Les Tic a l'aula segons Area

713 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
713
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
221
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les Tic a l'aula segons Area

  1. 1. SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN. Manuel Area MoreiraA continuació faré un comentari reflexiu sobre l’article de Manuel Area Moreira“Sociedad de la información, tecnologias digitales y educación”. En aquest, l’autorens parla d’alguns dels problemes i reptes educatius amb relació amb el noucontext social, econòmic i cultural, a més d’explicar-nos el que han suposat isuposen les noves tecnologies. Per això, primer ens introdueix en el tema fent unabreu historieta del recorregut de les TIC, llavors ens parla del que ell anomena“luces y sombras” de les noves tecnologies (per tal de conèixer bé del que estemparlant) i després es centra en l’àmbit educatiu, per una banda ens parla delsproblemes que han sorgit a l’educació generats per l’omnipresència de lestecnologies i per altra, dels reptes de l’educació davant aquestes.En els darrers vint anys, són molts els canvis tecnològics que s’han duit a terme, icom a conseqüència d’aquets s’ha produït un canvi social, econòmic i cultural. Arreld’aquest fet, també s’han produït canvis en l’educació que provoquen unreplantejament de les maneres de fer i mostrar, ja que si el context en el que vivimcanvia, l’educació també ho ha de fer. Aquest fenomen de canvi, és el que Areaanomena “Tercera Revolució Industrial” i la defineix com: “Una importante yprofunda transformación de las estructuras y procesos de producción económica,de las formas y patrones de vida y cultura de los ciudadanos, así como de lasrelaciones sociales.”A més a més, sorgeix el concepte de GLOBALITZACIÓ, terme que s’utilitza per a ferreferència a la superació dels límits espacials i temporals d’un lloc a un altre. És adir, la tecnologia no ha estat la causa d’aquest procés, però si el motord’acceleració d’aquest procés fent que una informació viatgi d’un lloc a un altre ensegons, per exemple.Existeixen diferents punts de vista de la societat de la informació i Area els agrupaen quatre discursos:El discurs mercantilista es basa en els principis econòmics neoliberals i comparteixla idea que el mercat i les grans empreses són els que han de guiar i regular elcreixement i desenvolupament de la societat de la informació. A més, creu quemés desenvolupament suposarà un major benestar material i per això, més felicitatpersonal.
  2. 2. El discurs crític polític, per contra, afirma que el desenvolupament de la tecnologiano hauria d’estar regit per les grans empreses capitalistes, sinó que defensa elsdrets cívics i democràtics per a la llibertat d’expressió amb l’ús de les TIC.El discurs tecnocentrista defensa la idea que la tecnologia és el centre de lasocietat y que és necessària per avançar.I finalment, el discurs apocalíptic que afirma que les tecnologies representen el finaldels ideals y valors de la modernitat i del model de la societat.Segons Area les tecnologies de la informació i comunicació, tenen una caraamable i una cara amarga.La cara amable: - Les TIC rompen barreres espai-temps ja que permeten i faciliten una major comunicació entre les persones independentment de la situació geogràfica o temporal. - Permeten l’accés de forma permanent a una gran quantitat d’informació. - Milloren l’eficàcia i la qualitat dels serveis, permeten l’accés a dades des de qualsevol punt geogràfic y qualsevol moment. - Possibiliten noves formes d’activitat productiva i transformen els patrons tradicionals de treball. - Permeten l’augment del coneixement i contacte cultural de les diferents cultures y grups socials del planeta. - Suposen noves formes de participació social.La cara amarga: - Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic y d’equilibri. - El progrés tecnològic no significa una millora del benestar del conjunt dels ciutadans. - Duu a la pèrdua de les senyes d’identitat culturals dels individus i col·lectius socials i crea una hegemonia cultural. - Crea adició, creant una civilització depenent de la tecnologia. - Augmenta les desigualtats culturals i econòmiques, així com també provoca distancies culturals i socials. - Suposa una pèrdua de la privacitat i augmenta el control dels individus i grups socials.I tot això com afecta a l’àmbit escolar?Doncs, presenta una sèrie de problemes i reptes educatius que com a docentshem de saber identificar per a poder realitzar la nostra feina.Area afirma han sorgit problemes educatius a partir de les TIC, i aquests són:
  3. 3. - Obliga als adults un gran esforç per entendre i utilitzar les noves tecnologies, canviant així la seva manera de fer tradicional fins ara, ja que sinó poden formar part dels “nous analfabets”. - La població adulta que no s’integra queda al marge de tota informació, opcions d’oci, formació... - Quantitat d’informació que rebem, Bartolomé (2001) afirma que: “Recibimos muchos datos e informaciones, pero no siempre la sabemos transformar en conocimiento”. Aquest és un dels reptes més grans de l’educació, cal formar subjectes que tinguin les eines i la capacitat de triar aquella informació vàlida i aquella que no ho és. - Augmenta la “brecha digital”, els països més desenvolupats segueixen en expansió, mentre que els més pobres es tornen més pobres, augmentant així la diferencia entre els dos.Davant tots aquests problemes, Area ens planteja els nous reptes que tél’educació davant d’aquests i que com a futures mestres haurem de dur a terme.El primer repte consisteix en INTEGRAR LES NOVES TECNOLOGIES EN EL SISTEMA ICULTURA ESCOLAR.Els centres educatius no nomes han d’innovar la seva tecnologia, sinó també elmodel d’ensenyar, reestructurant i adaptant-lo a les noves exigències del moment.Per això, s’hauran de fer canvis en el paper del docent, en els mètodes i lesactivitats plantejades, de l’organització de les classes, etc. Canvia la formad’ensenyar i aprendre.El segon repte consisteix en REESTRUCTURAR ELS MÈTODES I ELS FINS DEL’APRENENTATGE.De cada vegada més, l’alumne ha de disposar de més autonomia i control en elseu procés d’aprenentatge i aprendre per ell mateix. Així, a l’escola s’ha d’educarals alumnes amb l’objectiu que: sàpiguen fer front a la immensa quantitatd’informació i sàpiguen extreure allò útil, aprenguin a aprendre, estiguin qualificatsper al món laboral i prenguin consciència del paper de les TIC a la nostra societat.Per això i tal i com diu Area; “[...] una meta educativa importante para las escuelasdebiera ser la formación de los niños i niñas como usuarios consientes y críticos delas nuevas tecnologías i de la cultura que en torno a ellas se produce y difunde.”Això també suposa un important canvi en el paper del docent, que es transforma ies caracteritza per a tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge.El tercer repte consisteix en EXTENDRE LA FORMACIÓ A TRAVÉS DE RETSD’ORDENADORS.Aquest repte suposa aprofitar els avanços tecnològics per a qualificar alsestudiants i per a que estiguin preparats per al món laboral. A més, l’increment deles necessitats formatives reclama la creació de noves formes d’ensenyar
  4. 4. (videoconferències, curos a distància, etc.) per això, avui dia, qualsevol estudiant hade tenir les habilitats per a poder manejar les noves tecnologies, i aquí té un paperimportant l’educació rebuda.El quart repte consisteix en REVISAR I REPLANTEJAR LA FORMACIÓ OCUPACIONAL.Les TIC també canvien el món laboral, per això és important que es realitzin canvisen la formació ocupacional per tal que els treballadors estiguin ben qualificats isàpiguen fer front a les exigències actuals de les tecnologies.I finalment, el cinquè repte consisteix en DESENVOLUPAR ACCIONS D’EDUCACIÓ NOFORMAL.De cada vegada més, existeix l’educació fora de l’escola. S’aprèn amb i de tot elque ens envolta i per això cal que també es prenguin mesures en el context social.En aquest sentit, s’ha de potenciar l’accés i la participació democràtica per aaquelles persones que queden excloses d’aquesta evolució de les novestecnologies.Després de llegir i rellegir, resumir i comentar aquest article, remarcaré la MEVAOPINIÓ sobre alguns dels aspectes tractats fins aleshores.En general estic d’acord amb el que Area ens exposa en aquest article, com a experten les noves tecnologies ens argumenta el perquè de les seves afirmacions i aixòfa que ens trobem davant d’una informació útil i reflexionada.En el nostre dia a dia estem rodejats de noves tecnologies, i per tant no podemobviar que tecnologia forma part de la vida dels més petits i dels més grans. Aixídoncs, sembla que no es estrany que a l’escola s’hagin d’introduir aquestes ja queuns dels objectius de l’escola és donar als alumnes eines per a poder serautònoms i enfrontar-se a la vida quotidiana. Ara bé, per a fer-ho cal entendre deque estem parlant i això queda molt ben explicat en aquest text. Area ens exposales cares amables i amargues de la tecnologia, perquè tot i que té molts beneficis,també pot perjudicar altres aspectes. I aquí entra en joc la INFORMACIÓ, si undocent sap perfectament quins són els punts positius i negatius de les novestecnologies, podrà fer-ne un ús més adequat. Però no només això, sinó quedemostrarà als alumnes que les tecnologies s’han d’emprar amb cura i que calsaber el que sen fa. Com a futura docent, crec que en aquest àmbit encara quedamolt per fer i que el paper del mestre/a és clau per a que les noves tecnologiess’emprin a l’aula de manera racional i adequada.Centrant-me més a l’educació infantil, crec que és important que es comencin aintroduir les noves tecnologies i que s’emprin els recursos que aquestes ensofereixen per fomentar nous aprenentatges als infants. Hi ha moltes activitats quees poden fer utilitzant projectors, càmeres digitals de fotografia i vídeo, ordinadors,
  5. 5. reproductors de música, recursos de la xarxa... i són moltes les possibilitats que enpodem extreure. Ara bé, això no significa que totes les activitats hagin de quedarsupeditades a les noves tecnologies, es tracta de combinar diferents maneres de ferper tal que aquestes siguin atractives per als infants i despertin el seu interès,perquè llavors segur que apareixerà un nou aprenentatge. I això és el que Areadóna a entendre al darrer paràgraf d’aquest article i per això el vull destacar per aacabar aquesta petita reflexió. Textualment diu:“La educación es y seguirá siendo fundamentalmente una actividad de interacción humana intencional, y en consecuencia, es política, regulada por valores, ideas y sentimientos aunque ahora podamos mediar dicha interacción con un sinfín de artefactos tecnológicos.” Esther Mercadal Cantallops 4rt de Grau d’Educació Infantil Curs 2012-2013 Mitjans i Recursos Tecnològics UIB

×