3. Història de la radio
• Històricament s'ha atribuït a l'italià Guillermo
Marconi la invenció de la ràdio. Gairebé al
mateix temps, a finals del segle XIX, altres
inventors van aconseguir realitzar també
transmissions per ràdio, si bé la de Marconi va
ser la que més va transcendir davant l'opinió
pública i per això se li reconeix oficiosament
com l'inventor de la ràdio
5. Elements de comunicació
• Emissor: És qui envia el missatge codificat.
• Receptor: És qui rep el missatge amb el
codi, el descodifica i interpreta el missatge.
• Missatge: És la informació que s’intercanvien
el emissor i el receptor amb un llenguatge de
signes.
6. Elements de comunicació
• Canal: És la via per on es transmet el missatge.
• Codi: És el conjunt de signes i elements del
llenguatge que permeten construir i desxifrar
el missatge (si el receptor no coneix el codi no
pot desxifrarlo).
• Referent: Persones, fets, objectes a què
remeten el missatge.
7. Les emissores de ràdio
•
•
•
•
•
•
•
•
Kiss FM
Maxima FM
Flaix FM
40 Principales
Ràdio Marca
Onda Cero
Ràdio FlaixBac
Cadena 100
8. Els professionals de la ràdio
• MARTÍ ANGLADA, per la seva trajectòria
professional desenvolupada a diversos mitjans
i corresponsalies, i per la manera didàctica
d’explicar el món en clau catalana. Anglada ha
agraït el premi en un missatge enregistrat ja
que la gala coincidia amb el dia d’Europa i
tenia compromisos adquirits.
9. Els professionals de la ràdio
• JOSEP MARIA MARTÍ ha recollit la menció
d’Honor per la seva trajectòria professional en
l’àmbit de la radiodifusió a Catalunya.
- I finalment, Jordi Serra, Cap de Programes de
TV3, ha recollit la menció d’ALBERT ESPINOSA,
per haver creat una proposta audiovisual,
“Polseres Vermelles”, que relata la força de la
vida i de l’amistat d’una manera que ha sabut
emocionar i implicar les diferents generacions
d’una mateixa societat.
10. Recursos expressius
• Expressió oral:La paraula radiofònica és un
dels sistemes expressius de major força
estètica i significativa. En moltes ocasions el
pes comunicatiu recau exclusivament en
l’expressió oral dels locutors. De les paraules
dels radiofonistes hem de considerar dos
nivells expressius: el dels continguts, és a dir,
el què es diu; i el de la forma, és a dir, com es
diu, com es fa servir la veu i la seva
expressivitat sonora.
11. • Música:La música, després de la paraula, és el
sistema expressiu més utilitzat i amb més
força creativa i significativa del llenguatge
radiofònic. No hem d’oblidar que la ràdio
actual ocupa bona part del seu temps i les
seves ones amb música, i, per això, l’ha
convertida amb un tret definidor de moltes de
les seves fórmules programàtiques: així la
música és l’eix vertebrador d’emissores de
ràdio - fórmula, com ara “40 Principales”, o
dels programes musicals.
12. • Efectes del so:Anomenem efectes sonors a
tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no
són ni música ni paraula), que serveixen per
representar la realitat ja sigui de manera
objectiva, però també subjectiva. Els efectes
sonors juguen un paper fonamental en la
construcció del que anomenem imatges
auditives, és a dir, les imatges mentals que
l’oient imagina a partir dels sons que escolta.
13. • Silenci:En general els autors defineixen el
silenci radiofònic per l’absència de la resta dels
sistemes expressius. Quan no hi ha ni
paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi
ha silenci. Però aquesta absència de so no és
una absència real sinó perceptiva. A la
ràdio, el silenci absolut no el podem
aconseguir. Sí en canvi podem generar unes
condicions sonores que l’oient percebi i
interpreti com a silenci.
14. • Segons Rodríguez Bravo (1998: 150-152)
aquestes condicions seran la caiguda ràpida i
gran de la intensitat del so o sons que
s’estiguin escoltant (un mínim d’uns 30dB), el
que suposarà la permanència d’un fons sonor
pròxim als llindars d’audibilitat, i una
perllongació d’almenys 3 segons d’aquest fons
de baixa intensitat.
