C. miquel, infància i reis mags
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

C. miquel, infància i reis mags

on

  • 352 views

comentari de text periodístic, estructura argumentativa

comentari de text periodístic, estructura argumentativa

Statistics

Views

Total Views
352
Views on SlideShare
352
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

C. miquel, infància i reis mags Presentation Transcript

  • 1.
    • Dimarts, 11 de gener de 2011    Carme Miquel
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que infomen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat? A la pràctica d'un costum? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants? De tot n'hi haurà, supose, però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais, infraestructures i activitats, afavoridores de l'educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
  • 2.
    • Reis Mags i infància
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat? A la pràctica d'un costum? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants? De tot n'hi haurà, supose, però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
    • Carme Miquel (Levante, 11-1-11)  
    •  
    • TITULAR: Reis Mags i Infància
    • TEXT ARGUMENTATIU : Tres paràgrafs
    • AUTOR A: C arme Miquel
    • CONTEXT PERIODÍSTIC: Levante
    • DATA: 11 de gener de 2011
  • 3.
    • Sintagma nominal complex que uneix dos conceptes amb la conjunció (i).
    • Indica els aspectes temàtics més importants del text, que el lector pot interpretar:per l’actualitat i interés del tema (atenció als menors que en les societats democràtiques gaudeixen de protecció i atenció especial en un moment en què s’ha celebrat la festivitat dels Reis)
  • 4.
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis . I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot , els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • CONNECTORS:
    • I per a això:
    • Expressa finalitat
    • Com ara:
    • Introdueix exemples
    • Fins i tot:
    • Expressa addició, amb valor d’intensificació
  • 5.
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat ? A la pràctica d'un costum ? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú ? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants ? De tot n'hi haurà, supose , però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual , cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació . I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • RECURS ARGUMENTATIU:
    • Interrogació retòrica
    • CONNECTORS:
    • Però:
    • Conjunció adversativa,
    • Valor de contrast
    • Perquè:
    • Conjunció lògic causal,
    • Estableix relació de causa
    • A nivell individual, A nivell familiar, D’altra banda:
    • Valor d’ordenació de la informació
  • 6.
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models .
    • CONNECTORS
    • Per començar:
    • Valor d’ordenar els elements de la conclusió
    • I:
    • Valor d’addició
  • 7.
    • TEXT
    • SELECCIÓ D’IDEES
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags . Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis . I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot , els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que infomen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • En la societat actual s’observa una actitud general de complicitat respecte al manteniment del mite del Reis Mags davant els infants.
    • Per a transmetre aquesta creença amb versemblança participem, no sols la família, sinó també els mitjans de comunicació.
  • 8.
    • TEXT
    • SELECCIÓ D’IDEES
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat ? A la pràctica d'un costum ? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú ? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants ? De tot n'hi haurà, supose , però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic , moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat , tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual , cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent ... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació . I el consumisme no seria la base sobre la que s' organitza tota la vida , com ara passa.
    • Ara bé, s i aquest consens fos perquè realment es repectaren els drets dels infants, haurien de canviar les actituds individuals i les polítiques dels governs.
    • El consumisme deixaria d’organitzar les necessitats de les societats actuals.
  • 9.
    • TEXT
    • SELECCIÓ D’IDEES
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar , i crear . I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models .
    • Primerament, cal reconéixer els drets i les necessitats dels xiquets.
    • I també la conveniència que els adults siguem exemples idonis.
  • 10.
    • 1ª ELABORACIÓ
    • 2ª ELABORACIÓ
    • En la societat actual s’observa una actitud general de complicitat respecte al manteniment del mite del Reis Mags davant els infants. Per a transmetre aquesta creença amb versemblança participem, no sols la família, sinó també els mitjans de comunicació. Ara bé, s i aquest consens fos perquè realment es repectaren els drets dels infants, haurien de canviar les actituds individuals i les polítiques dels governs. © El consumisme deixaria d’organitzar les necessitats de les societats actuals. Primerament, cal reconéixer els drets i les necessitats dels xiquets. I també la conveniència que els adults siguem exemples idonis.
    • En la societat actual s’observa una actitud general de complicitat respecte al manteniment del mite del Reis Mags davant els infants. Per a transmetre aquesta creença amb versemblança participem, no sols la família, sinó també els mitjans de comunicació. Ara bé, s i aquest consens fos perquè realment es repectaren els drets dels infants, haurien de canviar moltes actituds de manera que el consumisme deixaria d’organitzar les necessitats de les societats actuals. I per tant, primerament s’hauran de reconéixer els drets i les necessitats dels xiquets. I també la conveniència que els adults siguem exemples idonis
  • 11.
    • En la societat actual s’observa una actitud general de complicitat respecte al manteniment del mite del Reis Mags davant els infants. Per a transmetre aquesta creença amb versemblança participem, no sols la família, sinó també els mitjans de comunicació. Ara bé, si aquest consens fos perquè realment es repectaren els drets dels infants, haurien de canviar moltes actituds, de manera que el consumisme deixaria d’organitzar les necessitats de les societats actuals. I per tant, primer s’hauran de reconéixer els drets i les necessitats dels xiquets. I també la conveniència que els adults siguem exemples idonis
    • Conté totes les idees principals seleccionades en el subratllat.
    • Prescindeix dels exemples i informació secundària.
    • Descarta idees, opinions que no estan al text.
    • Ordena les idees, tot respectant l’ordenació i la sintaxi del text original.
    • Evita parafrasejar el text de C. Miquel
    • (hi ha sinònims, tant el lèxic com en els connectors)
  • 12.
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags . Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis . I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot , els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l' ambient del dia de reis als noticiaris que infomen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • INTRODUCCIÓ: Plantejament del tema principal i la tesi
    • Els dos conceptes temàtics del títol són presents en el paràgraf, temes que preocupen i interessen la societat i que, a més, són d’actualitat.
    • Planteja la complicitat i unanimitat que la societat manté quant a la versemblança i realisme del mite. Es tracta d’una tesi compartida ( procurar que les criatures … festa dels reis )
    • Davant d’aquesta obvietat, l’autora valora de curiosa aquesta actitud general.
  • 13.
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat ? A la pràctica d'un costum ? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú ? Al gust per "fer teatre "? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants ? De tot n'hi haurà, supose , però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual , cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infraestructures i activitats, afavoridores de l'educació . I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • COS ARGUMENTATIU
    • arguments de causa adduïts per raonar l’opinió formulada en el 1r paràgraf . El mecanisme emprat és un recurs retòric (la interrogació).
    • Contrargumentació:
    • Objecció ( però ) a un dels arguments utilitzats per defensar la tesi (defensa de la màgia de la festa dels Reis).
    • Estructura basada en la CONDICIÓ ( si tothom …, moltes coses haurien de canviar … El consunmisme no seria la base … s’organitza tota la vida …). Es formula una 1ª conclusió.
  • 14.
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
    • CONCLUSIÓ OBERTA:
    • L’autora obri una reflexió sobre el tema, que és importan,t i sobre el qual s’ha d’aprofundir més.
    • El recurs retòric del pàral.lelisme sintàctic ( necessitem …) permet donar èmfasi a les necessitats que la societat ha de reconéixer als infants).
    • L’última conclusió implica directament els ciutadans i els seus valors cívics o ètics (ser bons models de conducta).
    • La veritable intensió de l’autora és, doncs, criticar el sistema de valors d’una societat capitalista i consumista i reflexionar sobre la manca de valors més humanistes i cívics.
  • 15.
    • TEXT
    • MECANISME LINGÜÍSTIC
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags . Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s' està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies
    • DÍCTIC DE PERSONA: PLURAL INCLUSIU
    • Morfema verbal, 1ª persona plural de l’IP.
    • DÍCTICS TEMPORALS:
    • Morfemes verbals d’IP, per situar la reflexió en els moments recents de la festa de Reis, i fixar així l’actualitat del text.
  • 16.
    • TEXT
    • MECANISME LINGÜÍSTIC
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat ? A la pràctica d'un costum ? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú ? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants ? De tot n'hi haurà, supose , però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual , cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació . I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa .
    • DÍCTICS DE PERSONA:
    • Morfema verbal, 1ª persona singular de l’IP i del Condicional
    • Pronom personal fort, 1ª p. s.
    • Morfema verbal, 1ª persona plural d’ Imperfet Subjuntiu i de condicional (plural inclusiu)
    • Determinant possessiu, 1ª p. p. (plural inclusiu)
    • DÍCTIC TEMPORAL:
    • Adverbi de temps, en termes relatius, referit a l’actualitat
    • Temps verbal en IP per referir-se a l’actualitat
  • 17.
    • TEXT
    • MECANISME LINGÜÍSTIC
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
    • DÍCTICS DE PERSONA:
    • Morfemes verbals de 1ª p.p. ( plurals inclusius) del condicional i de SP.
    • DÍCTICS TEMPORALS:
    • Temps verbals d’IP, que assenyalen les necessitats dels menuts en l’actualitat.
  • 18.
    • 1R PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar -ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • Subjectes genèrics
    • Infinitius
    • Passiva reflexa
    • Verbs esdevenimentals
  • 19.
    • 2N PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat? A la pràctica d'un costum? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants? De tot n'hi haurà , supose, però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • Verbs esdevenimentals
    • Passiva reflexa
    • Subjectes genèrics
  • 20.
    • 3R PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
    • Verb esdevenimental
  • 21.
    • 1R PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • Lèxic propi del valencià
  • 22.
    • 2N PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat? A la pràctica d'un costum? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú? Al gust per "fer teatre"? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants? De tot n'hi haurà , supose , però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats, afavoridores de l'educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • Morfema verbal de l’IP
    • Demostratiu reforçat, propi de l’estàndard general
    • Lèxic propi del valencià
    • Morfemes verbals de l’imperfet de subjuntiu
    • Determinant possessiu
  • 23.
    • 2N PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÜÍSTICS
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.
    • Lèxic propi del valencià
  • 24.
    • 1R PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÚÍSTICS
    • Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s'està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne... Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l'ambient del dia de reis als noticiaris que informen de la realitat diària i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.
    • Lèxic marcat semànticament
    • adjectiu valoratiu
  • 25.
    • 2N PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÚÍSTICS
    • A què es deu tant de consens i tanta complicitat ? A la pràctica d'un costum ? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú ? Al gust per "fer teatre“ ? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants ? De tot n'hi haurà, supose, però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d'actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l'altra gent... A nivell familiar s'organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D'altra banda hi hauria moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infrastructures i activitats , afavoridores de l'educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s'organitza tota la vida, com ara passa.
    • Canvis de modalitat oracional
    • modalitat interrogativa
    • modalitat enunciativa negativa
    • modalitat desiderativa
    • Lèxic marcat semànticament amb valor positiu i també negatiu
    • quantitatius
    • substantius valoratius
    • adjectius valoratius
    • verbs valoratius , perífrasi d’obligació
    • Parèntesi valoratiu
    • Recursos retòrics
    • pregunta retòrica
    • paral.lelisme
  • 26.
    • 3R PARÀGRAF
    • MECANISMES LINGÚÍSTICS
    • Hauríem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte , necessiten jugar i aprendre, necessiten l'exercici físic i moure's amb llibertat i seguretat , necessiten imaginar, i crear . I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models .
    • Lèxic marcat semànticament amb valor positiu
    • adjectius i substantius valoratius
    • verbs valoratius , perífrasis d’obligació
    • Recursos retòrics
    • paral.lelisme sintàctic