• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Musica a la prehistòria i a l`edat antiga per Jose V. Saporta Capella
 

Musica a la prehistòria i a l`edat antiga per Jose V. Saporta Capella

on

  • 441 views

BREVE RESUMEN DE LA EVOLUCIÓN DE LA MÚSICA DESDE LA PREHISTORIA HASTA LA EDAD MEDIA POR. J.V.S.C

BREVE RESUMEN DE LA EVOLUCIÓN DE LA MÚSICA DESDE LA PREHISTORIA HASTA LA EDAD MEDIA POR. J.V.S.C

Statistics

Views

Total Views
441
Views on SlideShare
441
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Musica a la prehistòria i a l`edat antiga per Jose V. Saporta Capella Musica a la prehistòria i a l`edat antiga per Jose V. Saporta Capella Presentation Transcript

    • LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA I A L’EDAT ANTIGA EXISTEIX LA MÚSICA ? COM ÉS AQUESTA MÚSICA ? REALITZAT PER :JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA REALITZAT PER: JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA
    • MÚSICA A LA PREHISTÒRIA I A L’EDAT ANTIGA 4.000.000 a.C. 4000 a.C. s.V PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA Invenció de l’escriptura Cuneïforme a Mesopotàmia Jeroglífica a Egipte EXISTEIX LA MÚSICA? COM ÉS AQUESTA MÚSICA? Estudi de les tribus primitives actuals Totes tenen el seu propi repertori musical Restes arqueològiques d’instruments Xiulets, raspadors, troncs i corns foradats… Pintures rupestres Si hi ha dansa… hi ha música!
    • Social: grans esdeveniments o festivitats Ex. Pas de xiquet a home; trobar parella; bona cacera; donar moral a guerrers... Màgico-religiosa: demanar, mitjançant la dansa i el cant, el benefici d’uns “éssers superiors” (déus, imatges, esperits…) Ex. Allunyar malalties, espantar esperits, fertilitat de les dones… Protagonisme individual: bruixot, sacerdot… MÚSICA RELIGIOSA o SACRA Manifestació col·lectiva Aparició d’uns modes (melodies) pels diferents estats d’ànim: alegria, tristesa, angoixa, por… MÚSICA PROFANA Funció de la música
    • Entorn geogràfic Parla Organització social Grau d’evolució Necessitat Cançoner propi de la tribu Transmissió oral Poden aparèixer modificacions Si la tribu desapareix, desapareix el cançoner Sistema d’escriptura musical Com es defineix la música?
    • Pitàgores (s.VI aC) busca relacions entre els sons i els números. Si es fa vibrar una corda d’un cert gruix i a una certa tensió s’obté un cert so (ex. DO) Si la mateixa corda és la meitat de llarga s’obté el so anomenat octava (DO agut) Si la longitud és de 2/3, d’obté l’anomenada quinta (SOL) Si la longitud és de 3/4 s’obté l’anomenada quarta (FA)… Dedueix que els intervals que s’utilitzen en la música (intervals consonants) són els de relacions numèriques més simples (1/2, 2/3, 3/4 …) Defineix el TO i SEMITÓ Organitza els sons en ESCALES de 7 notes Defineix i justifica els MODES i la seva afectació a l’ànima o ETHOS “El plaer de l’ànima, la Música, està íntimament lligat amb les lleis divines que organitzen l’Univers: els Nombres.” Aristoxen (s. IV aC) ho escriurà tot en un tractat Pitagoras: Santa Cecilia
    • La música a Grècia Per als grecs, la música tenia una gran importància: Era ensenyada amb profunditat a les escoles Donava molt de prestigi en la vida pública Era molt utilitzada en tots els espectacles, sobretot en les tragèdies, on es barrejava teatre, poesia, música i dansa. Pel que fa a la música: L’actor canta com a solista les àries, dialogant amb el narrador (cor) o acompanyat per instruments L’ús de màscares i el mode musical adient ajuden a expressar l’estat d’ànims del personatge. El cor canta des de l’orquestra, just davant de l’escenari, i mirant al públic. Generalment fa el paper de narrador i ajuda a descriure la situació. Canta a l’unisó sovint doblat pels instruments.
    • La major part de la música es transmetia oralment, però cap el s.II a.C. apareixerà un sistema de notació alfabètic: La nota……………………..lletra de l’alfabet grec La durada…………………. codi de ratlles La intensitat i caràcter…… codi de punts Diverses restes de partitures (sobretot epitafis) i l’existència de tractats que expliquen com utilitzar- traduïr aquesta notació a música han permès saber com sonava la música grega (30 minuts!) Epitafi de Seikilos (s. I a.C.?)
    • La música a Roma Poques novetats. La majoria dels músics eren esclaus grecs o havien après de músics grecs. Només es conserven 24’mts. de música romana d’una obra teatral de Terenci. Poques possibilitats d’investigar. Instrument inventat pels romans: l’orgue hydraulos La música està present en tots els grans espectacles, amb grans cors i molts instruments.
    • L’Edat Mitjana (Comença caiguda del imperi Roma 476 – Caiguda de Constantinopla 1453 marquen el fí de l`Édat mitjana ) Grans transformacions d’ordre social, polític, econòmic… Canvi absolut de mentalitat: voluntat d’oblidar el passat Societat molt jerarquitzada: sistema feudal Fragmentació d’Europa: guerres constants entre reialmes, principats… Fam, misèria, epidèmies… Poc interès per la cultura Doctrina cristiana molt forta: Teocentrisme
    • La música religiosa L’Església es manté unida per la seva doctrina Certa estabilitat i cohesió respecte la societat civil Es preocupa per mantenir la cultura: els monestirs es convertiran en autèntics centres culturals: biblioteques, pintura, escultura, poesia, música… Domini de la cultura L’Església decidirà quins llibres es copien i es donen a conèixer i quins queden “empresonats” en les biblioteques dels monestirs.
    • L’Església veu en el cant una eina molt eficaç per unir la gent L’utilitza en les seves celebracions, cerimònies… Cant litúrgic Text de la Bíblia, dels Salms… Funció de lloança a Déu Es prohibeix qualsevol tipus de música instrumental ja que no porta cap comunicació (no té text) i no ajuda a la concentració En un principi, la música cristiana es basava en la grega/romana amb influències de la jueva
    • El cant gregorià L’any 590, Gregori I, monjo benedictí, és nomenat Papa Seguint la voluntat d’unificar al màxim tots els aspectes relacionats amb l’Església, dicta quines i com han de ser les melodies per la liturgia: Cants per la missa “Graduale Romanum” Cants pels oficis “Antiphonale Romanum” Els monjos copien aquests llibres i els distribueixen per totes les esglésies En honor al papa Gregori I, dit el Gran, aquest cant proposat s’anomena Cant Gregorià
    • Per tal de recordar les melodies i poder-les transmetre sense errors, es defineix un sistema de notació musical Sistema de notació neumàtic Neuma: Signe que es col·loca sobre el text i que representa una nota o una xicoteta cèl·lula melòdica Orienten mínimament l’entonació
    • Característiques del cant gregorià: És un cant pla, sense grans salts intervàlics, i monòdic (una sola veu) El ritme, lent, ve donat pel propi ritme del text llatí Sempre és cantat per homes i sense acompanyament instrumental, només l´orgue permés S’utilitzen modes, anomenats modes eclesiàstics, segons siga el caràcter del text
    • Segons la relació entre notes i síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en:
    • Evolució de l’escriptura La indefinició dels neumes i l’aparició de codis propis a diferents monestirs portava a una certa confusió i, molt sovint, a l’error a l’hora d’interpretar la melodia. S. VIII-IX, aparèixen les anomenades línees de referència o pautes per les alçades: primer la referència pel DO, després pel FA… El sistema de neumes també va anar evolucionant cap a un sistema de notes quadrades.
    • Cal destacar a dos monjos en aquest procés d’evolució de l’escriptura musical : Hucbaldo (840-930) i Guido D’Arezzo (995-1050)
    • A principi del s.IX es comença a experimentar sobre melodies gregorianes: Organum (s.IX): sobre una melodia gregoriana (cantus firmus) es crea una segona veu que es separa fins a una distància de quarta o quinta per tornar a acabar a l’unís Gymel (s.IX-X):la distància entre les dues veus és una tercera Homofonia (iguals melodies). Basada en el paralel·lelisme de les veus Polifonia (diverses melodies a la vegada) Discantus (s.XI): les veus busquen el moviment contrari Contrapunt (nota contra nota). Basat en l’oposició de les veus Organum melismàtic o florejat (s.XII): la segona veu s’independentitza de la primera i farà grans melismes sobre la melodia gregoriana (cantus firmus)
    • L’inici de la polifonia obligarà a definir amb molta més precissió la durada de les notes Tractat “Ars cantus mensurabilis” (1260) de Franco de Colonia Explica un sistema de notació proporcional que estableix de manera precisa la durada de les notes. S’utilitzarà fins al Renaixement i la seva revisió donarà lloc al sistema d’escriptura musical actual
    • Aquest nou estil polifònic ofereix enormes possibilitats als compositors Comencen a naixer i eixir diferents estils o escoles (p.e. l’Escola de Notre-Dame de París) Alguns monjos d’aquestes escoles comencen a destacar com a músics i signen les composicions (p.e. Léonin i Pérotin, Escola de Notre-Dame, s.XII- XIII) Poc a poc les veus es van fent més i més independents (a nivell melòdic i rítmic) entre elles, trencant qualsevol paral·lelisme Contrapunt total Comencen a aparèixer dificultats per entendre el text!
    • Ars Nova, un pas endavant (finals s.XIII-XIV) A finals del s.XIII, la societat francesa i italiana, inconformistes amb la situació cultural del moment, demanen un canvi, un avançar. La música aprofitarà totes les novetats per renovar-se amb profunditat: Sistemes de notació per l’afinació i ritme ben definits (treballs de Guido d’Arezzo, Franco de Colonia…) S’afegeix una tercera i quarta veu, cada cop més independents i meny estrictes amb tots els aspectes dels modes religiosos S’utilitzen intervals nous, sobretot el de tercera i sisena, que donen un nou “color” sonor a la composició (aquests intervals seran els responsables del caràcter trist o alegre de la música) Es comenc en a escriure composicions totalment noves, no sempre basades en melodies gregorianes, de caràcter religiós i quasi sempre en llatí amb una polifonia molt treballada. S’anomenaran motets Tractat “Ars Nova”(1320) de Philippe de Vitry El centre cultural més important d’aquesta renovació artística serà Florència
    • Algunes obres importants “Cantigas de Santa Maria” d’Alfons X (1230-1284) Recull d’unes 400 melodies de lloança a la Mare de Déu escrites en gallec i cantades pels pelegrins en el seu pelegrinatge cap a Santiago de Compostela “Misteri d’Elx” i el “Cant de la Sibil·la” Són dos exemples de representacions teatrals que organitzava la pròpia Església per instruïr i atraure públic cap a la religió cristiana. Hi havia una acció teatral i es representaven dins les esglésies. Poc a poc, la introducció d’elements no religiosos va portar a prohibir alguns d’aquests espectacles dins dels temples “Llibre vermell de Montserrat” Recull de cançons i danses copiat a finals del s.XIV i que servia per entretenir els pelegrins. Està escrit en català i llatí “Missa” de Guillaume de Machaut (1300-1377) Considerada la millor composició de l’Ars Nova per la seva tècnica i expressivitat
    • La música profana: trobadors i joglars (s.XI-XIII) Pel que fa a la música, el joglar cantava acompanyat d’algun instrument. Les composicions s’agafaven, generalment, del repertori popular o d’altres compositors més cultes, generalment trobadors pels qui treballaven, i les versionaven amb canvis de lletra segons el que calia explicar Fora dels monestirs, la societat medieval s’organitzava en dues classes també molt jerarquitzades: la gent d’armes i el poble El poble rebia les “notícies” del seu entorn a través dels joglars o ministrils, uns personatges mig vagabunds i rodamons, que anaven de poble en poble oferint el seu espectacle: una barreja de música, dansa, circ i teatre-noticiari
    • Els trobadors apareixen cap al s.XI als llocs on es parlava la llengua provençal La seva activitat literària era la de trobar que significa, en aquest context, "crear literàriament“ en llengua vulgar. El terme poeta es reservava per aquells que escrivien poesia en llatí. El trobador també creava una música per la poesia ja que aquesta sempre es transmetia mitjançant el cant. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador saber cantar i tocar algun instrument. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions. Els temes tractats eren, bàsicament, l’amor cortés, la crítica i sàtira política o social, el plany, el cant a la natura…
    • Alguns trobadors: Guillem IX de Poitiers, comte d’Aquitània (1086-1127) Considerat el primer trobador. Bernat de Ventadorm, Marcabrú, Rimbaut de Vaquerias, Pèire Vidal i les trobadores Comtessa de Dia i Azalis de Porcairagues. S’han trobat, aproximadament, uns 2600 poemes d’uns 450 trobadors. De la part musical, només tenim existència d’unes 275 melodies d’uns 42 autors. Trobadors i joglars van definir un estil musical molt diferent al religiós i molt més proper al poble, amb cançons i danses molt rítmiques i que alternaven estrofes cantades amb estrofes instrumentals.
    • Altres personatges... Els goliards: eren monjos seguidors del bisbe Golies que havien abandonat, per prohibició de la pròpia Església, la seva vida religiosa. La seva superioritat cultural els permetia “trobar” poesia i cantar-la tan amb llatí com en llengua vulgar. Els seus temes anaven del refinament més absolut a la poesia més grollera, sovint molt crítica i satírica contra l’Església El 1803 es descobreix en una biblioteca del monestir de Beuern, prop de Munich, un recull de 300 poesies goliards del s.XIII. Es coneix amb el nom dels Carmina Burana L’any 1937 el compositor Carl Orff escriurà una gran peça simfònic-coral amb text de 25 poemes d’aquest recull i títol Carmina Burana
    • JOSE VICENTE SAPORTA CAPELLA