parc Banff.
Bear 71 ha estat nominada per als Webby Awards5
de 2012 en les
categories de projecte web (apartats Activism6
i NetArt7
) i film i vídeo en línia
(apartat Best Use of Interactive Video8
), que es concediran el proper 21 de maig.
2 La instal·lació, en la que ha col·laborat Lance Weiler, té algunes característiques curioses que li
afegeixen originalitat al projecte. Per exemple, utilitzant iPads, l'usuari pot fer ús d'una capa afegida de
realitat augmentada per a accedir als vídeos obtinguts amb les càmeres de camp.
3 Centrada entorn al nick @iambear71.
4 <http://iambear71.tumblr.com/>
5 Els Webby Awards són considerats els “Oscars de la web” <http://blog.nfb.ca/2012/04/12/7-webby-
award-nominations-nfb-interactive/>
6 <http://pv.webbyawards.com/ballot/53>
Iŀlustració 2: "Bear 71", documental transmèdia.

2. L'interactiu “BEAR71”
2.1. Estructura del lloc
El documental web del projecte interactiu Bear 71 es troba integrat al portal
Start Watching de la National Film Board of Canada, i s'hi pot accedir mitjançant
l'enllaç següent:
http://bear71.nfb.ca/#/bear71
Quan hi accedim, trobem tres parts ben diferenciades:
• Un menú superior amb opcions completament externes al documental i
que estan relacionades amb el portal que el conté (“Home”, “Explore”,
“Playlists”, “Channels”, “Blog”, “Interactive”, “Search”, “Help”, “Français”). Totes
elles ens fan abandonar el documental i condueixen a altres parts i opcions
pròpies del portal.
• Una part central on trobem l'espai interactiu principal del documental, en
forma de mapa navegable, que dóna accés a l'usuari a un parc virtual.
• Un menú inferior on podem trobar opcions que podem anomenar
Iŀlustració 3: Pantalla de presentació automàtica

genèriques però que tenen a veure amb l'obra (“About”, “Read The Story”,
“Tumblr”, “Credits”, “Share”, “Mute”, “Fullscreen”). Algunes d'elles ens porten
a altres llocs externs (obrint pàgines noves), altres proporcionen informació
addicional (respecte al documental, la història i els seus autors) i d'altres
proporcionen opcions que afecten a la forma en què accedim als continguts
audiovisuals (volum de l'àudio i mida de la pantalla).
Només entrar a l'adreça indicada, s'inicia la part del documental que ens
explica la història que serveix de fil conductor. Aquesta consta d'onze capítols
diferents basats en àudio (encara que alguns d'ells també estan acompanyats de
vídeo) que es van reproduint de forma automàtica i que, si l'usuari no decideix
interrompre, tenen una durada total aproximada de vint minuts.
En tot moment l'usuari té la llibertat de detenir la història, saltar entre els
seus capítols i repetir-la tantes vegades com vulgui. La reproducció de la història
no afecta a la interacció de l'usuari amb el mapa, que és el que fa de menú
principal de la part interactiva del documental.
Un cop acabada la narració automàtica de la història, l'usuari segueix
disposant de la interactivitat que proporciona el mapa navegable.
La distribució que es fa en el nivell superior, en els menús d'opcions
externes i genèriques ja descrits, agrupa les diferents opcions per categories. Dins
de cada menú, es fa una agrupació temàtica de manera que cadascuna de les
opcions ens porta a altres grups d'opcions relacionades entre elles.
Però deixant de banda aquesta classificació més genèrica i entrant en el
Iŀlustració 4: Els tres grans grups d'opcions que s'ofereixen a l'usuari

que és pròpiament el documental i l'accés als continguts multimèdia que ofereix a
l'usuari podem observar que tota la informació ha estat fragmentada en petites
unitats de text, àudio i vídeo. Aquesta fragmentació compleix tres funcions
principals:
1. Sintetitza el missatge, fent que sigui més entenedor.
2. Ajuda a retenir l'atenció de l'usuari.
3. Facilita la navegabilitat gràcies al “poc pes” dels objectes multimèdia
utilitzats.
La col·locació dels diferents objectes gràfics en la interfície d'usuari i la mida
que es dóna a cadascun d'ells defineix un primer nivell de jerarquització i
adjudicació de prioritats. Veient la grandària del mapa interactiu, que ocupa
pràcticament tota la pantalla, resulta clar que els autors han volgut potenciar
l'experiència d'exploració per part de l'usuari.
Des del mapa, nucli bàsic del documental, l'usuari pot accedir a altres grups
d'opcions que s'agrupen temàtica o funcionalment:
• Els diferents ítems o opcions que es mostren en el mapa i representen
animals, plantes, el pas del tren i ubicacions concretes. Clicant damunt de
cadascun d'ells s'accedeix a imatges estàtiques (fotografies) o vídeos que
constitueixen el nivell més baix en la jerarquia de navegació. Són la unitats
mínimes o trossos més petits d'informació amb els que està format el
documental. Cal destacar que la ubicació d'aquestes opcions no és en tots
el casos fixa, ja que hi han ítems que es mouen aleatòriament pel mapa.
Iŀlustració 5: L'usuari troba diferents ítems que
representen animals, plantes o llocs en el mapa
interactiu. Iŀlustració 6: Cadascun dels items que es mouen
o estan fixos en el mapa interactiu porta a una
fotografia o un vídeo
• Un cas especial d'ítems o opcions que es poden trobar en el mapa és el de

la representació d'humans com a usuaris del parc virtual que representa el
mapa. Quan es clica damunt d'un d'aquests ítems, apareix una mena de
panell de televisors format per una pantalla més gran rodejada d'altres de
més petits. L'usuari pot seleccionar una de les pantalles més petites per a
què el seu contingut sigui mostrat en la pantalla més gran.
Iŀlustració 7: Una de les originals propostes d'aquesta obra és la de poder ver a
altres usuaris mentre l'han estat utilitzant
• En la part superior dreta del mapa es disposa d'un mini-mapa que mostra
en tot moment a l'usuari en quin sector del parc es troba i on estan la resta
d'ítems mòbils. Si cliquem damunt d'aquest petit mapa accedim a una
versió ampliada de mini-mapa on apareixen tots els sectors i les llegendes
explicatives. Clicant damunt d'un dels sectors l'usuari és portat a la zona
que representa en el mapa interactiu.
Iŀlustració 8: En la versió gran del minimapa pot apreciar-se com el
parc virtual està dividit en onze sectors. Curiosament, el mateix
nombre de capítols de que està formada la història d'aquest
documental
• A l'esquerra, podem trobar la opció “Story”, que ens dóna accés als onze
capítols que formen la història principal del documental.

Iŀlustració 9: L'usuari pot accedir en
qualsevol moment a qualsevol dels onze
capítols de la història
• Una opció especial que no para de moure's tota l'estona per la pantalla és la
d'un petit triangle que, al clicar-lo, ens apropa ràpidament a on es troba
Bear 71.
Iŀlustració 10: Aquest petit triangle mostra la
direcció en què es troba "Bear 71". Clicant-lo
ens hi apropem ràpidament
• Finalment, en la part inferior esquerra s'ens ofereix la opció de detenir o
reprendre la reproducció seqüencial dels capítols de la història o, un cop
finalitzada aquesta, la possibilitat de tornar-la a començar.
Iŀlustració 12: Un cop finalitzada la
narració de la història, s'ofereix en
aquest mateix lloc la possibilitat de
tornar a començar
L'organització de la informació és coherent i es mostra ben agrupada.
L'usuari té diferents alternatives per a moure's i explorar el documental, fet aquest
que ofereix un alt grau de llibertat que facilita la interacció de l'usuari amb l'obra.
Iŀlustració 11: L'usuari pot detenir o reprendre en qualsevol
el capítol de la història que s'estigui reproduint

2.2. Sistema de navegació
Per un costat i donat que l'usuari disposa de tota llibertat per a marcar
l'itinerari que prefereixi sense cap ordre, podem dir que la navegació per aquesta
obra és oberta. A més és aquest un aspecte que sembla que els autors s'han
preocupat molt de potenciar.
D'altra banda, podríem dir que la navegació és eminentment interna i tan
sols podem considerar-la externa si fem ús dels menús d'opcions externes i
genèriques.
2.3. Model d'organització de la informació
L'alt grau de llibertat que s'ofereix a l'usuari fa que, inicialment, pugui ser
una mica complicat definir el model d'organització de la informació d'aquest
documental. Per això, he optat per considerar els diferents models que es
proposen i comprovar si el lloc compleix els requeriments en cadascun dels casos.
• Models lineal i circular: característica essencial d'aquests models és que
l'usuari no tingui més opció que retrocedir o avançar. Resulta evident que
aquesta condició no es compleix donada la gran mobilitat de la que disposa
l'usuari.
• Indexada: el lloc no coincideix amb aquest model en què es proposa un
menú d'opcions que únicament porten a una resposta per després tornar al
menú.
• Jeràrquica: descarto aquest model perquè les opcions no s'ofereixen de
forma descendent, en el que seria una estructura d'arbre.
• Lineal jeràrquica: no és d'aquest tipus donat que no és ni lineal ni
jeràrquica.
• Ramificada: no és d'aquest tipus perquè, malgrat la història s'explica
automàticament de forma seqüencial, no hi ha una concatenació
d'esdeveniments que marquin una trajectòria de navegació.
• Lineal ramificada: no pertany a aquest model perquè no és ni lineal ni
ramificada.
• Matricial: les diferents opcions d'un grup no porten a les de cap altre, per
això descarto aquest model.
• Paral·lela: no correspon a aquest model perquè no hi han seqüències
lineals que s'hagin de seguir per arribar a les diferents opcions.
• Concèntrica: en aquest model es requereix una sèrie de seqüències lineals
que parteixin d'un node d'entrada. Encara que en el projecte no hi han
seqüències lineals rígides, si que podem classificar la seqüència de la
història com a lineal encara que se'ns ofereixi molta flexibilitat a l'hora de
seguir-la o no. A més, el mapa interactiu possiblement podria considerar-se

com a nucli aglutinador on convergeixen la resta d'opcions.
• Reticular: en aquest cas, el lloc no compleix el requisit de que els elements
es trobin interconnectats entre ells. Però, per altra banda, l'alt grau de
flexibilitat per a l'usuari en la navegació sí que sembla que s'apropi al que
ofereix una estructura reticular.
• Contributòria: no he aconseguit trobar informació respecte a les imatges
d'usuaris que apareixen en les opcions “Human”. En cas que no es tracti
d'una simulació i les imatges realment hagin estan aportades, llavors
podem considerar que sí que pot pertànyer a aquest model.
• Mixta: està clar que les característiques una especials d'aquest projecte fan
que sigui difícil classificar-lo com a pertanyent a un sol model d'organització
de la informació. Per això, si hi ha alguna cosa segura, és que ens trobem
davant d'una estructura mixta.
Després d'aquestes consideracions doncs, en la meva opinió, l'organització de la
informació en el projecte Bear 71 és una estructura mixta en la que podem trobar
característiques de les estructures concèntriques, reticulars i contributòries.

2.4. Diagrama de fluxos

3. Conclusió
3. Conclusió
El disseny i la realització tècnica del documental és realment espectacular i
impactant. Tenint en compte a més que està integrada en un producte transmèdia,
ben segur que el seu impacte en la instal·lació física oberta al públic encara deu ser
major.
La navegació pel mapa i el punt d'aleatorietat d'alguns dels moviments de
càmera poden, per moments, causar una mica de confusió en l'usuari. Però dóna
la impressió que aquest efecte, junt amb el dels animals que es van movent,
estigui pensat per a causar aquesta mena d'impressió, tot recordant els moments
de desorientació que podem arribar a sentir en un parc forestal en el món real.
Alguns detalls, com la integració dels éssers humans com a actors en el
projecte ajuden a prendre conciència del paper fonamental que juguem en la
conservació de la natura i en la importància que té la seva preservació. I aquest,
sens dubte, és un dels objectius de l'obra.
En definitiva, Bear 71 és producte altament recomanable i un molt bon
exponent de cap a on es dirigeixen aquests tipus de projectes multimèdia.

4. Fonts
4. Fonts
• Mendes, Jeremy; Allison, Leanne. (2012). Bear 71. [Data de consulta: 20
d'abril de 2012]. <http://bear71.nfb.ca/#/bear71>
• National Film Board Of Canada. Start Watching. [Data de consulta: 24
d'abril de 2012]. <http://www.nfb.ca/>
• National Film Board Of Canada. Pàgina institucional. [Data de consulta: 24
d'abril de 2012]. <http://www.onf-nfb.gc.ca/eng/home.php>
• McLaren, Norman. (1952). Neighbours. [Data de consulta: 24 d'abril de
2012]. <http://www.nfb.ca/film/neighbours_voisins>
• Lite, Enrique. (12 de març de 2012). Bear 71: hacia el documental interactivo.
[Data de consulta: 24 d'abril de 2012]. <http://www.moio.org/bear-71-hacia-
el-documental-interactivo/>
• Andersen, Michael. (21 de febrer de 2012). Documentary Film Bear 71 Tags
and Tracks Viewers. [Data de consulta: 24 d'abril de 2012].
<http://www.wired.com/magazine/2012/02/documentary-film-bear-71-tags-
and-tracks-viewers/>
• Sundance Film Festival. Films and Events – New Frontier. [Data de consulta:
24 d'abril de 2012]. <http://www.sundance.org/festival/film-events/new-
frontier/>
• Sundance Film Festival. Bear 71. [Data de consulta: 24 d'abril de 2012].
<http://www.sundance.org/festival/film-events/bear-71/>
• The Webby Awards. 16th Annual Webby Awards. [Data de consulta: 24
d'abril de 2012]. <http://pv.webbyawards.com/>
• NFB. NFB.ca Blog. [Data de consulta: 24 d'abril de 2012].
<http://blog.nfb.ca/2012/04/12/7-webby-award-nominations-nfb-
interactive/>
• Bear 71. Tumblr. [Data de consulta: 24 d'abril de 2012].
<http://iambear71.tumblr.com/>
5. Llicència
Aquest treball és obra de Jordi Zango Novell, amb llicència Creative Commons
Atribució-NoComercial-CompartirIgual BY-NC-SA 3.0 Unported.

Narrativa interactiva: "Bear 71"

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (19)

Similar to Narrativa interactiva: "Bear 71"

Similar to Narrativa interactiva: "Bear 71" (20)

More from Jordi Zango Novell

More from Jordi Zango Novell (6)

Narrativa interactiva: "Bear 71"