1. LECTURA DEL TEMA 1:
Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación.
Aquesta lectura de Manuel Area Moreira ens analitza alguns dels problemes i reptes
educatius més destacables en relació el nou context social, econòmic i cultural
representant per la societat de la informació. Tots aquets aspectes que aniré
comentant, a continuació, ja els vam treballar una mica a classe la qual cosa permet
completar una mica més cada un dels conceptes donats.
Discursos sobre la societat informacional
Segons Manuel Area, trobem diferents discursos a través dels quals ens defineixen la
societat de la informació. Aquets són el següents:
 Tercera revolució industrial: Aquesta va aparèixer al quart segle XX (situació
actual). Va provocar grans canvis socials, culturals i econòmics a través de
l’aparició de les noves tecnologies digitals (ordenadors, noves formes de
comunicació,...). En definitiva, desplaça l’industria cap a sectors financers i
telecomunicacions.
 Digitalització de la informació: és la gran revolució tècnica-cultural del present.
L’ús de les noves tecnologies de l’ informació i comunicació (ordenadors,
Internet, telefonia mòbil, equips multimèdies,...) és un fet evident i imparable.
 Globalització: és el fenomen històric més destacable i representatiu del
present. Ens trobem en un moment en que aquest terme de globalització es
bastant polèmic degut a la seva forta carga ideològica i política. La globalització
implica una societat homogènia. Aquesta polèmica existeix des de segles
anteriors, per tant les noves tecnologies de la informació i comunicació no són
les úniques culpables de l’existència d’aquest fenomen, la globalització.
Dia d’avui ens trobem en una societat on les noves tecnologies tenen un gran pes ja
que totes aquestes ens han facilitat diversos aspectes com són: la comunicació i la
disponibilitat de diversa informació. Per tant, ara donem una gran importància a totes
aquestes tecnologies i molts de nosaltres no ens imaginem que faríem sense aquestes.
Però si ens parem a reflexionar, fa anys enrere totes aquestes no existien la qual cosa
no tenien tanta facilitat per comunicar-se i extreure informació, però així i tot ho feien
igual. Amb això el que vull dir és que les tecnologies han suposat bastants de canvis,
però abans sense aquestes les persones cercaven altres mètodes vàlids per poder-se
comunicar.
“Las tecnologías digitales no son las causantes directas de las profundas
transformaciones del mundo en que no encontramos, pero sin las mismas nuestro
presente no sería como es.”
1

2. J. Echevarría (1999) identifica diferents perspectives i posicions sobre el paper que
tenen les noves tecnologies a la configuració del que Manuel Area denomina el tercer
entorn. Els quatre discursos són:
 Discurso mercantilista: divulgat per el conjunt de sectors industrials vinculats
amb el sector de la nova economia. Per aquest discurs, la societat de la
informació es comunica a través de les xarxes de comunicació digital. Des de
aquesta visió el desenvolupament de la societat de la informació suposarà
millor benestar material, i com a conseqüència més “felicitat” pels individus.
 Discurso crítico-político: defensa que les tecnologies digitals han d’estar el
servei del desenvolupament social i humà en ves d’estar controlats pels
interessos de les grans cooperacions industrials del món capitalista. Defensa els
drets cívics i democràtics per la llibertat d’expressió en Internet. Exemple
d’aquesta posició seria l’associació Electronic Frontier Foundation.
 Discruso tecnocentrista: aquest ens diu que les tecnologies digitals són l’eix
d’un procés de revolució no només tecnològica, sinó també de la civilització
humana. D’aquesta manera, les noves tecnologies es converteixen en el centre
del canvi social i cultural. Aquest és la versió actual del determinisme
tecnològic.
 Discurso apocalíptico: en aquest discurs les tecnologies d’informació i
comunicació representen el final els ideals i valors de la modernitat i del model
il·lustrat de la societat.
A continuació, Manuel Area ens exposa tots els aspectes positius i negatius que
aporten les noves tecnologies a dins la societat. Moltes de les persones pensen que les
noves tecnologies ens aporten només i únicament aspectes positius dins la societat,
però això no és així, ja que aquestes poden ser bones per unes coses i negatives per
altres. Amb això estic totalment acord amb Area. A continuació exposaré tots aquets
aspectes, tant els positius com negatius.
La part positiva de les tecnologies digitals
 Facilitat la comunicació: facilita la comunicació entre les persones
independentment de la seva situació geogràfica o temporal. Podem trobar
diferents mètodes de comunicació: forma oral (telefonia), escrita (correu
electrònic) o audiovisual (videoconferència).
2

3.  Accés a la informació: dia d’avui tenim l’accés de forma permanent a gran
quantitat d’informació. A més tota aquesta informació la podem trobar de
forma ràpida, cosa que abans no es podia fer.
 Milloren la qualitat dels serveis
 Noves formes de participació: ens permet intervenir no només ens espais
específics (comunitat o territori on vivim) sinó que també espais més globals.
 Obertura tecnològica
La part negativa de les tecnologies digitals
 Obstaculitzen el procés cap a un model social més democràtic.
 El progrés tecnològic no implica millora per a tothom (augment de les
desigualtats culturals i econòmiques entre uns països i altres).
 Destorç mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement
industrial.
 Evolució accelerada: són moltes les vegades que les tecnologies tenen una
evolució bastant accelerada, la qual cosa això fa que les persones no tinguem
temps d’adaptar-nos a totes aquestes, ja que en el moment en que ens
adaptem ja surt un altre tecnologia més avançada.
Estic totalment d’acord amb tots els aspectes positius i negatius que exposa Area en
aquest article. El que més m’ha cridat l’atenció i trobo que passa molt dia d’avui és
amb l’evolució accelerada de les noves tecnologies. Així com va passant el temps és
més freqüent aquesta acceleració, la qual cosa fa que moltes de les persones no
tinguin temps per adaptar-se. Possiblement els joves no tinguin més facilitat que les
persones adultes perquè aquets ja han viscut la nova tecnologia, en canvi, les persones
adultes necessiten temps per adaptar-se ja que per ells això és una cosa nova. Almenys
això és el que penso.
Els problemes educatius generats per la omnipresència tecnològica
Segons ens explica Area, la presència de les noves tecnologies també provoquen uns
certs problemes educatius, i aquets són:
 La diferència substancial fa que el procés de canvi generat per l’aparició de les
noves tecnologies digitals es produeixi en un pla temporal molt curt i a una
velocitat bastant accelerada. Això fa que els adults, sobretot, es vegin obligats a
realitzar un enorme esforç formatiu destinat a adquirir les competències
instrumentals, cognitives i actitudinals derivades a l’ús de les noves tecnologies
digitals. No fer-ho significarà córrer un risc d’entrar dins el grup d’analfabets.
Això vindria ser el que he explicat anteriorment. És necessari que tothom s’adapti a les
noves tecnologies digitals perquè sinó poden quedar-se enrere de la societat, la qual
3

4. cosa entrarien dins el grup d’analfabets (com és el cas d’aquestes persones). Això
també és necessari complir-ho amb l’educació. Tots els docents han de ser capaços
d’implantar les noves tecnologies a l’educació, per tal de dur a terme una educació
més innovadora i dinàmica. Una frase de Manuel Area que reflecteix això és: “ Les TIC
serveixen per portar el món a l’escola, i per obrir l’escola al món”
“La alfabetización tecnológica es una condición necesaria, en la actualidad, para que
se pueda acceder y conducirse inteligentemente a través de la cultura y tecnología
digital.”. Les competències d’un ciutadà alfabetitzat al S.XXI:
- Saber localitzar i analitzar la informació
- Saber expressar-se de forma: textual, audiovisual, multimèdia i hipertextual.
- Saber comunicar-se i col·laborar amb altres a través de les tecnologies.
 Quantitat i naturalesa de l’ informació que rebem. Rebem molta informació
de per molts llocs diferents i moltes de les vegades no sabem convertir-la amb
un coneixement. “Más información también existe más desinformación ya que
un exceso de cantidad de datos provoca pérdida del significado de los mismos”
Pérez (2001). Amb aquest problema també estic totalment d’acord amb n’Area,
és veritat que dia d’avui tenim molta informació i això en molts de casos no és
positiu perquè les persones ens arribem a bloquejar, la qual cosa fa que no
tinguem un coneixement del concepte cercat. Per tant, el que s’ha d’intentar
fer és saber seleccionar l’ informació més rellevant que ens ajuda a adquirir un
coneixement.
Reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals
 Integrar les noves tecnologies en el sistema i la cultura escolar: com ja havia
comentant anteriorment, estic totalment acord amb d’integració de les noves
tecnologies dins el sistema escolar. Això implicarà realitzar importants
inversions econòmiques en dotació a recursos tecnològics suficients per els
centres educatius i en la creació de xarxes telemàtiques educatives. Aquesta
integració s’ha de fer a poc a poc, ja que és un canvi bastant important que
necessita temps.
 Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols per docents i
alumnes: requereix replentetjar els models d’actuació docents, els processos
d’aprenentatge així com les metes, formes d’ensenyament. Les quatre metes
educatives que planteja Area són:
o Domini del maneig tècnic de cada tecnologia
4

5. o Tenir uns coneixements i habilitats específiques que permet cercar,
seleccionar, analitzar comprendre i recrear la quantitat d’informació.
o Tenir uns valors i actituds cap a la tecnologia.
o Utilització de mitjans i tecnologies a la vida quotidiana per expressar-se i
comunicar-se amb altres persones.
 Estendre la formació a través de xarxes d’ordenador: la teleformació
l’increment de les necessitats formatives està reclamant una creació de noves
xarxes i formes d’accés a l’ensenyança. D’aquesta manera moltes de les
persones que no tenen la possiblitat d’assistir a un curs de forma presencial
pugui rebre aquesta mateixa ensenyança a distància, és a dir a través de les
tecnologies.
 Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències
sociolaborals impulsats per les noves tecnologies. La formació ocupacional s’ha
d’integrar i incorporar a la realitat a través de:
o Introduir i produir als treballadors els coneixements i l’ús laboral de les
noves tecnologies de la comunicació.
o Millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de
l’alumnat.
o Establir i desenvolupar cursos específics de formació.
o Crear xarxes telemàtiques digitals a la formació.
 Desenvolupar accions d’educació no formal: la alfabetització tecnològica per el
desenvolupament social i comunitari. El que es preten fer és potenciar l’accés i
participació democràtiques a les noves xarxes de comunicació a aquelles
persones que d’una manera o altre estan el marge de l’evolució tecnològica.
Punt de vista de forma general
Així com he anat exposant les idees principals d’aquest article, podreu observar que en
alguns casos he reflectit la meva opinió sobre alguns aspectes. Però de forma general,
vull comentar que estic bastant acord amb el que diu Manuel Area. Dia d’avui la
tecnologia és un factor molt important dins la nostre societat perquè sense aquesta el
món no seria de la manera que és. Les TIC, com hem pogut observar ens aporten molts
aspectes positius, però també d’altres que no ho són tant.
La tecnologia va evolucionant de forma molt ràpida, la qual cosa fa que en molts de
casos les persones no tinguem temps d’adaptar-nos de forma adequada, ja que quan
estem adaptades a una ja n’hi ha un altre. Personalment, penso que les persones joves
no tenen tanta dificultat alhora d’adaptar-se a les TICs ja que aquestes ja han viscut
5

6. amb les tecnologies, en canvi, les persones majors tenen més dificultat ja que són les
que han vist l’evolució que ha fet la societat.
Per acabar, vull dir que el domini de les noves tecnologies s’està convertint en una
demanda social, la qual cosa implica que totes les persones han de fer l’esforç
d’adaptar-se a les noves tecnologies.
6