Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Com la tecnologia transforma la humanitat. Ricard Faura i Homedes

987 views

Published on

43a sessió web. Com la tecnologia transforma la humanitat. Ricard Faura i Homedes
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de març de 2016

Published in: Education
  • Be the first to comment

Com la tecnologia transforma la humanitat. Ricard Faura i Homedes

  1. 1. Com la tecnologia transforma la humanitat 43a sessió web 16 de març de 2016 Ricard Faura i Homedes @ricardfaura
  2. 2. Programa i metodologia - Bibliografia i documentació consultada - Presentació personal 1. La percepció ideològica de la tecnologia 2. La tecnologia com a protagonista de les transformacions al voltant de l'home 3. Què ens aporten de diferent les TIC? 4. Evolució o transformació de l'home? 5. Conclusions Visita a exposició +Humans del CCCB 2
  3. 3. Bibliografia i documentació consultada 3
  4. 4. 4
  5. 5. 5
  6. 6. 6
  7. 7. 7
  8. 8. 8
  9. 9. 9
  10. 10. 10
  11. 11. 11 Presentació personal
  12. 12. 12
  13. 13. Construcció ideològica de la tecnologia 13
  14. 14. 26 The Histomap of Evolution Author: Sparks, John B. Rand McNally and Company Date: 1942 Mida: 144cms X 54cms (Notes del mateix Histomap) "El Histomap de l'Evolució” de John B. Sparks." mostra "Línies de descens i dominància relativa de les classes, ordres i diverses espècies de vida." En els laterals hi ha una llista cronològica de "períodes històrics culturals geològics" i "La història de l'aparició i progressió de la vida". Glossari en el panell inferior. vv v
  15. 15. Què ens aporten de diferent les TIC? 27
  16. 16. 28
  17. 17. 29
  18. 18. 30
  19. 19. 31
  20. 20. 32
  21. 21. 33
  22. 22. 42
  23. 23. 44
  24. 24. 46 Paul Baran
  25. 25. 47
  26. 26. 51
  27. 27. 58
  28. 28. 59
  29. 29. 60
  30. 30. La tecnologia com element socialment transformador 61
  31. 31. 62
  32. 32. 63
  33. 33. 64
  34. 34. 66
  35. 35. 68
  36. 36. 70
  37. 37. 71
  38. 38. Exemple de transformació social per la tecnologia: l’Ascensor 72
  39. 39. 75 “Convivència” entre classes socials
  40. 40. Fenòmens provocats per l’impacte de les TIC 79
  41. 41. La irrupció i consolidació de les TIC, provoca tres “fenòmens” que anomeno: - Efecte Estruç - Efecte Esplugues City - Efecte Sunami
  42. 42. Efecte Estruç
  43. 43. Efecte Esplugues City
  44. 44. Efecte Sunami
  45. 45. El nens i joves, nous i grans compradors i consumidors
  46. 46. Consum responsable?
  47. 47. S'anomena Nadiu Digital (Marc Prensky, 2001) a totes aquelles persones que van néixer durant les dècades dels anys 1980 i 1990, quan ja existia una tecnologia digital bastant desenvolupada i la qual estava a l'abast de molts El mal ús del concepte “Nadius Digitals”
  48. 48. ESTEM ENVOLTATS DE DADES.. L’any 2003, s’havien generat 5 exabytes d’informació des de l’origen de la humanitat. Aquesta dada ens diu poca cosa si no la comparem amb els 295 exabytes d'informació que ja havíem generat l’any 2011. Cada dos anys generem gairebé el 90% de les dades, dels quals només el 0,5% han estat analitzats. Cada dia creem uns 2,5 exabytes d'informació i es preveu que durant l'any 2015 es crearan 7,9 zettabytes o el que és el mateix: 18 vegades tota la informació que conté avui dia la Library of Congress dels Estats Units. 93
  49. 49. 94
  50. 50. Apareixen nous fenòmens com és el de l’abundància d’informació i, com a conseqüència, la necessitat de triar i seleccionar la mateixa per no caure en el fenomen de la infoxicació, necessitant més que mai, eines, metodologies i professionals que ajudin a seleccionar i prioritzar aquest allau d’informació. Com diu la primera de les lleis de The Five Laws of the Curation Economy: La gent no vol més contingut, volen el que necessiten. 95 ABUNDÀNCIA D’INFORMACIÓ
  51. 51. 96
  52. 52. 97
  53. 53. 98
  54. 54. Fons d’Informació utilitzades per aquest anàlisi: 1. Informe de la consultora internacional PWC, “The future of work A journey to 2022” 2. “THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO COMPUTERISATION? “ Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne , September 17, 2013 3. Estudi de l’Institute for de Future, “Future Work Skills 2020”, Palo Alto, California, 2014, http://www.iftf.org/ L’impacte de les TIC: el cas del món del treball
  55. 55. THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO COMPUTERISATION? Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne September 17, 2013 Examinen els impactes esperats de la futura informatització en el mercat de treball, amb l'objectiu principal d'analitzar la nombre de llocs de treball en situació de risc i la relació entre la probabilitat d‘informatització, els salaris i el nivell educatiu. Segons les seves estimacions, al voltant del 47% de l'ocupació total dels Estats Units es troba en la categoria d'alt risc, és a dir, llocs de treball que poden ser automatitzat relativament aviat, potser en la propera dècada o dues.
  56. 56. La majoria dels treballadors de transport i logística, juntament amb la major part dels treballadors d'oficina i de suport administratiu, estan en primera línia d’aquest risc. L’estudi veu a les carreres tecnològiques com les més difícils de substituir, sempre que sàpiguen incorporar habilitats creatives i socials a més a més de les purament tècniques.
  57. 57. L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la Quarta Revolució Industrial  Parteixen d’un estudi de les 371 empreses més grans del món (13,5 milions de treballadors) 1. Rellevància de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les màquines, la robòtica, la nanotecnologia, la impressió 3D, la genètica i la biotecnologia, es configuren com a base d’un nou paradigma tecnoeconòmic que interrelaciona els canvis socials i culturals. Aquests canvis tenen un gran impacte en l’estructura de treball. Podem dir que les feines més demandades el 2015, no existien el 2005. El 65% dels nens en edat escolar treballaran en feines que ara no existeixen. Això comporta grans pressions sobre els sistemes educatius. L’ús intensiu de la tecnologia i la formació dels docents, currículums per competències, factors claus. Sense aprenentatge i ciutadans competents no hi haurà Quarta Revolució Industrial. 104
  58. 58. L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la Quarta Revolució Industrial 2. Entre el 2015 i el 2020 les TIC reduiran el treball global en més de 5 milions de llocs de treball (pèrdua de 7 milions – oficina i administració- i 2 milions de nous llocs de treball –treballs relacionats amb les TIC). 3. La tecnologia que substituirà el treball no rutinari i cognitiu ja està aquí (Joan Torrent-Sellens) 105
  59. 59. La mobilitat i les noves eines tecnològiques transformen o revolucionen les humanitats? Aspectes que dificulten l’accés als continguts i que la mobilitat millora notablement: • La no possibilitat d’accedir-hi per dificultats, bàsicament de connectivitat. • Capacitats o manca de competències de la majoria de ciutadans i ciutadanes. • El tercer dels aspectes a tenir en compte per explicar la no consolidació de les TIC per la majoria de la població han estat aspectes econòmics. 106
  60. 60. Penúltima revolució de la informació 107 La majoria de la població que està utilitzant la Xarxa ho ha fet directament a partir dels dispositius mòbils, sense passar per la “clàssica alfabetització digital” i els seus coneguts estadis. El nivell competencial necessari per accedir a la Xarxa és molt diferent Per primera vegada des de l’aparició d’Internet l’any 2016 no es complirà la “regla” que ens deia que la meitat dels seus usuaris eren novells. Els realment “veterans” mai no passaven del 20% . Quines conseqüències comportarà aquest “trencament”??
  61. 61. 108 Els telèfons mòbils s'han convertit en la més popular generalitzada manifestació de tecnologia personal al planeta, La mobilitat està tenint un profund impacte en tots els aspectes de la vida. S’ha passat de ser un estri que permetia la comunicació entre persones, a proporcionar accés a serveis tant fonamentals com l'educació, l'assistència sanitària i financera i molts d'altres. Sembla clar que la Internet mòbil portarà la propera onada de creixement i impacte econòmic i social a nivell mundial. El triomf de la mobilitat
  62. 62. 109 Es calcula que en els pròxims cinc anys, el nombre de subscripcions de serveis de telefonia passaran dels 1.700 milions actuals als 9.100. Pràcticament 4.100 milions de persones faran servir tecnologia 4G i que el 70% de totes les dades globals transferides seran dedicades al consum de serveis de vídeo. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions, ITU, l’any 2015, el 40% de la població mundial ja era usuària d’Internet, que passa amb el 60% restant? El triomf de la mobilitat
  63. 63. Usuaris d’Internet per cada 100 habitants Font: International Telecommunications Union 110
  64. 64. Tipus d’accés a Internet Hi ha vàries maneres de proveir d’Internet un territori; una és a través de cable amb la connexió telefònica convencional (mòdem, ADSL), també amb cable trobem la fibra òptica que també necessita d’un mòdem per descodificar-la, per satèl·lit, el mateix cable de l’electricitat (PLC), a través de microones amb cable o sense (WiMAX) o connexió mòbil on s’emet l'ona des de torres (EDGE, GPRS, 3G, 4G) i que a través de l'estàndard WiFi pot funcionar. 111
  65. 65. Per poder abastir tota aquesta població que no té accés a Internet perquè la construcció de les infraestructures per emetre’l és massa costós, hi ha dues grans empreses que han volgut posar-hi remei. Per una banda Google, amb un projecte Loon per vestir el cel amb globus que emetin ones i vagin desplaçant-se gràcies al vent per l’estratosfera alimentant-se per unes plaques solar. Per altra banda, la plataforma internet.org (que forma part Facebook) també té un projecte semblant amb l’objectiu precisament fer arribar Internet arreu. Aquests últims proposen fer volar uns drons dotats de plaques fotovoltaiques que s’alimentin d’energia per poder volar contínuament amb moviment i emetre ones. 112 Tipus d’accés a Internet: propostes
  66. 66. Projecte Loon de Google Projecte Loon és una xarxa de globus que viatgen per l'espai, dissenyats per connectar a les persones a les zones rurals i remotes, ajudar a omplir buits de cobertura, i connectar a la gent de nou després dels desastres naturals o provocats. 113
  67. 67. Projecte Internet.org de Facebook Internet.org és una iniciativa liderada per Facebook amb l'objectiu de portar l'accés a Internet i els beneficis de la connectivitat a les dues terceres parts del món que no tenen ells 114
  68. 68. 115
  69. 69. 116
  70. 70. 117
  71. 71. 118
  72. 72. 119
  73. 73. 120
  74. 74. 121
  75. 75. 122
  76. 76. 123
  77. 77. 124
  78. 78. Consum ètic i racional de la tecnologia
  79. 79. El tàntal, l'or del segle XXI El tàntal s’obté de la columbo tantalita, que d’una mera curiositat mineralògica ha passat a ser, en pocs anys, més preuada que l’or Amb el tàntal es fabriquen condensadors electrolítics que són components de fonts d’alimentació de la majoria de productes electrònics, inclosos els mòbils
  80. 80. El tàntal, l'or del segle XXI Des del 2010 el preu del tàntal s’ha duplicat; el 2012 el valor de les importacions als EEUU arribà gairebé als 300 milions de $ Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012
  81. 81. El tàntal, l'or del segle XXI De jaciments de columbo tantalita (coltan) n’hi ha per tot el món, però la major part es concentren a l’Àfrica Font: An Exploration in Mineral Supply Chain Mapping Using Tantalum as an Example, U.S. Geological Survey, Open-File Report 2013
  82. 82. El tàntal, l'or del segle XXI Tradicionalment, els principals productors de coltan han estat Austràlia, Brasil i Canadà, però en els darrers anys, Àfrica ha produït gairebé el 80 % Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012
  83. 83. Blood in the Mobile Al 2010, el periodista danès Frank Piasecki Poulsen, publica un documental de més de 80 minuts titulat Blood in the Mobile sobre les mines de coltan i de cassiterita a l’Àfrica, concretament sobre la seva estada a la mina de Bisie, província North-Kivu de la República Democràtica d’El Congo Immediatament, el film obté la solidaritat de múltiples ONG’s i s’escampa per la majoria de mitjans de comunicació europeus
  84. 84. Blood in the Mobile als mitjans Frank Poulsen, des de la publicació del documental, apareix també en diversos mitjans espanyols (El País, etc.), però té més ressò a Catalunya, on TV3 li va dedicar cinc reportatges i una entrevista al canal 324 el 25 de febrer de 2011, en la qual denuncia com els grups paramilitars sotmeten la població civil en les explotacions mineres del Congo http://www.tv3.cat/videos/33 92731/La-cara-fosca-del- negoci-dels-mobils
  85. 85. Com els grups armats exploten les mines • Els grups paramilitars lluiten per les mines i literalment les ocupen • Aleshores, les encerclen i obliguen la població civil, que obté el mineral en condicions infrahumanes, a pagar a l’entrada i a la sortida de les mines • Aquesta és la seva forma de finançar-se
  86. 86. Diamants de sang • És un cas similar al dels Blood Diamond , on el dictador de Libèria ha estat detingut per les forces de la ONU, jutjat pel tribunal de la Haya per crims de guerra i empresonat a Anglaterra • El tema va afectar a models i actrius famoses i va ser el motiu d’una pel·lícula
  87. 87. Línies d'actuació El cas Blood in the Mobile és molt diferent del cas dels “diamants de sang”, atès que no hi ha cap líder que es pugui detenir, perquè els grups paramilitars actuen de manera incontrolada i pel seu compte Per això, com que en aquest escenari una acció militar de la ONU és ineficaç, es proposen altres línies d’actuació: a) Impulsar que els fabricants auditin la seva cadena de subministraments, a fi que sigui lliure de conflictes armats b) Fomentar el reciclatge de material electrònic, per no dependre de les explotacions naturals c) Conscienciar la població, per tal que adquireixi mòbils ètics
  88. 88. Auditoria de la cadena de subministraments L’OCDE ha publicat unes recomanacions i una guia per tal que les empreses fabricants de productes electrònics puguin auditar les seves cadenes de subministraments de minerals en zones de conflicte Ara com ara, aquestes guies són només recomanacions i el seu acompliment és voluntari Per això, hi ha cada cop més pressions, a fi que aquestes recomanacions siguin d’acompliment obligatori Nota: Aquesta segona edició és publicada el 2013, però correspon a una revisió feta al gener de 2012
  89. 89. Reciclatge d'equips electrònics Cada cop més ONG’s impulsen el reciclatge de telèfons mòbils, que al seu torn, és per a elles una font de finançament
  90. 90. Projectes de reutilització de mòbils Projecte CORETIC Reutilitza.cat: REP DISPOSITIUS Tens un projecte d'interès social que necessita dispositius digitals. Aquí n'obtindràs. VOTA PROJECTES Vota els projectes que vols que rebin dispositius. Entre tots decidim. DÓNA DISPOSITIUS Si tens 10 o més dispositius digitals en bon funcionament els pots donar a un projecte social
  91. 91. eReuse.org eReuse.org persegueix capacitar les persones a tot el món i proporcionar un conjunt d'eines i models de codi obert per donar suport a arribar economia circular de l'electrònica a través de l'augment de per vida i garantir la traçabilitat fins al reciclatge.
  92. 92. Anualment, es fa un rànquing de les empreses del sector, en relació amb la seva actitud responsable envers els minerals en conflicte D’aquesta manera, es vol promoure el consum ètic d’equips electrònics Mòbils ètics
  93. 93. • D’altra part, estan apareixent empreses que opten per fabricar mòbils ètics, amb subministraments lliures de conflictes, com és el cas de FairPhone Mòbils ètics
  94. 94. Com ens plantegen el futur les empreses tecnològiques? 141
  95. 95. 1984
  96. 96. El futur: la “mort del mòbil”, la revolució de la mobilitat i la mal anomenada Internet de les Coses 146
  97. 97. 147 ldqqqqqqqq
  98. 98. 149
  99. 99. Pothumanisme, Transhumanisme 150
  100. 100. 151
  101. 101. 152
  102. 102. 154
  103. 103. 155
  104. 104. Moltes gràcies per la vostra atenció! rfaura@gencat.cat @ricardfaura

×